Mulet afirma que l’actual estat del vial entre Cabanes i la Pobla és d’alt risc.
El portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló, i regidor a Cabanes, , Carles Mulet, ha criticat avui durament que la morositat del Consell en pagar a l’empresa adjudicatària de les obres de la CV-10 entre la Pobla Tornesa i l’aeroport, continue ocasionant que els milers de vehicles que diàriament circulen per aquesta via ‘“provisional’”, estiguen patint un risc innecessari i molèsties que haurien d’estar ja fa massa temps solucionades.
Mulet ha exposat que els trams més propers a la l’enllaç de la CV-10 amb la CV-15, ( junt a la Pobla), són els que més perill ofereixen, al tindre un traçat ple de corbes, un traçat que només havia de ser provisionals per a uns dies, però que ha estat la única opció durant tot l’hivern, i que amenaça en eternitzar-se; si fins la data no ha hagut cap accident greu ha estat per la prudència dels conductors i per la bona fortuna, ja que no és precisament un lloc segur.
El regidor de Cabanes ha remarcat que des de que a finals d’octubre, les màquines i els treballadors han desaparegut del vial, i les obres s’han aturat completament ‘“ recordem com va ser a l’abril de 2009, quan el Conseller d’Infraestructures va instal·lar una carpa al Cabanes, amb canapès i tota la pompa de les inauguracions, o no es va convidar a l’oposició, per inaugurar la circumval·lació de Cabanes. Ara, quasi un any després, aquesta no ha estat finalitzada tal i com toca, l’antiga carretera encara no ha estat cedida l’ajuntament per incorporar-la com vial urbà, i des de la Pobla, fins l’aeroport, han muntat un considerable embolic per als conductors, amb corbes, camins asfaltats i perill’”.
El portaveu d’Iniciativa ha recordat que tot i les promeses del Consell en pagar a l’empresa adjudicatària de les obres, i l’anunci del reinici de les obres, aquestes continuen en el mateix estat d’abandó ‘“ no han donat cap data, i potser millor, perquè si recordem els anys, lustres, que van prometre estaria acabada la CV-10 fins la Jana, o si recordem que fa 10 anys hauria d’estar en funcionament el tram fins a Vilanova d’Alcolea, que ara, continuem pitjor del que estàvem, és un nou exemple de la irresponsabilitat del Consell’”
Mulet ha desatacat que ‘“els ciutadans paguem religiosament els nostres impostos, no ens fem de pregar ni actuem en morositat; paguem el que ens demanen, i eixos diners, suposadament, són per a que escoles, centres sanitaris, o carreteres es puguen fer; i mentre el PP es gasta els diners en Gurtels, visites del Papa o fòrmula 1, continuem en barraquisme, llistes d’espera, o carreteres que mai s’acaben’”
Castelló, 30 de març de 2010. Gabinet de Premsa d’Iniciativa del Poble Valencià
Iniciativa a Cabanes critica l’encariment injustificat de l’escola infantil
Mulet afirma que el PP no té sensibilitat cap a l’educació pública de qualitat
El regidor d’Iniciativa a Cabanes, Carles Mulet, ha criticat avui la mesura del PP, que en solitari van aprovar en el ple ordinari d’ahir una pujada de les quotes subvencionades de l’escola municipal infantil ‘“ baix l’excusa que s’havia d’importa una nova quota ordinària no subvencionada, per als alumnes que no comencen el curs en setembre, en la nova proposta incorporen sense justificar, que les places subvencionades, que aportava part l’ajuntament i part de la Conselleria, passaran de costar 75 euros als pares i mares, a costar a partir d’ara 90 euros.
