Els dimonis

us passe l'article que m'han convidat a escriure per al llibre de la Colla el Magre per a les festes de la Magdalena, què més festiu que parlar dels dimonis

https://collaelmagre.blogspot.com/2020/02/angelets-del-cel.html?fbclid=IwAR1FtXUzt3j4dgc7g0_lxw4gC4bpeRcIdqLaWAybTI-V1dhe7zeYQmeNIXQ

Des de que els humans hem pres consciencia de l’existència ( generalitzant, ja sé que penses que molts encara viuen en l’animalitat més absoluta), ens ha costat entendre allò que un dia tancarem els ulls i no els tornarem a obrir. Que tot s’acabarà com s’acaba la vida d’un encisam o una vaca i que serem aliment dels cucs o ves a saber si cendra.

Quin baixó, no?. Doncs sí, i avui en dia tenim nocions de biologia i química, que ve a ser semblant. Però, com explicar el naixement i desaparició de les persones des del pensament prehistòric?, doncs des del simbolisme i l’abstracció, i pensant en la transcendència de la nostra vida, pensar que no es pot acabar tot de manera tant dràstica i ridícula. Els humans creem el pensament religiós, que ens servirà igualment per mancar-nos normes de comportament en societat, per no acabar matant-nos entre nosaltres més del que ho hem fet històricament.

Les grans religions acaben tenint un mateix esquema d’ordre i mecanismes de control psíquic que sovint acaben sent també polítics, les religions són part de l'instrument de manteniment de l’estatus, d’explicar i organitzar el món. I quina manera més fàcil per controlar la societat i fer-li complir amb unes regles que amb l'amenaça de que, potser d'esta vida et pots eixir guanyador anant la teua puta bola i pensant sols en tu encara que siga perjudicant a la resta, però, compte, perquè hi ha una altra vida, eterna, i hi ha un jutge que ho veu tot i segons com te comportaments ací, tindràs o no eixa recompensa.

Hi haurà elements de coacció terrenal, un ordenament a mode de regles, lleis, policies, i les advertències de càstigs i el premi del més enllà. I clar, si a nivell sagrat i profà tenim el concepte de la divinitat, d’allò bo, correcte, ètic, apropiat, que proveirà la salvació, cal tindre quelcom amb el què confrontar, contraposar; allò dolent, el pecat, el mal, la perdició. Si hi ha una promesa de cel, ha d’haver una promesa de càstig etern, un infern.

El cristianisme, com bona part de les religions, es va creant replegant de manera més o menys traumàtica les creences prèvies, i es va adaptant a costums establerts per sobreviure. Des de Pablo de Tarso va caure de la burra ( o cavall i de la sacsà es veu va quedar il·luminat o ves a saber amb quin quadre clínic i psiquiàtic li diagnosticarien ara) i va crear el cristianisme agarrant d’ací i d’allà, un poc de platonisme, un molt de judaisme, aquest va reciclant creences de diverses tradicions, la idea de l'infern ha anat modelant-se, fins aplegar al Papa argentí que ha dit que l'infern no consta en cap registre mercantil ni es veu al google maps.

Tornem al rotllo, des del principi es comencen a escriure desenes d’evangelis, com no tenien instagram per penjar histories, alguna cosa havien de fer. Aquests evangelis conten la vida d'un senyor mort dècades abans, i són contradictoris entre ells, fins al segle IV no es depura quin són els canònics i quins no, però no serà fins al Concili de Trento, en 1546 quan definitivament ens diuen quins d’ells passen a la final, sols 4, els coneguts i incorporants ara a les Sagrades Escriptures ( que entre ell també es contradiuen i molt). A pesar d’aixó, bona part de la imagineria, de la mitologia, dels relats sagrats que pensem apareixen en la Bíblia, no estan en cap dels evangelis canònics, sinó dels apòcrifs ( aquells no oficials i proscrits per l’esglèsia , més de 50 s’ha descobert).

Per què tot açó? Per entendre que el cristianisme, i la seua versió premium del catolicisme és un religió que ha anat adaptant-se, creant-se, modificant-se amb el pas del temps, sincretitzant-se amb les creences locals prèvies a la seua imposició, des de l’establiment del dia 25 de Desembre com el dia de Nadal per fer-los coincidir en la festivitat pagana del Sol Invictus ( no, eixa data no apareix en la Bíblia), la sacralització de Maria com a divinitat femenina quasi amb els mateixos atributs que el seu fill/pare del seu fill es va incorporant al llarg dels concilis perquè la gent necessitava més elements sagrats i algun de femení, com en les religions anterior, i de ser una religió purament monoteista, com el poble no ho era i tenia de la tradició romana deus menors o mitjans per a cada necessitat, va incorporant “sants” que són divinitats menors, nascudes humanes, però que aconsegueixen ascendir i acaben fent miracles, assumeixen superpoder i atributs molt concrets; una santa per curar-te la vista, un sant per trobar nòvio, un per als conductors... això, òbviament, tampoc esta en la bíblia, no explica com opositar al cos del santoral, que va ampliant-se encara en el segle XXI.

