Tancament de campanya o tancament de cicle?

 Imagine que en certa mesura hi ha coses que les dus dins i no les pots triar tan fàcilment, però molts dies m’abstrac i pense com de diferent hauria estat la meua vida si des de jove no haguera estat implicat en política; segurament haguera pogut invertir el meu temps vital en coses de més profit personal, en altres aspectes formatius i creatius que he anat deixant a banda a esperes d’eixe temps que somniava traure de llocs on sabia no hi havia, però, de vegades entres en dinàmiques de les quals tu ja no eres el controlador.

Una sensació estranya  i sovint desagradable.

Han estat anys molt durs, a part d’anys molt intensos i interessants.  Aquella necessitat de lluitar com bonament sabia per canviar tot allò que no m’agradava del voltant, començant des del municipi fins l’àmbit “provincial”, anys de molts errors, imagine algune encert. De trobar-te gent meravellosa que t’encoratja a continuar endavant i també les decepcions més grans i la gent més miserable... imagine això és la política.

Fa poc, tindre plantejaments de racionalitat en la política, quan totes les barbaritats pareixien viables, quan tot tenia un preu ( baixet), era enfrontar-te ( i sé que amb falta d’habilitat) als anhels lícits de molta gent, als interessos bords d’altres, i nedar contra un corrent molt fort que acaba estigmatitzant-te de per vida. Era un repte, i s’era conscient del preu a pagar,( potser no tot), i a construir cuirasses, autoexiliar-se de com es  voldria ser... tot, per una idea de com haurien de ser les coses. I el temps acaba poc a poc donant la raó, encara que te deixes la pell en la ratonera i ja  no la recuperes més.

I quan més fas, més probabilitat tens per equivocar-te, i més “enemics” a l’aguait per magnificar eixos errors mentre no aplaudeixen els encerts. I continue confiant en gent per simple intuïció i a vegades encertes i descobreixes tresors i altres autèntics fillsde..., i continues, treballant pel que creus, dies amb més forces i ànims i altres completament afonat, però fas el que creus que has de fer.

Anys de desgast diari, de pegar-te contra blocs de formigó, de majories absolutes implacables, i continues pensant que no tens altra que continuar intentar canviar les coses, amb el convenciment de tot té remei i solució. I te tornes a estampar, i ho pagues car. I entres en procés electoral, i confies en gent que no mereix la més mínima confiança, i quan creus que has vist en esta vida tota la porqueria possible, encara te’n mostren més. I ja en campanya, bufetades per tots els costats; massa fronts oberts. Calumnia que alguna cosa queda...

Per això, arribar al final d’esta campanya electoral, és extenuant, no perquè arribes al final de quinze dies de campanya, sinó tota una vida, de lluitar per un canvi que penses necessari, i sols ara, és quan veus que per fi és possible, canviar amb dècades de governs absolutistes al teu ajuntament i al teu govern autonòmic, anys d’abusos, corrupció, balafiament de diners públics, agressions al territori i als drets de les persones, pèrdues de trens col.lectius que mai  més tornaran a passar... però per fi, olores canvis,  i eixos dos canvis per fi possibles tenen rostre de dona, Solín a Cabanes i Mònica a la Generalitat... la fi d’un cicle, i el principi d’un altre.

Cabanes i els funcionaris

Mediterraneo publica avui la quarta versió d’esta noticia, després de que ahir en la versió electrònica els haguera de telefonar pregant que contaren la veritat i no interpreteacións interessades dels afectats.

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/comarcas/juez-da-razon-2-funcionarios-cabanes-denunciados-mulet_934615.html

El tema és que ahir, al tancament de campanya es veu intenten filtrar al mediterraneo una part del procés judicial que es segueix contra estos dos funcionaris, un auto de fa setmanes que està recurrit i del quan encara queda un llarg recorregut.

Cal recordar que un dels dos funcionaris implicats en este cas, ha estat expedientat i sancionat per l’ajuntament per incompatibilitats i continua imputat, junt a l’alcaldessa, per un jutjat de Castelló.

L’altre, ha estat segons secretaria cobrant de l’ajuntament ajust familiars als quals no tenia dret segons conveni. S’ha fet a banda un RPT que ha revelat que ha estat cobrant quasi 11.000 euros més a l’any del que li pertoca. Segons secretaria ha estat durant anys emetent informes que serien nuls per la seua falta de titulació. I està denunciat davant dels tribunals per dos casos més, en els quals, com en aquest que informa esta notícia, són sempre per suposadament emetre informes que faltarien a la veritat, i que acabarien beneficiant a empreses privades en detriment de l’ajuntament.

