prenent café amb l'Agrupació Electoral de Càlig-Compromís, a Càlig. 
rebuts pel Gerent del consorci
visitant la planta de la Bassa, a Cervera
i visita a l'abocador
Mònica Oltra visita l’abocador
i la planta de residus de Cervera de Maestre
Càlig a 21 de juny de 2012. Després d’un encontre amb l’Agrupació Electoral
de Càlig-Compromís, i el seu regidor Albert Querol, els diputats autonòmics de
Compromís, Mònica Oltra i Josep Maria Panyella, acompanyats per regidors i
representants locals del BLOC i d’Iniciativa de distints localitats, han
visitat les instal·lacions de l’abocar i la planta del Pla Zonal de Residus de
la Zona 1, a
Cervera del Maestre.
En
aquesta visita es van poder observar
les següents deficiències:
A l’abocador de
rebutjos, quan ja fa tres mesos que està en funcionament:
·
La plataforma de servei i el vial
perimetral de l’abocador encara estan sense asfaltar.
·
Els camions i la resta de vehicles no
usen el dispositiu de renta-rodes cada vegada que ixen de la instal·lació, com
es fa a les granges i dipòsits d’animals morts.
·
La capa de geotèxtil protector de la
làmina PH que ha d’assegurar la impermeabilització de l’abocador per a no
afectar el subsòl està arrencada pel vent dels dies 15 i 16 d’abril i no ha
sigut reposada i allí on encara aguanta està visiblement degradada per les
inclemències meteorològiques.
·
Els desaigües de les aigües pluvials estan mal fets, mal
situats i desaigüen al camí veïnal o a
finques agrícoles i, pitjor encara, ho fan amb plàstics i altres restes dels
residus del biosecat per la qual cosa s’haurien de considerar com a lixiviats i
no com a aigües pluvials.
·
Hi ha restes de residus escampades pel
voltant de l’abocador i per les finques agrícoles dels voltatns, especialment
en punts apartats de la vista dels vianants.
·
Els piezòmetres 1 i 3 tenen l’aspecte
de no haver sigut destapats en molt de temps per a fer els mesuraments reglamentaris, a la vista de l’estat
d’oxidació de la tapa i els cargols que la subjecten, malgrat que és una
operació que s’ha de fer setmanalment per a detectar possibles afeccions o
contaminació de les aigües subterrànies.
·
L’autorització ambiental integrada i la
declaració d’impacte ambiental estaven condicionades a utilitzar com a tanca
vegetal perimetral de la instal·lació plantes autòctones de la zona (com
ametlers, oliveres i garrofers) i, en canvi, s’ha fet de xiprers que, a més,
estan tots secs.
·
Forta olor dels residus dipositats i
dels lixiviats.
·
No es pesen els vehicles que entren amb
residus a l’abocador.
·
Presència de fauna que va a menjar
(gavines), la qual cosa evidencia que els residus ni estan convenientment
assecats ni es tapen diàriament.
·
Gran impacte visual. Els residus no es
cobreixen diàriament i queden exposats molt de temps a la intempèrie,
incomplint així “las mejores técnicas
disponibles a aplicar” segons que proclamava el projecte.
·
L’afecció ambiental a la partida Pou de
la Figuera, de Cervera del Maestre, afecta no només a les parcel·les incloses
en la DIA i la AAI sinó també a les parcel·les veïnes on s’han dipositat els
milions de metres cúbics de materials provinents del buidatge del got de
l’abocador, reomplint artificialment una foia o depressió natural del terreny.
·
En boca del director tècnic van
escoltar que el cobriment fet amb més espessor de terra que tot i marcar-lo la
llei fins ara no s’havia fet, era degut a que s’havien observat emanacions de
gasos i fums dels residus bioassecats.
·
Malgrat les deficiències, no s’entén
que l’Institut de Certificació SL (IVAC) certifique que les instal·lacions
s’adeqüen al projecte presentat i aprovat.
A la planta de
tractament de la partida de La Bassa:
·
Visualment es comprova la naturalesa
calcària i càrstica del paratge de La Bassa, contràriament a algunes
manifestacions del principi del projecte que asseguraven la seua condició
argilosa per a justificar l’elecció de la ubicació.
·
El gerent manifesta haver entrat a
planta, durant els 5 primers mesos del funcionament, unes 20000 t i que hi un
40% d’aquesta quantitat ha anat a
abocador. Tot i ser un percentatge massa elevat per a Mònica Oltra, i a la
vista de la poca quantitat de material recuperat dipositat en el magatzem, el
percentatge que va a abocador es deu
aproximar almenys al 60%.
·
De la percepció directa es constata que
les bales de residu bioassecat no n’és tal per la quantitat de mosques que
atrau tan bon punt ix de la línia de compactació, i que l’abundor de restes
plàstiques, llaunes, cautxú, etc. que contenen aquestes bales de bioassecat
contradiu l’afirmació de que es recupera el màxim de materials. Així mateix,
una gran part dels residus s’aboca triturat i sense compactar als camions que
l’han de transportar a l’abocador. Això genera molta pols, olors i mosques.
·
La nau de residus voluminosos no
aparenta haver funcionat massa donada l’acumulació de materials.
·
Les condicions de salubritat dels
treballadors de la línia de triatge són notablement deficients.
·
Igual que per a l’abocador, no s’entén
que malgrat les deficiències i el canvi d’orientació sobre el terreny de les
edificacions (projectades inicialment en sentit transversal i edificades en
sentit longitudinal a la vall de La Bassa) l’Institut de Certificació SL (IVAC)
realitzara un informe sobre l’adeqüació de la planta al projecte d’obra
aprovat.
Finalment, Mònica Oltra lamentà que decisions polítiques
hagen separat les instal.lacions, projectades inicialment com un complex, amb
les consegüents dificultats operatives i l’increment econòmic sobre la taxa
dels residus que han de pagar els ciutadans.
D’aquestes deficiències, es traslladarà a les Corts
Valencianes un seguit d’iniciatives parlamentàries per part de Compromís
