dijous, d’abril 18, 2019

Sant Vicent Ferrar i Mónica Oltra





-->
El MHP Ximo Puig va dir que volia avançar les eleccions autonòmiques un mes, fer-les coincidir amb les Generals, per “valencianitzar-les”, per singularitzar les nostres eleccions i que tota la campanya es parlara dels problemes i solucions que necessita el nostre País. ( aguanta la risa fins al final, per favor, que encara he de dir més coses).

Pensava jo que era una excusa barata, o una mentida directament per no dir alló que havia de dir: que si les autonòmiques i municipals anaven juntes i separades de les estatals, Compromís podia fer un bon sorpasso al PSOE a nivell autonòmic. Però no, este matí quan m’he alçat he fet una escoltada ràpida per totes les emissores de ràdio espanyoles, i totes han deixat de parlar de Catalunya, Catalunya, Catalunya, i totes estan parlant dels problemes valencians, Federico Jiménez Losantos estava avui indignat amb la crisis dels cítrics per l’acord amb Sud-Àfrica, Pepa Bueno du dos dies que no parla més que l’infrafinançament valencià, Carlos Alsina s’està fent pesat parlant a totes hores del corredor mediterrani. A Carlos Herrera no l’escolte que no m’interessa res del que diu, però fins a Ràdio 3 estan en especials de músics i grups indies valencians.

El que me pareix ja un despropòsit, és que Sussana Griso i Ana Rosa Quintana estiguen emeten tota esta campanya el seu programa des de la Plaça de l’Ajuntament de València. Eixa valencianització de la política espanyola, ha fet que tots els grans líders dels partits estatals estiguen tot el dia a vore qui és més valencià; sorprenent vore a Abascal canviar el cavall per una barqueta a l’albufera i en lloc de parlar d’armes de foc parlar d’universalitzar les traques i els mascles.

Més fort me pareix que Casado i la seua comparsa de frikis hagen deixat de dir bovades sobre la interrupció de l’embaràs, sobre les violacions a les dones, i estiguen ara parlant de regular l’ús de figures sarcàstiques en les falles per evitar ofenses polítiques; que volen exportar-les diu a todas las ciudades de España, pero dentro de lo políticamente correcto.

Sánchez per fi ha anunciat que l’aeroport de Castelló entrarà en la xarxa d’Aena per a que els seus vols al FIB siguen en aeroports inclosos a la xarxa pública i estalviar algun euret. Ara per fi l’Estat ha començat a invertir en els museus públics valencians com fa en els madrilenys.

El que més flipat m’ha deixat és que Rivera haja deixat de parlar de Catalunya i d’Espanya i haja entrat en tromba en una campanya inèdita per tornar a la Dama d’Elx als valencians i valencianes. Però el que no puc perdonar és que la principal proposta electoral de Pablo Iglesias siga permetre que puga tindre el qualificatiu de paella tot allò que duga arròs D.O. de l’Albufera, independentment de la resta d’ingredients ( diu que per la integració i la diversitat), a  mi me pareix una heretgia que no se considere paella canònica la que no use els pèsols, com sempre s’ha fet al meu poble.

Tenia raó el MHP Ximo Puig, no es parla a tota Espanya d’altra cosa del País Valencià, i fins i tot a nivell europeu. Portades de diaris, tertúlies televisives, La Isla de los Famosos edició Tabarca, tots els grans líders polítics intentant parlar en valencià o amb expressions molt nostres, la cassalla esgotant-se en els supermercats de tota Espanya, el bajocó s’ha convertit en el nou conreu de  moda desplaçant a la quinoa o la col kale com super aliment de moda en tota Espanya, Francisco omplint els estadis i places de bous... esta decisió ens ha convertit en el centre de la campanya de les generals; tots els partits prometen ara sí, aplicar la clàusula salvaguarda als cítrics, una quita del deute il·legítim, aprovar d’urgència un sistema de finançament just per al PV, les infraestructures pendents. L’Institut Cervantes està desbordat oferint classes de valencià en tota Espanya i en les seues seus a l’estranger.

Jo crec que el MHP va calibrar malament; volia valencianitzar la campanya però no tant, perquè hi ha una certa fartera de que tot el dia s’estiga parlant sols de nosaltres, els valencians i valencianes.

