dimecres, de juliol 01, 2026

La Causa General de Cabanes

Ací tens la Causa General de Cabanes si te la vols baixar en PDF per llegir-la millor: https://drive.google.com/file/d/12vHtMuTjzhexHt2tlIMz85LU4C8FKeqd/view?usp=sharing

No era un llibre d'història. No era una investigació imparcial. Era un instrument judicial creat per la dictadura franquista per identificar, assenyalar i perseguir els vençuts després del colp d'estat feixista de 1936 contra la legítima República.

Només començar, el llenguatge ja condemna abans de jutjar. No parla de Guerra Civil, sinó de «dominación roja», «profanación» o «hechos delictivos». El relat està escrit des del punt de vista dels vencedors, convertit en veritat oficial.

L'expedient dedica pàgines a documentar la crema de les imatges de l'església parroquial, la destrucció de les de l'ermita dels Sants, el robatori de diners de la parròquia, de la maquinària del rellotge, de béns de la casa abadia, del convent de les monges trinitàries i d'habitatges particulars. I, al costat de cada fet, hi ha un espai destinat a posar noms. No es buscava entendre què havia passat: es buscava a qui fer responsable davant la justícia franquista.

Una altra qüestió significativa és que les relacions de morts i desapareguts no funcionaven com un cens únic. Una mateixa persona podia acabar apareixent en diversos expedients municipals si havia nascut en un poble, exercia el seu ministeri en un altre o havia estat assassinada en un tercer. Això obliga a llegir aquestes llistes amb molta prudència quan s'utilitzen per fer balanços globals.

La gran paradoxa és difícil d'ignorar: els qui es van alçar en armes contra un govern democràtic i legalment constituït van acabar jutjant els defensors de la legalitat republicana sota acusacions de rebel·lió, auxili a la rebel·lió o adhesió a la rebel·lió. La dictadura va invertir el relat: els colpistes es van presentar com a restauradors de l'ordre, i els qui havien defensat la legalitat constitucional van ser convertits en criminals.

La Causa General no es va crear per conèixer tota la veritat sobre la guerra. Es va crear per construir una veritat oficial al servei de la repressió, justificar milers de procediments judicials i consolidar el relat polític de la dictadura. Llegir aquests expedients avui continua sent necessari, però també ho és fer-ho amb esperit crític, entenent qui els va redactar, amb quina finalitat i en quin context


















































dimecres, de juny 10, 2026

Què li va passar en 1579 a un veí de Cabanes que es va f*llar a una cabra?. Segur que tens interés



Condemnat pel delicte de bestialitat

Joan Sirar, àlies Sanpau, francés resident a Cabanes (Plana Alta), va ser empresonat arran de la declaració d'un testimoni presencial i de dos testimonis de referència. Se'l va acusar d'haver mantingut relacions sexuals amb una cabra. (La primera pregunta que ve al cap és com és possible que hi haguera un testimoni presencial. Pel que sembla, els fets no van ocórrer precisament en la més estricta intimitat.)

Inicialment ho va negar i va presentar defensa (va testimoniar la cabra explicant que era un acte consentit?). Després que es practicaren les diligències i que uns experts el reconegueren com una persona capaç de respondre dels seus actes, el procés va continuar (van fer exploració a la cabra?).  Finalment, va confessar haver comés el delicte.

La sentència va ser de tres-cents assots i galeres perpètues, a més de les penes accessòries indicades al marge: portar vela i soga en l'acte públic de penitència. 

Cal tindre en compte que «galeres perpètues» significava ser condemnat a remar de per vida en les galeres reials, una de les penes més dures de l'època. La «vela» i la «soga» eren elements penitencials i infamants que el condemnat havia de portar en els actes públics de penitència.(No van tindre prou en condemanar-lo a estar remant en una galera del rei, fins a la seua mort, que a més calia l'escarni públic)

No era una condemna per «benestar animal», com ho seria en l'actualitat. Es tracta d'un exemple de l'activitat repressiva de la Inquisició, que, entre altres coses, perseguia pràctiques sexuals considerades desviades o contràries a la moral de l'època, com l'adulteri, la sodomia o la bestialitat. Les condemnes podien ser extremadament dures, com es pot observar en aquest cas, amb una condemna perpètua a galeres.

Tanmateix, que una persona fora condemnada per la Inquisició per aquest motiu, o per pràctiques religioses prohibides —com ara judaïtzar, professar el protestantisme, practicar l'islam o manifestar opinions contràries a l'ortodòxia catòlica—, no implica necessàriament que fóra culpable dels fets que se li imputaven. Les denúncies podien respondre també a enemistats personals, venjances, enveges o altres conflictes particulars.

Va haver de retractar-se públicament, va rebre tres-cents assots pels carrers de València i va ser condemnat a remar de per vida en les galeres del rei sense cap remuneració.

No hi ha testimoni per part de la cabra.

Fonts: 1579. AHN, Inquisición, libro 936, f. 235v; ARV, R. Cancelleria 607: 289, 13.