clica damunt de cada imatge per vore-les més grans
diumenge, de març 30, 2014
dimarts, de març 25, 2014
Les varetes màgiques
ací versió sencera de la breument retallada que publica el Mediterraneo (
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/varetes-magiques_867608.html)
Recorde que quan
vam estar debatent al programa electoral per a les municipals a Cabanes, vam
incidir en que volíem un altre tipus de compromís amb la gent que no fóra
prometre grans actuacions, coses materials que en gran mesura no depenien de
nosaltres sinó d’altres administracions, sinó simplement coses que realment poguérem
complir; ètica i canvi en les maneres de fer les coses.
I continue pensant que el canvi
polític a nivell autonòmic també s’ha de basar en això, en coses que realment
estiguen en les mans, per no generar esperances o expectatives de ves a saber
què i que després no es puguen assolir; serà possible en un any un canvi de
model econòmic?, tant de bo!. Serà possible canviar la manera d’entendre la
política?, si les primeres mesures que aplica un nou govern són precisament
autoimposar-se límits i controls externs, autocensurar-se les possibilitats de
tindre actuacions autoritàries, el pas donat serà molt important; donar
mecanismes a la població per poder fiscalitzar totes les actuacions del seu
govern, aplicar la transparència real ( i no com ara) per detectar enriquiments
patrimonials injustificables en els càrrecs públics, establir mecanismes de
pressupostos participatius reals on bona part del capítol d’inversions s’hagen
de triar pels ciutadans, acudir a les consultes, referèndums o sondejos
ciutadans en aquells aspectes importants no contemplats en les propostes
electorals i que susciten controvèrsia; propostes que tots fan, en abstracte,
però després es queden diluïdes en no-res.
Miracles, solucions sorprenents o
varetes màgiques no existeixen ( com aquell que tenia el remei per traure a
Espanya de la crisi i mira on ens ha dut), canvi de prioritats personals i
polítiques, humilitat en les propostes i pensar sempre en la gent, sembla poc
però és molt.
divendres, de març 14, 2014
El dilluns 17 de Febrer a partir de les 19:00 h, el futur de les Illes Columbretes a debat, pel perill de la cerca d'hidrocarburs en aquesta reserva marina.
El proper Dilluns dia 17 de Febrer a les 19:00h. en la Llibreria Argot de Castelló (Carrer Sant Vicent 16), Diego K. Kersling, Xavier del Senyor i Lluís García Iñurrategui participaran en una xerrada organitzada per L'associació Molts Mons, la Plataforma Petroli No, Columbretes Netes i la Confraria de Pescadors del Grau per advertir a la societat castellonenca dels perills de la cerca d'hidrocarburs en aquesta reserva marina.
El biòleg i expert en el fons marí de les Columbretes Diego Kersling, l'activista i tècnic mediambiental Xavier del Senyor i l'advocat i assessor jurídic de la Confraria de Pescadors Lluís García Iñurrategui oferiran cadascú el seu punt de vista sobre el perill que suposa la realització de prospeccions petrolíferes a les Illes Columbretes.
La biodiversitat que atresoren les Illes van motivar que foren protegides com a reserva marina, aquesta biodiversitat es posarà en perill si les prospeccions que amenacen el Golf de València es duen endavant
La xerrada organitzada per l’associació Molts Mons, queda enquadrada dins del cicle que l’esmentada associació ve realitzant els dilluns en la Llibreria Argot de Castelló, a partir de les 19:00 h, i, que durant el mes de Març tenen com a fil conductor els moviments socials.
dissabte, de març 08, 2014
La N340 al seu pas per la Ribera, difícil solució.
Una gasolinera, un
bar a vora carretera al barri de l’Empalme, dos al de la Venta ( i la resta de
negocis al voltant), un altre al Pardalero, i uns quants més fins al límit del
terme de Torreblanca, forns, tendes de ceràmica, prostíbuls, i tot tipus de
negocis han sobreviscut a la Ribera de Cabanes gràcies a la N340; eixa N340 que
també ha posat els pèls de punta per travessar quasi per dins aquests nuclis de
població, i que hem demanat mesures; perquè facen afectiu el pont per no haver
de tocar el vial per arribar a la platja de Torre la Sal, que hem demanat
solucions perquè els xiquets que agarren diàriament l’autobús per anar a l’escola
de Torreblanca no se la juguen, limitacions efectives de velocitat..., les dos
cares de la moneda.
Al prompte, quan es va parlar en
aquell moment de fer una variant al seu pas pel terme municipal de Cabanes, que
evitara l’actual traçat i la traslladava tocant l’AP7, gent entusiasmada per
vore com sa casa se revaloritzaria, guanyaria en seguritat i tranquil·litat, i
gent radicalment en contra al pensar com perillava el seu negoci, el seu lloc
de treball o el del seu veí, i com de
nou, els seus horts anaven a patir una mossegada o desaparició com ja va passar
amb l’autopista.
