Jueus i palestins

Sempre m’ha agradat no buscar les tres potes al gat, sinó la cinquena i si pot ser la sisena, defugint en la mesura d’allò possible (que no ho és) dels prejudicis assolits, intentar fer altres lectures a les fàcils i obvies, i relativitzar  les coses tant com ha estat possible. Els judicis i prejudicis, sempre els fem d’acord amb el nostre entorn i el que ens influeix, voluntària o inconscientment, mai poder ser objectius, perquè l’objecte mai és el mateix per a tot el món.

            Si ja és complexe analitzar el nostre i entorn i la nostra pròpia vida, com és poder fer anàlisi pretingudament asèptics de coses que passen a milers de quilòmetres, com ara el que està passat entre Israel i el poc que queda de Palestina.

            Segurament intentar reduir-ho tot a una  dicotomia de bons i dolents, no ajuda, i pontificar des del que abans hem filtrat i preconceptuat, tampoc. Imagine, que si jo fóra un ciutadà de l’Estat d’Israel, voria les coses de manera molt diferent de si jo fóra un ciutadà de Palestina, o no, o ves tu a saber.

            L’empatia necessària amb el perdedor, i la concepció tràgica de l’existència, fa que segurament molts tinguem especial sensibilitat amb les històries del poble sefardita i com se’l va exterminar en tota la península que habitem ( sí, també en ciutats com València o fins i tot a Castelló, o no va quedar ni rastre de les jueries o calls, recomanable i molts el llibre que fa poc he gaudit "La Valencia judía", editat fa un anys pel Consell Valencià de Cultura), però també, eixe sentiment de commiseració i el podem tindre amb els moriscos massacrats i desterrats també del nostre país, episodis igual de brutals, com si es puguera fer un paral·lelisme amb els botxins d’eixos dos pobles en un “nosaltres”, els d’ara, els sefardites amb l’actual estat d’Israel o els moriscos amb l’actual Palestina, cosa que és ridícula i absurda, imagine.

            Per això, costa entendre les coses des de fora, i intentar una asèpsia total, i pensa el que he dit, què faria jo si visquera en territori de l’actual Israel, després de tot el patit durant segles d’extermini costant, possiblement seria el més filldep... sionista armat, o si fóra un palestí, amb una situació de desnonament continua de ma casa i el meu món, patint el bloqueig inhumà i l’assassinat continu de la gent del meu entorn, me faria potser de Hamàs o qualsevol facció armada, i entenc que el fet religiós és el que és, ni ho magnifique ni ho simplifique, s’aprofiten per marcar distàncies, diferències, afirmacions com a poble, estructures mentals jeràrquiques, classistes, masclismes, de perpetuar ordres injustos.

            Dit açò, que no se si calia, per evitar etiquetes prèvies i demés permisos, la impotència i el fàstic és el que em remou; i desenvolupe mecanismes per evitar més ràbia; intentar evitar certes imatges i noticies, per no somatitzar-les encara més; que Hamàs no és cap mirall, clar, però que el que està passant és un extermini continu d’un poble, també. Mentre, eixa mentida de la comunitat internacional, a l’ ONU,  ( perdone?),  continua en un silenci indigne, en queixes en veu baixa, en la banalització dels fets, en la justificació d’allò injustificable, la política de fets consumats, de pixar-se damunt la taula i que t’aplaudisquen encara, fa que no es veja cap solució, que estiguem pensant ja que en 20 o 30 anys, el “conflicte” (ja veus l’eufemisme gent innocent) s’haja acabat simplement perquè s’haurà acabat amb tot el poble de Palestina, amb el poc que queda de terreny, amb la contínua aniquilació física.

            Fàstic de vore com es juga en el llenguatge, una són assassinats i altres sóls víctimes o morts, uns són terroristes i altres defensors de la seua tranquil·litat, uns empren escuts humans i juguen amb les imatges de les víctimes i altres són els occidentals i civilitzats. Fart, molt fart, de que les vides humanes valguen tant poc (algunes reduïdes a simples estadístiques), fart que ningú prenga cap mesura, que es continue massacrant persones, siguen de la banda que siguen ( encara que numèricament ja sabem qui ix sempre perdent), fart de que a estes altures, tornem a vore com la diplomàcia internacional, les mesures i mecanismes sols s’apliquen allà on interessa, i entre tots estiguem permetent aquest aniquilació constant; l’escalada d’ara, és sols un episodi més, fins acabar amb la realitat palestina, pese a qui pese. 

Compromís alerta que es poden perdre fins 35,1 milions d’euros si no entren en 2014 en funcionament les dessaladores de Cabanes-Orpesa i Moncofa

El diputat de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, ha presentat una pregunta escrita al Govern Central, després que en anteriors respostes es diguera que es pensava posar en funcionament les dessaladores de Moncofa i  Cabanes-Orpesa en 2014. Ara, amb més de la meitat de l’any passat, i amb la polèmica de com pagar aquesta explotació, i amb anuncis d’Acuamed donant per concloses les obres i en preparació per funcionar, el diputat ha demanat saber si ja s’ha calculat el preu del metre cúbic per a aquestes dessaladores.

            Igualment, ha demanat que s’explique si ja es sap les quantitats que hauran d’abonar els ajuntaments per amortitzar la construcció d’aquestes infraestructures, i s’adverteix que si no es posen en funcionament les dues, dins d’aquest any 2014, es perdria els 35,1 milions d’euros de fons de la Unió Europea que van servir per  finançar aquestes dessaladores, 17,2 milions d’euros  en el cas de Cabanes-Orpesa, i 17,9  en el de Moncofa.