Este bon home, segurament volia donar-li el toc folklòric necessari, perquè, què hi ha més valencià que Sant Vicent Ferrer?.

Si Sánchez volia fer caure la campanya electoral en Setmana Santa, què millor que fer coincidir les autonòmiques amb el gran fet diferencial del valencians i valencianes; Sant Vicent. Mentre esta setmana els xiquets de la resta de l’Estat estan de vacances, els i les nostres tenien escola, perquè les vacances de Pasqual comencen ací en Dijous Sant i duren fins a Sant Vicent, el segon cap de setmana de les Pasqües. Per tant, valencianitzar estes eleccions era això, votar en clau vicentina. 




Puig, morellà de sóca, segur coneix bé la vida i miracles de Sant Vicent; eixe sant que anava per tot occident fent miracles. A Cabanes va vindre com bé mostra la capelleta del Calvari, però no consta cap miracle ( venia estressat diuen, de la Pobla Tornesa, molt enfadat perquè no li van fer massa cas i els va maleir amb la frase apocalíptica “ Pobla, pobleta, sempre seràs xicoteta”, la maledicció s’ha anat diluint amb el temps, es veu, però en el seu moment va fer que no vinguera a Cabanes amb ganes de fer cap miracle). Per contra, a Morella està acreditant com ho mostra el retaule ceràmic del carrer de la Mare de Déu de la Vallivana, com va ressuscitar i reintegrar un xiquet que li havien donat guisat per dinar al 1414. I això ho sap el morellà, vol un miracle.


Entre les fites de Sant Vicent, estava el do de llengües, es veu l’home anava per tota Europa predicant en valencià i es veu se l’entenia perfectament, tant allà on es parlaven llengües provinents del llatí, com altres llocs o no. Més o menys el que està passant ara, tot el món entén el valencià, tot el món està pendent dels i les valencians.

Conyes a banda, el Govern de Botànic sí ha estat l’idioma que altres territoris de l’Estat; o del propi govern central; tots han volgut emular les polítiques valentes, progressistes i trencadores del govern valencià, unes polítiques en rescat de persones, avanços en drets, prestacions, sanitat, educació, serveis socials, que no s’han fet a altres llocs on govern el PSOE en majoria o amb altres socis. El PV i Portugal hem estat el mirall, l’exemple a seguir per tota l’esquerra. Si Sant Vicent va valencianitzar tota Europa, i va fer del nostre idioma un universal, ara estem fent de la nostra política també un exemple, i això sols perquè està Compromís a eixe govern.

De fet,  a les europees anem a presentar una ampla candidatura amb partits i  gent de pràcticament tots els territoris de l'Estat que saben que a hores d'ara Compromís és l'opció política amb més senderi de totes. 

Per tant, seguint al sant valencià, anem a continuar la seua tradició i el diumenge de la vespra de la seua festa, amb (la segona) mona de Pasqua i baix el braç, anem a obrar els miracles de sempre; el disparar el resultat de les enquestes com sempre hem fet, el ser les sorpresa en les eleccions, i en guanyar les eleccions autonòmiques com vam fer contra enquestes també en les municipals de València en 2015.
Sant Vicent es veu era prou imparable, va fer unes 860 prodigis o miracles, anem a seguir la seua marca de la casa.


dimecres, d’abril 17, 2019

Fiscalia demana inhabilitar fins a 10 anys als 3 últims alcaldes del PP de Cabanes i presó per a l'arquitecte municipal.




Cabanes. 17 d'abril de 2019.

La Fiscalia ha sol·licitat, dins del Procediment abreujat núm. 2851/2014 del jutjat d'Instrucció núm. 4, una sèrie de mesures contundents contra els tres ex alcaldes del PP de Cabanes, l'arquitecte municipal, el seu soci de despatx i el cap de l'àrea d'urbanisme de Cabanes.

