La nul·la ètica del Mediterraneo

😑Diari d'un desfaenat. Episodi 1

😑

 Continuen aplegant tots els dies correus, cridades, missatges per les xarxes, de tot l’Estat, de gent o entitats, que encara no saben que ja no estic al Senat, i me toca explicar que no, ja no estic i no puc ajudar-los. Eixe servei d’atenció indiscriminada als casos perduts o a aquells que mai ningú els ha fet cas, s’ha acabat de manera exabrupta.Quan expliques el perquè, es queden flipant. Forma part diàriament de la nova no rutina, mai m’he deixat cap missatge per respondre. 

 Mai he estat tant de temps sense escriure, sempre era un exercici diari, tenia sempre un ample camp per fer-ho. 

 Agost va ser un mes d’intent de desconnexió, vaig intentar-ho, setembre ha estat realment estrany, la tornada a escola i vore que t’alces tots els dies sense res a fer més enllà de les tasques domèstiques i logística familiar. No sé estar sense tindre treball intel·lectual a fer. M’he donat d’alta a les webs de rigor per buscar ocupació, actualitzar currículum, rebre novetats, però encara no tinc clar cap on tirar. Que este moment aplegaria, era ben conscient, però no d’aquesta manera. 

Quan optes per ser càrrec públic saps que és una dedicació que té data de caducitat (alguns encara no ho saben), però quan tens energia de sobra i sembla les coses estan fent-se bé, a vegades penses que seràs tu o l’electorat qui posarà data a eixe final. Així ho vaig fer en la política municipal (que no, no era una ocupació, era dedicació, dura, on dedicaves temps i diners), vaig ser plenament conscient de quan havia de dir adéu i deixar-ho. 

En este cas, és traumàtic perquè no ha estat per un mal resultat electorat (quedar-se sense el senador, que ha anat per dos o tres vots de diputats, crec), ni ha estat per perdre unes primàries... coses les dues que podria haver passat. Ha estat per un trencament d’acords interns de funcionament de la coalició i per imposició d’una majoria numèrica, fet inaudit, que trenca tota la confiança, lleialtat, i sentit comú. I a més, per a què?

 Compromís ha perdut l’activitat al Senat, totalment (recordeu abans quin era el treball d’un mes sencer), i han forçat imposar a una persona que no ha passat cap procés de primàries (internes o externes... els grans defensors del procés), una persona que els que els que ara han imposat, havien maltractat reiteradament per tots els mitjans possibles, que el van expulsar dels llocs d’eixida de la candidatura autonòmica o podem recordar qui li va salvar fa quatre anys per mantindre’l en la presidència de les Corts, o com se li va tancar la porta a estar com regidor de València, però entrar en açó és per a un altre episodi. 

 Tot per a què?, doncs també és per a un altre capítol del paper que ha tingut cadascú en esta operació, uns per l’ànsia egocèntrica de voler auto erigir-se en el xicotet gran líder tallant tots els caps al seu voltant que no li facen la ona i col·locant sols a adeptes que no saben (o sí, però els la sua) que són simples peons i es prescindirà d’ells quan no facen falta. Altres per covardia i supervivència per fer equilibris interns i no plantar cara a pràctiques caciquils (que me quede como estoy), gent que havia acordat en primera persona respectar allò signat i ara els cau la cara de vergonya, encara de cara a fora intenten mantenir l’aparença de normalitat. Alguns en xicotet comitè reconeixen han fet una gran marranada, altres no poden mantenir la vista. Més, vist l’efecte de per a què ha incomplit l’acord.

 Internament, han estat una gran majoria de càrrecs i militants els que han traslladat la indignació per tot el que ha passat, la majoria no entren en si l’acord s’havia de complir o no, sinó de la pròpia irracionalitat de posar a dit a una persona i tirar a un altra que estava sent útil per a les seues batalles locals, gent que no entén de quotes encara que milite en algun dels partits que usa eixes quotes. L’ona de solidaritat interna ha estat enorme i continua sent-ho (però preocupant que siga interna i externa pocs s’atrevisquen a dir res) , i també s’han retratat amb el seu silenci gent menyspreable que no té cap tipus d’empatia. Han estat dos mesos molt llargs i estranys i no tindre el cap ocupat fa de vegades perdre la paciència, costa mantenir l’equilibri intern i no sé fins on tinc la capacitat de suportar-ho.

Poc a poc imagine tot agarrarà el carril que li pertoca, reorientar, buscar nous horitzons i objectius i tirar endavant, i començar de zero. 

Abans d’entrar al Senat tenia un contracte fixe al Grup Parlamentari de les Corts Valencianes que alternava amb treballs d’auxiliar administratiu a un ajuntament (anava demanant excedències del primer quan tenia treball del segon), quan vaig demanar una excedència del Grup Parlamentari per entrar al Senat, l’anterior direcció d’Iniciativa va denegar-me eixe dret laboral (que sí ha tingut altra gent en situació semblant i li ha resolt la situació ara), no vaig voler fer cap guerra per això i ho vaig deixar córrer per ser moments de molta tensió (mal fet, no haguera tornat a fer eixa faena amb un grup parlamentari hostil, però haguera rebut indemnització per acomiadament). 

També vaig perdre el lloc a la borsa al renunciar a les ofertes que eixien estos anys i exhaurir-se la borsa.

 Els membres de les Corts Generals no tenim dret a atur (tot i cotitzar religiosament), això de la pagueta de per vida és un mite (de per vida sols tinc el tractament d’excel·lència, aixina que me podeu parlar de vostè la resta de les vostres vides). 