            Des d’Orpesa, el regidor de BLOC-Compromís, Josep Lluís Romero ha exposat que el silenci d’Acuamed, (Govern Central), i els ajuntaments és preocupant, més quan la situació és tant complexa i necessitat d’accions àgils i ben pensades “des de fa anys sabien que arribaríem a un punt com aquest; on si no es posa en funcionament la dessaladora ja, es perden milions d’euros que caldrà pagar amb diners públics, i si es posa en funcionament, automàticament s’haurà de començar a pagar, en el cas que ens pertoca, entre Cabanes i Orpesa 55 milions d’euros en 25 anys, per un aigua que ningú demanda, més els diners que coste el produir aquest aigua dessalada. Ara, després d’anys advertint-los, veiem com la tàctica és la de l’estruç, deixar passar el temps, quan calen mesures concretes que no perjudiquen als veïns, als ajuntaments ni a l’Estat, hem reiterat la necessitat de revisar el conveni i acordar noves solucions, però en la pràctica ningú ha fet res”,

            En la mateixa línia, el regidor d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes, Carles Mulet, ha recordat que les obres es van començar en juny de 2009 i tenien un temps d’execució de 18 mesos, i per tant, haurien d’haver finalitzat i ser recepcionades en novembre de 2010, i per contra, en juliol de 2014, encara no s’han recepcionat, sense saber en què pot afectar això a la reclamació de garanties d’obres, sobrecostos, o responsabilitats per incompliments; i recepcionar les obres, tornem a estar igual, és començar a pagar per donar servei a una demanda inexistent, les 150.000 usuaris previstos no estan, i els 43 hm3 cúbic d’aigua que pot produir la planta, ningú els necessita; la problemàtica és doble, recepcionar l’obra per estar parada, és igualment començar a pagar, i fer-la funcionar, totalment inviable perquè no hi ha qui consumisca eixa aigua “ no anem a dessalar aigua per a tirar-la després al riu”

            Des de Compromís s’ha reiterat la irresponsable gestió que s’ha fet d’aquest assumpte, primera  al l’aprovar-ho, i ara al no donar respostes tot i la gravetat, per part del PP i el PSOE a nivell estatal com en els dos municipis afectats “ si algú ha de pagar aquesta barbaritat, haurien de ser els responsables polítics del seu patrimoni, i no la gent dels pobles” .

Imputen a l'arquitecte municipal i a l'ex secretari i actual cap d'urbanisme de Cabanes

El jutjat d'instrucció número sis de Castelló, dins de les diligències 000457/2014, ha citat a declarar a l'arquitecte municipal de Cabanes, Rubén Bellido Tárrega, i al exsecretario accidental i actual cap de l'àrea d'urbanisme de Cabanes, José Vicente Guimerá, el pròxim 18 de novembre com imputats en els presumptes delictes de Prevaricació continuada, falsificació de documents públics, oficials i mercantils , i tràfic d'influències , arran d'una denúncia presentada al febrer passat pel Regidor de Units pel Poble-Compromís, en l'ajuntament de Cabanes, Carles Mulet.

EN aquest cas, ja es va prendre declaració en qualitat de testimonis a l'anterior secretari municipal, a l'actual, a l'alcaldessa del municipi i a la primer tinent d'alcalde. 

L'extensa denúncia aporta desenes de proves documentals que acreditarien que suposadament aquests dos tècnics municipals van falsejar presumptament informes amb la intenció aparentment d'afavorir a l'empresa Marina d’Or respecte a les pròrrogues demanades en el PAI de Torre la Sal, segons la denúncia, aquests van emetre informes i van intentar donar veracitat a un suposat inici de les obres que necessàriament havien de ser parelles a la urbanització, en una data posterior a la qual sabien i ha quedat acreditat es van iniciar. 

El determinar una data o una altra podria comportar una sanció considerable a l'empresa. Ara, al novembre hauran d'acudir com imputats per a explicar què motive l'emissió d'informes on suposadament van falsificar la realitat conscientment. La presentació de la denúncia es va fer amb una annex d'uns 50 documents oficials que corroboren els fets, a més de fotografies i altra informació, posteriorment es va ampliar fins a en dues ocasions l'aportació documental amb informes del Seprona, o dels propis expedients obrantes en la seu de la Conselleria competent en matèria d'urbanisme a València, un treball minuciós i ardu per a recompondre un relat de 2006 i 2007.

           

 Com voreu, en este comunicat no es fa cap valoració personal i es manté en tot moment la presumpció d'innocència, per a jutjar, en teoria, els jutjats 

Entrevista a Tossal Gros

http://www.calameo.com/read/00180698612427c38f322

Moviments socials als nostres pobles

“Durant la planificació de l’aeroport, una potent maquinària ens venia una espècie de paradís, suposava oposar-se a un progrés sagrat i únic”

Carles Mulet, implicat en els moviments ciutadans de denúncia sobre l’aeroport, ens explica com recorda aquesta oposició i quina és la situació actual de la infraestructura

Laura Villaplana Moliner

Si cerquem a la xarxa “Aeroport de Castelló” una de les primeres entrades que trobem és la de l’enciclopèdia lliure Viquipèdia, la qual explica que des de la construcció de la infraestructura “s’ha convertit internacionalment en un símbol del malbaratament, el qual ha caracteritzat el desenvolupament de la crisi”. Avui ens centrarem en buscar algunes respostes a com s’ha pogut arribar a esta situació, quins elements han estat en joc per oferir esta imatge d’excés i despropòsit, i especialment, quin paper van tindre i tenen els moviments socials i polítics dels nostres pobles durant tot el procés, des de l’aprovació fins a l’actual inoperativitat de l’Aeroport.

