fol. 8
Amb data de 24 de juliol de 1748 es va rebre al tribunal una carta de Dr. Fèlix Barberà clergue, advocat, i notari de l’ofici: es deia en ella que Manuel Salvador havia oït el reu moltes proposicions blasfemes, que es refereixen en la mateixa carta, i que dóna ordre escrita aquesta carta.
fol. 10
En virtut del que s’hi conté es reconeix la carta, i el mateix advocat declara formal cosa alguna; però citat Maria Llorens, que té edat de 34 anys, diu que aquest reu té de costum, per qualsevol ocasió que tinga amb sa muller o veïna pròxima en la seua pròpia casa, dir que la mare de Déu era una puta, càrrec que no vol creure que Déu fes ser sa mare mentre no la veja tenir acte carnal; i havent traçat el signe de la Creu havia dit al reu que Maria Santíssima era sa mare, no ho creuria mentre el Pare del mateix reu no tingués acte carnal amb Maria Santíssima; que amb el motiu de visitar-la en la mateixa veïnat del reu li ha oït altres proposicions semblants, sent públiques, i estant presents escandalitzada la veïnat.
En segona declaració havia dit que el testimoni el reprenia per semblants proposicions, i responia el reu que això no era mal: que per l’estat del mateix any ho oïa a dir des d’una finestra —no pot ser així sinó que Déu estiguera borratxo— cita per conteste a Rosa de Riba.
fol. 14
Rosa, tenint de 31 anys, contesta formal en la mateixa proposició: que no vol creure que la mare de Déu siga sa mare mentre no veja el seu pare sobre ella tenint acte carnal; que no creurà que Déu siga verge i pare de tots, encara que vaja amb el Crist crucificat, fins que veja que Déu estava sobre sa mare; i que de tots tenint acte carnal.
Té present que a casa del reu li ha oït dir moltes vegades, i que per aquest motiu molts del veïnat han estat escandalitzats; i que no necessita de molta causa per escandalitzar el veïnat amb les seues proposicions.
fol. 18
I que responia que totes eren bogeries, i un altre disbarat.
fol. 20
El tercer testimoni formal és Manuel Salazar de 44 anys, llaurador, qui per declaració diu que va escoltar la carta que al principi d’aquesta sumària es declara haver oït a aquest reu coses semblants o molt veïnes: les mateixes proposicions que queden dites, encara que aquest testimoni les recorda amb poca claredat.
—No ho vull creure que la Mare de Déu siga verge ni mare meua, ni ho creuré mentre no veja el meu pare sobre ella tenint acte carnal—
Que tampoc creu que Déu siga pare de tots mentre no veja el reu que està sobre la mare de tots tenint acte carnal.
I que per l’agost del mateix any de 1748 ho va oir dir; i la mateixa proposició afegeix que al mateix reu ja estava condemnat, i que quant abans vingués una legió de dimonis per endur-se’l seria millor.
fol. 22B
Manuel Salvador de 25 anys, llaurador, i Gabriela Marcaceli de 26, contestaren formal en haver oït al reu les mateixes proposicions diverses vegades per viure en la mateixa veïnat, i encara que l’han reprès no es coneix esmena.
El primer diu que ho va sentir diverses vegades.
Ella respon que habitava en la mateixa casa del reu; i afegeix que havent-se citat la justícia al reu en el mes d’agost pròxim passat, representant-li la dita, responia el reu altres disbarats dient que no era pecat.
Afegeix en la ratificació que, reprenent-lo en una altra ocasió, el testimoni del reu grosses blasfèmies que deia —respongué que es cagava en el cel i en tots els sants d’ell—; que en una altra ocasió havent renyit aquest reu i maltractat la seua muller havia dit en presència del testimoni que els dimonis ja tardaven a venir per ell i endur-se’l; que si s’agafaven a l’escapulari del Carme se’l llevaria del coll com de fet ho féu, trencant-lo amb ira i llançant-lo per una finestra.
I que en aquesta ocasió acudí una veïna anomenada Pasquala Fuster.
fol. 34
Aquesta, tenint 56 anys, només diu haver vist el reu dins llançar amb molta ira, tenint l’escapulari a la mà, que amb la mateixa ira el tirà cap a la finestra; i que en aquesta ocasió la muller del reu estava cridant.
Tots els testimonis declaren de públic, i que no saben si s’embriaga el reu, ni si pateix alguna malaltia.
Es ratifiquen sense novetat, i reconeguts els escrits del tribunal no resulta cosa alguna.
fol. 39
Es va treure extracte, i vist per cinc qualificadors quant a l’objectiu i subjectiu el van declarar per heretge formal.
En aquest estat s’ofereix fiscal la prova de l’any 1748; es va votar presó del reu amb càrrecs secrets, amb requeriment de detenció, i es reconegueren els escrits del mateix tribunal.
En el Consell a 19 de desembre de 1748 es confirmà el vot, i executada la presó.