Ara en teoria me correspon una indemnització de mes per any que he estat al Senat, que vindria a ser el salari sense complement, a practicar-li les corresponents retencions i sense tindre mentres protecció social, després, res, ni atur. Encara no sé com quedarà, han passat ja dos mesos des de que s’ha sol·licitat i encara no s’ha resolt, he preguntat i es veu fins a mínim octubre no van a resoldre, estaré com a mínim tres mesos sense CAP tipus d'ingrés (i no, quan abonen la primera mensualitat no serà retroactiva, serà sols eixe mes i és totalment incompatible amb qualsevol altre tipus d'ingrés encara siga simbòlic...tres mesos tirant d'estalvis, i sort he pogut tindre un xicotet matalap que s'està esgotant (justament este any havia tingut importants despeses imprevistes, però que he tingut que atendre).

 Mentre, el dia després del trencament de l’acord, Iniciativa va anunciar es congelaven les relacions dins de Compromís fins no tindre una rectificació per part de Més, relació que s’han limitat a mantenir-se als grups institucionals i a assumptes ordinaris del dia a dia, fa dos mesos no es reuneix l’executiva i òrgans de Compromís, per part de Més es vol donar sensació de normalitat i d’aigua passada, òbviament no hi ha voluntat de rectificació i esta mesura no pot mantindre’s eternament, no sé si servirà per a molt però ... 

 Els dies després de l’incompliment va haver una onada prou majoritària d’indignació, de gent que demanava directament deixar Compromís, no pel fet puntual de l’incompliment al Senat, sinó pel punt d’inflexió que anava a suposar (després d’altres episodi deslleials en altres institucions que seran objecte d’altre capítol també). Tot ha quedat en un procés de repensament i debat intern de vore què fem en el futur, que tindrà el seu procés local, comarcal i de país en els propers mesos immediats, sabent que Compromís encara és una marca amb valor i no es pot regalar a qui està en un altre procés egocèntric i excloent, a mi pensar a eixe llarg termini me supera quan no sé que faré la setmana que ve.

 També es va parlar de buscar una batalla als tribunals davant un clar incompliment del contracte signat i validat davant la Junta Electoral; també ha estat un punt que ha generat controvèrsia; sobre si els tribunals són qui han d’arreglar o no un conflicte polític, si la literalitat dels textos més enllà de l’ús que s’ha fet, té recorregut legal o no, i de si val per a alguna aplegar a eixe extrem. 

 En la darrera Mesa Nacional i reunions prèvies es va acordar en teoria donar-me suport en eixa via, i per fi ja tinc tots els documents que havia demanat (un s’ha demorat massa de localitzar i ha tingut paralitzat tot el procés), sé que tot i tindre la raó, és una incògnita que els tribunals acorden tirar endavant (és factible ens done la rao però diga que no poder resoldre en eixe tipus de contractes), però espere en els propers dies poder tindre presentat ja davant dels tribunals l’escrit, que ja té l’esquelet conformat, és un dret al qual no vull renunciar. I tot açó li importa a la gent?, òbviament si has aplegat fins a estes línies, és que t’interessa, i estic tots els dies contestant per privat a qui me pregunta. 

La política és vocació, és dedicació, és implicació en el grau que estimes oportú quan se donen les circumstàncies i la gent confia en tu. Fer fora a altres per tindre menys ombra i més comparsa d’aduladors, és sols una mesura a mig termini; hi ha qui ha fet el seu “cortijo” particular en base a estómacs agraïts, que quan han hagut molts al servei ha funcionat com la seda, quan deixes a molts estómacs sense alimentació, imagine, molts et donaran l’esquena i recapacitaran; és cínic parlar de col·lectivitat i projecte comú quan sols es pensa en primera persona. 

 Compromís ha funcionat entre altres coses perquè ha tingut una imatge coral, de perfils diversos que han donat resposta a preferències diverses, a discursos diferents: perquè òbviament el programa és el mateix, però no tots som iguals, ni diem el mateix, ni treballem el mateix ni tots posem l’accent en els mateixos punts ( qui defensa això de que dona igual qui estiga perquè som el mateix, és el primer que vol estar sols ell i sense ombra) .

Òbviament no estic bé, i les mostres d'afectes d'estos dies són balsàmiques.

Dit açó, me’n torne als meues maldecaps diaris, fins a propers episodis

I els reis van vindre a València...

PREGUNTA ESCRITA
(Artículo 160 del Reglamento del Senado)
MULET GARCÍA, CARLES (GPIC)
D. CARLES MULET GARCÍA, Senador designado por las Corts Valencianes, del GRUPO
PARLAMENTARIO IZQUIERDA CONFEDERAL (ADELANTE ANDALUCÍA, MÉS PER
MALLORCA, MÁS MADRID, COMPROMÍS, GEROA BAI Y CATALUNYA EN COMÚ PODEM), al
amparo de lo previsto en los artículos 160 y 169 del Reglamento de la Cámara, presenta la
siguiente pregunta con respuesta escrita:

La “gira” post estado de confinamiento por todo el territorio del Estado que le estamos pagando los contribuyentes a los todavía reyes de España, para hacerse un lavado de imagen, (imagino), ha venido acompañado de protestas de ciudadanos que piden democratizar la jefatura del Estado.

Las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado han coartado estas protestas ciudadanas, han retenido a ciudadanos y ciudadanas y les han dificultado su derecho a manifestarse democráticamente.

Las personas que han visto impedidos sus derechos básicos de manifestación y opinión han lamentado la actitud violenta de ciertos policías en las protestas del día 3 de València, que han llegado incluso a intentar arrebatar propiedades como banderas republicanas, (llegando a incluso a recibir un golpe por parte del agente) Apuntan estas fuentes que unas 13 personas fueron retenidas durante casi dos horas con el pretexto de ser identificadas, cuando desde el principio aportaron la documentación que les requirieron sin ofrecer ningún tipo de oposición.
Algunas fotografías que hemos visto de los incidentes son sonrojantes.