Però anem a allò que anem, el mal, el dimoni, l’infern. En la Bíblia apareixerà un personatge que és un àngel dolent que causa desgràcies o incita al pecat, i tindrà per nom Satan, o també apareixerà Belial també un àngel dolent, es parlarà de “Legió” per referir-se a una conjunt de dimonis o mals esperits ( cadascú que faça l’extrapolació que vulga amb què significa legió avui en dia), esperits immunds, ésser de segona, caiguts en desgràcia.

Però de la majoria d'històries o representacions de l'infern, del dimoni, del mal, no espereu vore gran cosa en la Bíblia; això demostra que com en els electrodomèstics, pocs són els que es lligen els llibres d'instruccions, i donem per vàlid i sagrat el que és sols convencions creades en base a textos herètics, no oficials, o la simple assimilació cultural.

La típica imatge del dimoni que és un tipus de cabró amb cos humà i un considerable aparell sexual erecte ( ja veus, els àngel sense forat ni per pixar i este amb un trabuc que ja li val) , recorda massa al deu grec del pastors, ramats, de la fertilitat i masculinitat, el que anava com un preperroflauta tocant la flauteta pel bosc.

En la bíblia eren poc més que àngels caiguts, la imatge en negatiu del que eren els angelets; els criats del la màxima divinitat, i en front els àngels sindicalistes expulsats de l'empresa per demanar canviar les condicions laborals, Satan és el cap de la revolta. Però, per tant, serien àngels, amb ales i sense atributs sexuals s'entén, com dèiem ( motiu de més per tindre bon cabreig), i amb cara de mala hòstia.

L'infern, serà segons l'apocalipsi bíblic allà on es desterra als àngels rebotats. Per al text sagrat oficial, aquests àngels revolucionaris mereixen “el finiquito”, Satan serà el seu líder carismàtic, i al que se li posa més mala fama, de fet, la majoria de la seua colla no tenen nom, i si en tenen és perquè algún flipat li'ls ha posat després. En alguns versicles el tal Satanàs, Satan per als amics, serà una simple força espiritual que temptarà a les persones ( un mal pensament, un mal impuls).

Un cop acomiadat del cel Satanàs, este es va dedicar a temptar a tot quisqui, amb grans èxits al començament de la seua carrera en solitari, com aquella proesa d'aconseguir que la senyora Eva se menjara una poma ( i quin èxit, perquè si estaven en un paradís terrenal i tota varietat d'aliments, mira que mossegar una poma...normal, ella no havia fet dieta mai i no havia avorrit les pomes encara). És a dir, Déu ha creat tot, també a este àngel rebotat, i permet que este faça una violació de domicili ( en castellà mola més, allanamiento de morada). No ho entenc, per a què tenia el cos policial dels àngels?, xico, no el deixes entrar. A més, es veu dominava l'art de la disfressa, ja que es presenta vestit de serp i els bobos del paradís terrenal no es donen compte, i veuen com normal que una serp els parle, normal que els enganyara, de substància es veu en tenien ben poca.

Com Satan va aconseguir que Eva se menjara la poma, va castigar a tots el humans a ser mortals i a les dones parir en dolor ( se notava ell creava ésser sense haver-los de parir, quina mala idea). Un poc rancorós, no?, pren-la amb Satanàs i no amb la pobra Eva, i també va tindre l'excusa perfecta, perquè si no morirem ningú, la bombolla urbanística seria bestial, perquè a vore com cabem tots des de la creació, reproduint-nos, aixó en el cel un cop mort no hi ha problema perquè és infinit, però en la terra és un problema seriós d'espai. Sort de la p... poma, sinó viuríem tot com es viu al Japó, uns damunt dels altes.

Me'n vaig del tema, perdó, tornem. Penseu també, que a banda de no basar-se la tradició transmesa sols amb el llibre d'instruccions, també estem parlant d'un text que ha patit traducció i interpretacions, de l'hebreu a les llengües predominants en cada època, i al final en molts conceptes és un poc com el joc del telèfon espatllat. De ser “la part inferior”, el submon com l'Hades clàssic, allà on van els morts en un primer terme, com contraposició al cel, situat també en el cel físic més o menys, és a dir, en la terra plena hi ha tres estrats, el subsol de l'infern, este món de llàgrimes, i el cel diví mirant cap a dalt i esquivant els satèl·lits de la meteorològia.

L'infern era on es quedaven els pecadors sense presó revisable ni amnistia, ni indult possible, els altres tindran el purgatori, fins aconseguir el tercer grau. Recordem que en el cristianisme primitiu els cossos dels morts havien de ressuscitar i tornar a prendre el cos, com walking dead però amb bona cara. L'infern per tant, era una gran putada, perquè era com un Intxaurrondo etern, tortura rere tortura.

I al llarg de la història, ha anat debatent-se si l'infern era real o no, el problema ha estat que ningú ha tornat per donar explicacions. Per tant, l'infern, el dimoni, la representació del mal, ha estat el que la moda ha imposat en cada temporada. La imatge del mal ha estat present en la nostra tradició cultural

El dimoni ha estat una espècie de ressentit, un amargat que vol endur-se la teua ànima i te la compra a més bon preu que compraven els horts de tarongers en època del boom urbanístic de la nostra costa. Un personatge maligne, amb banyes i cua a vegades, com els comunistes. I representacions en les nostres festes les vorem de tots les maneres possibles, els dimonis o botargues que assetgen a Sant Antoni en les representacions de les fogueres,per exemple, i per resumir, fins convertir-lo en un personatge romàtic, un drama de persona. La rebel·lió contra l'ordre.