En la Audiència ordinària fou preguntat si coneixia tots els cristians vells , respongué bé a tal pregunta; quant a doctrina sap, i diu no pressumir el motiu de la seua presó.
En la mateixa Audiència, i monitoris d’estil, fou posat en un banc sense camisa, preguntant-li si coneixia el motiu d’haver-lo portat al Sant Ofici , i havia dit que no se li havia ofert cap.
A l’acusació fiscal presentada en 20 de desembre de 1749 havia dit que amb el motiu d’una quaresma que passà fa molts mesos, es trobava a una gran febre, havia quedat privat de sentit i de les seues mans, i advertit la seua família, impacient pronuncià algunes expressions de maledicció de Déu.
Però que no recorda haver dit les que se li imputen tan escandaloses, sinó que estigué enajenat pel seu patiment, i per aquesta ocasió li donaren per remei, que en una vegada va ser una lliura i en una altra mitja, i que no recorda què li se li va donar; i després li digueren diverses persones que havia dit molts disbarats a quants passaven pel carrer.
I que en moltes ocasions no pronuncià les proposicions que es diuen en l’acusació, i ho nega absolutament haver-les dites, ni haver pensat en elles.
Al càrrec 2º diu que li sembla encara que no pot assegurar-ho que una vegada una dona anomenada Pasquala li reprengué davant de Maria Llorens que el testimoni diu haver dit en comú algunes blasfèmies.
Haver tirat vots a Déu i altres expressions d’impaciència per la seua necessitat; i que li respongué que no era pecat, i nega haver dit que es cagava en el cel i en tots els sants; i que encara que sabia que estava condemnat, que només en una ocasió, que no recorda davant de quines persones, havia dit que vinguera una legió de dimonis i se l’emportara.
I que tardaven a venir per l’escapulari que portava, se’l llevaria i que en efecte se’l va llevar i el va trencar com es diu en el capítol ; però que després se’l va tornar a posar, i demanà perdó a Déu Nostre Senyor, i conclogué demanant perdó amb moltes llàgrimes, assegurant que només estant fora del seu seny havia proferit tals blasfèmies de què se l’acusava; i que en tal mala opinió que se’n derivava, hauria estat per motiu de la seua gran necessitat, que li feia pronunciar expressions d’impaciència que ara confessava.
Que havia confessat sense reserva el que tenia en la seua consciència, i per tot tornava a demanar misericòrdia amb moltes llàgrimes.
Rebuda la causa a prova, havent comunicat el reu amb el seu advocat, es va fer la publicació dels testimonis.
Als capítols del segon testimoni diu que, no estant borratxo, no podria haver dit tals proposicions, i plorant afegeix que és cristià i com a tal no podria proferir-les.
Que és veritat només que algunes vegades ha pronunciat vots a Déu i vots a propòsit, i que això potser fou el que es diu que havia escandalitzat el veïnat.
Sentint-se dir que una persona que es cita havia estat mossa de casa pobra seua , respon que no pot ser altra que Rosa Ribes, parenta que vivia en la seua companyia i se separà per una causa que tingué amb ella.
I que podria ser també Maria, una anomenada Javiera, muller de Joan, o la tercera anomenada Gabriela Marcacell, que vivia també en la seua companyia; i per no pagar els lloguers de la casa els tragué a ambdues d’ella.
Al capítol 3º afirma que no havia proferit tals proposicions, i ho diu amb molta dolor i llàgrimes.
El mateix repeteix sobre el capítol del tercer testimoni, afegint amb llàgrimes:
“Ací està el meu cos: feu-me’l trossos i veureu el meu cor, que no he dit tals coses”.
Al capítol 5º diu que no recorda que li haguera reprès la persona que es cita, encara que és cert que ha tractat de bagassa a Rosa Ribes (citada pel tercer testimoni), però que això fou perquè no volia pagar el lloguer de la casa.
Al capítol 4º torna a negar les proposicions; i confessa només que, pressionat per la seua necessitat de demanar almoina i no trobant qui el socorreguera, pronuncià desesperat alguns vots contra Déu, dient:
“Déu m’ha desemparat”.
I nega el que diu el tercer testimoni d’haver-lo reprès, perquè no recorda que l’haja reprès altra persona que la que té ja declarada en el capítol 2nd d’aquesta acusació.
I que fallà igualment el que diu el tercer testimoni quant al costum que se li suposa de blasfemar, a excepció dels vots a Déu i a propòsit.
I el que diu de no haver tingut el reu accident, que ho pregunteu al seu patró, perquè li passà amb una beguda d’aiguardent, com té confessat, i assegura que li la donà un frare descalç.
Als quatre temps de Quaresma, responent…
València contra Antonio Gadea
Negant les proposicions, i que encara que estant en el seu seny les haguera dites les confessaria com a sincer, perquè coneix la seua gravetat.