En el cas concret pel qual van estar denunciat i objecte de la noticia. Tot l’origen d’eixa i de les demés denúncies denunciades és arran d’un plenari en el qual, de manera inaudita i mai vista, l’alcadessa fa un extens decret d’alcaldia per al plenari desacreditant i desmuntat el criteri dels tècnics, en un cas molt sensible. On de fer cas a l’alcadessa i no als tècnics, la sanció seria monumental (Teniendo en cuenta la proposición jurídico económica de del PAI Torre la Sal ( Documento que se adjuntó como número tres), en su página 7, el total de presupuesto de la contrato sin IVA seria de 51.017.837, 46 euros, vendría a ser unos 10.186 euros de penalización diaria (sin IVA) , más de 300.000 euros al mes, o calculando que la prorroga se pudo pedir 290 días fuera de plazo, estaríamos hablando de casi tres millones de euros en indemnización que tendría que hacer frente la empresa al ayuntamiento ( 2.953.940 euros), cantidades astronómica i obviamente inasumibles, o en caso contrario, resolver el contrato. )

Davant aquell inaudit, la meua intervenció en el plenari va ser alertar de que no podia ser que l’alcaldessa fera aquella proposta amb aquelles afirmacions i calia arribar al final, que es podria entendre com a prevaricació el que deixava entrevore l’alcadessa i calia investigar.

D’aquella intervenció, en la qual no van estar presents els denunciats, van entendre que se’ls estava injuriant i calumniant, no per part de l’alcaldia, sinó meua. I amb els recursos de l’ajuntament ( és  a dir, amb advocats que treballen per a l’ajuntament) me van posar una querella criminal; no els costava un euro  i  intentaven posar-me la por al cos.

           

Vaig anar a explicar al jutge el sentit de la meua intervenció, i en lloc d’esperar a l’arxiu del cas, perquè no tenia ni cap ni peus, la indignació d’ixe abús de posició, me va dur a presentar un seguit de denuncies contra els dos personatges.  Que de moment ha fructíferat ( imputacions, sancions contra ells, diligències d’investigació penals de fiscalia..etc).

Per tant, la versió de deixar entreveure que poc més era jo el que anava a tindre ara problemes amb la justícia, llançant porqueria justament el dia últim d’eleccions, no els ha d’eixir bé.

Cabanes, l'equip de govern oculta al plenari dos informes que li llevarien a Marina d'Or els 2 PAIS

Des del passat 26 de març, els membre de la Junta de Govern Local de l’ajuntament de Cabanes són coneixedors de dos devastadors informes, i a pesar d’això, han optat per evitar cap transcendència pública ni cap acord plenari, esperant siga el pròxim govern municipal qui haja de solucionar el problema.

Tal i com consta en l’acta d’aquest Junta de Govern, es dóna compte als membre d’un informe encarregat per l’alcaldia a un advocat especialista perquè explique la situació dels dos principals pais  del municipi, Marina d’OR Golf i Torre la Sal, tots dos del grup marina d’or.

-respecte al PAI Marina d’Or Golf, després de la subrogació d’aquesta actuació de 18 milions de m2, on Construcciones Castellón SAU es va extingir i  va canviar la denominació de “Promociones PAI GOLF SLU” , segons l’informe “ amb un capital social de la mercantil, molt minvat respecte al de la mercantil a la qual se li va adjudicar. Aquella solvència de la primera adjudicatària va ser en teoria determinant per a aquella adjudicació.

Construcciones Castellón 2000, un cop veia anava a haver-se de liquidar, va canviar de denominació per “ Comercializadora de Viviendas” COMERVI   un nom anodí per evitar la relació directa amb Marina d’Or, i COMERVI va entrar en concurs de creditors i intervinguda per l’administració concursal segons el Jutjat Mercantil en auto de 24 d’abril de 2014.

La subrogació amb “Promociones PAI GOLF SLU”, de la xarxa d’empreses del grup Marina d’OR, seria una nova operació per no desfer-se del PAI a pesar de la greu situació de l’empresa, però sense aportar les proves de solvència per poder tirar endavant aquesta gegantina actuació.

La proposta de l’advocat de l’ajuntament és que mentre no s’aprove eixa subrogació, requerir a COMERVi perquè aporte proposa de proposició juridicoeconòmiques i de conveni urbanística ajustat al planejament definitivament aprovat, i en cas de no complir, declarar desert el programa i adjudicació.

Aquesta proposta ses va informar a la junta de govern el 26 de març, concloent que procedeix donar compte de l’informe al plenari de l’ajuntament al tractar-se de l’òrgan competent.  I a pesar d’haver-se celebrat plenaris amb posterioritat a aquest ( sense anar més lluny, esta setmana), no s’ha volgut donar cap explicació

-                     respecte al PAI Torre la Sal, igualment es relata a aquest òrgan que l’informe proposa la liquidació del contracte amb l’empresa, i informar al plenari.

Sexto.- Por ello, a la vista de los preceptos citados en el presente informe y en los anteriores, y ante la falta de actividad en la constitución de las garantías exigidas en la norma, de conformidad con lo que se indicó en el informe de fecha 3 de octubre de 2014; el letrado que suscribe entiende que sería procedente incoar expediente de resolución contractual del Programa de Actuación Integrada.

Puesto que en la tramitación del expediente de resolución contractual debe otorgarse un trámite de audiencia al Urbanizador, se podrán analizar las alegaciones que pueda presentar en defensa de sus derechos.

Séptimo.-  Asimismo, como se indicó en el informe de 3 de octubre de 2014, con la resolución del Programa, se debería:

-         Por un lado, practicar la liquidación del contrato, de conformidad con lo dispuesto en la normativa contractual.