Com és sabut, la construcció, inauguració i gestió de la infraestructura situada a uns escassos 20 km de les Coves, no han estat exemptes de polèmiques. Un dèficit patrimonial de 61 milions d’euros (segons l’auditoria de comptes de 2013), una inversió inicial de 150 milions, la implícita destrucció d’espais naturals d’elevat valor ecològic, la seua dubtosa necessitat per la proximitat als aeroports de València i Reus, els recents intents fallits de malvendre’l i les costoses adjudicacions de gestió, són alguns dels elements clau que posen llum sobre la qüestió.

Però ens agradaria poder anar més enllà de les dades i conèixer una miqueta més a fons quina ha estat l’oposició social al llarg del procés, i per això parlem amb Carles Mulet, veí de Cabanes, qui ha estat implicat en els moviments ciutadans i polítics de denúncia al voltant de l’aeroport, també com a coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló.

- Des de l’any 2000, quan estava previst que l’aeroport entrés en funcionament fins ara, quines creus que han estat les principals causes que fan que avui en dia encara no hage aterrat cap avió?

Els principals problemes han estat dos, al meu entendre, per una banda, la falta d’interès de cap companyia o grup econòmic en volar i aterrar des de Castelló, i la nefasta tramitació des del principi del projecte.

Respecte a la falta d’interès; contínuament se’ns ha venut que hi havia infinites nòvies rondant a aquesta infraestructura, i a l’hora de la veritat, sempre ha estat mentida; això ha fet que ningú estiguera donant pressa, no ha hagut mai cap estudi de viabilitat econòmica, ni cap lobby interessat en l’aeroport. Però el més important a l’hora d’impedir-li entrar en funcionament, ha estat una gestió negligent irresponsable des del minut zero; un tria arbitrària de la ubicació que va ocasionar endarreriments i paralitzacions, tràmits que sempre s’han fet malament i a destemps, permisos que no s’han sabut gestionar; a hores d’ara, tants anys després, encara hi ha desenes de passos burocràtics pendents, i això que Aerocas té una plantilla de gent en teoria especialista molt ben pagada i han signat contractes astronòmics amb tècnics especialistes.

- Quin paper creus que han jugat els personalismes en el procés de construcció i gestió de l’aeroport?

Ahí radica el principal problema, perquè la proposta de fer un aeroport, i fer-ho en eixe lloc concret, no ix de cap demanda social ni econòmica, sinó del caprici personal d’alimentar un ego malaltís, això, barrejat amb els favors que s’havien de pagar als de sempre (les grans empreses constructores de Castelló, les implicades en casos de corrupció per finançament del PP en el cas Gürtel, que són les que han fet el negoci amb les obres dels principis), en fer contractes astronòmics amb familiars o empreses molt pròximes.

També cal recordar que qui va gestionar des de la Diputació el projecte en primera persona era l’exvicepresident de la Diputació Francisco Martínez, el qual, mira quina casualitat, va aconseguir que es modificara el projecte per afectar a finques a nom de son pare. 

Per tant, és evident que si darrere del projecte de l’aeroport no haguera estat Carlos Fabra i tot el que l’envolta, sinó la racionalitat, la realitat seria un altra.

- Com a veí de Cabanes i pròxim als moviments ciutadans, com valores el posicionament i mobilització socials enfront el projecte de l’aeroport?

A finals dels 90 en especial, vam ser massa pocs els que ens vam mobilitzar, es van organitzar actes de tot tipus; xerrades informatives a tota la comarca, replegada de signatures i adhesions, concerts, marxes a peu, va participar gent dels pobles del voltant, els més afectats, va ser poca la que va mantindre un posicionament crític. És cert que enfront teníem aleshores una potent maquinària que ens venia una espècie de paradís d’urbanitzacions, camps de golf, la plena ocupació... i front a això, mobilitzar-se contra una infraestructura (fóra aquesta o el vial Cabanes-Orpesa), suposava oposar-se a una espècie de progrés sagrat i únic.

- Creus que una major implicació social de denúncia hagués fet que l’actual situació fos diferent? 

És difícil saber-ho, però evidentment si haguera hagut major posicionament contrari, les coses s’haurien pogut fer d’un altra manera; ací és que vam acabar pendent tots, no sols els veïns als quals se’ls va expropiar quasi en format atracament els seus terrenys, i amb l’amenaça que suposa i suposava per als pobles del voltant tindre una infraestructura d’aquestes característiques al seu costat; sinó que ens ha acabat afectant a tots, els milions d’euros malgastats en el trajecte, obres, publicitat, fastos, manteniment a pesar d’estar tancat, el paguem tot. El sainet a tot l’estat per l’esperpent de l’aeroport acaba causant dany a la imatge de tot Castelló.

