Condemnat pel delicte de bestialitat
Joan Sirar, àlies Sanpau, francés resident a Cabanes (Plana Alta), va ser empresonat arran de la declaració d'un testimoni presencial i de dos testimonis de referència. Se'l va acusar d'haver mantingut relacions sexuals amb una cabra. (La primera pregunta que ve al cap és com és possible que hi haguera un testimoni presencial. Pel que sembla, els fets no van ocórrer precisament en la més estricta intimitat.)
Inicialment ho va negar i va presentar defensa (va testimoniar la cabra explicant que era un acte consentit?). Després que es practicaren les diligències i que uns experts el reconegueren com una persona capaç de respondre dels seus actes, el procés va continuar (van fer exploració a la cabra?). Finalment, va confessar haver comés el delicte.
La sentència va ser de tres-cents assots i galeres perpètues, a més de les penes accessòries indicades al marge: portar vela i soga en l'acte públic de penitència.
Cal tindre en compte que «galeres perpètues» significava ser condemnat a remar de per vida en les galeres reials, una de les penes més dures de l'època. La «vela» i la «soga» eren elements penitencials i infamants que el condemnat havia de portar en els actes públics de penitència.(No van tindre prou en condemanar-lo a estar remant en una galera del rei, fins a la seua mort, que a més calia l'escarni públic)
No era una condemna per «benestar animal», com ho seria en l'actualitat. Es tracta d'un exemple de l'activitat repressiva de la Inquisició, que, entre altres coses, perseguia pràctiques sexuals considerades desviades o contràries a la moral de l'època, com l'adulteri, la sodomia o la bestialitat. Les condemnes podien ser extremadament dures, com es pot observar en aquest cas, amb una condemna perpètua a galeres.
Tanmateix, que una persona fora condemnada per la Inquisició per aquest motiu, o per pràctiques religioses prohibides —com ara judaïtzar, professar el protestantisme, practicar l'islam o manifestar opinions contràries a l'ortodòxia catòlica—, no implica necessàriament que fóra culpable dels fets que se li imputaven. Les denúncies podien respondre també a enemistats personals, venjances, enveges o altres conflictes particulars.
Va haver de retractar-se públicament, va rebre tres-cents assots pels carrers de València i va ser condemnat a remar de per vida en les galeres del rei sense cap remuneració.
No hi ha testimoni per part de la cabra.
Fonts: 1579. AHN, Inquisición, libro 936, f. 235v; ARV, R. Cancelleria 607: 289, 13.