-         Por otro, estudiar, y, si fuese posible, señalar, el iter procedimental a seguir para continuar, en su caso, con la ejecución del Programa, hasta la finalización de las obras de urbanización (gestión directa, licitación de nuevo para la gestión indirecta y selección de nuevo urbanizador, etc…).

Emito el presente informe en Cabanes a 17 de marzo de 2.015, sometiendo el mismo a cualquier otro mejor fundado en derecho.

Sabent es tracta d’una bomba de rellotgeria, des de l’equip de govern s’encarreguen aquests informes per llevar-li a Marina d’Or els dos PAIS però després no informen al plenari de l’existència del mateix. A pesar de tindre en la mà dos informes que insten a prendre una sèrie de mesures contundents, es va deixadesa de funcions i obligacions. Ho volien sols com eina de maniobra de cara a la confecció de les candidatures municipals i les pressions externes que estaven patint?

Qui ha pagat estos informes és el poble, i qui ix perdent, òbviament, si l’empresa és insolvent, i incapaç de  fer res, també és el poble... conclusió, cadascú la seua.

Ens estan dient que el futur del poble està en mans d’empreses liquidades, sense capacitat... i no passa res

Cicles de quatre anys

http://www.castelloninformacion.com/castellon-opinion-carles-mulet-compromis-cicles-quatre-anys/ 

Imagine que deu passar en més llocs, però imagina per un moment que no vius a les comarques de Castelló, ni tant sols a l’Estat Espanyol, com sabries que estàs en any electoral?, molt fàcil, no?, si veus que de repent estan les ciutats en obres, amb tanques i maquinària pesada obrint rases per tot arreu, pintant passos de zebra que des de fa quatre anys no es pinten.

Eixe símptoma també el deuen tindre les associacions veïnals, esportives i culturals; aquelles que durant quatre anys, si no han estat simples xiriguitos de poder de torn, se les han vist de tots els colors per poder accedir a espais, ajuts i atenció dels ajuntaments i regidors, ara, han de fer lloc en l’agenda per  reunir-se en totes les candidatures existents perquè ara, i no abans, tots van a tocar-los la porta, a fer-se fotos en ells com si en quatre anys no hagueren tingut temps per tindre’ls en compte. I és positiu escoltar les propostes per a  un municipi que tenen les entitats socials, però això, s’ha de treballar en el dia a dia també.

Hi ha, qui es passa quatre anys o bé governant, o bé en una oposició absent i rutinària, acudint als plenaris a fer acte de presència en més desgana que propostes, i esperar pacientment que les coses canvien pel seu natural, però no fent massa esforç no siga cas que ens toque treballar abans d’hora.

I existeix el tòpic de dir que la campanya electoral comença just el dia després de les eleccions anteriors, però es veu que això no sempre és tant matemàtic com sembla.

Carles Mulet 

L’ajuntament sanciona a l’arquitecte de Cabanes ( imputat)

En 31 de juliol de 2014, el portaveu del Grup Municipal d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes, Carles Mulet,  presentava un escrit a l’alcadia explicant la situació de greu incompatibilitat en la qual es trobava l’arquitecte municipal. Això es feia setmanes després de saber que aquest estava imputat junt al cap de l’àrea de secretaria i urbanisme en el jutjat número sis, i setmanes abans de saber-se de la imputació en un altre cas junt a l’alcaldessa del municipi per adjudicacions al soci d’aquest.

A pesar de presentar-se en aquestes dates i el posterior impacte que va comportar la imputació de l’alcaldessa, no és fins octubre de 2014 quan des de l’alcaldia  s’inicia els tràmits per dictaminar si hi ha o no irregularitats.

Ara, a pesar de la imputació de Bellido en dos casos molt greus, i l’haver estat treballant fora de l’ajuntament sense la preceptiva declaració de compatibilitat des de 2008 fins a finals de 2014,a pesar d’estar obligat a saber la normativa, i signar un contracte on se l’obligava a fer aquest tràmit, des de l’alcaldia s’ha optat per la sanció menys quantiosa i l’eximeixen dient que “ desconocia que estaba infringiendo el ordenamiento jurídico”.

La sanció que se li aplica és com a falta greu, i se li imposa el  demèrit consistent en la pèrdua d’un grau en el sistema de carrera horitzontal, passant a ostentar un grau 21 durant un període de dos anys, amb la consegüent reducció del complement de destinació que es farà efectiu a partir de la nòmina d’abril, i la privació del dret de ser avaluat per a l’ascens de grau, en el mateix període”

Tant aquesta sanció com les dos imputacions amb les que compta Bellido, han eixit a la llum gràcies a la funció fiscalitzadora del grup de l’oposició, i des de l’alcaldia sols s’ha actuat tard i malament i després dels requeriments fets; les accions en aquest cas no tenen cap relació amb el cas en el qual està imputat Bellido junt a l’alcaldessa i l’exalcalde Artemio Siurana, en aquell cas, la deixadesa de funcions de l’alcaldia ha estat total. 