Si el deu és ordre, el dimoni, Satanàs, o com es diga, és rebel·lió. Si un és el manteniment de tot allò establert, l'altre és el canvi. El dia i la nit, l'estatut quo i la creació, l'avorriment front la diversió, la castedat front el plaer carnal, l'ascetisme front la vida, el poder front la revolta, el model piramidal d'ací mane jo front a l'intent de revertir l'ordre establert. En base a eixe esperit apareixeran moviment satanistes en els anys 60 ( tant d'LSD és el que té), com l'Esglèsia de Satan de LaVey, moviment contracultural, que no té cap orientació sobrenatural , és més bé un humanisme i vitalisme extrem.

Per tant, no tenim cap prova material, fotogràfica ni física de l'existència de cap dimoni fora d'este món ( dins pots tindre molts exemples) de cap senyor Satanàs, animals amb banyes hi han molts ( també humans) , per l'ànima ja es dóna menys últimament que per un dipòsit a termini fixe. L'infern, i el mal, ha anat modificant-se amb les modes, adaptant-se, i en la cultura popular ha estat un element, diables, dimonis, i personetes de l'infern. L'infern, és el que cada hom veu i viu, i veien certs comportaments de certs estaments religiosos (de moltes religions) ho dubta qui serveix al bé i qui al mal.

Mulet “ hacer delito la apología del franquismo mientras el franquismo continue siendo legal, es ridículo”

m'ha demanat opinió sobre aixó d'il·legalitzar l'apologia del franquisme, i aixó he pensat;

El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, ha afirmado hoy que la propuesta del PSOE de penalizar la apología del franquismo, es absurda si no viene acompañada de más medidas “ si el franquismo continua siendo legal, si sus sentencias continúan siendo legales, si sus dirigentes continúan amparados por la ley de  amnesia o amnistía, no tiene sentido criminalizar la liberta de opinión, porqué evidentemente es un arma de doble filo, que en manos de un gobierno de derechas puede prohibir otro tipo de ideas o manifestaciones. Lo que hay que hacer no es prohibir exaltar el franquismo, sino erradicarlo des todos los estamentos donde está todavía en vigor”

Mulet ha recordado que en el sistema jurídico español todavía pervivien en vigor normas y leyes dictadas por un régimen ilegal como el franquismo, y cómo miles de víctimas del franquismo continúan con estatus de delincuentes por tener sentencias dictadas por tribunales franquistas, los cuales no tienen ninguna legitimidad democrática”

Para el parlamentario valencianista lo que correspondería sería  declarar ilegales y nulos y sin ningún efecto jurídico todos los consejos de guerra sumarísimos y las correspondientes sentencias, instruidos por causas políticas en el Estado español por el régimen franquista de acuerdo con el Bando de 28 de julio de 1936, el Decreto de 31 de agosto de 1936, el Decreto   número 55 de 1 de noviembre de 1936, la Ley de 2 de marzo de 1943, la Ley de 18 de abril de 1947, el Decreto 1794/60, de 21 de septiembre, y el Decreto Ley 10/75, de 26 de agosto. Así como declarar  la nulidad de todos los juicios penales y militares por arbitrios e ilegales, adoptando las medidas adecuadas para el resarcimiento proporcional y actualizado de las víctimas, así como la reconstrucción de los archivos penales y judiciales afectados. Y por extensión, el reconocimiento de la legitimidad del gobierno republicano y la ilegalidad de los gobiernos del franquismo.

Para Mulet, sería necesario que el Estado español considere víctimas del franquismo a todas las personas que la sufrieron en cualquiera de sus formas, mostrando reconocimiento y de respeto, pero también de solidaridad debida, y se habilitarán todos los mecanismos para la reparación que las víctimas y sus familias merecen, inspirado por los principios de memoria, dignidad, justicia y verdad. Las víctimas, en cualquier de sus manifestaciones o modos, han de contar con el reconocimiento oficial de víctimas del franquismo a todos los efectos. Y enumera los siguientes tipos de víctimas:

a) Las personas víctimas de desaparición forzada durante la Guerra Civil, la Dictadura franquista y de la etapa de la transición hasta 1990.

b) Las personas que fueron objeto de condenas dictadas por los tribunales ilegítimos instaurados tras el golpe militar de 1936.

 c) Las personas que se exiliaron por causa de la Guerra Civil y de la Dictadura franquista por defender sus derechos y libertades democráticos.

d) Las personas que, debido a su compromiso con los derechos y libertades democráticos, y para defender su pervivencia en la sociedad española, española y europea, padecieron confinamiento, torturas y, en muchos casos, la muerte en campos de concentración y exterminio de los países configurados políticamente bajo el fascismo.

 e) Las personas que participaron en la guerrilla antifranquista, así como quienes les prestaron apoyo activo como colaboradores de la misma en defensa del Gobierno legítimo de la Segunda República Española y por la recuperación de la democracia.

f) Los niños y niñas recién nacidos que fueron sustraídos y/o entregados irregularmente a otras personas, así como sus progenitores y hermanos o hermanas. Su inclusión en el Censo de Memoria Democrática se realizará únicamente a instancia de parte.

