LA CHA TRASLADA A LAS CORTES ARAGONESAS LOS VUELOS CON YODURO DE PLATA EN LAS COMARCAS LÍMITROFES DE CASTELLÓN Y TERUEL.

  Al igual que ha hecho Compromís en las Cortes Valencianas, la Chunta Aragonesista ha trasladado a la Cortes de Aragón una serie de preguntas parlamentarias acerca de los vuelos ilegales de avionetas que utilizarían el yoduro de plata para destrozar tormentas, ambos partidos se han hecho eco de las denuncias de centenares de vecinos de las comarcas afectadas, donde testimonian que se han visto avionetas sin identificaciones que aparecerían durante las tormentas, para eliminarlas y así evitar las granizadas, pero también llevándose por delante las lluvias, e incrementado todavía más la sequía. Este fenómeno no se circunscribe solamente a esta zona, pero tanto las comarcas aragonesas como las del interior de Castelló, son de las más castigadas.

  Cha y Compromís, socios en la coalición Primavera Europea, ya han trabajado conjuntamente en otros posicionamientos que afectan a ambos territorios como el problema de la fractura hidráulica.

A LA MESA DE LAS CORTES DE ARAGÓN:

                                                                                

 Joaquín Palacín Eltoro, Diputado del Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA), de acuerdo con lo establecido en el artículo 196 del Reglamento de las Cortes de Aragón, formula al Departamento de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, para su respuesta escrita, la siguiente  Pregunta sobre la práctica de intentar evitar las tormentas en territorio aragonés mediante avionetas tirando  yoduro de plata.

ANTECEDENTES

 Vecinos de diferentes  comarcas  aragonesas  vienen denunciando lo que parece ser una práctica habitual de avionetas que estarían sobrevolando estas comarcas posiblemente tirando yoduro de plata para evitar las tormentas. De ser real esta práctica, podría ser la causa de la disminución drástica de lluvias en esta zona. 

PREGUNTA

         ¿Tiene conocimientos el Gobierno de Aragón que se produzca la práctica de intentar evitar las tormentas en territorio aragonés mediante avionetas tirando  yoduro de plata?

En el Palacio de la Aljafería, a 13 de junio de 2014

                                                                              El Diputado

                                                              Joaquín Palacín Eltoro

A LA MESA DE LAS CORTES DE ARAGÓN:

   

 Joaquín Palacín Eltoro, Diputado del Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA), de acuerdo con lo establecido en el artículo 196 del Reglamento de las Cortes de Aragón, formula al Departamento de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente, para su respuesta escrita, la siguiente  Pregunta sobre los procedimientos se siguen para autorizar los vuelos con avionetas tirando yoduro de plata para intentar evitar las lluvias.

ANTECEDENTES

 Vecinos de diferentes  comarcas  aragonesas  vienen denunciando lo que parece ser una práctica habitual de avionetas que estarían sobrevolando estas comarcas posiblemente tirando yoduro de plata para evitar las tormentas. De ser real esta práctica, podría ser la causa de la disminución drástica de lluvias en esta zona. 

PREGUNTA

         ¿Qué procedimientos se siguen para autorizar los vuelos con avionetas tirando yoduro de plata para intentar evitar las lluvias?

En el Palacio de la Aljafería, a 13 de junio de 2014

                                                                              El Diputado

                                                              Joaquín Palacín Eltoro

El diputat provincial d'afers taurins carrega a l'erari públic nits d'hotel en Madrid per a 2 persones

El diputat “d’afers taurins” José Pons, cobraria un sou gens dolent de 43.825,32 euros, a l’any   ( segons el PSOE local, també cobraria 341,50 euros per cada plenari, 03,55 per cada junta de Govern, o 170,75 per cada comissió informativa http://www.elperiodic.com/vilafames/noticias/189205_psoe-jose-pons-renuncia-sueldo-como-alcalde-tras-cometer-irregularidad.html )  i va intentar cobrar al mateix temps uns 900 euros al mes com alcalde de Vilafamés.

Tot bé, no?