Partits polítics

http://www.castelloninformacion.com/castellon-opinion-carles-mulet-comprimos-partits-politics-upyd/

nes, 13 abril, 2015

Carles Mulet. 

Estem davant la descomposició a passos accelerats d’UPyD, i la perspectiva de qui ho va crear és al mateix temps qui està dinamitat totes les expectatives que hi havia dipositades en eixe partit, i fins fa poc, semblava que hi havia un espai electoral potencialment ample per a un nacionalisme espanyol diferent, allunyat dels estereotips de la dreta nacionalcatòlica, amb tints progressistes i altres contradictoris. Diuen que en part això ha passat perquè sense massa explicació, Ciudadanos ha ocupat eixe espai, i creix a de manera espectacular; ara, segons les darreres enquestes, hi ha quatre grans partits a nivell estatal en una forqueta aproximadament del 20 % en intenció de vot.

I la ‘sort’ d’UPyD ha vingut accelerada pel resultat de les eleccions andaluses, on IU ha aguantat en certa manera l’ensorrament que es venia augurant també en les enquestes; i on ara, al convertir-se possiblement en la cinquena força política llevat d’aquells territoris amb identitat i partits propis, els deixa també tocats a punt de l’extraparlamentarisme a tot arreu. I com deia, això a nivell d’Estat, on les forces d’àmbit autonòmic desdibuixen, complementen o varien eixe ‘quatripartidisme’ que sembla s’està gestant.

I si un partit polític naix, i “triomfa”, és perquè ocupa un espai que altres o bé han abandonat, o no han sabut ocupar en una societat canviant, i si un partit polític s’apaga, és precisament perquè ha deixat d’ocupar l’espai que els ciutadans necessiten, o altres l’han ocupat, perquè, què són si no els partits?, alguns el veu com a fins en ell mateix, el ser d’un per tradició familiar, costum o sentiment identitari, altres, el veuen com instruments per intentar aconseguir fer unes polítiques, canviar el  món cap a un  ideal concret ( o altres, per canviar la seua pròpia realitat i lucrar-se de moltes maneres).

I on està el terme mig, entre aquells que es creuen estar en un partit, corrent d’opinió o familieta, pensant-se que tenen la veritat absoluta i estan carregats de raó i és qüestió de temps i paciència a esperar que a la gent, miop i cega se’ls caiga la bena dels ulls i abracen la fe vertadera; poc més que la gent és idiota. I en l’extrem oposat, els que pensen que cal ballar al ritme de les modes i modelar, canviar i transvestir els principis i idees segons el que la societat demanda, per intentar sobreviure als canvis socials; potser en el munt mig d’eixos dos extrems caldria buscar sensatesa.

Els canvis accelerats que s’està vivint en la política són realment inaudits i ens tenen a tots un poc sorpresos, però no s’ha de tindre por als canvis, sinó intentar ser partícips d’eixos canvis.

Memòries de peix 

Miércoles, 8 abril, 2015

Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís. 

Es nota que vénen eleccions, perquè els alcaldes o nous candidats, ixen dels seus despatxos oficials en els que han estat quatre anys tancats, a fer-se cafés en la ciutadania, o a reunions en entitats i associacions a les quals han oblidat sistemàticament, i estes entitats estaran ja esgotades perquè els tocarà reunir-se en totes les opcions i pseudopcions que els voldran tindre en la foto.

I ara s’alcen carrers, s’arreglen voreres, s’asfalta, es liciten obres, s’inauguren places i jardins, es fan anuncis de que ara sí, es posarà en funcionament aquesta o l’altra infraestructura, s’anuncien baixades d’impostos un primavera contínua, vamos!, una eclosió d’alegria i bon rotllo que es rematarà ara quan comencen les promeses i compromisos electorals, eixos que després, a partir de setembre de 2015, ja ningú recordarà. Però el nivell de fartera que es percep al carrer indica que eixa memòria de peix que semblava que fins fa poc s’apoderava de tot, s’està esgotant ja, i estem patint el fenomen de les opcions de càstig, partits eixits des del no-res, que de la nit al matí tenen la capacitat d’arreplegar milers d’adhesions de tant de fart i descontent, però que de la mateixa manera que s’unflen poden desinflar-se, per això, ahí també, cal previndre eixa memòria curta, i pensar en qui ha estat al peu del carrer fent el que ara altres prometen, i també, que les capes de quitrà, no ens facen oblidat els quatre anys de clots, perquè si no, estarem sempre en el mateix cicle viciat.

Aigües

Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís. 

Després de les plogudes, catastròfiques i dramàtiques en alguns casos, deixant a banda les desfetes de vials, camins, ribes, sulsides..etc, queda un paisatge màgic, de terra entollada, de llacs passatgers i efímers en llocs inusitats, de barrancs i rius secs que colen com si sempre ho hagueren fet, de fonts seques que reneixen, i hauràs vist i compartit de segur per les xarxes fotografies d’imatges inusitades.  Com quan neu, en un territori que mai neva, amb quatre floquets de neus, a fer-se fotos.

