Ací tens la Causa General de Cabanes si te la vols baixar en PDF per llegir-la millor: https://drive.google.com/file/d/12vHtMuTjzhexHt2tlIMz85LU4C8FKeqd/view?usp=sharing
No era un llibre d'història. No era una investigació imparcial. Era un instrument judicial creat per la dictadura franquista per identificar, assenyalar i perseguir els vençuts després del colp d'estat feixista de 1936 contra la legítima República.
Només començar, el llenguatge ja condemna abans de jutjar. No parla de Guerra Civil, sinó de «dominación roja», «profanación» o «hechos delictivos». El relat està escrit des del punt de vista dels vencedors, convertit en veritat oficial.
L'expedient dedica pàgines a documentar la crema de les imatges de l'església parroquial, la destrucció de les de l'ermita dels Sants, el robatori de diners de la parròquia, de la maquinària del rellotge, de béns de la casa abadia, del convent de les monges trinitàries i d'habitatges particulars. I, al costat de cada fet, hi ha un espai destinat a posar noms. No es buscava entendre què havia passat: es buscava a qui fer responsable davant la justícia franquista.
Una altra qüestió significativa és que les relacions de morts i desapareguts no funcionaven com un cens únic. Una mateixa persona podia acabar apareixent en diversos expedients municipals si havia nascut en un poble, exercia el seu ministeri en un altre o havia estat assassinada en un tercer. Això obliga a llegir aquestes llistes amb molta prudència quan s'utilitzen per fer balanços globals.
La gran paradoxa és difícil d'ignorar: els qui es van alçar en armes contra un govern democràtic i legalment constituït van acabar jutjant els defensors de la legalitat republicana sota acusacions de rebel·lió, auxili a la rebel·lió o adhesió a la rebel·lió. La dictadura va invertir el relat: els colpistes es van presentar com a restauradors de l'ordre, i els qui havien defensat la legalitat constitucional van ser convertits en criminals.
La Causa General no es va crear per conèixer tota la veritat sobre la guerra. Es va crear per construir una veritat oficial al servei de la repressió, justificar milers de procediments judicials i consolidar el relat polític de la dictadura. Llegir aquests expedients avui continua sent necessari, però també ho és fer-ho amb esperit crític, entenent qui els va redactar, amb quina finalitat i en quin context.