g) Las mujeres que padecieron humillación, persecución, violación o castigo por haber ejercido su libertad personal o profesional durante la Segunda República, o por el mero hecho de ser compañeras, esposas o hijas de quienes participaron en la vida pública de la democracia republicana. Su inclusión en el Censo de Memoria Democrática se realizará únicamente a instancia de parte.

h) Las personas que padecieron represión por sus creencias políticas o religiosas, por su orientación sexual, o por su origen étnico.

 i) Las personas que desempeñaron trabajos de manera forzada y que fueron utilizadas como mano de obra sin su consentimiento y bajo coacción durante las Guerra Civil y la Dictadura franquista.

 j) Los empleados públicos que, mediante el oportuno expediente o por vía de hecho fueron castigados, expedientados o depurados como consecuencia de sus convicciones democráticas, su participación activa en defensa de la legalidad constitucional de la Segunda República Española, su oposición al golpe militar de 1936 y a la dictadura franquista.

k) Las personas que padecieron privación de libertad por su defensa de la Segunda República o por su resistencia al régimen franquista con el fin de restablecer un régimen democrático.

l) Las entidades políticas, sindicales o asociaciones que fueron ilegalizadas durante la Guerra Civil y la dictadura franquista, y que fueron doblemente castigadas con la represión sobre sus miembros y con la incautación o expropiación de sus bienes.

m) las personas físicas o jurídicas a las cuales se les incautaron sus bienes y propiedades.

 

Para Mulet, “ es necesario considerar contrarios a la Memoria Democrática del Estado español y a la dignidad de las víctimas las asociaciones, entidades, fundaciones y organismos de similar naturaleza que conmemoren, justifiquen, exalten, enaltezcan el golpe militar del 1936, el franquismo a sus dirigentes, procediendo a su ilegalización inmediata o la exhibición pública de elementos o menciones realizados en conmemoración, exaltación o enaltecimiento individual o colectivo del golpe militar de 1936 y del franquismo, de sus dirigentes o de las organizaciones que sustentaron al régimen dictatorial, pero para ello, primero, hay que ilegalizar primero al franquismo, ya que hacer apología de algo legal, jurídicamente no puede comportar ninguna prohiición, y si de paso erradicáramos el franquismo de nuestro sistema judicial, de las Cortes Generales, o de la jefatura del Estado, daríamos pasos de gigantes hacia la democracia “

Censos Cabanes, Jutjat condemna a sis mesos de presó, multa de 1800 euros i costes a l'únic acusat de la trama.

