dimarts, d’octubre 25, 2011

Falcons i tords.

publicat avui al Mediterraneo
 
Hom creu que ja no ens pot sorprendre més en la llarga llista de barbaritats d’aquestes administracions que ens governen ( per dir alguna cosa), i mentre ens diuen que ens hem de cenyir encara més el cinturó, cosa cada cop més difícil si al mateix temps que ja no ens queden traus a la corretja ens diuen que també ens hem de baixar fins al garrons els pantalons per a...

dimecres, d’octubre 19, 2011

dimecres, d’octubre 05, 2011

Els plats trencats



radio columna emesa avui per la COPE de Castelló

Com sol dir la dita, després de les festes, vénen les bèsties, i de la bogeria de fa uns pocs anys, estem ara, com no, els de sempre, pagant la factura.

PP i PSOE van apostar per un model econòmic per a les comarques de Castelló, basant en l’anomenant “pelotazo urbanístic”, ciment, formigó, i construcció sense ordre; on els pobles de costa, i de no tanta costa, sols tenien un objectiu i prioritat, urbanitzar fins al darrer pam de terra del seu terme municipal, pensant que anàvem a ser el balneari de bona part d’Europa, i de la resta de l’orbe terraqui.

PAIS de milions de metres quadrats, projectes de camps de golf, parc temàtics, urbanitzacions d’alt estanding. Tots corrien per vore quin poble tenia el Plan General d’Ordenació Urbana més ambiciós, o qui aprovava requalificar més metres de sòl agrícola en menys temps.

Els pobres llauradors veien per fi com la seua terra, la dels seus avantpassats, tenia un valor, i alguns venien el metre quadrat a un preu que mai s’havien imaginat, i altres, esperaven a que li’l pagaren encara més car. Pa per avui....

Com era d’esperar, la bombolla va esclatar, i als ajuntament que havien fet el conte de la lletera, se li va trencar el cànter inclòs abans de munyir la vaca, sense poder fer front ara a la despesa ordinària d’uns serveis i nòmines que van unflar per la voràgine del moment, i estan tots en l’aigua al coll.

Però el més alarmant és el cas dels propietaris, aquells que no van o no van poder vendre el sòl als grans especuladors; ara els projectes urbanístics estan aprovats, i el sòl, requalificat com urbà a tots els efectes, i han de començar a pagar l’IBI, com si estigueren al centre de la capital, per un tros de secà o de muntanya, que no serà a efectes reals urbanitzat potser en anys, o en generacions, si es dóna el cas.

I no només afecta a l’IBI, sinó que automàticament, per una nova valoració cadastral com urbà d’aquest terrenys, automàticament passen a ser considerats com posseïdors de grans patrimonis, i per tant, subjecte als nous impostos sobre patrimoni, a estar exclosos de beques i a pagar més tributs...

A molt ajuntaments, aquesta nova font d’ingressos els ha fet alegrar-se i fregar-se les mans, mentre els veïns, tremolen.

Així que, radio oients, en vorem de tots els colors mentre la cosa no millore, estarem, com sempre expectant de la ressaca de la bombolla