Ara, la decisió “urgent” del
subdelegat del Govern Espanyol de desviar tots els camions per la CV-10 , a l’altura
de Torreblanca, per la carretera de l’aeroport-Torreblanca (Cv-13) i per la
CV-10 fins a Nules, ja ha començat a notar-se en els negocis de la Ribera, i
ja ho notem qui gastem la CV-10; molts més
camions, amb tot el que això comporta. Se podrà beneficiar algun restaurant o
gasolinera del poble?... imagine que rebot també, però, el problema està damunt
la taula.
Els
empresaris aglutinats per la Plataforma de damnificats per la N-340, diuen que
la solució seria alliberar l’AP7 i que cadascú circule per on vulga, també els
acabaria perjudicant a la llarga, però sembla la més sensata, que el camioner,
que manté tants negocis, puga entrar si vol, a dinar a un bar de carretera i no
haver d’emprar directament la CV-13.
El que cal, és prendre les decisions
per consens, estudiant tots els pros i contres, i no de rebot quan les estadístiques dels
accidents ens tornen a bufetejar; recuperar les infraestructures que ja hem
pagat massa vegades com l’AP7, evitar noves agressions sobre el territori que
possiblement serà més cares que rescatar l’autopista ( l’excusa que seria massa
cara recuperar l’autopista, mai la contrasten amb el que costaria fer una
variant o duplicació de carrils de la N340 que venen com a solució), apostar
pel transport de mercaderies en ferrocarril pel corredor mediterrani, acabar d’una
la CV-10, i pensar en els negocis que ara viuen gràcies a la N340, pensant en
si es poden reconvertir i ajudar-los a adaptar-se a la nova realitat. Cabanes
ha recaptat molt gràcies a tots aquestes negocis que ara perillen, i cal
estudiar amb molta calma què fer
Com dic, solucions complicades i
interessos contraposats, però almenys anem a proposar això; que s’escolte a tots els afectats, i es
busquen solucions que intenten satisfer a tots, o almenys, fer el mínim mal
possible
Carles Mulet
Regidor d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes
dilluns, de març 03, 2014
Si l’opció per millorar la N-340 és traslladar el trànsit pesat per la CV-10, sense res més, ens duen la perillositat a l’interior
Llevar-li trànsit perillós a punts negres com Torreblanca, Ribera de
Cabanes, o les Alqueries, on travessa nuclis urbans, és positiu, però cal
recordar que estem parlant de que per desviar el trànsit cap a la CV-10,
s’haurà d’emprar la CV-13, vial de recent creació però on el seu disseny
deficient ocasiona també tot tipus d’ensurts, en especial de camions de gran
tonatge amb petits vehicles; passar d’una autovia (CV-10) a una via d’un únic
carril, amb un gran pendent, provoca massa sovint xocs i accidents.
La manca d’inversions i actuacions de
l’administació central provoca que ara tot siguen lamentacions i accidents, “
fa més d’una dècada es va posar damunt la taula un projecte per millorar tota la
N340 entre Castelló i el nord, i projectava actuacions, algunes d’elles
polèmiques, que anaven des de desdoblaments, variants, evitant el pas per dins
dels municipis, i una millora substancial de tot el traçat. D’aquell projecte,
mai es va tornar a saber. Al mateix temps, es va continuar prorrogant la concessió
de l’AP7, quan ja hauria pogut revertir des de fa anys a l’Estat i ser
completament gratuïta, i de nou, la continuïtat de la CV-10 fins a la Jana,
està paralitzada; si s’haguera fet la faena quan tocava, i s’haguera invertit
en les nostres comarques, no sols amb la millora de vials, que també comporten
un debat sobre la transformació del territori i la petjada del C02, sinó amb
altres mesures com la potenciació del corredor mediterrani com alternativa al
transport de mercaderies per camions, segurament, si la feana s’haguera fet
quan tocava, ara estaríem parlant d’altres mesures.
El tancament de la N-340” entre Torreblanca i
Nules, pot tindre efectes positius, però és sols un pegat, com ho han estat la gratuïtat
estival puntual de l’AP7 en l’àrea de Castelló, que s’ha produït alguns estius,
“ el que cal, és una solució definitiva, que no supose traslladar el problema
de lloc, i incrementar el risc en la Cv-13 o la cv-10, sinó una solució global
que comença per la millora dels ferrocarrils, repensar la CV-13, rescatar
l’AP7, reivindicar la finalització de la CV-10, entre altres mesures, però
mentre no hi haja pressupost ni intenció política, estarem amb operacions
cosmètiques, que encara que superficialment positives, no solucionen d’arrel el
problema, per això esperem, que eixa mesura vinga acompanyada també de mesures
per incrementar la seguretat en la CV-10 i CV-13
Subscriure's a:
Missatges (Atom)