Tretze anys després acaba el cas que va permetre al PP empadronar a veïns d'altres municipis per a votar en les municipals de 2007. Cabanes, a 19 de setembre. Tretze anys ha tardat la justícia a emetre sentència condemnatòria contra l'empadronament irregular en el municipi de Cabanes previ a les eleccions municipals de 2007. En el seu moment, el llavors regidor de Cabanes, Carles Mulet, va denunciar el cas, unes 40 persones, del municipi de Vall d’Uixó i de l'entorn del gendre de l'empresari Jesús Ger (amo del complex Marina d’Or, amb grans interessos en el municipi) es van empadronar massivament dies abans d'acabar el termini hàbil per a poder votar en les municipals. Aquests, familiars del gendre de Ger, veïns o coneguts directes es van empadronar en domicilis propietat del llavors alcalde del municipi i candidata a la reelecció, Artemio Siurana, tres nebots seus o dos dirigents del PP. Cap d'aquestes persones va viure ni un sol dia en el municipi, i malgrat denunciar-se el cas, de prendre declaració judicial als empadronats que van confirmar la seua nul·la vinculació amb el municipi, sí que van acudir a votar en les municipals. El cas ha viscut tota classe de vicissituds, des del propi equip de govern es van destinar recursos municipals contractant serveis jurídics per a entorpir sistemàticament la instrucció. Es va arribar a arxivar en diverses ocasions, fins que al final els dirigents polítics o els funcionaris imputats van quedar a un marge i simplement es va centrar el cas en la falsificació d'una signatura, amic personal del gendre de Ger. Aquesta és la persona que ha acabat condemnat. Mulet ha valorat hui la sentència “ no és ni molt menys una sentència satisfactòria, el frau electoral ha quedat impune, es demostra la legislació actual té greus llacunes, permetent a persones alienes a un municipi alterar la voluntat municipal amb el simple gest d'empadronar-se en un domicilis en els quals mai viuran, en pobles amb els quals no tenen cap vincle, tot per al benefici de tercers, que també ha quedat impunes”   Censos Cabanes, Juzgado condena a seis meses de prisión, multa de 1800 euros y costas al único acusado de la trama.     Trece años después termina el caso que permitió al PP empadronar a vecinos de otros municipios para votar en las municipales de 2007. Cabanes, a 19 de septiembre. Trece años ha tardado la justicia a emitir sentencia condenatoria contra el empadronamiento irregular en el municipio de Cabanes previo a las elecciones municipales de 2007. En su día, el entonces concejal de Cabanes, Carles Mulet, denunció el caso, unas 40 personas, del municipio de Vall d’Uixó y del entorno del yerno del empresario Jesús Ger (dueño del complejo Marina d’Or, con grandes intereses en el municipio) se empadronaron masivamente  días  antes de terminar  el plazo hábil para poder votar en las municipales. Éstos, familiares del yerno de Ger, vecinos o conocidos directos se empadronaron en domicilios propiedad del entonces alcalde del municipio y candidata a la reelección, Artemio Siurana, tres sobrinos suyos o dos dirigentes del PP. Ninguna de estas personas vivió ni un solo día en el municipio, y a pesar de denunciarse el caso, de tomar declaración judicial a los empadronados que confirmaron su nula vinculación con el municipio, sí acudieron a votar en las municipales. El caso ha vivido toda clase de vicisitudes, desde el propio equipo de gobierno se destinaron recursos municipales contratando servicios jurídicos para entorpecer sistemáticamente la instrucción. Se llegó a archivar en diversas ocasiones, hasta que al final los dirigentes políticos o los funcionarios imputados quedaron a  un margen y simplemente se centró el caso en la falsificación de una firma, amigo personal del yerno de Ger. Ésta es la persona que ha acabado condenado. Mulet ha valorado hoy la sentencia “ no es ni mucho menos una sentencia satisfactoria, el fraude electoral ha quedado impune, se demuestra la legislación actual tiene graves lagunas, permitiendo a personas ajenas a un municipio alterar la voluntad municipal con el simple gesto de empadronarse en un domicilios en los que nunca van a vivir, en pueblos con los que no tienen ningún vínculo, todo para el beneficio de terceros, que también ha quedado impunes” JUZGADO DE LO PENAL NÚMERO 1 CASTELLON NIG: 12040-43-1-2007-0014535 Procedimiento Abreviado [PAB] Nº 000210/2015 - - PA 194/2014 JUZGADO DE INSTRUCCIÓN 3 DE CASTELLÓN EXTRACTE SENTENCIA PRISION DE SEIS MESES con accesoria de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, y MULTA de SEIS MESES con una cuota diaria de DIEZ EUROS, cantidad que asciende a mil ochocientos euros (1.800 €), HECHOS PROBADOS El acusado Pascual Adsuara Moya, el día 11 de diciembre de 2006 presentó en el Ayuntamiento de Cabanes una solicitud de inscripción en el padrón municipal de habitantes con referencia al domicilio sito en la calle El Polido núm. 67 de dicha localidad, a nombre de Marisa Adsuara Moya, de Vicente Manuel Sánchez Segarra y de María Josefa Segovia Calleja, a sabiendas de que ésta última ni tenía la intención de empadronarse en dicha localidad, ni había prestado su consentimiento para la presentación de dicha solicitud ante el Ayuntamiento, y siendo consciente el acusado de que la firma que constaba en dicho documento simulando ser la de la Sra. Segovia no había sido estampada por ella, sino por un tercero en connivencia al efecto con el acusado.  La mencionada solicitud dio origen a un expediente administrativo para su tramitación y a que Maria Josefa Segovia Calleja fuera finalmente empadronada en el domicilio de la calle El Polido n.º 67 de Cabanes. La tramitación del presente procedimiento estuvo paralizada desde que el 11 de marzo de 2015 se dictó diligencia de ordenación acordando remitir la causa desde el Juzgado de Instrucción al Juzgado de lo Penal hasta que el 31 de marzo de 2017 fecha en la que se dictó auto resolviendo sobre la admisión de pruebas. FUNDAMENTOS JURÍDICOS PRIMERO.- Valoración de las pruebas. Los anteriores hechos han quedado acreditados en virtud de las pruebas practicadas en el acto del juicio oral con arreglo a los principios de publicidad, audiencia y contradicción, prueba que ha sido valorada en conciencia conforme a lo dispuesto en el art. 741 LECrim. El acusado que compareció al acto del juicio y accedió a declarar, poco recordaba de los hechos sobre los que fue preguntado por las partes, apelando al tiempo transcurrido desde que su hermana Doña María Rosa Adsuara Moya, su cuñado Don Vicente Sánchez Segarra, Doña María José Segovia y él mismo se empadronaron en la localidad de Cabanes. Sin embargo y pese a que el acusado casi nada recordara del empadronamiento de la Sra. Segovia en el Ayuntamiento de Cabanes con su desconocimiento y falta de autorización, tal hecho, en el que se sustentan las acusaciones formuladas, ha quedado acreditado a través de las pruebas practicadas en el plenario, consistentes en documental y el testimonio de Doña María Josefa Segovia, Don Vicente Sánchez Segarra y agente de la Guardia Civil TIP Z62901T, SEGUNDO.- Calificación jurídica de los hechos. Los hechos son constitutivos de un delito de falsedad en documento oficial previsto y penado en los arts. 390.1 en relación con el art. 39.1.3 ambos del Código Penal, que sanciona al particular que cometiere en documento público, oficial o mercantil, alguna de las falsedades descritas en los tres primeros números del apartado 1 del artículo 390, lo que entraña una punición de aquellos que alteren un documento en alguno de sus elementos o requisitos de carácter esencial (art. 390,1) o supongan en un acto la intervención de personas que no la han tenido (art. 390.3 del Código Penal). TERCERO.- Participación del acusado. De dicho delito es responsable criminalmente en concepto de autor elcacusado/a, por haber realizado material, directa y voluntariamente los hechos que lo integran (art. 27 y 28 del C.P). Como señala una reiterada doctrina jurisprudencial el delito de falsedad no es de propia mano, por lo que la responsabilidad en concepto de autor no exige la intervención corporal en la dinámica material de la falsificación, bastando el concierto y el reparto previo de papeles para la realización y el aprovechamiento de la documentación falseada, de modo que tanto es autor quien falsifica materialmente, como quien aporta elementos necesarios para ello y quien se aprovecha de la acción, con tal que tenga dominio funcional sobre la falsificación En este caso, aun cuando no ha quedado probado que el acusado ejecutase el mismo la modificación de la solicitud de empadronamieno, sí ha quedado acreditado que sin su aportación era imposible efectuar la falsificación, por lo que responde como autor mediato del delito. FALLO Que debo condenar y condeno a PASCUAL ADSUARA MOYA como autor penalmente responsable de un delito de falsedad en documento oficial, concurriendo la circunstancia atenuante de dilaciones indebidas, a la pena de PRISION DE SEIS MESES con accesoria de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, y MULTA de SEIS MESES con una cuota diaria de DIEZ EUROS, cantidad que asciende a mil ochocientos euros (1.800 €), conresponsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad prèvia declaración de insolvencia, y al pago de las costas procesales causadas incluidas las de la acusación particular. Contra la presente Sentencia cabe RECURSO DE APELACIÓN en el plazo de DIEZ DÍAS ante este Juzgado y para ante la Ilma. Audiencia Provincial de Castellón.