Per tant, si no sols els veïns, sinó els seus representants, s’hagueren posicionat críticament i exigint racionalitat i compliment de la legalitat, no estaríem on estem; tenim exemples recents a la retina de contundents mobilitzacions ciutadanes que han aconseguit aturar o modificar projectes que pareixien inaturables i han fet doblegar-se els mandataris més autoritaris.

Cal recordar que cap ajuntament va tindre un posicionament crític, que tots els grups de la Diputació Provincial recolzaven aquest projecte. O mentre a Madrid va governar el PSOE, i haguera pogut modificar  o demanar correccions, van ser una part més de l’engranatge que ens ha dut on estem. Tinc una valoració positiva de la capacitat de la mobilització social, de segur, que amb major mobilització, no estaríem on estem.

- Com valores la recent adjudicació de la gestió i explotació a l’empresa canadenca SNC-Lavalin?

Sembla un simple baló d’oxigen al Consell per previ pagament tindre algú que li rente la cara; si l’aeroport fóra rendible, no caldria buscar a cap empresa a la qual li haurem de pagar 2,5 milions d’euros a l’any perquè gestione l’aeroport .

Lavalin és una multinacional implicada en molts assumptes tèrbols, i vetada pel Banc Mundial per operar en molts països, si ha vingut a Castelló no ha estat perquè veja rendibles les operacions de l’aeroport, sinó perquè sap que darrere d’aquest aeroport, hi ha una administració autonòmica que pagarà a l’empresa mentre l’explote. És a dir, és una empresa que ve a fer negoci per l’adjudicació i no preocupada en si funciona o no l’aeroport.

- Quina seria la teua voluntat, una vegada construït l’aeroport i externalitzada la seua gestió, per a que el projecte guanyes sentit i sostenibilitat des d’un punt de vista social i ambiental?

És difícil eixa valoració, com es vol que siga una cosa que penses que no s’hauria d’haver fet mai en eixes condicions i ubicació. El que m’agradaria és que deixara de ser una sangria de diners públics, que si ha de funcionar, no siga a costa d’alimentar una empresa privada amb  diners públics, que si almenys no és rendible, no siga deficitària per als contribuents. Que realment, si algun dia funcione, puga ajudar a generar treball de qualitat en tota la comarca. Ambientalment veig complicat que siga compatible un aeroport amb el respecte ambiental de l’entorn ( contaminació acústica, visual, etc).

Compromís pedirá anular el convenio del parque temático Mundo Ilusión, que 10 años después, y pese a todo, sigue en vigor

Los vecinos regalan al Consell 24 millones de euros para no hacer nada.

   El coportavoz de Compromís en las comarcas de Castellón y concejal en Cabanes, Carles Mulet, ha expuesto hoy, que tanto en las Cortes Valencianas, como en el ayuntamiento de Cabanes, se va a presentar sendas iniciativas para exigir la anulación del Convenio que se firmó ahora hace diez años, para conseguir gratuitamente suelo para el Parque Temático Mundo Ilusión.

10 año después, según Mulet, el TSJ CV ha anulado hasta en dos ocasiones el PAI Marina d’Or Golf  que tenia asociado este parque temático, y ya en 2010, el Consell liquidó  la sociedad pública 'Mundo Ilusión' que tenía que gestionar el anunciado parque temático en los alrededores del PAI. Mulet ha recordado que el 13 de octubre de 2004, el conseller de Economía, el presidente de la Diputación y los alcaldes de Cabanes y Orpesa firmaron un convenio para desarrollar el proyecto, "entre otros argumentos, porque la Generalitat lo veía como un objetivo prioritario".

   Así, ha añadido que el texto indicaba que, a través de la Sociedad Proyectos Temáticos de la Comunidad Valenciana. SA, "se redactará y ejecutará el proyecto del Centro de Ocio Mundo Ilusión, y la cláusula decía claramente los propietarios del suelo del PAI tienen que ceder gratuitamente a la Generalitat la superficie de terrenos sobre los cuales se ubicará el futuro Centro de Ocio Mundo Ilusión, 800.000 metros cuadrados.

Este suelo, ha recordado Mulet “ no se expropia como hizo la Generalitat, con Terra Mítica, sino que aquí, directamente, se le quita sin ninguna indemnización a los propietarios, lo que es un hurto en toda regla, de un suelo, que de haberse desarrollado el PAI, tendría un valor según la valoración de los terrenos que hizo la adjucataria, de 30 € el m2, o sea, 24.000.000 de euros, para el Consell, para un parque temático que han descartado hacer.

            Según Mulet “ ahora, con el PAI anulado, y con la nula intención del Consell de hacer ningún parque temático, es el momento de dejar sin efecto este convenio, que a pesar de todo, sigue en vigor; si se reanudara el PAI, los propietarios tendría que ceder este suelo, para que el Consell no haga nada. ¿ Qué harían con 800.000 m2 quitado a los vecinos, regalárselo a algún amigo?.

            Para el portavoz ecosocialista “ si algún día, por marciano que sea, al Consell se le ocurre hacer con  dinero  público un Terra Mítica 2 en tierras castellonenses, lo primero que tendría que hacer es adquirir el terreno dónde ubicarse, y no quitárselo a los propietarios”

LA CHA TRASLADA A LAS CORTES ARAGONESAS LOS VUELOS CON YODURO DE PLATA EN LAS COMARCAS LÍMITROFES DE CASTELLÓN Y TERUEL.