Mulet ha remarcat que les quantitats poden no semblar massa astronòmiques però denoten la manca de sensibilitat del PP en este tema ‘“ ens presenten al Ple, com a una data positiva, que l’ajuntament aportarà menys per alumne a partir del proper curs. En total, com a màxim l’ajuntament s’estalviaria 420 euros al mes ( ja que només es té capacitat per a 28 alumnes), nimietats i quantitats ridícules si tenim en compte que en 2009, per exemple, s’ha aplegat a gastar-se 24.000 euros en publicitat, 9.000 més del que estava pressupostat. Per tant, que en publicitat sí puguen excedir-se, però en la conciliació de la vida familiar i laboral dels veïns del poble, en la gratuïtat de l’ensenyament no vulguen ho deixa clar, els interessa més la publicitat que no l’educació dels menors’”:
El portaveu d’Iniciativa ha recordat que els propis tècnics municipals van explicar que la pujada del preu de la quota subvencionada, era simplement una decisió política i no motivada per cap nova realitat, ni per cap problema pressupostari.
Els ecosocialistes lamenten les limitacions de l’escola infantil, amb un horari insuficient ( tanca de 1 a 3 del migdia), sense servei de menjador, amb una excessiva limitació de les places, i sobre tot, la total falta de voluntat de fer cap tipus d’escola ni tant sols guarderia per als nuclis de la Ribera, a més de 12 quilòmetres del cas urbà. ‘“ Si nosaltres governarem, garantiríem la gratuïtat total a les famílies de l’escola infantil, retallaríem en despeses indecent com publicitat i protocol, i apostaríem per allò realment important’”
Per a Iniciativa, la negativa del PP a instal·lar una carpa a la cadena ser en la plaça la Pau, frega la prevaricació .
El portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló, Carles Mulet, ha afirmat avui que el forat de poder deixat per la baixa temporal per malaltia de Carlos Fabra al front de la Diputació, assumint el control d’aquesta institució el seu vice-president Francisco Martínez, hauria de ser un revulsiu per als propis alcaldes conservadors, per evitar que Martínez aprofite l’ocasió per actuar sense control, vista la total manca d’equanimitat, racionalitat i falta d’escrúpols en el qual aquest ha aprofitat sempre el seu càrrec de número dos.
Mulet ha expressat avui que ‘“ esperem que Carlos Fabra, es recupere ràpida i satisfactòriament dels seus problemes de salut, i tant la Diputació, com la instrucció judicial dels casos judicials seguits contra ell, no patixquen cap entrebanc per aquest fet puntual’”.
Segons el portaveu ecosocialista ‘“ el model presidencialista i tot poderós de Fabra, heretat de nissaga familiar, ha anar creant un poder desproporcionat amb la Diputació, assumint una importància institucional que cap altra part del territori espanyol es té; una espècies de virregnat al qual les Conselleries li han de retre ‘“pleitesia’”, instaurant un clientelisme i caciquisme totalment anacrònic. Ara, amb el buit temporal deixat per Fabra, no sabem el temps que puga estar, la institució sobredimensionada es fa gegantina per a una persona com el vice-president Francisco Martínez, sense preparació, sense empenta política i sense capacitat; on si la convalescència de Fabra s’allarga, pot acabar en una guerra de dimensions considerables, que acabarien pagant els municipis’”.
Mulet ha recordat que a la destra de Fabra, i gràcies a ser la seua ombra i el que li reia les gràcies, Martínez ha anat aconseguint desviant cap al municipi del qual és alcalde (Vall d’Alba), totes les inversions possibles, encara que fora afectant greument i ofegant econòmicament a diverses comarques senceres ( com al canviar mapes escolars i castigant als alumnes de punts tant distants com Vistabella i les Coves de Vinaromà). ‘“ Martinez ha estat un veritable perill públic al front de la Diputació, ha fet molt de mal a la vertebració del territori, al repartiment just i equitatiu dels fons públics, ha estat un acaparador, egoista i mal gestor. Per això, que ara, durant no sabem quan temps, aquesta persona, dels qual per tots és coneguda la seua incapacitat, siga qui gestione la Diputació, és més que preocupant, per això, i sobre tot els alcaldes conservadors de tots els municipis de Castelló, cal que estiguen ben a l’aguait dels moviments que puga fer Martínez, ja que acaba perjudicant a la resta de pobles’”
Mulet lamenta que cap administració aprofite la conjuntura per donar-li al PAI unes mesures racionals i continuen tot i les retallades per l’aposta bàrbara
La Comissió informativa d’Urbanisme de Castelló, en sessió de 19 de febrer de 2010, va acordar traslladar a l’ajuntament de Cabanes, una proposta de resolució en la qual de nou ajornaven aprovar el text refòs del PAI Mundo Ilusión- Marina d’Or Golf de Cabanes, fins no que es corregisquen de nou tota una extensa bateria de qüestions.