Compromís torna a demanar als bisbes de Tortosa i Sogorb-Castelló eliminar símbols franquistes en les esglésies com ara Sant Mateu, Cinctorres, Almassora, El Toro, Arañuel o Serratella .

Mulet ja va demanar en setembre del 2018 a tots els bisbats col·laboració.

Castelló, a 16  de juliol de 2019. El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet  ha enviat avui de manera oficial dos cartes, una a cada bisbat de les comarques de Castelló, recordant-los la pervivència de plaques i símbols franquistes en moltes esglésies de les dos diòcesi.

Mulet ja va enviar en setembre de 2018 un total setanta cartes dirigides a totes les diòcesi d’Espanya i també al Vaticà, demanant eliminar tota classe de simbologia que encara es mantenien en molts temples i complir d’aquesta manera amb la llei de memòria històrica. Compromís, qui va iniciar des del Senat una campanya per retirar simbologia franquista de tot l’Estat i ha aconseguit eliminar més de 2500 símbols i carrers en més de 530 municipis, ha exposat com en molts municipis, quan s’ha posat en coneixement de l’alcaldia la persistència de certs símbols, des dels ajuntaments s’han vist incapaços de poder actuar al trobar-se aquests símbols o plaques en espais religiosos.

Per al portaveu de Compromís “ nosaltres ja vam presentar una proposta de llei per a que qui no retire aquests símbols, siga un ajuntament o una confessió religiosa, tinguera la corresponent sanció, l’actual llei no imposa terminis ni règim sancionador i  aixó permet que moltes esglésies encara mantinguen plaques i símbols d’exaltació del franquisme”.

Mulet ha aportat als bisbats algunes fotografies concretes “ malauradament són sols alguns dels exemples, hem pogut localitzar fàcilment els carrers franquistes que encara existeixen per milers en tot l’Estat, demanant eixes dades a l’Institut Nacional d’Estadística, però en casos de plaques commemoratives, no hi ha cap registre, i s’ha d’anar fent el llistat en base a l’aportació de veïns que ens ho comuniquen”. En el cas del bisbat de Tortosa, Mulet ha aportat els casos de l’església arxiprestal de Sant Mateu o de l’església parroquial de Cinctorres  ( en aquest darrer cas el propi ajuntament va sol·licitar el canvi al bisbat al ser requerit per Compromís) en el cas de la diòcesi de Sogorb-Castelló, Mulet ha aportat fotografies d’Almassora, Serratella, el Toro o Arañuel . “ Sabem que segurament a partir de fer públic aquesta petició, se’ns aportaran més casos concrets”

Igualment, Mulet ha enregistrat per via parlamentària  una pregunta escrita al Govern en funcions per demanar-li  prenga mesures en aquests casos i s’acabe amb la impunitat.

Compromís vuelve a pedir a los obispos de Tortosa y Segorbe-Castelló eliminar símbolos franquistas en las iglesias como por ejemplo Sant Mateu, Cinctorres, Almassora, El Toro, Arañuel o Serratella .

Mulet ya pidió en septiembre del 2018 a todos los obispados colaboración.

Castelló, a 16 de julio de 2019. El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet ha enviado hoy de manera oficial dos cartas, una a cada obispado de las comarcas de Castelló, recordándolos la pervivencia de placas y símbolos franquistas en muchas iglesias de las dos diócesis.

Mulet ya envió en septiembre de 2018 un total setenta cartas dirigidas a todas las diócesis de España y también en el Vaticano, pidiendo eliminar toda clase de simbología que todavía se mantenían en muchos templos y cumplir de esta manera con la ley de memoria histórica. Compromís, quién inició desde el Senado una campaña para retirar simbología franquista de todo el Estado y ha conseguido eliminar más de 2500 símbolos y calles en más de 530 municipios, ha expuesto como en muchos municipios, cuando se ha posado en conocimiento de la alcaldía la persistencia de ciertos símbolos, desde los ayuntamientos se han visto incapaces de poder actuar al encontrarse estos símbolos o placas en espacios religiosos.
Para el portavoz de Compromís “ nosotros ya presentamos una propuesta de ley para que quien no retire estos símbolos, sea un ayuntamiento o una confesión religiosa, tuviera la correspondiente sanción, la actual ley no impone plazos ni régimen sancionador y eso permite que muchas iglesias todavía mantengan placas y símbolos de exaltación del franquismo”.