I és que ens hem convertit en un país sec, on plou d’estes maneres incontrolades, però,  si coneixes un poc el territori, segur que coneixes casos de molins abandonats i en desús, al peu d’eixos barrancs que ara han renascut, i si, hi havia molins és perquè es podien fer funcionar gràcies a l’aigua constat del que eren rius i no barrancs com ara, i en molts casos, sembla que el seu desús és sols de dècades, no de segles, per tant, tens ahí un prova palpable de la ràpida transformació del nostre entorn, i penses, que en allò que ara et sembla màgic, fa poc era així.

Què ha passat?, canvi climàtic, diu, plou molt molt menys, i anem a cap a un clima més extrem, però també, l’explotació del medi té  molt a vore, pou d’extracció intensiva, que agarren eixa aigua que nodria els rierols i naixements, canalitzacions per a consum humà, agricultura, ramaderia i indústria, tot suma, i no tenim la perspectiva de com de necessària i vital és l’aigua per a tots els aspectes de la nostra vida, i com estem fent un ús sovint abusiu d’un bé escàs i vital, on al mateix temps, ens sorprèn i ens pot demostrar com de vulnerables som.

Ara, poc a poc les aigües aniran tornant al subsòl, els camps s’eixugaran, els barrancs i rius s’assecaran, patirem sequeres i salinització dels aqüífers del litoral, deixarem de nou bruts els llits dels rius i rieres, el clavegueram, fins que torne a vindre un episodi com els d’estos dies, i a tornar el cicle de lamentacions.

18.600 euros en una “classe pràctica” de l’Escola Taurina esta Magdalena

El passat dijous 12, en festes de la Magdalena, unes 200 persones van poder “gaudir” d’un espectacle taurí en la plaça de Bous de Castelló, i ho van fer gratuïtament, ja que no es cobrava entrada.

Però, això no vol dir que no tinguera un cost, cost que hem sufragat entre tots i totes, ja que aproximadament ha costat uns 18.600 euros de res la jornada

http://www.plazadetorosdecastellon.es/tema/magdalena-2015/#prettyPhoto

Jueves, 12 de marzo de 2015. Castellón. Clase Práctica. Novillos de Daniel Ramos. Curro Linares: Ovación con saludos y palmas; Sedano Vázquez: Ovación con saludos y dos orejas; Juan Antonio Navas: Palmas y oreja. (ENTRADA GRATUITA)

Segons càlculs que ens han fet arribar, el cost seria este:

NOVILLOS                  9.000        euros
BANDERILLEROS      3.000            "
MOZOS ESPADA            900       
BANDA MUSICA              800            "
MEDICO                              600           "
AMBULANCIA                   200            "
VETERINARIOS                 400            "
RECOGIDA TOROS            900            "
PERSONAL PLAZA         2.000            "
LIMPIEA PLAZA               600             "
BANDERILLAS                      200            "

Recordem que aquesta Escola Taurina es finança íntegrament per la Diputació, amb un cost anual que ha arribat als 300.000 euros ( enguany 178.140 ).

Igualment, la UDEF està investigant des de fa mesos els comptes d’aquest organisme públic dependent de la Diputació, després de la denuncia presentada contra l’anterior director de l’ens i els responsables polítics de la mateixa ( el president de la Diputació i el diputat provincial delegat per afers taurins).

En les fotos es poden vore com menors d'edat van "gaudir" d'aquest espectacle de sang. 

TTIP

Viernes, 13 marzo, 2015

Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís. 

A moltíssima gent les sigles TTIP segurament no els sonaran de res, allò del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions, a pesar de ser una espècie d’espasa de Dàmocles o fins i tot una guillotina penjant d’un fil, que tenim a sobre.

Eixes coses, no interessa explicar-les a la ciutadania, que són menors d’edat i no va a entendre-ho… que es preocupen del futbol, de distraure’s amb el que fan una rabera de residus  humans tancats dins una casa i sent televisats en directe, o amb l’amenaçat per a l’ordre i la llei internacional que és el “règim” ( diuen) d’un tio loco que va en xandall a Veneçuela.

Tot el demés, no ha de ser objecte de preocupació,  i no critique a la ciutadania per no tindre inquietuds en buscar-se de manera crítica la informació, o per no voler saber més enllà del que hi ha en la versió oficial dels telediaris, simplement, constante un fet i sé com de difícil és encendre espurnes i demanar-li a la gent que se preocupe més enllà dels molts problemes diaris que tenen, que no són pocs segurament.

Els pocs que van poder vore el monumental Cavall de Troia este dissabte passat pels voltants de la Plaça de l’Ereta ( Isabel la Catòlica) el qual no van deixar eixir al Pregó, segurament degueren pensar que es tractava d’un altre esdeveniment festiu.

Si entre en el google, i poses allò de la TTIP, i com pot afectar a coses tant sagrades com ara la sanitat pública, el comerç local, els drets laborals, el dret de vaga, obri les portes encara més a que tots siguem simple peons, on tot està a les mans i peus de les grans multinacionals, que tindran potestat per sobre dels estats sobirans.

