dissabte, de març 14, 2020

Sobre l'Estat d'Alerta

El Govern anuncia “l’Estat d’Alerta” però serà a partir de dilluns ( ja m’expliques si això és una operación salida o operación retorno), no es podrà circular (bé, per als que podem fer teletreball) els xiquets en casa ( podrem fer-nos cas els que podrem estar en casa ( ens pujarem per les parets, segur). Però... i les mesures socials?, no les hem escoltat.
Cal tancar bars 15 dies o més, val, i comerços d’oci i aquells que no siguen estrictament vitals com farmàcies o tendes d’aliment. Però quina resposta se li dóna a eixa gent que deixarà de tindre ingressos?. Nosaltres ja hem exigit mesures urgents com que els i les autònomes no paguen estos dies, però és més greu, perquè molta, molta, molta gent, no va a tindre un sol ingrés durant estos dies ( que no sabrem com de llargs seran)i alguns ja comencen amb pèrdues ( de tot el que es tirarà a perdre per no poder-li donar eixida) . Hi ha molt de nerviosisme, de malestar per vore un govern que pegant palos a l’aigua tard i malament.
Quants comerços tindran pèrdues grandíssimes?, quantes famílies no tindran un ingrés ni un salari durant aquests dies?, com van a fer front?.  L’economia és una xarxa on si cauen alguns dels seus fils, tots se’n va fer la mà. Quina resposta està donant el Govern?, cap. I després ens estranyem de la reacció de la gent amb terror aprovisionant aliments als supermercats, igual és normal, davant el caos que generen anuncis incomplets.
Recordeu que la banca encara ens deu 63.000 milions d’euros del rescat que li vam fer?, igual tocaria que ens els tornaren ara, i que ningú es caiga de la xarxa...
Calen anuncis socials JA, tranquil·litat, agilitat i pensar en la gent que més va a patir aquesta crisi. Que ningú es quede sense ingressos, que ningú es quede a l’atur i acomiadat per aquesta crisi, que cap autònom isca castigat. Aquesta crisi no té “culpables”, i els governs han d’estar per governar, perquè com societat isquem endavant, però endavant sols podem eixir si eixim tots i totes.

Modestament anem a fer la nostra faena allà on estem i dins de les nostres xicotetes opcions, no oblidar-nos de ningú i exigir solucioms per a tots i totes...