Dons es veu que amb aquest sou, no en té prou per viure, i carrega als comptes de l’Escola Taurina de Castelló de la qual ell és el responsable polític ( l’Escola Taurina depèn de la Diputació), nits d’hotel per a dos persones en Madrid, tal i com es pot vore en la comptabilitat de l’Escola Taurina de Castelló que fiscalitza la Diputació Provincial, la qual és pública .

            90 euros d’Hotel per a dos persones en Madrid, que hem pagat entre tots els contribuents. La data, 07-06-2012 coincideix amb un important  esdeveniment taurí en la Ventas. Per què se li paga des de l’Escola Taurina, que té un pressupost per a formar a alumnes, una nit d’hotel en Madrid al Diputat? Per què carrega aquesta despesa?, qui era la persona que l’acompanyava i també li hem pagat la nit? 90 euros la nit, demostra que l’Hotel que van triat tenia un bon grapat d’estrelles. La descripció de la despesa deixa clar que va ser per una factura de l’estància en Madrid del Diputat Delegat de l’Escola Taurina, és a dir, José Pons.

            Curiosament, en la comptabilitat de l’Escola Taurina apareix també acte seguit dos bitllets d’avui, gestionats per la mateixa empresa de viatges, en la texi dia, per a dos persones “ Jose Antonio Rodriguez Perez i un tal Alejandro SAnchez”, persones que no tenen cap vincle en l’escola taurina ( i encara així, l’escola taurina no paga bitllets d’avui als seus alumnes”, Aquesta factura seria de 400  euros. Qui són J.A. Rodriguez Pérez i Alejandro Sanchez, i perquè se carrega al compte de l’Escola Taurina aquest bitllet?, era una manera de camuflar el viatge a Madrid en avió de José Pons i acompanya el mateix dia?

 Quantes més com aquestes n'ha colat???

Pensen José Pons, i Javier Moliner pensen donar explicacions, o callaran com quan vam fer pública la factura de la botella de vi per 87,12 euros.

http://carlesmulet.blogspot.com.es/2014/05/els-malbarataments-de-lescola-taurina.html

L’ensorrament progressiu de Marina d’Or

Mentre gràcies a la publicitat pagada per l’ajuntament d’Orpesa pagada per tots els seus veïns continua publicitat les instal·lacions d’oci, les aventures urbanístiques i immobiliàries del grup, s’ensorren.

            Si fa pocs dies explicàvem com :  L’ADJUDICATÀRIA DEL PAI MARINA D’OR GOLF I TORRE LA SAL ( 19,5 MILIONS DE M2) ÉS LA QUE HA ENTRAT EN CONCURS DE CREDITORS.

 http://unitspelpoble.blogspot.com.es/2014/05/la-adjudicataria-del-pai-marina-dor.html

Dons ara, després que la immobiliària del banc de Sabadell ( solvia) se quedara bona part dels apartaments del PAI de Torre la sal

http://carlesmulet.blogspot.com.es/2012/09/el-banc-es-queda-les-vivendes-del-pai.html

Ara, ha estat la immobiliària del Banco Popular, Aliseda, qui s’ha quedat en un bon grapat de de pisos en l’Edifici PlayaRibera del PAI Torre la Sal, i també de la zona “ residencial Marina de Cabanes” en el nucli de l’Empalme.

            De nou, les immobiliàries dels bancs venen ara els pisos que l’empresa no va poder vendre en el seu dia, a uns preus molt més assequibles.

            Mentre, l’empresa, amb aquesta dificultats, i en concurs de creditors, continua sent l’adjudicatària d’un PAI que fa anys hauria d’estar acabat (Torre la Sal), amb una situació vergonyosa gràcies a equip de govern i empresa, i també continua sent qui té adjudicat el PAI més gran d’Europa, anul.lat dos cops pel TSJ 

fotos que qüestionen la "restuaració" del Millars a Montanejos

abans

després 

Hi ha actuacions que en teoria es fan amb bona intenció, però que sempre te deixen el dubte i la mosca darrere de l’orella

Que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer autoritze una actuació de “restauració del Millars” ens diversos termes municipals de l’Alt Palància, sembla en principi positiu, però quan veus maquinàries pesades dins del llit del riu, arrasant en tota la vegetació, es generen molts dubtes, restaurar és roturar?