Per tant, seria un exercici molt interessant prendre consciència del què estem parlant, de com ens afectarà com a ciutadans de a peu, perquè sovint, quan es tracta d’eixes coses de macroeconomia, sembla com si estiguérem anant a l’abstracte absolut i coses que no ens afecten perquè no tenim un euro ni on caure morts, i no, tractats com aquests ens podem afectar fins en la cosa més quotidiana, i per això, toca emprar les armes que tenim a les nostres mans per no acceptar este tractat, per instar als nostres representants en les institucions el no.

El paloselfi i tu

http://www.castelloninformacion.com/castellon-opinion-carles-mulet-compromis-paloselfi-inspector-gadget/

Lunes, 16 marzo, 2015

Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís. 

Recorde, quan sols hi havia dos Canals (o un i mig, millor) de televisió, emetien sols dibuixos animats dissabtes i diumenges després de dinar, i realment impactaven aquelles histories de personatges fantàstics, ja que no tenies res més que vore ( dins de casa, clar, aleshores el carrer era immens).  Un dels personatges més estrambòtics era el ‘inspector gadget’, un curiós i despitat inspector, mig robotitzat, amb tot tipus de complements (gadgets).

Abstraure’m un poc en vore’ns a nosaltres mateix, cada cop ens pareixem més a eixe personatge; de moment estava tot centralitzat en els telèfons mòbils ( portàtils) de última generació, on ja no te fa falta calculadora, rellotge, mapes, ràdio, reproductor de música, premsa escrita, cabines de telèfon, el higròmetre del capellà del temps, el calendari Zaragozano, l’haver d’eixir al carrer per poder trobar “rollito”, fer compres o vendes, dur agendes, dur càmera de foto i vídeo, tindre a mà una gravadora de veu, la llanterna,  la gran enciclopèdia catalana, la britànica i totes les del món, les revistes i vídeos pornogràfics, els llibres de receptes de cuina, el llistins i agendes de telèfon i les antigues pàgines grogues…, tot, o quasi tot, en la butxaca i relativament gratuït. Tot hagueren contat fa pocs anys i hagueres flipat.

I la dependència que te crea la notes quan te quedes sense bateria, el perds o es trenca, et trobes poc més que en pilotes i desprotegit del món sense el teua aparell màgic; com si el món s’haguera convertit en una cosa més inhòspita i difícil.

I ara ja, com les bateries a mesura que passen els dies de vida de l’aparell es fan més fluixes, ja és normal anar carregat d’una bateria externa auxiliar per carregar-lo, quan no el propi carregador, això, junt als auriculars i sols gastar-lo, i ara, en especial en estes festes de Magdalena o prefalles, ja hauràs vist a molta gent amb el “paloselfi”, una vareta extensible o retràctil o plegable, com vulgues dir-li, per penjar  a la punta el mòbil i poder-te fer fotos per penjar-les després en les xarxes.

No sé d’ací unes setmanes o mesos quin aparell complementari al mòbil s’haurà instaurat en les nostres vides, però, a que fa un poquet de cosa pensar en este coses?

MOCIÓ PER AFAVORIR LA CONTRACTACIÓ D'ENERGIES RENOVABLES PER PART DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El consum d'energia és inherent al desenvolupament de qualsevol activitat humana. Durant el segle XX, degut a diferents motius, com l'explosió demogràfica i la forta industrialització duta a terme en un període relativament curt de temps, van afavorir permetre que l'ús dels combustibles fòssils agafaren una posició d'hegemonia que s'ha conservat fins a l'actualitat.

La utilització de l'energia nuclear de manera massiva, ha sigut la font d'energia que complementa quasi de manera absoluta les procedències de les energies amb més nivell de producció elèctrica.

El desenvolupament i l'aplicació efectiva de les energies renovables a gran escala, s'han convertit durant les darreres dècades en un fort competidor de manera neta i sense residus amb els combustibles fòssils i nuclears. No obstant, en moltes ocasions, tampoc han estat lliures de polèmiques, relacionades amb el greu impacte al curs fluvial dels rius, o a l'afecció als fluxos migratoris d'aus.

La contaminació produïda per la combustió de les energies fòssils, està accelerant el canvi climàtic. Els accidents i vessaments a les instal·lacions d'extracció dels hidrocarburs, es produeixen de manera continuada amb efectes devastadors i de difícil reparació per a les zones afectades. Les millores tècniques disponibles no poden garantir un control dels accidents. Les zones on es duen a terme les extraccions, perden la biodiversitat, degradant el sòl i subsòl, limitant el futur ús del territori.

Efectes semblants es produeixen a les mines de cel obert per a l'obtenció d'urani; principal combustible de les centrals nuclears. Tot i que la  contaminació directa associada a l'energia nuclear és molt inferior als hidrocarburs i carbó; el potencial devastador en cas d'accident i els residus radioactius que generen, són dos perills perdurables en el temps.

En l'actualitat, tant la comunitat científica com els Governs dels diferents països, assumeixen que el canvi climàtic, la pluja àcida, la pèrdua de sòl fèrtil i biodiversitat, tenen una relació directa amb el model energètic convencional.

El desenvolupament tecnològic de les energies renovables, netes i sostenibles, es troba en un moment òptim per a entrar a gran escala a formar part de la producció energètica mundial d'una manera més preponderant que fins a la data, i inclús desplaçar a les energies antigues i contaminants.