Si bé l’informe emès per la Directora General de Gestió del Medi Ambient, datat en 9 de juny de 2009, ja obligava a reformular tot el PAI a Cabanes i Orpesa. En aquella ocasió, l’ajuntament va tardar quatre mesos en remetre, i va obligar a reduir l’Ã mbit d’acutació del PAI, ara de nou, del text que l’equip de govern du al ple el proper dijous, torna a retallar per impositiu de l’administració el PAI.
En junt de 2009, l’informe emès per la per la Directora General de Gestió del Medi Ambient, data en 9 de juny de 2009, obligava a reformular tot el PAI a Cabanes i Orpesa. únicament en el terme municipal de Cabanes, dels 9.120.309 m2 de la urbanització dins del PAI, per les obligacions de les Conselleries, aquest s’ha quedat en 8.203.633,. La densitat baixava de 36.673 a 34220 vivendes . Ara de nou, segons la proposta de resolució que la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge que es presenta per a la Comissió Territorial d’urbanisme, el sòl a Cabanes es queda en sols 8.005.801 dels 9120309 m2 de principi, i de les 36.673 vivendes, passa a 33.519 .
Aquest document informa, per primer cop a l’oposició de la corporació, que en data 17 de febrer de 2010, se ha emés la Declaració d’Impacte Ambiental, declaració que el PP i l’empresa adjudicatària del PAI s’han guardat, i molt de fer públic, ja que els imposa tot un seguit de condicionants a complir.
Ara, Urbanisme condiciona qualsevol aprovació a que es complisquen totes les condicions assenyalades en la DIA , a que es corregisquen les qüestions assenyalades en els informes emesos per la Unitat de Carreteres de l’Estat i per l’oficina de Carreteres de la Conselleria d’infraestructures i transports. A que s’establisuqen amb detall les fases d’ocupació del territori en els terminis assenyalats en el dictamen, que es corregisquen les deficiències que apunta la Conselleria d’Educació,
LA Conselleria aporta un esquema detallat de 17 deficiències a corregir.
Segons el regidor d’Iniciativa a Cabanes, ‘“ des de setembre de 2005, quant el PP i el PSOE van aprovar aquest polèmic PAI, encara estem en correccions i errors de catàleg d’aquest PAI, que havia de ser emblemàtic, tants anys després, els errors es multipliquen, i tot i les correccions continues, continua sent un empastre de difícil solució, però el pitjor de tot, és que tot i que es vaja progressivament retallant l’extensió del PAI, el número de vivendes, no hi ha un reformulament global del PAI; que hauria de contemplar la pròpia viabilitat del PAI i la solvència econòmica de l’empresa que vol desenvolupar-lo, ja que una empresa que està incomplint el termini en un PAI de 1.200.000 m2 , ( Torre la Sal ), que és incapaç de pagar l’IBI del poc que ha fet, dubtem tinga capacitat de fer un PAI en Cabanes de 8 milions de metres quadrats.
En segon lloc, ningú pot creure que avui per avui, tinga eixida, ni a curt, ni mig , ni llarg termini, la urbanització de 33.500 vivendes noves en Cabanes, més les promeses a Torre la Sal , o les altres tantes de l’empresa al terme municipal d’Orpesa.
I en tercer lloc, que avui per avui, que es continue obligat als propietaris del sòl a regalar-li al Consell 800.000 m2 , dins del PAI, per a un incinerat parc temàtic ‘“ Mundo Ilusión’”, que saben no es va a fer, per a que el Consell regale posteriorment eixe sòl de gran valor, a no es sap qui, només pot ser entès dins de la tàctica del lladrocini encobert.