  Al igual que ha hecho Compromís en las Cortes Valencianas, la Chunta Aragonesista ha trasladado a la Cortes de Aragón una serie de preguntas parlamentarias acerca de los vuelos ilegales de avionetas que utilizarían el yoduro de plata para destrozar tormentas, ambos partidos se han hecho eco de las denuncias de centenares de vecinos de las comarcas afectadas, donde testimonian que se han visto avionetas sin identificaciones que aparecerían durante las tormentas, para eliminarlas y así evitar las granizadas, pero también llevándose por delante las lluvias, e incrementado todavía más la sequía. Este fenómeno no se circunscribe solamente a esta zona, pero tanto las comarcas aragonesas como las del interior de Castelló, son de las más castigadas.

  Cha y Compromís, socios en la coalición Primavera Europea, ya han trabajado conjuntamente en otros posicionamientos que afectan a ambos territorios como el problema de la fractura hidráulica.

A LA MESA DE LAS CORTES DE ARAGÓN:

                                                                                

 Joaquín Palacín Eltoro, Diputado del Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA), de acuerdo con lo establecido en el artículo 196 del Reglamento de las Cortes de Aragón, formula al Departamento de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, para su respuesta escrita, la siguiente  Pregunta sobre la práctica de intentar evitar las tormentas en territorio aragonés mediante avionetas tirando  yoduro de plata.

ANTECEDENTES

 Vecinos de diferentes  comarcas  aragonesas  vienen denunciando lo que parece ser una práctica habitual de avionetas que estarían sobrevolando estas comarcas posiblemente tirando yoduro de plata para evitar las tormentas. De ser real esta práctica, podría ser la causa de la disminución drástica de lluvias en esta zona. 

PREGUNTA

         ¿Tiene conocimientos el Gobierno de Aragón que se produzca la práctica de intentar evitar las tormentas en territorio aragonés mediante avionetas tirando  yoduro de plata?

En el Palacio de la Aljafería, a 13 de junio de 2014

                                                                              El Diputado

                                                              Joaquín Palacín Eltoro

A LA MESA DE LAS CORTES DE ARAGÓN:

   

 Joaquín Palacín Eltoro, Diputado del Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA), de acuerdo con lo establecido en el artículo 196 del Reglamento de las Cortes de Aragón, formula al Departamento de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, para su respuesta escrita, la siguiente  Pregunta sobre los procedimientos se siguen para autorizar los vuelos con avionetas tirando yoduro de plata para intentar evitar las lluvias.

ANTECEDENTES

 Vecinos de diferentes  comarcas  aragonesas  vienen denunciando lo que parece ser una práctica habitual de avionetas que estarían sobrevolando estas comarcas posiblemente tirando yoduro de plata para evitar las tormentas. De ser real esta práctica, podría ser la causa de la disminución drástica de lluvias en esta zona. 

PREGUNTA

         ¿Qué procedimientos se siguen para autorizar los vuelos con avionetas tirando yoduro de plata para intentar evitar las lluvias?

En el Palacio de la Aljafería, a 13 de junio de 2014

                                                                              El Diputado

                                                              Joaquín Palacín Eltoro

El diputat provincial d'afers taurins carrega a l'erari públic nits d'hotel en Madrid per a 2 persones

El diputat “d’afers taurins” José Pons, cobraria un sou gens dolent de 43.825,32 euros, a l’any   ( segons el PSOE local, també cobraria 341,50 euros per cada plenari, 03,55 per cada junta de Govern, o 170,75 per cada comissió informativa http://www.elperiodic.com/vilafames/noticias/189205_psoe-jose-pons-renuncia-sueldo-como-alcalde-tras-cometer-irregularidad.html )  i va intentar cobrar al mateix temps uns 900 euros al mes com alcalde de Vilafamés.

Tot bé, no?

Dons es veu que amb aquest sou, no en té prou per viure, i carrega als comptes de l’Escola Taurina de Castelló de la qual ell és el responsable polític ( l’Escola Taurina depèn de la Diputació), nits d’hotel per a dos persones en Madrid, tal i com es pot vore en la comptabilitat de l’Escola Taurina de Castelló que fiscalitza la Diputació Provincial, la qual és pública .

            90 euros d’Hotel per a dos persones en Madrid, que hem pagat entre tots els contribuents. La data, 07-06-2012 coincideix amb un important  esdeveniment taurí en la Ventas. Per què se li paga des de l’Escola Taurina, que té un pressupost per a formar a alumnes, una nit d’hotel en Madrid al Diputat? Per què carrega aquesta despesa?, qui era la persona que l’acompanyava i també li hem pagat la nit? 90 euros la nit, demostra que l’Hotel que van triat tenia un bon grapat d’estrelles. La descripció de la despesa deixa clar que va ser per una factura de l’estància en Madrid del Diputat Delegat de l’Escola Taurina, és a dir, José Pons.

            Curiosament, en la comptabilitat de l’Escola Taurina apareix també acte seguit dos bitllets d’avui, gestionats per la mateixa empresa de viatges, en la texi dia, per a dos persones “ Jose Antonio Rodriguez Perez i un tal Alejandro SAnchez”, persones que no tenen cap vincle en l’escola taurina ( i encara així, l’escola taurina no paga bitllets d’avui als seus alumnes”, Aquesta factura seria de 400  euros. Qui són J.A. Rodriguez Pérez i Alejandro Sanchez, i perquè se carrega al compte de l’Escola Taurina aquest bitllet?, era una manera de camuflar el viatge a Madrid en avió de José Pons i acompanya el mateix dia?