La producció d'energies netes, a més de ser sostenibles i respectuoses amb el medi ambient, permeten una democratització de la pròpia energia, afavorint l'entrada al mercat de petits productors, la descentralització de la producció, una reducció de la dependència estrangera i la incentivació d'un Nou Model Energètic.

Les Administracions Públiques, tant per la seva capacitat com pel propi volum de la mateixa, així com la posició privilegiada a l'hora de definir les estratègies que en moltes ocasions, serveixen de referència en les decisions que la ciutadania pot dur a terme.

Aquesta posició vers la societat, obliga a tenir una doble responsabilitat a l'hora de definir els proveïdors dels productes i serveis. Una directament com a consumidor, i una altra per la posició dominant vers la societat.

Des de Compromís per ________________________ pensem que per tot això des de les institucions locals tenim l’obligació de promoure l'ús de les energies netes i afavorir una posició preferent cap a aquest tipus d'energies.

Per tot açò de conformitat amb l'article 86 i 150 del Reial decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, proposem a l'aprovació del ple la següent

PROPOSTA

1.- Redefinir les clàusules dels contractes de subministrament elèctric de l'Ajuntament de ------- aplicant els criteris necessaris per a que la sostenibilitat sigui un paràmetre a tenir en compte.

2.- Modificar gradualment aquells subministraments elèctrics que complint els estàndards de qualitat establerts per aquest Ajuntament puguen permetre l'entrada al procés de contractació d'empreses i cooperatives comercialitzadores d'energies renovables 100%.

3.- Establir el compromís d’aquest ajuntament de diversificar l'energia que consumeix donant preferència a energies renovables i sostenibles.

4.- Desenvolupar programes d'estalvi i eficiència energètica en els àmbits competencials del present ajuntament.

La serp i el corrupte

publicat avui a Mediterraneo( no disponible a la versión online)

De tots els animals de la terra, la serp crec que és un dels més enigmàtics i objecte de veneració o repulsa per part dels humans, i caldria una bona classe de simbologia i explicacions més enllà de l’obvietat; no sols per ser un animal fàl·lic o verinós ( ja que no és l’únic cas amb alguna d’eixes característiques i no tots tenen eixes representacions i poder en l’inconscient col·lectiu).

            La serp del kundalini, la serp sagrada en cultures tant diverses com la maya, egípcia, quechua, hindú, la sumèria... i segurament en la majoria que pugues furgar, per no parlar del cristianisme,  on la serp és qui tempta a Adam i en especial a Eva, a la qual li fa menjar de l’arbre prohibit amb promeses de que no anaven a morir ( eixa era l’amenaça que tenien sobre els seus caps) i que menjant d’eixe fruit serien com els déus i coneixerien el bé i el mal, i partir d’eixe moment va anar tot a perra i la vida en este món es va convertir en un patiment continu.

            I clar, vulgues que no, en esta cultura nostra judeocristiana, la bestieta fa respecte, i pocs són els que el volen tindre com animal de companya; i el símil de la serp que ronda per les branques de l’arbre, amb bones paraules embolicant al suposat ser innocent; a qui es vol corrompre, a qui gossa anar més enllà dels límits. I això pot ser també un exemple del que és la corrupció, la serp sense la debilitat humana no faria res, el corrompedor, sense el qui vol ser corrupte, tampoc, i això, des del principi dels temps sembla.

Temps de Canvi

Perquè no volem renunciar a cap dels nostres somnis, si encara no t'has apuntat a les primàries de Compromís, encara estàs a temps de fer-hohttps://compromis.net/primaries/?ref=banner

Perquè ens mereixem fora de les nostres vides totes les màfies

Costa se n’ha anat quan ell ha volgut

L’eixida de Ricardo Costa del parlament valencià, arriba tard i malament, i ha demostrat que el dirigent del PP de Castelló ha fet durant anys el que ha volgut tant en el seu partit com en les institucions, amb la conveniència i beneplàcit dels seus. Des de 2009, quan va ser imputat pel TSJ pel cas Gürtel, Costa sols va patir una esperpèntica i temporal suspensió de militància del PP per atribuïr-se el carrec de secretari general del PPCV, únic “càstig” del seu partit que va patir , ja que fins i tot després de la seua imputació, va continuar en la candidatura autonòmica del PP en 2011,

Ricardo Costa, ha estat 20 anys com diputat autonòmic, cinc legislatures seguides, i durant elles ha estat sempre envoltat de polèmiques, les gravacions que el relacionarien en les intermediacions amb l’empresari Ortiz ( cas Brugal), les implicacions de la seua empresa Cas Legis amb l’entramat del Cas Fabra , o tot el que s’ha llegit o escoltat sobre el cas Gürtel, amb moments èpics com els de la petició dels 100 grams de “caviar” .