L’aprovació previsible d’aquest document ( PP i PSOE han votat sempre a favor dels projectes de l’empresa Marina d’Or), tornarà a dur a la Conselleria un nou document que preten corregir les 17 deficiències a corregir, i que redueix dràsticament l’extensió del PAI, sense plantejar-se un nou model urbanístic d’acord amb les possibilitats i necessitats.
Segons Mulet ‘“ continuar en el somni de la bombolla immobiliària, en la faraonades de canals navegables, pistes d’esquí, i demés marcianades, com si ací no haguera passat res, és crear falses expectatives que saben no van a prosperar, hipotecar al poble, i nugar el seu destí al d’una empresa en fallida’”
De nou, la gent del carrer,a perdre poder adquisitiu. I és que davant del forat de les arques públiques, ocasionat entre altres per donar diners públics als bancs per salvar-los i que puguen continuar en la seua habitual cobdícia, la solució que proposa el Govern de Zapatero, és una pujada d’IVA, mesura que afecta a les economies domèstiques, l’encariment generalitzat dels béns de consum.
Com sempre, amb promeses de poder controlar-lo i que no supose una pujada en tromba dels preus, cosa que ja vam vore com va funcionar amb l’arrodonimentde l’euro; els sous es van quedar com estaven, però el que valia cent pessetes, del matí a la nit valia un euro, un 60 per cent més. I és que cada mesura econòmica nova que s’aplica, sempre va en la mateixa línia, en castigar a la classe mitjana, però continuar donant privilegis a les grans fortunes, exemptes cada dia més de donar comptes. L’aparició de l’IVA ja va suposar una dràstica pujada de preus, i continuem igual, perdent a cada pas, sent cada cop més pobres, perquè eixa pujada dels impostos, mai ve acompanyada d’una millora generalitzada de les prestacions, és a dir, no ens fan pagar més per a com a contraprestació tindre més serveis gratuïts, sinó que continuen gastant-se eixos diners en no sabem què.
El PP, que pregona sempre a reduir els impostos, però fa just el contrari quan governa ( cas per exemple, de l’ajuntament de Castelló, on any rere any pugen l’IBI i totes les taxes molt per damunt de l’IPC), s’apunta ara a fer una creuada contra aquesta pujada, per pur electoralisme; tant de bo eixa suposada filosofia l’aplicarem allà on tenen el govern, perquè apliquen sempre la mateixa recepta, apujar any rere any molt per sobre del normal totes les taxes, per al mateix temps privatitzar la gestió dels serveis públics ( i per tant, a pagar de nou). Mentre, la gent, l’administrat, el consumidor, es queixa però no reacciona, es critica la gestió econòmica del PSOE però es tem encara més què faria el PP en el Govern, com si només hi hagueren dos opcions polítiques, que a la llarga, amb matisos i envoltoris, acaben aplicant sempre la mateixa recepta política. Potser siguen la gent els que els ho posem massa fàcil, i els permetem que vagen retallat contínuament els nostres drets, ara tocant el nostre poder adquisitiu, però també amb l’amenaça de reformes laborals que sempre acaben suposant el mateix, perdre drets, drets que han costat molts anys aconseguir.
Madrid. 15/3/10.- Dos de las grandes inmobiliarias que crecieron con el turismo de sol y playa, Marina d’Or y Polaris World, necesitan refinanciar su deuda para garantizar su viabilidad. Ambas negocian con la banca para aligerar sus cargas financieras, que suman un valor conjunto de 766 millones.
La situación más complicada es la de Polaris World, cuya fecha límite para alcanzar un acuerdo es el 31 de marzo. Agobiada por los compromisos financieros, en diciembre Polaris presentó en el Juzgado de lo Mercantil número 2 de Murcia una propuesta de convenio, antesala del concurso de acreedores, por la que ganaba tres meses para negociar con sus acreedores. La inmobiliaria ha conseguido refinanciar 900 millones, pero le quedan todavía 85 millones más. Tanto la empresa como la banca confían en llegar a un acuerdo, pero el tiempo se acaba y si no hay pacto en dos semanas, la empresa controlada por Pedro García Meroño y Credit Suisse dispondrá sólo de 30 días para presentar el concurso.