 Quantes més com aquestes n'ha colat???

Pensen José Pons, i Javier Moliner pensen donar explicacions, o callaran com quan vam fer pública la factura de la botella de vi per 87,12 euros.

http://carlesmulet.blogspot.com.es/2014/05/els-malbarataments-de-lescola-taurina.html

L’ensorrament progressiu de Marina d’Or

Mentre gràcies a la publicitat pagada per l’ajuntament d’Orpesa pagada per tots els seus veïns continua publicitat les instal·lacions d’oci, les aventures urbanístiques i immobiliàries del grup, s’ensorren.

            Si fa pocs dies explicàvem com :  L’ADJUDICATÀRIA DEL PAI MARINA D’OR GOLF I TORRE LA SAL ( 19,5 MILIONS DE M2) ÉS LA QUE HA ENTRAT EN CONCURS DE CREDITORS.

 http://unitspelpoble.blogspot.com.es/2014/05/la-adjudicataria-del-pai-marina-dor.html

Dons ara, després que la immobiliària del banc de Sabadell ( solvia) se quedara bona part dels apartaments del PAI de Torre la sal

http://carlesmulet.blogspot.com.es/2012/09/el-banc-es-queda-les-vivendes-del-pai.html

Ara, ha estat la immobiliària del Banco Popular, Aliseda, qui s’ha quedat en un bon grapat de de pisos en l’Edifici PlayaRibera del PAI Torre la Sal, i també de la zona “ residencial Marina de Cabanes” en el nucli de l’Empalme.

            De nou, les immobiliàries dels bancs venen ara els pisos que l’empresa no va poder vendre en el seu dia, a uns preus molt més assequibles.

            Mentre, l’empresa, amb aquesta dificultats, i en concurs de creditors, continua sent l’adjudicatària d’un PAI que fa anys hauria d’estar acabat (Torre la Sal), amb una situació vergonyosa gràcies a equip de govern i empresa, i també continua sent qui té adjudicat el PAI més gran d’Europa, anul.lat dos cops pel TSJ 

fotos que qüestionen la "restuaració" del Millars a Montanejos

abans

després 

Hi ha actuacions que en teoria es fan amb bona intenció, però que sempre te deixen el dubte i la mosca darrere de l’orella

Que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer autoritze una actuació de “restauració del Millars” ens diversos termes municipals de l’Alt Palància, sembla en principi positiu, però quan veus maquinàries pesades dins del llit del riu, arrasant en tota la vegetació, es generen molts dubtes, restaurar és roturar?

Per això, anem a demanar explicacions a la CHX sobre els detalls d’aquestes actuacions. 

Quí és Europa?

Que estes eleccions europees “ li la sua” a més d’un, és normal… si a moltíssima gent li la sua les generals, les autonòmiques o fins i tot les municipals, què t’esperes?. Si barregem el desencant i el desencís, la fartera de la gent, la desil•lusió en la política i els polítics, el meninfotisme autòcton, se pot entendre. Òbviament no és qüestió de justificar l’abstenció, és el símptoma de que moltes coses fallen, començant per les pròpies estructures polítiques.

continua llegit a http://gentambiniciativa.wordpress.com/2014/05/16/qui-es-europa/

Els malbarataments de l'Escola Taurina de Castelló

Mentre l'educació pública ha patit una retallades bestials, la Diputació Provincial de Castelló destina anualment més de 177.000 euros a finançar íntegrament l'Escola Taurina, per " formar" a futur toreros. No té la Diputació cap escola de ceramistes, agricultors, pintors, bombers, per exemple, però sí una per a que la formació dels toreros els ixca gratis. Però a banda d'això, estos dies hem presentat una denúncia en Fiscalia per malversació de fons públics en esta Escola, http://www.laveupv.com/noticia/9198/compromis-presenta-una-denuncia-contra-la-diputacio-de-castello-i-moliner , ara, veiem factures carregades a la caixa fixa, que en principi serien "legals", però són totalment indecents, com l'haver-se carregat, per un alt càrrec de la Diputació, sembla ser , un factura de 87,12 euros en una simple botella de vi " señorio 2009". 

Quines despeses es carregaven a eixa "caixa fixa" de l'Escola Taurina que no fiscalitzava ningú? 

De com Moliner fa cas omís de les advertències d'il·legalitats en l'Escola Taurina

Presentada denúncia en Fiscalia per possibles delictes greus en l’Escola Taurina de Castelló.

Després d’haver tingut accés una sèrie de documentació que acreditaria la possible comissió de delictes  prevaricació,  falsificació de documents públics i documents privats, de l'abandó de destinació i d' omissió del deure perseguir delictes, de suborn (cohecho) de la malversació, dels fraus i exaccions il·legals i de la desobediència i denegació d'auxili, s’ha presentat davant de la Fiscalia de Castelló una extensa denúncia acompanyada de 61 documents adjunts que acreditarien aquests possibles delictes,  presumptament comesos de manera continuada.

Aquesta denúncia, a més de l’omissió i denegació d’auxili per perseguir delictes presumptament comesa pel president de la Diputació Provincial i el diputat provincial d’afers taurins, i la resta de possibles delictes haurien pogut estar comesos per l’exdirector l’Escola Taurina de Castelló, Rufino Milián.