Mulet ha aportado a los obispados algunas fotografías concretas “desgraciadamente son solamente algunos de los ejemplos, hemos podido localizar fácilmente las calles franquistas que todavía existen por miles en todo el Estado, pedimos esos datos al Instituto Nacional de Estadística, pero en casos de placas conmemorativas, no hay ningún registro, y se tiene que ir elaborando el listado en base a la aportación de vecinos que nos lo comuniquen”. En el caso del obispado de Tortosa, Mulet ha aportado los casos de la iglesia arciprestal de Sant Mateu o de la iglesia parroquial de Cinctorres ( en este último caso el propio ayuntamiento solicitó  el cambio al obispado al ser requerido por Compromís) en el caso de la diócesis de Segorbe-Castelló, Mulet ha aportado fotografías de Almassora, Serratella, el Toro o Arañuel . “ Sabemos que seguramente a partir de hacer pública esta petición, se nos aportarán más casos concretos”
Igualmente, Mulet ha grabado por vía parlamentaria una pregunta escrita en el Gobierno en funciones para pedirle tome medidas en estos casos y se acabe con la impunidad.

La maleïda carretera de Cabanes-Orpesa

opinió: Intentaré fer un resum, perquè açò donaria per un llibre. Crec que sobra dir-vos que sempre m’ha apassionat la política, no?. Sempre he pensat que davant les injustícies, les desigualtats, les opcions per intentar canviar les coses i buscar una milloria, la política era un instrument vàlid, i efectiu, no l’únic, però sí un de potent. Sent menor d’edat (crec) per mesos, ja em vaig posar a militar en un partit polític ( en les seues joventuts però als efectes era el mateix). No me cridava l’atenció la política municipal, veia molt difícil com traslladar les grans idees al dia a dia concret dels xicotets municipis. Estan estudiant ( no recorde si institut o universitat, és a dir, fora del poble, i la data tant  s’hi val, va començar a aparèixer la polèmica sobre una carretera que es volia fer entre Cabanes i la costa. Recorde que era alcaldessa Maria Teresa Sidro, del PSOE i declaracions seues on s’encarava amb el aleshores tot poderós Francisco Martínez, alcalde de Vall d’Alba, perquè es veia que fer la carretera per l’opció sud per Miravet, era letal per al poble, eixa opció duia com a continuació fer una carretera fins a Vall d’Alba. Entre els arguments es deia que la carretera no tenia accés directe al poble, que la continuació d’una nova carretera fins Vall d’Alba a més de fer malbé terme de Cabanes era per garantir eixida del municipi de Martínez a Orpesa. Hi havia molt de malestar veïnal,  perquè afectava a moles finques en ple rendiment, i es veia com a més normal l’opció nord, que era fer la carretera per Fontanelles; unia el terme municipal , acurtava la connexió amb la Ribera, no tenia quasi impacte. L’ajuntament en ple va dir que no volien l’opció sud, PSOE i PP per unanimitat, es van replegar signatures, i totes les entitats del poble van mostrar el rebuig a la carretera per Miravet ( des dels jubilats a el club de Futbol). En aquell moment, actuant de portaveu d’un partit que havia perdut la seua representació a l’ajuntament, veïns afectats també ens van demanar ens adherirem a l’oposició al vial, i va ser algo obvi i natural. Les pressions del PP comarcal per l’opció sud van ser grans, i per continuar la pressió, la Diputació en mans del PP va accelerar la política de fets consumats i va fer una carretera entre Vall d’Alba i l’inici de la carretera per l’opció sud ( la carretera actual), amb tantes presses que  el seu disseny ha més que qüestionat, al dur-se per davant en pocs anys alguna que altra vida ( i haver de fer” empastres” com ara afectar a la pròpia Via Augusta que la travessa sense cap mirament i cobrir-la d’abusius clots) Això va ser tot mesos abans de que començarà a parlar-se en serio de posar un aeroport ben a prop, just en terrenys en part del pare de Francisco Martínez, o de que Carlos Fabra començarà a parlar d’un parc temàtic en la zona, que va dur darrere un projecte d’urbanització de 18 milions de m2. Tercers, comencen a comprar terrenys entre Cabanes i Orpesa i es veu que l’opció sud del vial podria ser una espècie de columna vertebral d’eixa macro operació,  Carlos Fabra tria un lloc per fer el parc ( junt al Barranc del Negre), i en plena època boja dels PAIS es presenten diverses opcions per urbanitzar bona part del terme, des de la Ferradura fins a l’autopista. Tot tenia sentit si el via pel sud tirara endavant. És aleshores quan alguns dels que més s’havien mogut en contra del vial per afectar als seus horts, al vendre els horts, perden l’interès en lluitar per l’opció nord. L’ajuntament, es queda en paper passiu i oblida el que havia dit abans. I davant el maletins i la febre de la venda de terrenys, tota la reivindicació recent es gela.... ja poc importa què es deia feia pocs mesos abans, ara l’interés, normal, era poder vendre sòl a quan més el m2 o la fanecà, millor. Alguns havíem pres consciència, de que fer una carretera nova per Miravet, tenia un impacte grandíssim innecessari, i que la solució continuava sent mantenir l’actual traçat, en condicions, millorant la seguretat i visibilitat i fer una carretera nova entre Cabanes i la Ribera. Estudis d’universitats advertien que les Valls de Miravet  albergaven i encara ho fan, per un sistema únics de coves, espècies ÚNIQUES en el món, que calia protegir.  