En el seu escrit d'acusació, la Fiscal veu provat que des de l'entrada de Rubén Bellido ( excandidat del PP a l'alcaldia de la veïna localitat de Benicàssim) , en 2007 com a arquitecte municipal interí, a partir d'aquest moment va començar a valer-se de la seva situació laboral a l'ajuntament per a aconseguir que els treballs consistents a realitzar obres per l'Ajuntament foren adjudicats al seu soci de despatx, Juan Antonio Juncos, aconseguint que pels successius alcaldes del PP li fossin adjudicats a partir de l'any 2008 i fins a 2013 un total 28 treballs per l'Ajuntament pels quals li van abonar una quantitat total de 211.115,84 euros.
Tots aquests treballs, segons Fiscalia, van ser tramitats com a contractes menors sense tramitació prèvia, sense expedient de contractació i incomplint tot el procediment preceptiu, contractant-se els mateixos pels alcaldes sabent la il·legalitat, i sota el vistiplau del cap d'urbanisme i accidentalment secretari-interventor José Vicente Guimerá.
Segons el Fiscal, s'ha produït un delicte continuat de prevaricació, delicte continuat de tràfic d'influències. 

La Fiscal demana per al exacalde del PP, Artemio Siurana, i el cap d'urbanisme, José Vicente Guimerá la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de 10 anys i el pagament de costes, per als ex alcaldes Paco Artola i Estrella Borràs les inhabilitació per a càrrec o ocupació pública durant 8 anys i sis mesos.

Per a l'arquitecte municipal Rubén Bellido, es demana una una pena de dos anys de presó i multa de 422.231, 68 euros, i la inhabilitació durant sis anys, i el pagament de costes. Per al seu soci, la mateixa pena de presó i multa, i la inhabilitació de sufragi passiu durant la condemna.

La representant del Ministeri Públic demana adoptar com a mesures cautelars contra els acusats, exigir la fiança suficient per a assegurar el pagament de les responsabilitats pecuniàries.

El regidor llavors en l'oposició, Carles Mulet, va traslladar a Fiscalia, entre 2013 i 2014 documentació relativa a aquestes adjudicacions al despatx de l'arquitecte municipal, va anar llavors, la Fiscalia, qui va imputar a l'arquitecte municipal , Rubén Bellido, i també a la llavors alcaldessa del PP Estrella Borràs.
Des d'aquell moment s'han practicat diverses proves testificals i pericials que han portat, a petició de la Fiscalia, la imputació dels altres ex alcaldes del PP, del cap d'urbanisme i del soci de Bellido. Malgrat haver demanat els imputats de manera reiterada l'arxivament de la causa, tant el jutjat com la Fiscalia han continuat amb el procediment, fins a arribar ara a aquesta demolidora petició per part de la Fiscalia.

Els tres exalcaldes no participen ja de l'activitat política, però l'arquitecte imputat des de 2014 i el cap urbanisme també imputat des de 2016 s'han mantingut aquest temps en les seves mateixes funcions. 

Per a l'actualment tinent d'alcalde de Cabanes, Carles Mulet “ es tracta de la petició de la Fiscalia al Jutjat, la meva labor va consentir a posar en coneixement del Ministeri Públic unes contractacions sospitoses d'estar fos de la legalitat. A partir d'aquest moment va ser Fiscalia qui va traslladar el cas als Jutjats, i va iniciar la imputació de fins a sis persones. Ara haurà de ser el jutge qui determini si aquests greus delictes s'han produït o no. Per part meva, màxim respecte al procés i cautela. Però cal entendre la gravetat de les penes sol·licitades, i emmarcar-les en una etapa negra de la història recent del municipi, embolicat en escàndols, empadronaments fraudulents, cobraments il·legals per part dels càrrecs públics i reiterats abusos urbanístics”.



