Compromís denúncia les deficiències de recentment inaugurada Planta-abocador de Cervera (Pla Zonal I)

Castelló, 25 d’abril de 2012.  La diputada autonòmica de Compromís, Mireia Mollà, ha aportat avui una sèrie de fotografies en les quals es poden apreciar deficiències greus en la planta i abocador de la Bassa al terme municipal de Cervera, responent al Pla Zonal de Residus I del País Valencià

A pesar de que es va inaugurar aquestes instal·lacions en 2 d’abril, en les fotografies es pot apreciar que des del dia 16 de febrer de 2012 , al 29 de març  el “biosecat” va romandre a la intempèrie, rebent la humitat de la nit i la pluja (50 litres) de la nit del 20 al 21 de març sense tapar-se amb argila incomplint  la normativa de triatge de les deixalles que arriben a planta i el cobriment diari del biosecat , deixant de ser homogeni, inert,inodor, insípid, ... sinó, heterogeni”.

La pròpia presència de gavines alimentant-se d’aquest biosecat demostren unes restes multicolors, saboroses i fent moltíssima pudor al iniciar de nou la putrefacció de la matèria orgànica ( si no hi hagués res orgànic, com tocaria, no hi hauria presència d’animals)

Per al dia 2 d'abril de 2012, data de la inauguració de la Planta per part de les autoritats autonòmiques, provincials i locals van estar netejant l'interior del recinte de la planta i de part del cercat però fora del tancat, on se suposa que hauria estat l'abocador , sent en l'actualitat, zona d'abocament directa sobre el sòl càrstic, de restes de poda, plàstics vidres,cadires, matalassos. restes dels materials de construcció de la pròpia planta, sent de facte un abocador incontrolat

Altres deficiències segons la diputada de Compromís és que no s’ha asfaltat el vial perimetral interior, els desaigües dels pluvials no van canalitzats a "barrancs" com ells deien sino canalitzats a finques rústiques veïnes o a la cuneta d'un camí. A hores d'ara,les més de 10.000 tones  de fem han segut dipositades en l'abocador sense haver-se pesat en la bàscula de l'entrada. SI la pantalla vegetal s'hauria d'haver fet amb plants autòctones,com així ho indicava l'AAI, ho han fet amb xiprers que com els van plantar, quasi tots, amb el cossi  de plàstic es pot dir que són pràcticament tots morts.

Mollà demanarà explicacions al Consell per aquests incompliments greus.

El valor de la paraula

columna d'avui a la COPE

La paraula donada i el seu compliment diferencia a les persones de veritat, aquelles que tenen alguna cosa  dins, les persones de bona fusta, de les persones prescindibles, sense valor, volàtils.

Els contractes verbals sempre han estat una tradició valenciana, amb més valor simbòlic que els documents firmats per una dotzena de notaris, veritat que és una paraula preciosa, “aparaular”.

            Per això, quant una persona te falta a la paraula, perd tota la dignitat i credibilitat i més si és un polític o càrrec públic. ¿ Qui es fia de qui promet, per la seua paraula, complir o fer qualsevol cosa, per a la primera de canvi fer justament el contrari?.

            Ens podem equivocar tots, i ahi d’aquell que no s’enganya mai, el rectificar és tot un art, que s’aprèn a l’errar, i aprendre a trobar les coses en les quals ens hem enganyat, demanar disculpes, corregir i evitar caure en els mateixos errors, és també una activitat gratificant. Qui creu tindre sempre la veritat absoluta, qui creu tindre sempre la raó, no sol ser una persona massa sensata.

Animals reials.

publicat avui per Mediterraneo ( on han tret les mencions a Javier Moliner) 

Amic lector, no se si te’n recordaràs dels 50.000 euros durant 20 anys que l’ajuntament de Castelló està i estarà pagant a uns suposats  amics de Javier Moliner, pel “lloguer” d’uns animals dissecats que s’estan arnant en un magatzem municipal.