Prueba de la anomalía democrática que todavía sufre este país es que la jefatura del Estado no esté sujeta al control de las Cortes Generales, y por ello no puedo preguntar por las actuaciones de la Corona, pagadas con dinero público.

Por ello me he de limitar a preguntar por las actuaciones de la Policía Nacional y la Guardia Civil ante las protestas ciudadanas en la ciudad de València por la visita de los monarcas el pasado 3 de julio.

¿Por qué motivo se ha retenido, hecho retroceder y entorpeció a la gente que se ha manifestado ese día a favor de un modelo de Estado democrático?

¿A cuantas personas se ha retenido?

¿se ha identificado a algunas de las personas manifestantes? ¿ se ha procedido a disculparse hacia ellos ante este atropello a sus derechos como son el de manifestación o de expresión?
¿Por qué la Policía Nacional se dedica a intentar requisar a ciudadanos banderas republicanas?
¿Se va a identificar al Policía Nacional que se extralimitó con el intento de requisar violentamente una bandera?

Inici 5é dia de confinament.

Posada la llavadora,  el rentaplats anit, ara ens toca posar-lo tots els dies. Quan vindrà la factura de la llum este mes serà també bonica.

Davant l’ordinador no sé per on començar. De fons estic escoltant per la ràdio a Sànchez al Congrés, mai m’ha agradat però crec que estos dies està sent especialment patètic, amb unes ínfules de transcendència que donen ganes no sé si de plorar o riure a la seua cara, quanta impostura, quanta tonteria du damunt. No sé, crec que van desbordats, que no estan preparats com no ho està ningú per a aquest tipus de situacions. Què haguera fet Rajoy el de los hilillos de plastilina al front?, no ho sé, i millor no pensar-ho.

Però crec que les mesures haurien de ser més àgils, especialment per la gent que pitjor està i més nerviosa està, i més o menys és el que estem dient estos dies.

AL final els iogurts van eixir tots agres, igual és que els vam deixar massa temps a la iogurtera, les instruccions deien 8 hores i segur van estar més de 12.

 De moment està ras, ja vorem si avui podem eixir a la terrassa. Tenim dalt una habitació plena convertida en “trastero” que sempre hem tingut intenció de buidar i aprofitar, està plena de pots de pintura mig buits que guardes després de pintar la casa, “maceteros” de totes mides, pinzels i brotxes gastades, un matalap vell, un somier, dos o tres monitors vells, una CPU; teclats ( tot el material informàtic que hem anat renovat des de 2003 fins ara s’ha quedat dalt, la taula de planxar vella, restes de ceràmica de quan vam canviar la de casa..., sacs de terra de quan me va pegar tindre un hort hurbà, gomes, llavors, joguets que ja no se gasten... és com un ecoparque en miniatura, la putada és que ara que podrien buidar-lo, no puc perquè no puc anar a cap ecoparque de veritat a deixar tot això, i no puc tirar-lo al fem normal.

Parlant d’anar al fem, crec que com a la majoria mai m’ha agradat tant. Ahir vaig aprofitar el tercer grau de mig hora que tenia, i vaig eixir a tirar el plàstic i després a Mercadona; ja sé que els Roig són el mal i hem de consumir en barri, però és de les tendes que més prop tinc, i com element sociològic crec que tocava anar. Eren les tres de la vesprada i esperava també cues; no hi havia. Sols me vaig trobar a Ines Escoí també fent la mateixa faena.

Era dantesc, pensava ja havia passat un poc la bogeria, però, no. TOTS els prestatges de la carn buits, imagine això deu  donar molta inseguretat. Havia fet la conya amb les xiquetes de que en l’anterior eixida sols havia vist safates de potes de pollastre i que els compraria una per cada una per a fer pràctiques pintant ungles ( òbviament no ho anava a fer, mes donen molta gonia); jo no menge carn en casa ( no, el pernil no és carn), però imagine a molta gent això els deu generar psicosis.

Els prestatges de gels i xampús mig buits, paper de wc encara continua sense haver-ne, i anar pegant voltes i vore-ho tot pràcticament buit, en totes les seccions i tots els productes. Per sort vaig poder comprar tot el que em feia falta, galletes xicotets de bob esponja, llet sense lactosa, cafè en gra, plàtans, i coses d’eixes.

Passar després per Santa Clara sí va ser apocalíptic, vore-la sense terrasses, sense cadires, sense gent, a eixes hores, feia impressió.

4rt dia confinament

Quart dia de confinament*

Plou i és molt molest perquè me van canviar el vidre de la claraboia per un metacrilat que deien que era el millor i és com si estigueres dins un tambor. Si no passa el temporal prompte, acabarem en una mal de cap terrible.

Diumenge encara vaig aprofitar per pujar a vore l’agüela, i revisar com tenia nevera, sabent que estos dies que vénen li tocarà al meu germà parar compte d’ella, fins que m’aventure a pillar el cotxe i excusar-me que vaig a parar compte d’ella.

Hem fet coca mal feta amb farina d’espelta que no sabia per a què gastar-la en casa, amb fruita natural, altra amb un melmelada de frambuesa que me van regalar a Carcaboso, i un altra sense res ( acabarem com bacons), l’olla de cocció lenta que fa pocs vam comprar ara va tot el dia en marxa amb receptes de tot tipus, l’arrós amb llet el vam tirar de roïn que va eixir ( crec que per posar arròs bomba), les peres al vi crec que han eixit bones. Hem descobert en l’armari rebost tot tipus de coses oblidades, gran quantitats de llegums secs d’eixos que compre a granel per a algun dia, i eixe dia mai aplegava, ara ha aplegat. Fesolets “carics o de carilla” uns blanquets que vaig fer tipus favada, xufes seques, cigrons “pedrosillanos”; llentilles negres, roges i sense pell, arrossos de tots els colors. Poc a poc li anirem donant eixida. Igualment al congelador hi ha tot tipus de carmanyoles de coses congelades que no sé que són, també li donarem eixida. Al menys l’apocalipsi ajudarà per fer neteja, revisarem les conserves a vore si alguna no està caducada.