Fiscalía pide inhabilitar hasta 10 años a los 3 últimos alcaldes del PP de Cabanes y prisión para el arquitecto municipal.  
Cabanes. 17 de abril de 2019.
La Fiscalía ha solicitado, dentro del Procedimiento abreviado nº 2851/2014 del juzgado de Instrucción nº 4, una serie de medidas contundentes contra los tres ex alcaldes del PP de Cabanes, el arquitecto municipal, su socio de despacho y el jefe del área de urbanismo de Cabanes.
En su escrito de acusación, la Fiscal ve probado que desde la entrada de Rubén Bellido ( ex candidato del PP a la alcaldía de la vecina localidad de Benicàssim) ,  en 2007 como arquitecto municipal interino, a partir de este momento comenzó a valerse de su situación laboral en el ayuntamiento para conseguir que los trabajos consistentes en realizar obras por el Ayuntamiento fueran adjudicados a su  socio de despacho, Juan Antonio Juncos, consiguiendo que por los sucesivos alcaldes del PP le fueran adjudicados a partir del año 2008 y hasta 2013 un total 28 trabajos por el Ayuntamiento por los que le abonaron una cantidad total de 211.115,84 euros.
Todos estos trabajos, según Fiscalía, fueron tramitados como contratos menores sin tramitación previa, sin expediente de contratación e incumpliendo todo el procedimiento preceptivo, contratándose los mismos por los alcaldes  a sabiendas de la ilegalidad, y bajo el visto bueno del jefe de urbanismo y accidentalmente secretario-interventor José Vicente Guimerá.
Según el Fiscal, se ha producido un delito continuado de prevaricación, delito continuado de tráfico de influencias.
La Fiscal pide para el exacalde del PP, Artemio Siurana, y el jefe de urbanismo, José Vicente Guimerá la inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de 10 años y el pago de costas, para los ex alcaldes Paco Artola y Estrella Borras las inhabilitación para cargo o empleo público durante  8 años y seis meses.
Para el arquitecto municipal Rubén Bellido, una pena de dos años de  prisión y multa de 422.231, 68 euros, y la inhabilitación durante seis años,  y el pago de costas. Para su socio, la misma pena de prisión y multa, y la inhabilitación de sufragio pasivo durante la condena.
La representante del Ministerio Público pide adoptar como medidas cautelares contra los acusados, exigir la fianza suficiente para asegurar el pago de las responsabilidades pecuniarias.
El concejal entonces en la oposición, Carles Mulet, trasladó a Fiscalía, entre 2013 y 2014 documentación relativa a estas adjudicaciones al despacho del arquitecto municipal, fue entonces, la Fiscalía, quien imputó al arquitecto municipal , Rubén Bellido, y también a la entonces alcaldesa del PP Estrella Borrás.
Desde aquel momento se han practicado diversas pruebas testificales y periciales que han llevado, a petición de la Fiscalía, la imputación de los otros ex alcaldes del PP, del jefe de urbanismo y del socio de Bellido. A pesar de haber pedido los imputados de manera reiterada el archivo de la causa, tanto el juzgado como la Fiscalía han continuado con el procedimiento, hasta llegar ahora a esta demoledora petición por parte de la Fiscalía.
Los tres ex acaldes no participan ya de la actividad política, pero el arquitecto imputado desde 2014 y el jefe urbanismo también imputado desde 2016 se han mantenido este tiempo en sus mismas funciones.
Para el actualmente teniente de alcalde de Cabanes, Carles Mulet “ se trata de la petición de la Fiscalía al Juzgado, mi labor consintió en poner en conocimiento del Ministerio Público unas contrataciones sospechosas de estar fuera de la legalidad. A partir de ese momento fue Fiscalía quien trasladó el caso a los Juzgados, e inició la imputación de hasta seis personas. Ahora tendrá que ser el juez quien determine si estos graves delitos se han producido o no. Por mi parte, máximo respeto al proceso y cautela. Pero hay que entender la gravedad de las penas solicitadas, y enmarcarlas en una etapa negra de la historia reciente del municipio, envuelto en escándalos, empadronamientos fraudulentos, cobros ilegales por parte de los cargos públicos y reiterados abusos urbanísticos”. 

dilluns, d’abril 15, 2019

Gent, done un pas al costat.