Las entidades que negociaron el primer acuerdo de refinanciación el año pasado, por el que Polaris entregó a la banca parte de sus viviendas, fueron Caja Murcia, Bancaja, Banco Popular, Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) y entidadesextranjeras, según publica eleconomista.es. Las que más riesgo tenían contraído son Bancaja, con cerca de la mitad de la deuda, y Caja Murcia, con un 10%. El resto se repartía entre el Banco Popular, la CAM y bancos extranjeros. La deuda total de la empresa se elevaba a 31 de diciembre de 2008 a 1.263 millones. Polaris World, que logró alcanzar una cifra de negocios de 540 millones, registró ese ejercicio unos números rojos de 39,7 millones.
En Marina d'Or la situación no es tan delicada, pero aun así la auditora Deloitte ha advertido también de que “la capacidad del grupo para realizar sus activos, especialmente los inmobiliarios y los créditos fiscales, y liquidar los pasivos (...) dependerá del éxito del plan de negocio establecido, de las operaciones futuras y del mantenimiento del apoyo financiero necesario".
Durante el primer semestre de 2009, Marina d'Or ya formalizó una operación de refinanciación sobre la deuda por importe de 116,6 millones. A 31 de diciembre de 2008, su endeudamiento bancario total ascendía a 798 millones, 792 con garantía hipotecaria.
Possiblement el lector haja sovint encomanat les feines impossibles a una tal ‘“Rita la cantaora’”, per desempallegar-se d’algun marron que no li pertoca assumir, una manera de donar llargues. Potser molts no sàpiguen qui va ser eixa Rita ( no confondre amb Rita la de Destructora, eixa és un altra, actual, que entre altres coses vol tirar a terra el Barri del Cabanyal), però fonts tant fiables com la wikipedia diuen que aquesta cantaora de flamenc va nàixer en Jerez de la Frontera en 1859, i va morir, ‘“pels avatars de guerra civil, a, ni més ni menys que Sorita, en 1937, als 78 anys d'edat’”. Malauradament, no conec cap monument en eixa preciosa localitat dels Ports a la gran artista ( poca gent de la faràndula aconsegueix perviure tant de temps en el parlar popular encara que siga amb expressions i frases fetes). Li farem una proposta a eixa fundació Blasco d’Alagón, per a que entre negocis per vendre-li o casi regalar-li masos a l’ex-dona de Carlos Fabra, destine part del seu esforç per a posar un reconeixement a la cantaora ( imagine que optarien per un mister potato de Ripollés, l’artista oficial del règim)
I és que Rita la cataora, sense voler-ho pobra dona, s’ha convertit en la principal advocació de la Diputació i la Generalitat ( podríem fer-la patrona fins i tot), qui fa les carreteres que encara no tenim per accedir a molts pobles en condicions?, qui pagarà les obres promeses pel Plan Confianza ( tractant-se d’un plan impulsat per Camps, hauria de dir-se Con-fianza, ben separat), qui acabarà en els barracons o les llistes d’espera?, qui dignificarà la televisió pública valenciana? Qui netejarà al seu propi partit dels defraudadors d’hisenda imputats en diversos delictes?, evidentment, Rita la cataora.
