dimarts, de febrer 25, 2014

L’humà art d’equivocar-se

Carles Mulet 25/02/2014
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/l-huma-art-d-equivocar-se_862965.html
Quantes vegades has tingut ganes de baixar-te d’este món?, de prémer un botó que pose “pause” per agafar aire i vore-ho tot des de la distància? Des de la distància sempre és més fàcil tindre una visió més completa de les coses, i ara t’agradaria poder fer les coses d’un altra manera, però, és absurd, cada circumstància concreta, del temps, són determinants per prendre decisions, i pobre d’aquell que no n’ha de prendre, pobre d’aquell que no haja d’equivocar-se cada dia; perquè el nostre dia a dia és precisament això, equivocar-se; i quant més actiu sigues, més t’equivocaràs.
I dels errors i encerts es fa el camí, s’aprèn, es creix, s’avança. De vegades pots prendre decisions, accions, que poden acabar fent mal a gent del teu entorn, i al revés també et passa; però, si baixes a l’essència del ser humà, ho entens perfectament; som el que som, amb aspiracions, ambicions, limitacions, incapacitats, ànsies, desitjos, lleialtats, amors, odis, traïcions, complicitats, empaties, desconfiances, il•lusions per compartir o per amagar, som, en definitiva, persones.
Per això, les xicotetes coses, gestos, un somriure en el moment precís, pot aturar eixe mon, pot ser el “pause” que ens fa falta; pensar en què t’has equivocat cada dia, i intentar millorar, i entendre sempre, que tot el món té alguna cosa dins que el fa especial, i si no l’has trobat encara, és perquè no el coneixes bé encara. H
*Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló

dilluns, de febrer 24, 2014

Per a què volem els polítics?



Una de les grans fal·làcies repetides fins la sacietat és que l’economia s’autoregula, que és poc més que un ésser viu que no necessitat de l’acció humana per sobreviure, que els mercats, així en abstracte, no necessiten de cap mecanisme corrector ja que són en ells mateix una realitat en capacitat d’adaptar-se, reinventar-se i fer-se, i que qualsevol interferència “política” ( humana) acaba pervertint eixa espècie de puresa en el seu ADN.  
I entre la planificació de l’economia i el lliure mercat, tot un ventall deteories, receptes, intents... i és que, creure que una cosa que creen les persones té ànima pròpia, no ho acabe de veure, i més, quan els resultats de la jungla i el que es salve qui puga, fa que la riquesa, ( i també la pobresa), es repartisca segons uns criteris gens asèptics i naturals. I si com humans vam decidir en teoria viure en societat, i crear la política per governar el nostre dia a dia, per a d’alguna cosa ha de servir: per buscar la màxima felicitat possible de les persones,  intentar el benestar de la gent  del nostre entorn ,perquè això també assegura el nostre.
            Per això, si anem al cas concret, pensa en clau local, comarcal o “provincial”... per a què val la política i els polítics?, per intentar ordenar l’economia?, canalitzar-la, intentar un benestar comú?, o per crear castes eternes de famílies ( sanguínies o d’afecció personal i partidista),  per instaurar figures arquetípiques que encarnen el poder com a simple representació simbòlica, que s’autoalimenta dels càrrecs i la seua funció com representant es limita a ser i no a fer?.
            I ací podem pensar perfectament què han fet els nostres polítics? O si simplement s'han dedicat a deixar fer, o el convertir-se en simple agents al servei d’interessos molt concrets que no sempre coincideixen en l’interés general. Qui ha marcat els plans generals d’ordenació urbana dels pobles?, qui ha decidit si en tal poble, i en tal partida, calia fer un polígon industrial?, qui ha decidit que calia posar tots els ous en el cistell de la costa i permetre degradar i abandonar l’interior?, qui ha decidit basar l’economia en l’especulació urbanística i no en economies productives, en vertebrar el territori, en generar riquesa repartida i no acumulada en una sola mà?.
            Ara tots pensem que no sols és necessari un canvi de polítics, sinó també de polítiques; i recuperar precisament la política com instrument per canviar realitat socials i no personals delspolítics, per això, en eixa canvi de model, caldrà també un canvi de visió del per a què necessitem la política, d’un canvi de models econòmics i territorials, de pensar de nou en clau de l’entorn i en les persones.  
            Si un model econòmic, polític, social, d’estructures, ens ha dut a l’actual situació de crisi en tots els sentits, cal contraposar ara un model alternatiu, que genere confiança, il.lusió i esperança en que es pot intentar, en que front a la resignació o esperar que la carambola torne a redreçar el que ara ha caigut, es pot revertir i intentar un canvi de rumb, des del diàleg amb tots els actors, amb totes les parts, amb els que fins ara no se’ls ha escoltat o han tingut por o perea a parlar... Cal intentar-ho, ja que l’altra, és quedar-nos com estem esperant tornar al mateix lloc, i mai hom pot tornar al mateix lloc.  