A principi dels 90, i sent encara menor d’edat, donava el pas d’afiliar-me a un partit polític ( via les seues joventuts) perquè entenia que podia ser un bon instrument per canviar tot allò que no m’agradava. Formar part d’associacions i entitats cíviques de diferents característiques era també una manera que entenia pràctica per transformar eixa realitat, però entenia que hi havia coses que sols es podien canviar des de les institucions.
En 2003, i davant una situació política que entenia angoixant per al poble, vaig donar el pas d’encapçalar una candidatura per a les municipals a Cabanes, els partits existents a l’ajuntament havien aprovat un PAI del qual encara avui estem pagant les conseqüències, ( el de Torre la Sal), i me vaig quedar a soles defensant allò que anys s’havia defensat per unanimitat: que la carretera de connexió amb la costa fora per la Ribera i no per Miravet.
Me va costar molt donar eixe pas d’aventurar-me en la política municipal, moltíssim; no tinc caràcter populista ( més bé al contrari), no sé dir ni defensar allò que no pense, m’interessava molt més la política en escenaris més generalistes que no en el municipi. Van ser anys de molta soledat, defensant a soles un altre model urbanístic mentre els maletins i les compres ( de terrenys i de voluntats) volaven pel poble. Un ambient hostil, desagradable i angoixant. Pressió i desqualificacions. Un PP desbordat en supèrbia i vivint de les il·lusions de la gent. Van ser anys molt difícils, però feia allò que creia que devia de fer.
En 2007 per dos o tres vots no vam aconseguir el segon regidor, el PP, com recordeu, va empadronar a una quarantena de persones, que van anar a votar i va atorgar el setè regidor. Cobraments il·legals, empadronaments, decisions fraudulentes que van costar milers d’euros al poble, aprovacions urbanístiques suïcides, en definitiva, tot el que es pot entendre per corrupció. Van ser anys de molta soledat.
EN 2011 per fi aconseguim fer una gran candidatura, amb la marca “Units pel Poble”, intente després de dos legislatures no encapçalar, però finalment me toca fer-ho. Aconseguim ser la segona força municipal, el PP manté l’alcaldia gràcies a una renovació de la candidatura i bon cap de llista.
En 2015 aconseguim una magnífica candidatura, puc deixar d’encapçalar-la i anar en segon lloc. Continuem sent segona força més votada ( de 5 que es presenten) passem un any en oposició per no posar-nos d’acord amb el PSPV-PSOE i finalment compartim l’alcaldia. Tres anys de govern i de posar en pràctica tot allò que dèiem que podíem fer d’un altra manera, han estat sense cap dubte la satisfacció més gran que he tingut com a càrrec públic. Imagine les fites d’estos tres anys es voran amb el pas del temps, hem dedicat molt a sempre on abans tot era un erm.
Han passat 16 anys, d’alegries, aprenentatge, descobriments, mals moments, escoltar coses molt grosses, paciència, dedicació, passió per fer coses, amistats, enemistats, encerts, errors, satisfaccions, decepcions, però amb un regust molt bo, de creure que he fet en tot el moment allò que creia millor, per millorar el meu poble. Després de 16 anys, no done un pas enrere, done un pas al costat, i deixe que gent amb moltes ganes estiga davant en la candidatura municipal, per això aniré en un discret lloc número 8, lloc de no eixida. No seré per tant, regidor del meu poble, però continuaré sent un militant actiu al 1000% i espere poder ajudar a David Casanova, qui espere siga el nou alcalde, i als nous i noves regidores d’Units pel Poble-Compromís, a anar transformant el poble que volem.

dimecres, d’abril 03, 2019

EL AUXILIO- Nº 15. 1999

Todo el material que se quedó sin editar en 1999. Después del número 14, el fanzine el Auxilio dejó de editarse. Durante 20 años aportaciones de colaboradores quedó olvidada en una carpeta, que hoy publicamos en formato revista virtual.

clica aquí PARA ABRIR REVISTA EN PDF


VER ONLINE EN FORMATO ISSUU

dissabte, de febrer 02, 2019

Cabanes baix les bombes

El 18 de maig del 1938 Cabanes, junt a altres localitats de la Plana ( Orpesa i Benicàssim), són bombardejades per l’aviació feixista , com a anunci que el front de Guerra poc a poc es va apropant a la localitat. Una jove mort per les bombes.

M’agüela Teresa contava que sent ella xiqueta, quan sonava l’alerta pels bombardejos o els passos dels avions franquistes, corrien a amagar-se  a la presó de l’ajuntament, edifici naix el nivell del carrer i resguardat per l’estructura de cúpula de pedra baix l’ajuntament.  Que recordava com a tots els repartien un bastonet i tenia gravada la imatge d’una vella sense dents mossegant amb els llavis una tella.