Per això, anem a demanar explicacions a la CHX sobre els detalls d’aquestes actuacions. 

Quí és Europa?

Que estes eleccions europees “ li la sua” a més d’un, és normal… si a moltíssima gent li la sua les generals, les autonòmiques o fins i tot les municipals, què t’esperes?. Si barregem el desencant i el desencís, la fartera de la gent, la desil•lusió en la política i els polítics, el meninfotisme autòcton, se pot entendre. Òbviament no és qüestió de justificar l’abstenció, és el símptoma de que moltes coses fallen, començant per les pròpies estructures polítiques.

continua llegit a http://gentambiniciativa.wordpress.com/2014/05/16/qui-es-europa/

Els malbarataments de l'Escola Taurina de Castelló

Mentre l'educació pública ha patit una retallades bestials, la Diputació Provincial de Castelló destina anualment més de 177.000 euros a finançar íntegrament l'Escola Taurina, per " formar" a futur toreros. No té la Diputació cap escola de ceramistes, agricultors, pintors, bombers, per exemple, però sí una per a que la formació dels toreros els ixca gratis. Però a banda d'això, estos dies hem presentat una denúncia en Fiscalia per malversació de fons públics en esta Escola, http://www.laveupv.com/noticia/9198/compromis-presenta-una-denuncia-contra-la-diputacio-de-castello-i-moliner , ara, veiem factures carregades a la caixa fixa, que en principi serien "legals", però són totalment indecents, com l'haver-se carregat, per un alt càrrec de la Diputació, sembla ser , un factura de 87,12 euros en una simple botella de vi " señorio 2009". 

Quines despeses es carregaven a eixa "caixa fixa" de l'Escola Taurina que no fiscalitzava ningú? 

De com Moliner fa cas omís de les advertències d'il·legalitats en l'Escola Taurina

Presentada denúncia en Fiscalia per possibles delictes greus en l’Escola Taurina de Castelló.

Després d’haver tingut accés una sèrie de documentació que acreditaria la possible comissió de delictes  prevaricació,  falsificació de documents públics i documents privats, de l'abandó de destinació i d' omissió del deure perseguir delictes, de suborn (cohecho) de la malversació, dels fraus i exaccions il·legals i de la desobediència i denegació d'auxili, s’ha presentat davant de la Fiscalia de Castelló una extensa denúncia acompanyada de 61 documents adjunts que acreditarien aquests possibles delictes,  presumptament comesos de manera continuada.

Aquesta denúncia, a més de l’omissió i denegació d’auxili per perseguir delictes presumptament comesa pel president de la Diputació Provincial i el diputat provincial d’afers taurins, i la resta de possibles delictes haurien pogut estar comesos per l’exdirector l’Escola Taurina de Castelló, Rufino Milián.

,

Segons la documentació aportada, presumptament s’haurien pogut cobrar de la caixa fixa de l’Escola Taurina dependent de la Diputació Provincial, tota una sèrie de despeses i honoraris que ja estarien coberts per contractes amb empreses privades, fet que provocaria o una duplicitat en la facturació, o fer-li pagar a l’erari públic despeses que s’era conscient no s’havien de pagar amb diners públics, aquesta manera de facturar s’hauria fet de manera reiterada i s’hauria pogut provocar un greu forat econòmic a les arques públiques, per al presumpte lucre de tercers.

            La denúncia interposada davant de Fiscalia demana investigar si els fets produïts en 2009, ( i que encara no estarien prescrits per tant, al ser un delicte continuat) s’haurien repetit durant altres anualitats.

Vilafamés 1900, anacronisme o banalització del franquisme?