Vaig a preguntar si els agapornis són animals d’eixos que es poden traure a passejar, i farem torns per traure-la cada mig hora, imagine.
Ahir vaig cosir-me dos pantalons i el cabàs de la roba bruta que estava amb un ansa trencada, eixes coses li les passàvem a la sogra, però... algo hem de fer.
He tret joguets que estaven sense obrir de fa 4 o 5 reis.
Hem rescatat d’un armari una vella iogurtera que me van regalar de conya fa anys, hem fet iogurts de tots els colors i de totes les barreges que ens han donat ( ja vorem si són menjables)

Esperem que deixe de ploure i a vore si podem pintar amb “temperes” o pintures de qualsevol tipus la paret del terrat.
Esta vesprada farem el primer ple telemàtic de la història al Senat, per votar un únic punt, votar a favor o no de l’entrada de Macedònia del Nord a la OTAN; es veu era un tema inajornable, mira tu. Jo votaria traure’ns de l’OTAN a tots, però això no està a l’ordre del dia i hem decidit en el grup parlamentari que ens abstindrem com van fer al Congrés els nostres diputats.
De 7 a 10 del matí avui encara he pogut aprofitar el temps per fer algo de faena fins que se despertaren les xiquetes. Ara han desdejunat, estan veient el últim capítol d’una sèrie infantil de Amazon Prime, “ Gortimer Gibbons”, després a fer uns pocs deures i ja després de dinar els tocarà triar un altra sèrie.
Pensar queden encara dos setmanes aixina, transtorna.
Per la vesprada imagine podrem fer relleu, després de dinar, que tinc ple al Senat des de casa; si en un ple normal ningú para compte, estan tots amb el mòbil, o pels passadissos, cafeteria o de xarreta i vénen corrent a l’hora de votar, flipeu en un ple no presencial, on fa dies has pogut emetre el teu vot ( és a dir, imagine avui algú demostrara que eixe tractat és molt roïn, donaria igual perquè ja segurament tots han emes el vot abans de començar el plenari). No sé el número d’infectats a Macedònia del Nord, espere avui durant el debat telemàtic ens ho diguen.

Ara m'aplega este missatge: Se comunica a sus señorias que la sesion del Pleno del Senado que se celebra hoy se adelantara a las 13.00 horas.

M'agrada

Sobre la herencia real.

El actual monarca acaba de emitir un comunicado en el cual “ con el fin de observar una conducta íntegra, honesta y transparente” quiere romper amarras con su predecesor, o sea, que considera, como lo es, que la conducta de Juan Carlos ha sido corrupta, deshonesta y turbia, por aplicar los antónimos a los términos empleados.

  Anunciar que Felipe renuncia “ a la herencia de Don Juan Carlos que personalmente le pudiera corresponder, así como a cualquier activo, inversión o estructura financiera cuyo origen, características o finalidad puedan no estar en consonancia con la legalidad o con los criterios de rectitud e integridad que rigen su actividad institucional y privada y que deben informar la actividad de la Corona. , o sea, reconoce que el monarca emérito ha actuado de manera ilegal y deshonestidad y corrupción, pero claro, a pesar de existir esa herencia ilegal, el rey es irresponsable ante la justicia, un delincuente sin delito imputable. Pero que mayor herencia ilegítima, corrupta, y deshonesta que la propia Corona?, ¿va a renunciar también Felipe a esta parte de la herencia? ( pregunta obviamente retórica)

El comunicado deja claro que los fondos de la Fundación Lucum pueden ser únicamente parte de la herecia, a saber qué sorpresas más pueden verse ( o silenciarse)

Como gran medida, el Rey Don Juan Carlos deja de percibir la asignación que tiene fijada en los Presupuestos de la Casa Real, unos 189.000 euros, que obviamente, para alguien que puede regalar por la cara 65 millones de euros a una concubina, o del cual según Forbes amasa una fortuna de más de 2300 millones de euros, es calderilla prescindible. El presupuesto de la Casa Real supera cada año con creces los 8 millones de euros, pero el sueldo del monarca está por bajo de los 250.000 euros al año. Ya me explicas como amasas esa fortuna con ese salario.

Curioso también que la Casa Real reconozca que desde el 5 de marzo de 2019 era conocedora de los fondos ilegales de los negocios de Juan Carlos, y que Felipe era beneficiario de esos fondo ilegales de la “Fundación Lucum”, pero esperan casi una año para tomar medidas, y justamente el día que se decreta en España el Estado de Alerta, el mejor día para que esta decisión quede lo más eclipsada posible; porqué lo más importante que constata este acto es que Felipe VI reconoce que Juan Carlos I es un corrupto, él renuncia a esa parte de la herencia, ( solamente a esa parte), y su padre queda libre de cualquier repercusión judicial .

 “Porqué hay que recordar, ¿Qué poder tenía Juan Carlos para amasar dinero de manera ilegal?, Pues ser rey de España y el poder e influencias que le comportaba el cargo.

Juan Carlos no es un caso aislado, no es una manzana podrida, es un Borbón. Si Pilar de Borbón operaba en paraísos fiscales como el de Panamá, si la infanta Cristina ya sabemos no se enteraba de lo que hacía su marido robando a manos llenas, si destacados borbones se acogieron a la amnistía fiscal del Montoro para blanquear sus trapicheos, se demuestra que Juan Carlos ha actuado como un borbón más, intocable, impune, inmune, sin responsabilidad penal alguna, mientras la Fiscalía en Ginebra investiga sus corruptelas aquí paz y silencio, y de paso Felipe parece cortar amarras con su  antecesor a pesar de que el único motivo que tiene esta persona para ser jefe del Estado es haber sido el primer hijo varón del corrupto  ( o sea, por herencia, machista, pero herencia).