            Segurament amb 50.000 euros a l’any, l’ajuntament podria fer alguna cosa més productiva que alimentar als amics de Moliner. I vist que eixos animals no van a gastar-se ja que no hi ha cap museu on exposar-los, me proposava una veu experta, que allò més útil seria poder llogar-los a la Casa Reial per poder fer pràctiques de tir, ja que es veu que comparteix igualment amb Moliner l’afició per disparar als animalets. En eixe sentit, es podrien ubicar els bitxos embalsamats en un lloc ideal com l’aeroport de Castelló, i convidar al monarca, i al seu net Froilán, al Marichalar i a tota la llarga família, a gaudir del clima de Castelló, disparant als animals embalsamats; estos no corren ni es mouen, i no hi ha perill de disparar-se al peu ni trencar-se cap os del cos, i si la punteria és dolenta, tenim un mastodont que ocupa més que un elefant, i és que l’estàtua de Ripollés es podria pintar amb rodolins per fer diana ( tot per donar-li utilitat a les coses, no malpenseu)  .

Desnonament d’una família estafada pels bancs ¿ És necessari aquest desplegament policial?

Alcossebre  20 d’abril de 2012. A les 9 i poc del matí, he aplegat al camí d’Alcossebre que donava accés a la vivenda d’Israel i els seus pares, Ramon i Teresa, i la mare de Ramon.  Avui era el dia en el qual per segon cop, des dels jutjats els volien fer fora de sa casa, després d’haver estat estafats pel banc

L’ensurt ha estat molt gran, ja que el camí d’accés a la vivenda estava completament pres per quatre furgons de la Guardia Civil i uns 10 agents de policia nacional i Guàrdia Civil, òbviament, ni he intentat entrar, ni m’hagueren deixat .

Borbons

 columna radiofònica d'avui a la COPE  

Que els Borbons tenen afició a les armes, no és notícia nova; amb armes van accedir a la corona espanyola, quant cap al 1700 Felip V ocupava militarment i després d’una guerra, el tron, cremant ciutats com Xàtiva, Vila-real, Ares o Lleida entre altres. I després carregant-se les institucions pròpies i els autogoverns de les nacionalitats històriques com la nostra.

            Els borbons van tornar al tron, gràcies a la dictadura franquista, on el  General colpista fa de Joan Carles el seu hereu natural, i deixa ben nugada la seua successió en la figura del monarca, el qual durant la transició ens el fan acceptar com a mal menor.

Des d’aleshores, s’han dedicat ingents esforços per donar una imatge correcta i com es sol dir “ campechana” del monarca, atorgant-li inclòs un paper transcendental en aturar el colp d’estat de Tejero, malgrat els grans dubtes que existeixen sobre la veritable intenció i motivació, i de la manera en la qual va actuar quant la situació ja estava controlada.

De primes i cosines

columna cope d'avui

Segur que deveu estar cansats d’escoltar parlar de “primes”, que no de cosines. Hi ha cosines que poden ser primes o no. També hi ha primes que són de risc, com les cosines, que hi ha tranquil·letes o perilloses.

LA prima també és la primera part del dia segons el romans, En la milícia, la part de la nit entre les vuit i les onze, La primera corda d'un instrument, que dóna els sons més aguts que les altres, o un  Instrument semblant a la tenora, amb què s'acompanyen els balls populars de la Cerdanya o La campana més petita en un joc de campanar .

Animals polítics.

publicat avui per Mediterraneo 

Aristòtil deia que l’home era l’animal polític ( el zoon politikon), perquè havia desenvolupat “l’art” d’organitzar-se socialment, de crear eixes estructures de relació, viure en ciutats.

  Això de l’animal no ho deia perquè en la política hi haja molt de porc, de llop ( en pell de corder o sense), molts d’ase ( o burro), molt d’animal que repta,, molt de paparra, puça, gos, mona o mico, rabosa ( o zorrón), voltor ( buitre) , rapinyaire ( carroñero) ... perquè de segur que el lector se li ve a la ment qualsevol d’aquest animal al pensar en algun polític del seu entorn, o dels que ixen a la televisió.