,

Segons la documentació aportada, presumptament s’haurien pogut cobrar de la caixa fixa de l’Escola Taurina dependent de la Diputació Provincial, tota una sèrie de despeses i honoraris que ja estarien coberts per contractes amb empreses privades, fet que provocaria o una duplicitat en la facturació, o fer-li pagar a l’erari públic despeses que s’era conscient no s’havien de pagar amb diners públics, aquesta manera de facturar s’hauria fet de manera reiterada i s’hauria pogut provocar un greu forat econòmic a les arques públiques, per al presumpte lucre de tercers.

            La denúncia interposada davant de Fiscalia demana investigar si els fets produïts en 2009, ( i que encara no estarien prescrits per tant, al ser un delicte continuat) s’haurien repetit durant altres anualitats.

Vilafamés 1900, anacronisme o banalització del franquisme?

Vilafamés celebra, amb l'èxit i l'encert d'altres anys, l'onzena edició de "Vilafamés 1900", una exposició viva pel nucli antic que segons l'ajuntament que l'organitza"  Vilafamés se transformará para mostrar la forma de vida de la sociedad tradicional a comienzos de 1900. El conjunto histórico de la población es el marco que recrea la forma de vida, para lo cual, mediante la colaboración de los vecinos y las asociaciones de la localidad, se representan oficios y actividades, en el interior de las viviendas, y tradiciones, en espacios públicos, que permiten trasladarse un siglo atrás en el tiempo.

A tal fin se procederá a la recreación de diferentes ámbitos que muestren los establecimientos de épocas pasadas: Molino de aceite, Bodega, Taberna, Barbería, Farmacia, Escuela, Horno de cocer pan (s. XIV y XVI), Zapatería, Carpintería, Ceramista, etc.

No obstant, a algú li patina les neurones, o no en té directament, al ubicar dins d'eixa exposició una suposada recreació d'una caserna de la Guàrdia Civil, amb una decoració que no correspon a 1900, sinó a 1940, i amb fotografies que de gràcia en fan ben poca.

Un quadre del colpista i criminal Queipo de Llano 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gonzalo_Queipo_de_Llano_y_Sierra ( l'activitat del qual va ser "destacable" a partir dels anys 30, i no de la  primera dècada del segle passat), un quadre de Dictador Franco ( que es podria vore en les casernes de la Guàrdia Civil al final de la Guerra Civil ) o el "parte" del fi de la Guerra, de 1939. 

Tota aquesta simbologia franquista, no aporta res a l'exposició, més bé al contrari, esdevé una taca i una ofensa, ja que a més de no tindre cap vincle cronològic ( seria com a mínim de quatre dècades posteriors al temps que es vol recrear), pot considerar-se una banalització del franquisme i els seus representants.

El fet és tant greu, com si a Alemanya, cap poble volguera recrear el seu passat de 1900, i es recreara emblemes i personatges del III Reich ( també de finals dels anys 30 i no de principis de segles)

Aquest incident és un desencert total, que caldria eliminar de manera fulminant i evitar que situacions com aquestes deslluisquen una iniciativa tant interessant com la de Vilafames 1900, ja que intentar donar normalitat al franquisme, a més de l'error històric d'ubicar-lo quatre dècades abans, és ofensiu i innecessari. 

Boes i culebrons

article fet per al diari Mediterraneo

La premsa seria explicava aquests dies com s’havia encetat justificadament certa alarma al vore una cosa llarga i verda que travessava el Parc Ribalta, alguns pensaven que era el TRAM que davant de les pròximes eleccions europees, ja el volien fer circular per dins del passeig, però es veu que no, era un boa constrictor d’uns dos metres, que algun veí havia tret a passejar i prendre el solet com es fa amb els pequinesos i demés gossos; —redéu —va pensar un güelo que jugava a la petanca —açò sí que és un culebrón, i no el del PSOE a l’ajuntament de Castelló!.

            Es veu que eixe animalet tenia més perill que Esperanza Aguirre al volant, i que un municipal ha explicat que creu falten patos en la basseta dels ídem del parc. Casualitat?. Siga com siga, este cap de setmana, quan en la Pèrgola feien la una interessant fira de turisme d’interior, a l’arrimar-me a vore-la i gaudir dels expositors i propostes que fan els nostres pobles, anava tot estorar i mirant a tort i dret a vore si entre les herbes m’eixia un altra constrictor d’eixes, que ja sabeu que quan es crea una moda, per absurda que siga sol triomfar; m’entraven uns tremolors que riure-te tu del Castor i de Florentino Pérez.

            Tot això passava mentre a València Rajoy feia públic el candidat que encapçalaria les europees pel PP, —ahi, no xica, això encara no, — un lapsus, pensava que Consuelo Ciscar a l’abandonar l’IVAM l’enviaven a Brusel.les, a exportar el valencian way of life.  Ja sabeu això que la realitat supera la ficció

PAI Torre la Sal; els avals de Marina d’Or anul·lats

L’empresa va ser avalada per Company of Guarantees no està autoritzada pel Banc d’Espanya.

Mentre l’empresa Marina d’0r assetja econòmica a l’ajuntament de Cabanes (http://cabanes.compromis.ws/2014/04/04/quan-costa-a-lajuntament-lassetjament-de-marina-dor-contra-cabaneses-busca-torero/) , es veu que la situació econòmica i legal de les seues actuacions no sembla la més idíl·lica, així, hem sabut com els avals presentats per l’empresa per garantir la urbanització del PAI, almenys en part, haurien estat declarats nuls, al treballar en companyes no reconegudes per les administracions espanyoles.