Porqué muy bien, Felipe renuncia a la herencia, ¿Quién la va a heredar?, ¿las infantas Elena o Cristina,¿ Urdangarin? , ¿Corina o sus hijos?, ¿los hijos bastardos?.  ¿Son los fondos  Fundación Lucum los únicos chanchullos y negocios sucios en los cuales Felipe es heredero?.  Y si esta herencia de dinero amasado de manera ilegal la cobrara ya Felipe y la destinara a la emergencia social actual? Porqué muy bien renunciar a parte de la herencia, pero esta si no la cobra Felipe otros bolsillos los van a cobrar.

El art. 991 Código Civil lo deja claro,  «Nadie podrá aceptar ni repudiar [una herencia] sin estar cierto de la muerte de la persona a quien haya de heredar y de su derecho a la herencia" art 816 “Toda renuncia o transacción sobre la legítima futura entre el que la debe y sus herederos forzosos es nula, y éstos podrán reclamarla cuando muera aquél; pero deberán traer a colación lo que hubiesen recibido por la renuncia o transacción”

Desde Felipe V hasta hoy, una familia envuelta en casos graves de corrupción, una estirpe de ladrones; que han usado el poder para saquear y enriquecerse a costa de sus súbditos. Juan Carlos llegó al poder como heredero del dictador Franco, este aceptó el legado y ha sido el más fiel heredero del genocida; esta herencia ha sido traspasada a Felipe, que la asumió sin problema alguno. Y mientras, en las Cortes Generales nos vetan cualquier pregunta que afecta a la Corona aunque sea tangencialmente; demostrado por su propio hijo que Juan Carlos es un curropto, pero no preguntes por él en las Cortes Generales.

https://www.infolibre.es/noticias/politica/2017/05/29/la_mesa_del_congreso_veta_una_pregunta_compromis_que_pide_datos_sobre_sueldo_publico_que_cobrara_leonor_borbon_65692_1012.html

https://www.elplural.com/politica/que-preguntas-ha-vetado-el-senado-sobre-el-juan-carlos-y-un-elefante_207974102

https://www.diariocritico.com/nacional/senado-rey-fondos-reservados-juan-carlos-corinna-barbara-rey

Sobre l'Estat d'Alerta

El Govern anuncia “l’Estat d’Alerta” però serà a partir de dilluns ( ja m’expliques si això és una operación salida o operación retorno), no es podrà circular (bé, per als que podem fer teletreball) els xiquets en casa ( podrem fer-nos cas els que podrem estar en casa ( ens pujarem per les parets, segur). Però... i les mesures socials?, no les hem escoltat.

Cal tancar bars 15 dies o més, val, i comerços d’oci i aquells que no siguen estrictament vitals com farmàcies o tendes d’aliment. Però quina resposta se li dóna a eixa gent que deixarà de tindre ingressos?. Nosaltres ja hem exigit mesures urgents com que els i les autònomes no paguen estos dies, però és més greu, perquè molta, molta, molta gent, no va a tindre un sol ingrés durant estos dies ( que no sabrem com de llargs seran)i alguns ja comencen amb pèrdues ( de tot el que es tirarà a perdre per no poder-li donar eixida) . Hi ha molt de nerviosisme, de malestar per vore un govern que pegant palos a l’aigua tard i malament.

Quants comerços tindran pèrdues grandíssimes?, quantes famílies no tindran un ingrés ni un salari durant aquests dies?, com van a fer front?.  L’economia és una xarxa on si cauen alguns dels seus fils, tots se’n va fer la mà. Quina resposta està donant el Govern?, cap. I després ens estranyem de la reacció de la gent amb terror aprovisionant aliments als supermercats, igual és normal, davant el caos que generen anuncis incomplets.

Recordeu que la banca encara ens deu 63.000 milions d’euros del rescat que li vam fer?, igual tocaria que ens els tornaren ara, i que ningú es caiga de la xarxa...

Calen anuncis socials JA, tranquil·litat, agilitat i pensar en la gent que més va a patir aquesta crisi. Que ningú es quede sense ingressos, que ningú es quede a l’atur i acomiadat per aquesta crisi, que cap autònom isca castigat. Aquesta crisi no té “culpables”, i els governs han d’estar per governar, perquè com societat isquem endavant, però endavant sols podem eixir si eixim tots i totes.

Modestament anem a fer la nostra faena allà on estem i dins de les nostres xicotetes opcions, no oblidar-nos de ningú i exigir solucioms per a tots i totes...

Els dimonis

us passe l'article que m'han convidat a escriure per al llibre de la Colla el Magre per a les festes de la Magdalena, què més festiu que parlar dels dimonis

https://collaelmagre.blogspot.com/2020/02/angelets-del-cel.html?fbclid=IwAR1FtXUzt3j4dgc7g0_lxw4gC4bpeRcIdqLaWAybTI-V1dhe7zeYQmeNIXQ

Des de que els humans hem pres consciencia de l’existència ( generalitzant, ja sé que penses que molts encara viuen en l’animalitat més absoluta), ens ha costat entendre allò que un dia tancarem els ulls i no els tornarem a obrir. Que tot s’acabarà com s’acaba la vida d’un encisam o una vaca i que serem aliment dels cucs o ves a saber si cendra.