Que és cert que, amb el motiu d’haver-se embriagat, els seus pobres béns la justícia secular va dir que els dimonis se l’emportaren, i que se n’aniria als inferns, però no cap de les blasfèmies que li imposa el testimoni.
Que el testimoni i el tercer que no recorda haver-lo reprès en la forma que es diu en aquesta causa.
87
Havent-se reconegut el reu, pel que resulta de les deposicions dels cinc testimonis formals i dels descàrrecs de les seues proposicions, i el seu costum de blasfemar en altres casos, perquè es declare la veritat havia dit plorant:
“Aquí està el meu cos; feu de mi el que vulgueu, perquè jo no recorde haver dit tals coses; pietat i misericòrdia, que no puc dir més.”
I demanava perdó humilment.
88
Comunicà amb el seu advocat la còpia que se li donà de la publicació, i el 3 de març presentà respectuosament les seues defenses amb interrogatoris perquè s’examinaren els testimonis que presentava per a això.
I havent-se donat compte d’això al comissari notari Don Luis Cebrián, s’examinaren els 18 testimonis acordats en l’interrogatori; les seues edats majors de 25.
Sobre la pregunta de si patia el reu les quartaneres (febres quartanes), que suposa la contestació, entre ells el testimoni Gregorio Cayetano, barber.
A la pregunta de què, per a la seua curació, prengué certa beguda que li féu perdre els sentits.
I se li havia dit que fou tractat per un religiós descalç i per mà de Teresa Cebrián, no hi ha contestació clara de cap dels dos.
91
A la pregunta del divuitè testimoni, Juan Ramos, que encara que no va veure el reu beure aiguardent, però el veié pel carrer que anava caient i rodolant pel carrer amb un pal a sotracs, i parlant fora de si.
I que en efecte caigué, i el portaren a casa seua.
I que sabé i veié públicament que havia pres llavors una lliura d’aiguardent.
Maria Llorens, que es cita per a això, havia dit que ella li la va anar a buscar i li la portà.
I que estant amb això la prengué, i després se’n va eixir de casa, i anava molt inquiet pels carrers, sacsejant amb un pal a tots els que trobava fins que el van dur a casa.
Sobre la pregunta si deposem testimonis d’alguna enemistat entre el reu i Juan Salvador, per haver tingut una mínima…
A vista
Amb el seu home Luis, sobre cobrar uns diners del residu d’un arrendament; però amb això concorden amb els altres en què és de bona opinió i fama.
Tres dels testimonis diuen expressament que no saben que tinga enemistat alguna amb el reu, i que no és home venjatiu; i alguns expressen que després l’han vist tractar i conversar amb ell.
Del segon testimoni formal en la sumària, diuen tots els testimonis de la defensa que està reputada per mentidera, provocadora i propensa a informar amb qualsevol lleuger motiu; era testimoni anomenada Maria Llorens o Muller de Juan Salvador, testimoni formal de la sumària.
Contra ella no resulta cosa alguna.
Gabriela Marcacell, setena testimoni en la sumària formal contra el reu en la sumària, abonen vuit dels de la defensa; però dos deposen haver tingut una qüestió i paraules el reu amb ella, i que aquesta l’amenaçà.
Contra Rosa Ribes, que és la tercera testimoni formal contra el reu en la sumària, deposen cinc testimonis de la defensa que tractava públicament de borratxo i cabró al reu, amenaçant-lo que faria tot el que poguera per fer-lo empresonar; però sis dels restants testimonis abonen la seua conducta i diuen que la tenen per de bona opinió i crèdit, no venjativa i de bona consciència.
Havent estat preguntats tots els testimonis de la defensa sobre si de la mínima qüestió de paraules que deposen havia resultat enemistat declarada entre el reu i les persones amb qui la tingué, declaren conformement que no saben que d’aquelles diferències es produïra odi ni mala voluntat, perquè els veieren tractar després entre si com ho feien abans.
I que no són venjatius ni de portar endavant rancúnies, sinó abans bé reputats per bons cristians i de bona consciència.
A la última pregunta sobre virtuts, deposen formalment tots els testimonis que el reu confessava i combregava alguna vegada cada any, que l’oïen resar el rosari amb la seua família cada nit, i ajudava a missa, i ensenyava la doctrina als seus fills, i que no donava mal exemple.
Però que, pel coneixement que tenen de Maria Llorens, Javiera Marcacell i altres testimonis, no veuen que en cas d’haver-lo denunciat haja sigut per odi ni mala voluntat, ni per acusació col·locada.
Havent-se conclòs aquesta causa definitiva, havent rebut el fiscal, es qualificà el contingut d’aquesta diligència i es llegí l’extracte a cinc qualificadors, que digueren conformement que circumstància dels testimonis que deposen en la sumària i del que ofereixen en la seua defensa, en gran part evacua els càrrecs de la sumària.
Se jutja sospitós de lleu en matèria de fe.
Se li ordena abjuració de levi .
I el tribunal així ho va votar, d’acord amb l’orde.”
.png)