            Així, si en marc de 2006 l’empresa aconseguia avals multimilionaris amb entitats “normals” com ara el Banc de Sabadell, al llarg del procés, aquests avals haurien estat substituts ( per minorar-los d’acord amb el desenvolupament de les obres), i s’hauria optat per companyies no reconegudes dins el territori espanyol. ( En el cas concret d’una illa d’edificis, l’aval de 2006 era de 1,4 milions d’euros amb Banc Sabadell, i el darrer declarat nul, de poc més de 200.000 euros amb l’entitat   Company of Guarantees.

            En març d’aquest any, per resolució d’alcaldia es declaren nuls aquests avals. Tot i la gravetat del fet, en cap moment s’ha informat a la resta de la corporació d’aquest incident, on la incapacitat econòmica de l’empresa pot condicionar tant la polèmica pròrroga del PAI pendent de resoldre des de fa dos anys, com el manteniment de l’empresa com urbanitzadora si no pot acreditar la solvència econòmica.

            Es dóna el cas que precisament el Banc de Sabadell –Sòlvia, va vendre recentment a preu de saldo bona part dels edificis que s’havia quedat, no venuts per l’empresa, en aquestes urbanitzacions.

            Company of Guarantees seria una entitat no autoritzada pel Banc d’Espanya i el Ministeri d’Economia per operar en territori espanyol, amb publicacions explícites que advertien d’aquest extrem, a pesar d’això, l’empresa va optar en treballar amb aquesta entitat. No s’entén com fins ara l’ajuntament havia acceptat aquests avals com vàlids, a pesar de no ser-ho.

Cabanes: quan te sancionaven per blasfemar, no arruixar dos vegades al dia el carrer, dur gallines soltes pel poble o "defecar" a menys de 50 metres del nucli urbà

clica damunt de cada imatge per vore-les més grans

Les varetes màgiques

ací versió sencera de la breument retallada que publica el Mediterraneo ( 

 http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/varetes-magiques_867608.html)

Recorde que quan vam estar debatent al programa electoral per a les municipals a Cabanes, vam incidir en que volíem un altre tipus de compromís amb la gent que no fóra prometre grans actuacions, coses materials que en gran mesura no depenien de nosaltres sinó d’altres administracions, sinó simplement coses que realment poguérem complir; ètica i canvi en les maneres de fer les coses.

            I continue pensant que el canvi polític a nivell autonòmic també s’ha de basar en això, en coses que realment estiguen en les mans, per no generar esperances o expectatives de ves a saber què i que després no es puguen assolir; serà possible en un any un canvi de model econòmic?, tant de bo!. Serà possible canviar la manera d’entendre la política?, si les primeres mesures que aplica un nou govern són precisament autoimposar-se límits i controls externs, autocensurar-se les possibilitats de tindre actuacions autoritàries, el pas donat serà molt important; donar mecanismes a la població per poder fiscalitzar totes les actuacions del seu govern, aplicar la transparència real ( i no com ara) per detectar enriquiments patrimonials injustificables en els càrrecs públics, establir mecanismes de pressupostos participatius reals on bona part del capítol d’inversions s’hagen de triar pels ciutadans, acudir a les consultes, referèndums o sondejos ciutadans en aquells aspectes importants no contemplats en les propostes electorals i que susciten controvèrsia; propostes que tots fan, en abstracte, però després es queden diluïdes en no-res.

            Miracles, solucions sorprenents o varetes màgiques no existeixen ( com aquell que tenia el remei per traure a Espanya de la crisi i mira on ens ha dut), canvi de prioritats personals i polítiques, humilitat en les propostes i pensar sempre en la gent, sembla poc però és molt. 

El dilluns 17 de Febrer a partir de les 19:00 h, el futur de les Illes Columbretes a debat, pel perill de la cerca d'hidrocarburs en aquesta reserva marina.

El proper Dilluns dia 17 de Febrer a les 19:00h.  en la Llibreria Argot de Castelló (Carrer Sant Vicent 16), Diego K. Kersling, Xavier del Senyor i Lluís García Iñurrategui  participaran en una xerrada organitzada per L'associació Molts Mons, la Plataforma Petroli No, Columbretes Netes i la Confraria de Pescadors del Grau per advertir a la societat castellonenca dels perills de la cerca d'hidrocarburs en aquesta reserva marina.

El biòleg i expert en el fons marí de les Columbretes Diego Kersling, l'activista i tècnic mediambiental Xavier del Senyor i l'advocat i assessor jurídic de la Confraria de Pescadors Lluís García Iñurrategui oferiran cadascú el seu punt de vista sobre el perill que suposa la realització de prospeccions petrolíferes a les Illes Columbretes.

La biodiversitat que atresoren les Illes van motivar que foren protegides com a reserva marina, aquesta biodiversitat es posarà en perill si les prospeccions que amenacen el Golf de València es duen endavant

 La xerrada organitzada per l’associació Molts Mons, queda enquadrada dins del cicle que l’esmentada associació ve realitzant els dilluns en la Llibreria Argot de Castelló, a partir de les 19:00 h, i, que durant el mes de Març tenen com a fil conductor els moviments socials.