Quin baixó, no?. Doncs sí, i avui en dia tenim nocions de biologia i química, que ve a ser semblant. Però, com explicar el naixement i desaparició de les persones des del pensament prehistòric?, doncs des del simbolisme i l’abstracció, i pensant en la transcendència de la nostra vida, pensar que no es pot acabar tot de manera tant dràstica i ridícula. Els humans creem el pensament religiós, que ens servirà igualment per mancar-nos normes de comportament en societat, per no acabar matant-nos entre nosaltres més del que ho hem fet històricament.

Les grans religions acaben tenint un mateix esquema d’ordre i mecanismes de control psíquic que sovint acaben sent també polítics, les religions són part de l'instrument de manteniment de l’estatus, d’explicar i organitzar el món. I quina manera més fàcil per controlar la societat i fer-li complir amb unes regles que amb l'amenaça de que, potser d'esta vida et pots eixir guanyador anant la teua puta bola i pensant sols en tu encara que siga perjudicant a la resta, però, compte, perquè hi ha una altra vida, eterna, i hi ha un jutge que ho veu tot i segons com te comportaments ací, tindràs o no eixa recompensa.

Hi haurà elements de coacció terrenal, un ordenament a mode de regles, lleis, policies, i les advertències de càstigs i el premi del més enllà. I clar, si a nivell sagrat i profà tenim el concepte de la divinitat, d’allò bo, correcte, ètic, apropiat, que proveirà la salvació, cal tindre quelcom amb el què confrontar, contraposar; allò dolent, el pecat, el mal, la perdició. Si hi ha una promesa de cel, ha d’haver una promesa de càstig etern, un infern.

El cristianisme, com bona part de les religions, es va creant replegant de manera més o menys traumàtica les creences prèvies, i es va adaptant a costums establerts per sobreviure. Des de Pablo de Tarso va caure de la burra ( o cavall i de la sacsà es veu va quedar il·luminat o ves a saber amb quin quadre clínic i psiquiàtic li diagnosticarien ara) i va crear el cristianisme agarrant d’ací i d’allà, un poc de platonisme, un molt de judaisme, aquest va reciclant creences de diverses tradicions, la idea de l'infern ha anat modelant-se, fins aplegar al Papa argentí que ha dit que l'infern no consta en cap registre mercantil ni es veu al google maps.

Tornem al rotllo, des del principi es comencen a escriure desenes d’evangelis, com no tenien instagram per penjar histories, alguna cosa havien de fer. Aquests evangelis conten la vida d'un senyor mort dècades abans, i són contradictoris entre ells, fins al segle IV no es depura quin són els canònics i quins no, però no serà fins al Concili de Trento, en 1546 quan definitivament ens diuen quins d’ells passen a la final, sols 4, els coneguts i incorporants ara a les Sagrades Escriptures ( que entre ell també es contradiuen i molt). A pesar d’aixó, bona part de la imagineria, de la mitologia, dels relats sagrats que pensem apareixen en la Bíblia, no estan en cap dels evangelis canònics, sinó dels apòcrifs ( aquells no oficials i proscrits per l’esglèsia , més de 50 s’ha descobert).

Per què tot açó? Per entendre que el cristianisme, i la seua versió premium del catolicisme és un religió que ha anat adaptant-se, creant-se, modificant-se amb el pas del temps, sincretitzant-se amb les creences locals prèvies a la seua imposició, des de l’establiment del dia 25 de Desembre com el dia de Nadal per fer-los coincidir en la festivitat pagana del Sol Invictus ( no, eixa data no apareix en la Bíblia), la sacralització de Maria com a divinitat femenina quasi amb els mateixos atributs que el seu fill/pare del seu fill es va incorporant al llarg dels concilis perquè la gent necessitava més elements sagrats i algun de femení, com en les religions anterior, i de ser una religió purament monoteista, com el poble no ho era i tenia de la tradició romana deus menors o mitjans per a cada necessitat, va incorporant “sants” que són divinitats menors, nascudes humanes, però que aconsegueixen ascendir i acaben fent miracles, assumeixen superpoder i atributs molt concrets; una santa per curar-te la vista, un sant per trobar nòvio, un per als conductors... això, òbviament, tampoc esta en la bíblia, no explica com opositar al cos del santoral, que va ampliant-se encara en el segle XXI.

Però anem a allò que anem, el mal, el dimoni, l’infern. En la Bíblia apareixerà un personatge que és un àngel dolent que causa desgràcies o incita al pecat, i tindrà per nom Satan, o també apareixerà Belial també un àngel dolent, es parlarà de “Legió” per referir-se a una conjunt de dimonis o mals esperits ( cadascú que faça l’extrapolació que vulga amb què significa legió avui en dia), esperits immunds, ésser de segona, caiguts en desgràcia.

Però de la majoria d'històries o representacions de l'infern, del dimoni, del mal, no espereu vore gran cosa en la Bíblia; això demostra que com en els electrodomèstics, pocs són els que es lligen els llibres d'instruccions, i donem per vàlid i sagrat el que és sols convencions creades en base a textos herètics, no oficials, o la simple assimilació cultural.

La típica imatge del dimoni que és un tipus de cabró amb cos humà i un considerable aparell sexual erecte ( ja veus, els àngel sense forat ni per pixar i este amb un trabuc que ja li val) , recorda massa al deu grec del pastors, ramats, de la fertilitat i masculinitat, el que anava com un preperroflauta tocant la flauteta pel bosc.

En la bíblia eren poc més que àngels caiguts, la imatge en negatiu del que eren els angelets; els criats del la màxima divinitat, i en front els àngels sindicalistes expulsats de l'empresa per demanar canviar les condicions laborals, Satan és el cap de la revolta. Però, per tant, serien àngels, amb ales i sense atributs sexuals s'entén, com dèiem ( motiu de més per tindre bon cabreig), i amb cara de mala hòstia.