Desconec si res s’ha publicat o investigat al respecte , jo sols he pogut traure algunes dades .
-         Es destrueix una “fàbrica d’oli” a la plaça dels hostals, propietat de  José Borràs,
-         En 19  agost de 1939 concedien 8 llicències d’obres en cases particular, i segons l’acta “vist que les reformes que es sol·liciten no afecten per a res a les condicions sanitàries de habitabilitat de les vivendes, per tractar-se de simples reparacions d’immobles, la majoria per danys causats pels bombardejos aeris, s’acorda concedir els permisos sol·licitats”
També s’acorda reconstruir la paret de l’ajuntament del carrer Sant Vicent, desfeta pels bombardejos.

El 7 d’octubre 1939  Emilia Dotres demana permís per reconstruir una casa de la seua propietat, al C/La Morera núm. 4, i un altra en C/Sant Vicent 26, que van ser destruïdes pels bombardejos aeris. Cas idèntic del de la casa de Brígida Capdevila a la plaça de la Font Vella.

Desembre 1939 Es dóna una indemnització de 500 pessetes per a l’adquisició d’un aparell ortopèdic per a la veïna d’aquesta localitat Adela Miró Segarra, doncs com a conseqüència del bombardeig aeri va ser ferida i se li van amputar les dos cames.

dijous, de juliol 26, 2018

El no-problema valencià és un problema per als valencians.

En un període legislatiu i polític “normal”, juliol i agost solen ser mesos sense quasi activitat, les Corts Generals estem de vacances i es deixen els grans temes per a la tornada de setembre. Ara després de l’inesperat canvi de govern central, estem encara quasi tocant agost i amb plenaris sobre els canvis en RTVE o el sostre de despesa, i amb la vista posada en l’elaboració dels nous pressupostos, o en si el govern aguanta o anem de nou a eleccions.

Un govern amb minoria absoluta, que desconcerta en moltes decisions que les fa sense pactar-les prèviament amb qui li ha donat la majoria, i amb l’espasa de Dàmocles de si aguanta la situació o de cap on van a tirar les coses.
I així les coses, quan Compromís va tindre clar que, sense demanar res a canvi, sense cap pacte, sense més, s’havia de tirar a Rajoy al carrer, era per molts motius com ara higiènics, com per fer fora a una colla de lladres i mal gestors, i per revertir esta situació d’infrafinançament, infrainversió, menyspreu continu als problemes dels valencians.

Ara, un president del govern espanyol que actua massa com si tinguera majoria absoluta, ens descol·loca massa sovint; ha decidit no abordar el model de finançament autonòmic, i deixa el problema del País Valencià en la llista d’espera. Així mentre s’ha reunit ja amb els presidents d’Euskadi, Catalunya, Galicia i Andalusia, amb promeses d’actuacions urgents per a esta última comunitat, amb el president valencià es va reunir en pla visita de metge, i gastant-lo com coartada per vindre al FIB amb el Falcon; no era una reunió formal, sinó un visita de cortesia/excusa.

Abans de reunir-se com toca amb el president valencià, se reunirà, ja a partir de setembre, amb Astúries, Cantàbria, La Rioja i Murcia; el motiu/excusa, l’ordre d’aprovació de cada Estatut. Ha sigut eixe com podria ser qualsevol altre criteri, com haguera estat lògic; el de pròpia urgència econòmica i situació financera?.

Ara, la proposta del Govern sobre el sostre de despesa simplement permet endeutar-se un poquet més a les comunitats, sense agarrar el bou per les banyes, sense abordar el deute històric, els problemes generats per l’infrafinançament, ni es donen passos.

Per què ha hagut presses per abordar els problemes d’Euskadi i Catalunya i Andalusia i no per al País Valencià?. Cap d’estes comunitats tenen la situació econòmica dramàtica que tenim els valencians. La creació interessada o no d’un problema “ català o basc” fa que sempre hi haja damunt  la taula en l’agenda de qualsevol govern central, una prioritat en abordar els problemes d’estos dos comunitats autònomes. Ací, al País Valencià, mai ha hagut cap problema valencià, i eixe ha estat el nostre problema; mai hem estat en la llista de prioritats, en la llista de necessitats, en la llista d’allò inajornable, com sí ho han estat altres.