Després de la vaga

columna de la COPE d'avui
Dijous passat, vaig ser un dels afortunats que va poder exercir el meu dret a la vaga, en primer lloc, perquè de moment, no sóc un dels més de 60.000 veïns de les comarques de Castelló que ja els haguera agradat poder fer-la, però al no tindre treball, era impossible.

En segon terme, perquè també he estat dels afortunats en no tindre por, por a perdre la faena per fer vaga, por a que prengueren represàlies per no treballar eixe dia.

I per això, quant anar a vaga no és un dret sinó un privilegi, és quant es demostra al nivell de hem aplegat

El Gobierno Central responde a Compromís sobre el error en la subvención para restaurar el calvario de Cabanes.

El Gobierno no va a pagar los 18.000 euros del proyecto, ni posiblemente las obras de casi 200.000 euros.

Cabanes, a 2 de abril de  2012.  El Gobierno Central acaba de responder  a las preguntas formuladas por el diputado en Congreso por Compromís-Q, Joan Baldoví, acerca del error del Ministerio de Fomento al comunicar al municipio de Cabanes de Castelló una subvención aprobada para Cabanes de Girona.

A pesar de ello, interrogantes cómo  a  qué es imputable este error en comunicar a Cabanes de Castelló un ayuda que correspondiente a Cabanes de Girona, qué responsabilidades asume ahora la Administración General del Estad, se va a financiar a Cabanes  de Castelló la restauración, o al menos el proyecto redactado, o si se va a a compensar en algún extremo por este error iniciado por el Ministerio de Fomento, no quedan suficientote contestados.

Cabanes: L’alcalde falta a la seua paraula, i convoca el plenari a les 12:30 del matí.

30 de març de 2012. Des de sempre, els plenaris de l’ajuntament de Cabanes s’havien celebrat per la vesprada i fora de l’horari laboral, per facilitar a la població treballadora poder assistir i presenciar els debats i deliberacions del govern local.

            A pesar d’això, durant la passada legislatura, el PP de manera unilateral va canviar l’hora dels plens, per passar a fer-los a les12:30, un horari que va provocar que els veïns deixaren d’assistir.

            A l’inici d’aquesta nova legislatura, la petició per tornar a fer els horaris com sempre, va ser una de les primeres peticions dels grups de l’oposició, i l’alcalde es va comprometre a tornar a fer-los per les vesprades, i així ha estat en tots els plens ordinaris i extraordinaris, fins, avui, on l’alcalde, ha convocat el plenari a les 12:30, trencat d’aquesta manera amb el seu compromís i deixant sense valor la seua paraula.

            L’excusa donada en la passada comissió informativa prèvia, és que la mesura s’aplica per estalviar “ pagar hores” ( al secretari i a l’agutzil, s’entén, ja que són els únics treballadors de l’ajuntament que han d’estar en el plenari). Aquesta excusa, no té raó de ser, ja que allò que ha de primar és el dret dels veïns a poder acudir als plens de l’ajuntament.

            Ahir, ja van haver veïns que van mostrar a Units pel Poble la seua sorpresa i indignació per aquest canvi .

            Units pel Poble ha lamentat la involució i les males maneres que està adquirint l’equip de govern; a més del canvi d’hora ara provocat, han desaparegut pràcticament les abans habituals comissions informatives d’urbanisme, i tant en aquestes, com en les d’Hisenda, han eliminat el darrer punt de l’ordre del dia que estava destinat a preguntes de l’oposició. Igualment, després d’un any  de creada, no s’ha convocat la comissió informativa de festes.

            Des d’Units pel Poble s’espera una rectificació pel bé del poble

Arenas movedizas - columna d'avui a la COPE

Ha vingut la primavera ha vingut, com cada any, i Javier Arenas, com cada cop que s’ha presentat a la presidència de la Junta d’Andalusia, no ha aconseguit traure majoria absoluta.  De nou es demostra com les enquestes no són sempre de fiar, i de la majoria absoluta que totes pregonaven, s’ha quedat prou lluny.