Vilafamés celebra, amb l'èxit i l'encert d'altres anys, l'onzena edició de "Vilafamés 1900", una exposició viva pel nucli antic que segons l'ajuntament que l'organitza"  Vilafamés se transformará para mostrar la forma de vida de la sociedad tradicional a comienzos de 1900. El conjunto histórico de la población es el marco que recrea la forma de vida, para lo cual, mediante la colaboración de los vecinos y las asociaciones de la localidad, se representan oficios y actividades, en el interior de las viviendas, y tradiciones, en espacios públicos, que permiten trasladarse un siglo atrás en el tiempo.

A tal fin se procederá a la recreación de diferentes ámbitos que muestren los establecimientos de épocas pasadas: Molino de aceite, Bodega, Taberna, Barbería, Farmacia, Escuela, Horno de cocer pan (s. XIV y XVI), Zapatería, Carpintería, Ceramista, etc.

No obstant, a algú li patina les neurones, o no en té directament, al ubicar dins d'eixa exposició una suposada recreació d'una caserna de la Guàrdia Civil, amb una decoració que no correspon a 1900, sinó a 1940, i amb fotografies que de gràcia en fan ben poca.

Un quadre del colpista i criminal Queipo de Llano 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gonzalo_Queipo_de_Llano_y_Sierra ( l'activitat del qual va ser "destacable" a partir dels anys 30, i no de la  primera dècada del segle passat), un quadre de Dictador Franco ( que es podria vore en les casernes de la Guàrdia Civil al final de la Guerra Civil ) o el "parte" del fi de la Guerra, de 1939. 

Tota aquesta simbologia franquista, no aporta res a l'exposició, més bé al contrari, esdevé una taca i una ofensa, ja que a més de no tindre cap vincle cronològic ( seria com a mínim de quatre dècades posteriors al temps que es vol recrear), pot considerar-se una banalització del franquisme i els seus representants.

El fet és tant greu, com si a Alemanya, cap poble volguera recrear el seu passat de 1900, i es recreara emblemes i personatges del III Reich ( també de finals dels anys 30 i no de principis de segles)

Aquest incident és un desencert total, que caldria eliminar de manera fulminant i evitar que situacions com aquestes deslluisquen una iniciativa tant interessant com la de Vilafames 1900, ja que intentar donar normalitat al franquisme, a més de l'error històric d'ubicar-lo quatre dècades abans, és ofensiu i innecessari. 

Boes i culebrons

article fet per al diari Mediterraneo

La premsa seria explicava aquests dies com s’havia encetat justificadament certa alarma al vore una cosa llarga i verda que travessava el Parc Ribalta, alguns pensaven que era el TRAM que davant de les pròximes eleccions europees, ja el volien fer circular per dins del passeig, però es veu que no, era un boa constrictor d’uns dos metres, que algun veí havia tret a passejar i prendre el solet com es fa amb els pequinesos i demés gossos; —redéu —va pensar un güelo que jugava a la petanca —açò sí que és un culebrón, i no el del PSOE a l’ajuntament de Castelló!.

            Es veu que eixe animalet tenia més perill que Esperanza Aguirre al volant, i que un municipal ha explicat que creu falten patos en la basseta dels ídem del parc. Casualitat?. Siga com siga, este cap de setmana, quan en la Pèrgola feien la una interessant fira de turisme d’interior, a l’arrimar-me a vore-la i gaudir dels expositors i propostes que fan els nostres pobles, anava tot estorar i mirant a tort i dret a vore si entre les herbes m’eixia un altra constrictor d’eixes, que ja sabeu que quan es crea una moda, per absurda que siga sol triomfar; m’entraven uns tremolors que riure-te tu del Castor i de Florentino Pérez.

            Tot això passava mentre a València Rajoy feia públic el candidat que encapçalaria les europees pel PP, —ahi, no xica, això encara no, — un lapsus, pensava que Consuelo Ciscar a l’abandonar l’IVAM l’enviaven a Brusel.les, a exportar el valencian way of life.  Ja sabeu això que la realitat supera la ficció

PAI Torre la Sal; els avals de Marina d’Or anul·lats

L’empresa va ser avalada per Company of Guarantees no està autoritzada pel Banc d’Espanya.