Andalusia, pels problemes interns del PSOE, ha estat també prioritari per a reunir-se i obrir la cartera i intentar acontentar la rival interna en base a talonari, i com quan el concert de The Killers, primer muntem les reunions i després les maquillem per justificar l’ordre. És més prioritari abordar els problemes d’Euskadi, Catalunya o Andalusia que els dels valencians?, ací les dades

COMPARATIVA COMUNITATS AUTÒNOMES

POBLACIÓ

CCAA
Catalunya
P.Valencià
Andalusia
Nª habitants
8.409.738
4.946.020
7.488.207


PIB (2017)

CCAA
PIB anual (M.euros)
PIB per Capita
Dèficil (M.euros)
Dèficit %PIB
Catalunya
223.139
29.939
-1.243
-0,56%
P.Valencià
108.781
22.055
-796
-0,73%
Andalusia
155.213
18.470
-335
-0,22%




El País Valencià és un 12% més pobre que la mitjana espanyola però paga com si fora un 12% més rica

FINANCIACIÓ

Mitjana estatal : 242 euros


Per altra banda, som el 10,7% de la població de l'Estat i rebem el 5,17% de les inversions, és a dir, la meitat del que ens correspondria per justícia.

ATUR (març 2018)

a)    Atur Total

Andalusia = 24,7%  (976.000)
País Valencià = 17,1% (413.000)
Catalunya = 12,2% (459.000)

b)    Atur Juvenil

Andalusia = 48,7%
País Valencià = 38,8%
Catalunya = 29,5%

% POBRESA (2017)

CCAA
Catalunya
P.Valencià
Andalucaa
% pobresa 2017
15%
25,6%
25,6%

(Se ha reducido en todas las CCAA respecto a 2015)

CCAA
Cataluña
C. Valenciana
Andalucía
% pobresa 2015
15,8%
26,2%
33,3%



DADES DEUTE

CCAA
Deute Total (m.euros)
Deute (%PIB)
Deute per Cápita
Deute amb l’Estat
Andalucia
34.140
21,80%
4.060
26.544
P.Valencià
45.433
41,40%
9.186
36.994
Catalunya
77.478
34,,40%
10.347
54.382

Dins el rànquing de deute per càpita, Andalusia es troba en segona posició com a comunitat amb menys deute per càpita. No obstant això, Catalunya i País Valencià estan en primer i segon lloc d'entre les comunitats amb més deute per càpita.

Les comunitats amb més deute amb l'Estat són: Catalunya, País Valencià i Andalusia en aquest ordre (per davant de Castella-la Manxa i Múrcia)

Important: En aquests moments el deute de les CCAA amb l'Estat és la partida més important del deute de les CCAA. Prové dels fons de finançament creats en 2012 perquè les CCAA obtinguen liquiditat a tipus d'interès molt baixos

Analitzant el deute de les comunitats autònomes amb els bancs podem destacar que, tot i ser menys significativa que el deute amb l'Estat, les CCAA que més diners han demanat són:

1º Madrid (8.294 milions d’euros)
2n Catalunya (7.453 milions d’euros)
3r País Basc (4.475 milions d’euros. Recordar que País Basc no té deute amb l'Estat, igual que Navarra)
4t País Valencià (3.955 milions d'euros)

COMERÇ (2017)

CCAA
Exportacions
(M. euros)
Exportacions %PIB
Importacions (M. Euros)
Importacions %PIB
Catalunya
70.828,7
31,4%
84.321,7
37,79%
P.Valencià
29.371
27%
26.027,7
23,93%
Andalusia
30.913,3
19,92%
29.196,7
18,81%

PORTS

El port de València és el que més mercaderia manipula, amb 48 milions de tones, seguit pel d'Algesires 45.700.000 i Barcelona amb 22 milions.


I  d’ací, podem continuar amb totes les altres dades que ens puguem imaginar.


Carles Mulet
Portaveu de Compromís en el Senat