I és que tenim uns governants, que a banda de fer-nos passar la vergonya aliena de vore com són objecte d’investigació judicial contínua, són uns ineptes governants; gent que està en el seu carrec per en teoria gestionar els nostres diners, els nostres impostos, per a fer una correcta distribució d’ells, i el que fan és malgastar-los, regalar-li’ls a empreses amigues per a que a canvi els mantinguen en el poder perpètuament , i mentre, les necessitats de la gent, allò per al qual en teoria estem pagant religiosament els nostres impostos, si volem eixes actuacions de l’administració pública, ja sabem que li ho hem de demanar a la cantaora’”, perquè qui té les mans en la caixa pública, està més interessant en omplir-se les butxaques, que no en ser un correcte governant
Mulet anima als conservadors ha seguir la proposta que es va moure en Galícia i per salvar els poblats marítims
El portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló, Carles Mulet ha anunciat que la formació tornarà a exposar a les Corts la necessitat de reivindicar el traspàs de competències urbanístiques per tal de limitar la superfície afectada pels desllindaments de la Llei de Costes. ‘“ Ara que a Camps i els seus se’ls ha obert el ulls respecte a les reivindicacions cap a Madrid, i sembla que han entrat en raó, encara que siga per electoralisme, respecte al rescat de l’AP-7, tocaria demanat també una modificació de les lleis urbanístiques per aconseguir l’autonomia urbanística, amb l’objectiu de tindre instruments per lluitar contra les agressions al litoral, però al mateix temps fer un ordenament raonable’”.
En eixe sentit, Mulet ha advertit que ‘“potser és d’alt risc proposar que un govern com el del PP valencià puga tindre encara més llibertat per a decidir en matèria urbanística, vist l’abús indiscriminat que ha fet d’aquesta matèria, però com a poble amb sobirania, necessitem igualment instruments per evitar actuacions que poden ser excessives. Potser ara és el moment de dotar-nos dels mecanismes per poder decidir dels del nostre territori quins nuclis costaners poden ser considerats sòl urbà des d´abans que entrara en vigor la llei de costes de 1988, on es podria decidir en quines zones el domini públic dels 100 metres que diu la llei de costes, o a quins nuclis, per les seues característiques tradicionals i històriques, se´ls podria aplicar 20 metres’”.
L´aplicació estricta d´aquesta llei, hem vist està causant estralls en moltes famílies pescadores, o gent amb pocs recursos, tirant per terra vivendes tradicionals, que han estat tota la vida dins d´ordenament urbà, pagant religiosament les seues taxes, i per una llei feta des d´un despatx de Madrid, la seua casa desapareix, mentre a pocs metres darrere, es permet la construcció de gratacels a primera línia de mar, amb moltíssim més impacte sobre el territori,.
El Govern Central, al qual hem interpel·lat des d´Iniciativa en constants ocasions, no vol escoltar, per això, cal desenvolupar les competències en urbanisme, i buscar una eixida consensuada i raonada amb propietaris, ajuntaments, Conselleria, i en darrer terme Costes, per buscar una alternativa a l´enderroc, integrant les mateixes en l´entorn i buscant opcions de reparació paisatgística, estem parlant de desllindaments impulsats per l´administració, posteriors a la construcció i assentaments existents, sobre els quals les administracions locals no va reaccionar en el seu moment amb la diligència necessària per regularitzar la situació, i ara, després d´anys de silenci, l´amenaça de l´enderroc torna a planar sobre ells"
Es tracta de respectar les edificacions tradicionals, que no suposen un impacte ambiental gran més quan es permet al mateix temps desurbanitzacions de gratacels a primera línia de mar, en PAI de milions de metres quadrats; respectar menudes cases de pescadors, de tota la vida, de tradicional arquitectura mediterrània, no és precisament el pitjor que li pot passar a la nostra costa. La intrusió marina, i la desaparició de metres de platja per l´acció del temps i la pujada del nivell del mar, ha fet apropar-se la línia del mar a les vivendes tradicionals, i aquest condicionant no es va tindre en compte a l´hora de deslindar novament l´afecció marítim terrestre si es plantegen mesures de regeneració de la platja, que per altra banda, en la majoria dels casos comença a ser necessari, la distància dels habitatges a la platja s´allargaria.
Si voleu vore més fotos de Gènova, al Facebook 
Madrid. 15/3/10.- Dos de las grandes inmobiliarias que crecieron con el turismo de sol y playa, Marina d’Or y Polaris World, necesitan refinanciar su deuda para garantizar su viabilidad. Ambas negocian con la banca para aligerar sus cargas financieras, que suman un valor conjunto de 766 millones.