            Al País Valencià, ja vam vore en les passades eleccions autonòmiques i municipals com a Compromís ens atorgavuen uns resultats lamentables, vam trencar en totes i donar un salt de gegant. Per tant, com es sol dir, mai es pot dir gat fins trindre’l al sac.

            Aquesta experiència, la de la primavera i la d’Andalusia, ha de servir com a un punt d’inflexió contra la resignació, i a no donar mai per perduda cap batalla. Les mesures salvatges que està aplicant i aplicarà encara més a partir d’ara el Govern Rajoy, moltes d’elles facilitades ja anteriorment per Zapatero, han de ser contestades i poden ser derrotades, i per això, el proper dijous 29 la vaga general ha de ser massiva, i que el PP veja, que no té via lliure per continuar aplicant les mesures més bàrbares contra els drets de la ciutadania.

            Cap mal dura 100 anys, i per això, els percursors de l’Europa ultra neolliberal, dels desmantellament de l’Estat de Benestar, també estan pagant els seues abusos, i el futur electoral de Merkel i Sarkozy també sembla estar penjant d’un fil.

Corren mals temps, és veritat, però de ptijors hem pogut eixir-ne, la humanitat, i som la gent el motor dels canvis, els que podem traure’ns els jous i les cadenes , i de les darreres cuejades d’un sistema econòmic i polític insostenible com aquest, també en podrem eixir, sempre i quant tinguem voluntat de fer-ho.

            Continuem amb els exemples i Andalusia en primer terme, la part més positiva, és que retrocedeix el bipartidisme que semblava que anava a menjar-se , fa pocs mesos, tota la pluralitat d’opcions, i no ho ha fet, a pesar de tindre un model que ho propícia. I sobre tot, a Astúries, que tot i la majoria aritmètica de la dreta o extrema dreta, guanya en pluralitat, tenint fins a 5 partits en el seu parlament. En tots dos casos, qui vulga governar ho haurà de fer  des del diàleg i sense veritats absolutes.

            Que al País Valencià estem davant d’un canvi de cicle, ja ningú ho pot qüestionar, amb el PP en lluites intestines, amb la corrupció menjant-se’ls vius, amb Camps fent de gondoler per l’albufera i pregonant que està disposat a tornar i amb el desastre econòmic que els aplega al coll, la pregunta és fins quan aguantarà Alberto Fabra la situació i convocarà eleccions anticipades. I el que també està clar, és que serà Compromís eixa clau del canvi.

Per tant, amics oients de la COPE; cal mirar en optimisme la primavera , encara que produïsca alguna al·lèrgia i problemetes pels canvis d’horari, però és un simptoma que les coses sempre canvien, i que després d’un hivern, sense hi ha alguna cosa a esperar.

Cap a la vaga

Passades les festes de la capital, i dels pobles fallers,  el calendari ens marca com a cita el dia 29 de març, que és el dia que els sindicats han posat per fer la primera vaga general contra les mesures del nou Govern de Rajoy.

            Des de fa mesos, els sindicats majoritaris s’han convertit en la diana de la dreta mediàtica i política, posant-los com l’origen de tots els mals, com a una espècie de paràsits malèvols que cal eradicar perquè tot funcione molt millor, i l’acarnissament amb els màxims dirigents de CCOO i UGT està aplegant a nivells propi de cacera de bruixes.

Total, desfet el principal partit de l’oposició, i més que es desfarà, l’obstacle real per a les polítiques salvatges i extremistes, eren els sindicats i per això, s’entra a mata-degolla amb ells, com si  feren nosa i foren una rèmora  innecessària. Molt s’ha parlat de la tebiesa, de la falta de reacció, del finançament, de la pròpia estructura de les organitzacions, però, quin d’aquests crítics presenta maneres alternatives per defensar els interessos de la gent treballadora? Quina alternativa al “ salves qui puga” anem a presentar?.