La mala fe és tant gran, que al Parc Natural del Desert de les Palmes on està bona part de les Valls de Miravet , el Consell del PP, li lleva el seu perímetre de protecció que impedia fer carreteres com aquesta. I són entitats ecologistes les que al·leguen al respecte. Mirant  els mapes, es veu com una part del traçat de la nova carretera que es vol fer no sols per l’eliminat perímetre de protecció, sino que entra directament dins del Parc Natural. Es denuncia davant del jutjat i el jutjat ordena la paralització immediata de les obres, com no podia ser d’altra manera. Allò normal, entestats com estava el PP en tirar endavant , era modificar el traçat per no afectar al Parc, però en contra d’això, es fa cas omís i es continuen les obres, unes obres que podien fer un dany irreparable, i que a nivell econòmic es podríem vore amb una situació absurda com ara haver pagat una carretera que després judicialment no es podria gastar, indemnitzacions, multes, o vés a saber, i tot això, com sempre, pagat per la gent. Davant aquesta actitud inaudita, de continuar unes obres parades pel jutjats, amb tota impunitat ( que si l’empresa, que si la conselleria...), un grup d’ecologistes s’encadenen a les màquines, per aturar les obres fins que quede clar si es poden fer o no. Acudisc un d’aquells dies i me demanen aparèixer en una de les fotos i crec que toca, per coherència, mostrat que continuen pensant el mateix que fa uns mesos, que la carretera ha de ser per Fontanelles i la de Cabanes—Orpesa ha d’arreglar-se en condicions, però no fer-ne una nova destrossant el parc si aquesta és il·legal. A partir d’aquella foto, he rebut insults, desqualificacions i amenaces de tot tipus, era conscient que això podia suposar un abans i un després, i eixe “ sanbenito” m’ha acompanyat durant els 16 anys que he estat de regidor de Cabanes, com una espècie de traïció als interessos del poble... costa un poc d’entendre. La carretera, encara me retrauen ara que s’ha tallat al trànsit i està en plena polèmica, es va parar poc més perquè un dia vaig anar a “encadenar-me” a una retroexcavadora. Cert és que la mobilització de veïns de Miravet ( sí, gent que viu, estima i paga els seus impostos des de fa molt en eixa part del terme) i activistes i ecologistes, van continuar parant les obres ( més simbòlicament que físicament) durant aquells dies de desconcert, però van ser els jutjats qui va paralitzar les obres ( no hi havia tant gent com per poder parar les obres, prova d’aixó és que des de la N340 fins l’entra de Miravet es van poder fer sense problemes, amb desallotjaments policials i tot; no es va fer perquè legalment no es podia, per fer les coses malament). Després de la paralització d’eixes obres, es va obrir el tram est ara en funcionament, i esperàvem una reconsideració; o connectar eixe tram fet amb la carretera de la Ribera pel pla de Climent, o que es presentara un nou traçat per Miravet sense afectar els límits del Parc, o que es descartar i s’optara per Fontanelles, res d’aixó va passar. Amb el PAI aprovat i adjudicat, i la carretera de l’aeroport a Torreblanca, que li donen a la connexió de Cabanes amb la costa. Des d’aquell moment, via esmenes als pressupostos autonòmics,  cada any, cada any, sense deixar-ne ni un ( i el PP votant en contra de solucionar-ho) , amb mocions a l’ajuntament, directament a la Diputació, per activa i per passiva, s’ha demanat arreglar el tram que s’ha quedat en mig del no-res, no estava en condicions després del tram est. I mai, mai hem deixat de demanar una nova carretera per la Ribera. Però la “taca en l’expedient” ha estat el recurs fàcil, la carretera no s’ha fet perquè jo, en primera persona, no he volgut, pels meus superpoders es veu. Mai he fet allò que crec que no he de fer i mai he deixat de fer allò que creia que calia fer, segurament amb molts errors,  falta de paciència,  brusquedat, segurament haguera pogut moderar les formes i buscar-me menys antipaties o enemistats, però sols tinc una cara. Aquests dies, quan després de dècades s’ha hagut de tancar la carretera pel seu mal estat i falta de manteniment ( hi havia qui deia que això a nivell municipal era matèria pròpia, i havíem d’estar quiets i callats i esperar la seua acció, ahi ho tens)  han tornat a eixir els insults i desqualificacions cap a la mateixa persona. En aquest tema, i en tots, continue estant i pensant el mateix.  Eixe vial nou era una excusa, el gos mort, no mossega...   ací més informació : Carles Mulet senador de Compromis regidor de l'ajuntament de Cabanes des de 2003 fins juny de 2019