dimarts, de febrer 04, 2014

Demanem a Europa explique les investigacions de l’adjudicació de fons Feder a Vall d’Alba (planta de purins en el PAI del Golf)


L’eurodiputat d’Iniciativa Raül Romeva, ha tornat a presentar una pregunta escrita a la Comissió Europea en el qual es demana s’explique la informació que aquest òrgan ha pogut recaptar i es done compte de si es va cometre algun tipus d’irregularitat en la utilització de Fons Europeus en la planta de purins de Vall d’Alba, on l’ombra dels negocis personals del seu alcalde,  Francisco Martínez , tornen a estar presents.

Segons el text de la pregunta de Romeva “ En la resposta a la pregunta escrita I-004280/2012 sobre l'ús de Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER amb un cost de 6.645.630 €, per a la construcció de la planta de tractament de residus ramaders (purins), es va dir que “. La Comissió està en contacte amb les autoritats competents a fi de recaptar informació pertinent i informarà dels resultats a La seua Senyoria. En el cas que s'haguera comès algun tipus d'irregularitat, la Comissió vetlarà per la recuperació de la totalitat o una part dels fons compromesos en el projecte.”  I per això es demana ara explicacions què es va indagar  al respecte

Des de Compromís es venia denunciant que a finals de 2012 es van iniciar els tràmits per aprovar  el Pla Parcial de reclassificació «Mas de Lluna» al municipi de la Vall d'Alba (Castelló), i aquesta actuació obligava a desmantellar la planta de tractament de residus ramaders (purins) situada en aquesta zona, aquesta planta mai hauria tingut un funcionament i rendiment considerable, i quasi al mateix temps que es destinaven els fons europeus a la posada en funcionament d'aquesta activitat, el mateix ajuntament iniciava els tràmits per a fer de la zona una urbanització residencial amb camp de golf inclòs, on quedava clar que les dues activitats eren plenament incompatibles.
 Des de Compromís es venia criticant que aquella planta es va idear per ser completament passatgera; pensada per ser desmantellada després de rebre les inversions milionàries d’europea, tot mentre la família Martínez ( bé via la mare de Francisco Martínez, com es va denunciar en 2007), o bé amb l’entramat d’empreses de la família de Martínez amb Raúl Babiloni (Franvaltur o Gestintur), van anar adquirint sòl qualificat com rústic en aquest indret; que després va poder ser requalificat per ubicar el projecte del PAI del Golf; quan es podia comprar el sòl, a l’estar junt a la planta de purins, el valor no seria el mateix quan desprès es requalificaria el terreny i es destinaria per construir 2000 habitatges amb camp de golf

Quan s’ha demanat explicacions al Consell de la Generalitat de perquè acceptava el projecte de la planta de purins en Vall d’Alba amb fons FEDER ( controlats en teoria per l’administració autonòmica), amb els inicis per fer una urbanització de luxe en el mateix indrent, des del Consell es remet a la Diputació com a promotora d’aquest projecte, i cal recordar com el vicepresident primer de la Diputació, Francisco Martínez, és alhora l’alcalde de Vall d’Alba, i interessat, directament o indirecta, amb part dels terrenys.

Compromís ha vingut denunciant la fosca operació del propi alcalde, on familiars seus es dediquen a comprar el sòl abans de que es requalifique el sòl, i fosca és també la gestió feta per aquest al front de la Diputació, on crea forçadament el “ Consorci d’aigües del Pla de l’Arc, amb la  única intenció que aquest municipi, i el seu camp de golf, puguen nodrir-se de l’aigua de la dessaladora de Cabanes-Orpesa i del pou d’abastiment de l’aeroport,

Ara, l’eurodiputat Romeva ha demanat que s’explique quins resultats han donat la investigació que la Comissió va prometre faria.