Costa és una icona d’una generació de dirigents de primera línia del PP de Castelló, amb pes importantíssims, que tots han acabat tenint problemes seriosos amb la justícia, Carlos Fabra, Victor Campos, Manuel Cervera, Vicente Rambla, Francisco Martínez, tot ells de la generació i grup d’Alberto Fabra, i que han ajudat a mostrar el pitjor de la classe política; gent que ha aprofitat els càrrecs públics i el poder institucional, en molts casos per a benefici propi o d’amics, gent, en molts casos, investigada en greus casos de corrupció, i tot ells, casos, com el de Costa, de gent que se n’ha anat de les institucions quan han volgut i no perquè el partit els haja obligat a fer-ho, i el més greu, de casos com els de Costa, d’una nissaga de polítics amb poder, és que no passarà a l’historia per haver aconseguit res per a la gent a la qual ha representat”

I si és necessari ampliar la plantilla de bombers del consorci després d’entrar a donar servei a l’aeroport?

La seguretat de l’aeroport detrau personal als parcs de bombers que han de doanr servei a tota la població.

Igual  és necessari buscar un acord entre les administracions implicades, per solucionar la situació creada per la destinació de bombers a l’aeroport.

El Consorci  Provincial de Bombers ( participat per la Diputació, administració autonòmica i ajuntaments)  ha signat amb l’empresa gestora de l’aeroport de Castelló, LAVALIN (SNC-LAvalin Aeropuerto de Castelló SAU) un conveni de prestació de serveis en data 5 de setembre de 2014.

Anteriorment a la signatura d’aquest conveni, ja des d’abril de 2014, el consorci donava servei a l’aeroport, per tota la normativa aeronàutica de l’ OACI que obligava a la presència de bombers en les instal·lacions per totes les gestions realitzades.

A pesar d’aquestes noves obligacions dels bombers, que afectarien a tres dels quatre parcs de la demarcació provincial ( Orpesa, Benicarló i Nules, deixant fora al de Segorbe), en cap cas s’ha incrementat la plantilla de professionals, fet que repercuteix necessariament en els propis treballadors i la prestació del servei públic que han de donar.

           

Així, des d’abril de 2014, 8 bombers dels tres parcs afectats, havien de donar servei a l’aeroport, després d’haver rebut els preceptius cursos de formació pràctica i teòrica en Astúries al “Centro de formación Jovellanos”.  Aquests 8  bombers, necessàriament eren trets dels torns, guàrdies i lliurances de la plantilla existent. “Al centre Jovellanos van anar 8 bombers i 2 comandaments”.

           

En el cas del parc de bombers de Nules i Benicarló, la dotació normal seria  10 bombers de guàrdia en cada torn ( i 6 bombers en el cas d’Orpesa i Segorbe). En total, la plantilla de bombers entre tots els parcs serien d’uns 50 en cada cas en els grans ( Benicarló i Nules ) i uns 30 en Segorbe i Orpesa.

            Ara, 30 bombers més dels tres parcs afectats han rebut formació teòrica i pràctica per poder prestar servei a l’aeroport,  i el conveni signat estableix que en una primera fase es donarà un servei de 4 bombers i un cap de dotació, durant cinc dies a la setmana i 8 hores al dia, en la segona fase es concretarà d’acord amb els vols que es realitzen.

            Aquest trasllat de bombers a l’aeroport, deixa als parcs afectats en serveis mínim ( dels 10 recomanables en els dos parcs grans, poden quedar-se en 6, que serien el serveis mínims, i en el cas d’Orpesa, dels 6  es poden quedar en 4).

            Ara, aquesta pràctica, tant després com abans del conveni, ha suposat deixar als parcs o bé en serveis mínims ( amb el que això ocasiona, ja que no es podria actuar en més d’un cas d’emergència per zona, al tindre la dotació mínima), o carregant els dies de descans dels bombers, els quals no estarien cobrant aquestes hores de més com extraordinàries, sinó a preu de salari normal.

            El Consorci, cobra segons conveni a tant l’hora a Lavalin per donar aquest servei (en un ventall que va  des dels 41,37 € en el cas del cap d’operacions fins als 30,48 € en el cas del bomber ras), i es dóna el cas, per tant, que si el bomber que fa aquest servei és algun dels que hauria d’estar en descans, si que ho cobrarà en la nòmina, però si és un dels bombers dels que haurien d’estar en eixe moment atenent al parc de zona, no cobrarà més, i el consorci sí ingressarà aquests diners.¿suposadament?

            De tot plegat, es trau la conclusió que allò raonable i sensat, sabent com des de fa dècades no es cobreixen baixes i jubilació i no es convoquen places de bombers que estan en les mínimes ( sempre dins de la legalitat però lluny d’allò òptim,  i recordat com l’últim concurs oposició va ser al 2007” , haguera estat crear les noves places que necessita l’aeroport, perquè igualment hagueren pogut ser assumides a mig termini pel Consorci, ja que existeixen vacants suficients), i més, quan el cost a l’erari públic seria el mateix ( Lavalin a fi de comptes té l’explotació de l’aeroport subvencionada i igual paga el servei per tindre bombers), ara, els bombers han de fer més hores al mes de les que seria normal, i els parcs estan en dotacions mínimes, i l’administració té un cost  igualment com si tinguera una plantilla de 30 persones més.