L'infern, serà segons l'apocalipsi bíblic allà on es desterra als àngels rebotats. Per al text sagrat oficial, aquests àngels revolucionaris mereixen “el finiquito”, Satan serà el seu líder carismàtic, i al que se li posa més mala fama, de fet, la majoria de la seua colla no tenen nom, i si en tenen és perquè algún flipat li'ls ha posat després. En alguns versicles el tal Satanàs, Satan per als amics, serà una simple força espiritual que temptarà a les persones ( un mal pensament, un mal impuls).

Un cop acomiadat del cel Satanàs, este es va dedicar a temptar a tot quisqui, amb grans èxits al començament de la seua carrera en solitari, com aquella proesa d'aconseguir que la senyora Eva se menjara una poma ( i quin èxit, perquè si estaven en un paradís terrenal i tota varietat d'aliments, mira que mossegar una poma...normal, ella no havia fet dieta mai i no havia avorrit les pomes encara). És a dir, Déu ha creat tot, també a este àngel rebotat, i permet que este faça una violació de domicili ( en castellà mola més, allanamiento de morada). No ho entenc, per a què tenia el cos policial dels àngels?, xico, no el deixes entrar. A més, es veu dominava l'art de la disfressa, ja que es presenta vestit de serp i els bobos del paradís terrenal no es donen compte, i veuen com normal que una serp els parle, normal que els enganyara, de substància es veu en tenien ben poca.

Com Satan va aconseguir que Eva se menjara la poma, va castigar a tots el humans a ser mortals i a les dones parir en dolor ( se notava ell creava ésser sense haver-los de parir, quina mala idea). Un poc rancorós, no?, pren-la amb Satanàs i no amb la pobra Eva, i també va tindre l'excusa perfecta, perquè si no morirem ningú, la bombolla urbanística seria bestial, perquè a vore com cabem tots des de la creació, reproduint-nos, aixó en el cel un cop mort no hi ha problema perquè és infinit, però en la terra és un problema seriós d'espai. Sort de la p... poma, sinó viuríem tot com es viu al Japó, uns damunt dels altes.

Me'n vaig del tema, perdó, tornem. Penseu també, que a banda de no basar-se la tradició transmesa sols amb el llibre d'instruccions, també estem parlant d'un text que ha patit traducció i interpretacions, de l'hebreu a les llengües predominants en cada època, i al final en molts conceptes és un poc com el joc del telèfon espatllat. De ser “la part inferior”, el submon com l'Hades clàssic, allà on van els morts en un primer terme, com contraposició al cel, situat també en el cel físic més o menys, és a dir, en la terra plena hi ha tres estrats, el subsol de l'infern, este món de llàgrimes, i el cel diví mirant cap a dalt i esquivant els satèl·lits de la meteorològia.

L'infern era on es quedaven els pecadors sense presó revisable ni amnistia, ni indult possible, els altres tindran el purgatori, fins aconseguir el tercer grau. Recordem que en el cristianisme primitiu els cossos dels morts havien de ressuscitar i tornar a prendre el cos, com walking dead però amb bona cara. L'infern per tant, era una gran putada, perquè era com un Intxaurrondo etern, tortura rere tortura.

I al llarg de la història, ha anat debatent-se si l'infern era real o no, el problema ha estat que ningú ha tornat per donar explicacions. Per tant, l'infern, el dimoni, la representació del mal, ha estat el que la moda ha imposat en cada temporada. La imatge del mal ha estat present en la nostra tradició cultural

El dimoni ha estat una espècie de ressentit, un amargat que vol endur-se la teua ànima i te la compra a més bon preu que compraven els horts de tarongers en època del boom urbanístic de la nostra costa. Un personatge maligne, amb banyes i cua a vegades, com els comunistes. I representacions en les nostres festes les vorem de tots les maneres possibles, els dimonis o botargues que assetgen a Sant Antoni en les representacions de les fogueres,per exemple, i per resumir, fins convertir-lo en un personatge romàtic, un drama de persona. La rebel·lió contra l'ordre.

Si el deu és ordre, el dimoni, Satanàs, o com es diga, és rebel·lió. Si un és el manteniment de tot allò establert, l'altre és el canvi. El dia i la nit, l'estatut quo i la creació, l'avorriment front la diversió, la castedat front el plaer carnal, l'ascetisme front la vida, el poder front la revolta, el model piramidal d'ací mane jo front a l'intent de revertir l'ordre establert. En base a eixe esperit apareixeran moviment satanistes en els anys 60 ( tant d'LSD és el que té), com l'Esglèsia de Satan de LaVey, moviment contracultural, que no té cap orientació sobrenatural , és més bé un humanisme i vitalisme extrem.

Per tant, no tenim cap prova material, fotogràfica ni física de l'existència de cap dimoni fora d'este món ( dins pots tindre molts exemples) de cap senyor Satanàs, animals amb banyes hi han molts ( també humans) , per l'ànima ja es dóna menys últimament que per un dipòsit a termini fixe. L'infern, i el mal, ha anat modificant-se amb les modes, adaptant-se, i en la cultura popular ha estat un element, diables, dimonis, i personetes de l'infern. L'infern, és el que cada hom veu i viu, i veien certs comportaments de certs estaments religiosos (de moltes religions) ho dubta qui serveix al bé i qui al mal.