El problema, no són els sindicats, sinó  l’acomodament i el meninfotisme. Les xifres oficials diuen que ja són unes 64.000 persones les que a les comarques de Castelló estan ja sense treball; alguns ens diran que bé, que eixes xifres són exagerades perquè hi ha gent que sobreviu gràcies a treballs en negre, però també caldria recordar quants joves encara no han passat a formar part d’eixos 64.000 oficials, per estar encara amb algun estudi  simplement per passar el temps ja que no hi ha res més que fer.

64.000 persones al carrer, segurament donaríem molta més por que els pocs mils que eixirem per exemple el dia 1 de maig, o hem estat eixint en les darreres mobilitzacions.

Ens vénen que el nostre únic objectiu és treballar, treballar i treballar, i que per a d’això hem nascut, i mentre, les possibilitats  per accedir als llocs de treball són cada cop més difícils, mantenir el que en tinga un, també cada cop més complicat, i ser emprenedor i buscar-se la vida, missió impossible sense cap ajut ni incentiu.

Per tant, motius per la vaga i tant que hi ha, i l’excusa no pot ser si s’està d’acord o no en qui la convoca, sinó si s’està d’acord en les retallades  de drets que han costat tant d’adquirir durant dècades , si hem de continuar empassant-nos-ho tot, o plantar-nos i intentar canviar el curs de les coses.

En definitiva, amics de la COPE, s’han acabat les festes, i ara, ve la realitat

columna COPE d'avui

Escoltar els informatius d’esta cadena, com de qualsevol altra, sobre tot quant es parla d’economia, s’està convertint en una activitat de risc, no recomanable per a que pateix del cor, ensurt darrere d’ensurt, no veiem hora bona i tot són notícies que ens diuen que cada cop la cosa està un poc més malament, i que anem preparant-nos perquè allò que s’ens ve damunt realment fosc.

Es parlen de conceptes i termes que ja formen part de la nostra família, i potser estem tant acostumats a ells que ja ni ens preguntes què volen dir, i si són reals, però com sabem certament que ens ho creguem o no, anem a patir-ho, millor no calfar-nos el cap.

Euribor, Prima de risc, agències de qualificació, deute , qualificació del deute espanyol...etc son noms que sols escoltar-los cal posar-se a tremolar, i ens fa caure per l’esquena una suor gelada i ens posa la pell de gallina, ja que són l’excusa per estrènyer un poc més les clavilles.

En eixe escenari ombrívol, on les decisions polítiques i econòmiques no les prenen els governants, més enllà de la Merkel, sinó no es sap qui, ...aquella promesa de Rajoy de no apujar cap impost, i de traure’ns de la crisi el dia després de tirar a Zapatero de la Moncloa, ...ha canviat ara de discurs i la culpa és compartida en part per la política dels anteriors, i perquè la cosa està més malament del que pensàvem.

I mentre, l’atur continua sent un drama al qual diàriament han d’enfrontar-se cada dia més famílies, on darrere de cada xifra asèptica, hi ha gent que ho està passant malament, i la resta, que estem amb l’amenaça constant de quedar en la mateixa situació a la primera de canvi, i cada dia, amb menys drets, amb menys capacitat econòmica i més desprotegits. Per això, no sé quin és ja el paper de la classe política, directament es podria votar a Merkel, Standard&Poor's o Moody's , i ens estalviaríem els salaris dels seus subalterns, siguen zapateros o rajoyis, que per a cumplir ordres, no cal tanta parafernàlia.

En definitiva, estimats oients, l’apocalipsi econòmic continua amenançant-nos cada dia, imagine al final quedarem immunes a la por i tant ens donarà que ens atraquen un poquet o que directament ens ho lleven tot.

Que passen vostes una bona setmana, a pesar dels Mercats, i fins la propera