dimarts, de juliol 03, 2012

polítics piròmans

columna de la COPE d'avui


Sovint me pregunte per a què val la classe política, quant en lloc d’haver-se convertit en servidors de la gent, es dediquen a servir-se de la gent. Quant la política deixa de ser una vocació i es converteix en una professió de per vida.
            La política es transforma en un fi, estar en política per ser polític, per controlar la cosa pública, i això fa por. LA política ha de ser un mitjà, per solucionar els problemes de la gent, per intentar canviar les coses que no ens agraden, però molts semblen obliden aixó.


            Per això, ara ens preguntem per a què valen la gent que du tants anys governant, o millor dit manant; València i part de Castelló en flames, perquè els diners de la prevenció, els diners dels bombers, de les brigades d’extinció d’incendi, fa anys es vénen retallant, i eixos diners, com sempre, van a parar a les coses que no fan cap falta. 
            Però ixen els que manen, com si realment els preocupara. On estaven quant entraven en la tisora com a bojos?. És aixó com diuen, optimitzar recursos?.
            La terra cremada, eufemísticament o literalment, és el resultat d’eixes polítiques, i darrere vorem en què acaba els retalls en la sanitat, en l’educació, en les polítiques socials, també en una terra cremada.
            El problema no és que ells decideisquen baix un criteri personal encertat o no, el problema és que són ells  els que gestionen els nostres diners, i allò de l’austeritat és pagar ara els interessos de les seus aberracions, i ja hem vist que l’austeritat l’apliquen a algunes coses,  a les realment necessàries, però continuen malgastant en tonteries.

 Ens diuen que hem gastat més del que podíem, i eixe plural ,“hem “, és ofensiu, ja que  la immensa majoria hem estat sobrevivint com hem pogut, els que s’han gastat més dels podien eren els que encara estan controlant els nostres diners. I aixó, si haguera passat en una empresa privada, ja estarien al carrer.
            Hem passat d’allò del Levante Feliz, del Castelló de “pleno empleo”, a la misèria generalitzada, on  mantindre un lloc de treball s’ha convertit en un milacre. I mentre tot es creman, encara estem esperant que es ponse a fer política, que es posen a solucionar problemes en lloc de crearn-ne mes, però si després de tants anys, són incapaços de fer-ho, és que o no poden, o no volen, per això, cal canvir-los ja d’una.