Mulet “ hacer delito la apología del franquismo mientras el franquismo continue siendo legal, es ridículo”

m'ha demanat opinió sobre aixó d'il·legalitzar l'apologia del franquisme, i aixó he pensat;

El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, ha afirmado hoy que la propuesta del PSOE de penalizar la apología del franquismo, es absurda si no viene acompañada de más medidas “ si el franquismo continua siendo legal, si sus sentencias continúan siendo legales, si sus dirigentes continúan amparados por la ley de  amnesia o amnistía, no tiene sentido criminalizar la liberta de opinión, porqué evidentemente es un arma de doble filo, que en manos de un gobierno de derechas puede prohibir otro tipo de ideas o manifestaciones. Lo que hay que hacer no es prohibir exaltar el franquismo, sino erradicarlo des todos los estamentos donde está todavía en vigor”

Mulet ha recordado que en el sistema jurídico español todavía pervivien en vigor normas y leyes dictadas por un régimen ilegal como el franquismo, y cómo miles de víctimas del franquismo continúan con estatus de delincuentes por tener sentencias dictadas por tribunales franquistas, los cuales no tienen ninguna legitimidad democrática”

Para el parlamentario valencianista lo que correspondería sería  declarar ilegales y nulos y sin ningún efecto jurídico todos los consejos de guerra sumarísimos y las correspondientes sentencias, instruidos por causas políticas en el Estado español por el régimen franquista de acuerdo con el Bando de 28 de julio de 1936, el Decreto de 31 de agosto de 1936, el Decreto   número 55 de 1 de noviembre de 1936, la Ley de 2 de marzo de 1943, la Ley de 18 de abril de 1947, el Decreto 1794/60, de 21 de septiembre, y el Decreto Ley 10/75, de 26 de agosto. Así como declarar  la nulidad de todos los juicios penales y militares por arbitrios e ilegales, adoptando las medidas adecuadas para el resarcimiento proporcional y actualizado de las víctimas, así como la reconstrucción de los archivos penales y judiciales afectados. Y por extensión, el reconocimiento de la legitimidad del gobierno republicano y la ilegalidad de los gobiernos del franquismo.

Para Mulet, sería necesario que el Estado español considere víctimas del franquismo a todas las personas que la sufrieron en cualquiera de sus formas, mostrando reconocimiento y de respeto, pero también de solidaridad debida, y se habilitarán todos los mecanismos para la reparación que las víctimas y sus familias merecen, inspirado por los principios de memoria, dignidad, justicia y verdad. Las víctimas, en cualquier de sus manifestaciones o modos, han de contar con el reconocimiento oficial de víctimas del franquismo a todos los efectos. Y enumera los siguientes tipos de víctimas:

a) Las personas víctimas de desaparición forzada durante la Guerra Civil, la Dictadura franquista y de la etapa de la transición hasta 1990.

b) Las personas que fueron objeto de condenas dictadas por los tribunales ilegítimos instaurados tras el golpe militar de 1936.

 c) Las personas que se exiliaron por causa de la Guerra Civil y de la Dictadura franquista por defender sus derechos y libertades democráticos.

d) Las personas que, debido a su compromiso con los derechos y libertades democráticos, y para defender su pervivencia en la sociedad española, española y europea, padecieron confinamiento, torturas y, en muchos casos, la muerte en campos de concentración y exterminio de los países configurados políticamente bajo el fascismo.

 e) Las personas que participaron en la guerrilla antifranquista, así como quienes les prestaron apoyo activo como colaboradores de la misma en defensa del Gobierno legítimo de la Segunda República Española y por la recuperación de la democracia.

f) Los niños y niñas recién nacidos que fueron sustraídos y/o entregados irregularmente a otras personas, así como sus progenitores y hermanos o hermanas. Su inclusión en el Censo de Memoria Democrática se realizará únicamente a instancia de parte.

g) Las mujeres que padecieron humillación, persecución, violación o castigo por haber ejercido su libertad personal o profesional durante la Segunda República, o por el mero hecho de ser compañeras, esposas o hijas de quienes participaron en la vida pública de la democracia republicana. Su inclusión en el Censo de Memoria Democrática se realizará únicamente a instancia de parte.

h) Las personas que padecieron represión por sus creencias políticas o religiosas, por su orientación sexual, o por su origen étnico.

 i) Las personas que desempeñaron trabajos de manera forzada y que fueron utilizadas como mano de obra sin su consentimiento y bajo coacción durante las Guerra Civil y la Dictadura franquista.

 j) Los empleados públicos que, mediante el oportuno expediente o por vía de hecho fueron castigados, expedientados o depurados como consecuencia de sus convicciones democráticas, su participación activa en defensa de la legalidad constitucional de la Segunda República Española, su oposición al golpe militar de 1936 y a la dictadura franquista.

k) Las personas que padecieron privación de libertad por su defensa de la Segunda República o por su resistencia al régimen franquista con el fin de restablecer un régimen democrático.

l) Las entidades políticas, sindicales o asociaciones que fueron ilegalizadas durante la Guerra Civil y la dictadura franquista, y que fueron doblemente castigadas con la represión sobre sus miembros y con la incautación o expropiación de sus bienes.

m) las personas físicas o jurídicas a las cuales se les incautaron sus bienes y propiedades.

 

Para Mulet, “ es necesario considerar contrarios a la Memoria Democrática del Estado español y a la dignidad de las víctimas las asociaciones, entidades, fundaciones y organismos de similar naturaleza que conmemoren, justifiquen, exalten, enaltezcan el golpe militar del 1936, el franquismo a sus dirigentes, procediendo a su ilegalización inmediata o la exhibición pública de elementos o menciones realizados en conmemoración, exaltación o enaltecimiento individual o colectivo del golpe militar de 1936 y del franquismo, de sus dirigentes o de las organizaciones que sustentaron al régimen dictatorial, pero para ello, primero, hay que ilegalizar primero al franquismo, ya que hacer apología de algo legal, jurídicamente no puede comportar ninguna prohiición, y si de paso erradicáramos el franquismo de nuestro sistema judicial, de las Cortes Generales, o de la jefatura del Estado, daríamos pasos de gigantes hacia la democracia “