Mentre l’empresa Marina d’0r assetja econòmica a l’ajuntament de Cabanes (http://cabanes.compromis.ws/2014/04/04/quan-costa-a-lajuntament-lassetjament-de-marina-dor-contra-cabaneses-busca-torero/) , es veu que la situació econòmica i legal de les seues actuacions no sembla la més idíl·lica, així, hem sabut com els avals presentats per l’empresa per garantir la urbanització del PAI, almenys en part, haurien estat declarats nuls, al treballar en companyes no reconegudes per les administracions espanyoles.

            Així, si en marc de 2006 l’empresa aconseguia avals multimilionaris amb entitats “normals” com ara el Banc de Sabadell, al llarg del procés, aquests avals haurien estat substituts ( per minorar-los d’acord amb el desenvolupament de les obres), i s’hauria optat per companyies no reconegudes dins el territori espanyol. ( En el cas concret d’una illa d’edificis, l’aval de 2006 era de 1,4 milions d’euros amb Banc Sabadell, i el darrer declarat nul, de poc més de 200.000 euros amb l’entitat   Company of Guarantees.

            En març d’aquest any, per resolució d’alcaldia es declaren nuls aquests avals. Tot i la gravetat del fet, en cap moment s’ha informat a la resta de la corporació d’aquest incident, on la incapacitat econòmica de l’empresa pot condicionar tant la polèmica pròrroga del PAI pendent de resoldre des de fa dos anys, com el manteniment de l’empresa com urbanitzadora si no pot acreditar la solvència econòmica.

            Es dóna el cas que precisament el Banc de Sabadell –Sòlvia, va vendre recentment a preu de saldo bona part dels edificis que s’havia quedat, no venuts per l’empresa, en aquestes urbanitzacions.

            Company of Guarantees seria una entitat no autoritzada pel Banc d’Espanya i el Ministeri d’Economia per operar en territori espanyol, amb publicacions explícites que advertien d’aquest extrem, a pesar d’això, l’empresa va optar en treballar amb aquesta entitat. No s’entén com fins ara l’ajuntament havia acceptat aquests avals com vàlids, a pesar de no ser-ho.

Cabanes: quan te sancionaven per blasfemar, no arruixar dos vegades al dia el carrer, dur gallines soltes pel poble o "defecar" a menys de 50 metres del nucli urbà

clica damunt de cada imatge per vore-les més grans

Les varetes màgiques

ací versió sencera de la breument retallada que publica el Mediterraneo ( 

 http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/varetes-magiques_867608.html)

Recorde que quan vam estar debatent al programa electoral per a les municipals a Cabanes, vam incidir en que volíem un altre tipus de compromís amb la gent que no fóra prometre grans actuacions, coses materials que en gran mesura no depenien de nosaltres sinó d’altres administracions, sinó simplement coses que realment poguérem complir; ètica i canvi en les maneres de fer les coses.

            I continue pensant que el canvi polític a nivell autonòmic també s’ha de basar en això, en coses que realment estiguen en les mans, per no generar esperances o expectatives de ves a saber què i que després no es puguen assolir; serà possible en un any un canvi de model econòmic?, tant de bo!. Serà possible canviar la manera d’entendre la política?, si les primeres mesures que aplica un nou govern són precisament autoimposar-se límits i controls externs, autocensurar-se les possibilitats de tindre actuacions autoritàries, el pas donat serà molt important; donar mecanismes a la població per poder fiscalitzar totes les actuacions del seu govern, aplicar la transparència real ( i no com ara) per detectar enriquiments patrimonials injustificables en els càrrecs públics, establir mecanismes de pressupostos participatius reals on bona part del capítol d’inversions s’hagen de triar pels ciutadans, acudir a les consultes, referèndums o sondejos ciutadans en aquells aspectes importants no contemplats en les propostes electorals i que susciten controvèrsia; propostes que tots fan, en abstracte, però després es queden diluïdes en no-res.

            Miracles, solucions sorprenents o varetes màgiques no existeixen ( com aquell que tenia el remei per traure a Espanya de la crisi i mira on ens ha dut), canvi de prioritats personals i polítiques, humilitat en les propostes i pensar sempre en la gent, sembla poc però és molt. 

El dilluns 17 de Febrer a partir de les 19:00 h, el futur de les Illes Columbretes a debat, pel perill de la cerca d'hidrocarburs en aquesta reserva marina.

El proper Dilluns dia 17 de Febrer a les 19:00h.  en la Llibreria Argot de Castelló (Carrer Sant Vicent 16), Diego K. Kersling, Xavier del Senyor i Lluís García Iñurrategui  participaran en una xerrada organitzada per L'associació Molts Mons, la Plataforma Petroli No, Columbretes Netes i la Confraria de Pescadors del Grau per advertir a la societat castellonenca dels perills de la cerca d'hidrocarburs en aquesta reserva marina.

El biòleg i expert en el fons marí de les Columbretes Diego Kersling, l'activista i tècnic mediambiental Xavier del Senyor i l'advocat i assessor jurídic de la Confraria de Pescadors Lluís García Iñurrategui oferiran cadascú el seu punt de vista sobre el perill que suposa la realització de prospeccions petrolíferes a les Illes Columbretes.

La biodiversitat que atresoren les Illes van motivar que foren protegides com a reserva marina, aquesta biodiversitat es posarà en perill si les prospeccions que amenacen el Golf de València es duen endavant

 La xerrada organitzada per l’associació Molts Mons, queda enquadrada dins del cicle que l’esmentada associació ve realitzant els dilluns en la Llibreria Argot de Castelló, a partir de les 19:00 h, i, que durant el mes de Març tenen com a fil conductor els moviments socials.

La N340 al seu pas per la Ribera, difícil solució.

Una gasolinera, un bar a vora carretera al barri de l’Empalme, dos al de la Venta ( i la resta de negocis al voltant), un altre al Pardalero, i uns quants més fins al límit del terme de Torreblanca, forns, tendes de ceràmica, prostíbuls, i tot tipus de negocis han sobreviscut a la Ribera de Cabanes gràcies a la N340; eixa N340 que també ha posat els pèls de punta per travessar quasi per dins aquests nuclis de població, i que hem demanat mesures; perquè facen afectiu el pont per no haver de tocar el vial per arribar a la platja de Torre la Sal, que hem demanat solucions perquè els xiquets que agarren diàriament l’autobús per anar a l’escola de Torreblanca no se la juguen, limitacions efectives de velocitat..., les dos cares de la moneda.

            Al prompte, quan es va parlar en aquell moment de fer una variant al seu pas pel terme municipal de Cabanes, que evitara l’actual traçat i la traslladava tocant l’AP7, gent entusiasmada per vore com sa casa se revaloritzaria, guanyaria en seguritat i tranquil·litat, i gent radicalment en contra al pensar com perillava el seu negoci, el seu lloc de treball o el del seu veí,  i com de nou, els seus horts anaven a patir una mossegada o desaparició com ja va passar amb l’autopista.

            Ara, la decisió “urgent” del subdelegat del Govern Espanyol de desviar tots els camions per la CV-10 , a l’altura de Torreblanca, per la carretera de l’aeroport-Torreblanca (Cv-13) i per la CV-10 fins a Nules, ja ha començat a notar-se en els negocis de la Ribera, i ja  ho notem qui gastem la CV-10; molts més camions, amb tot el que això comporta. Se podrà beneficiar algun restaurant o gasolinera del poble?... imagine que rebot també, però, el problema està damunt la taula.

Els empresaris aglutinats per la Plataforma de damnificats per la N-340, diuen que la solució seria alliberar l’AP7 i que cadascú circule per on vulga, també els acabaria perjudicant a la llarga, però sembla la més sensata, que el camioner, que manté tants negocis, puga entrar si vol, a dinar a un bar de carretera i no haver d’emprar directament la CV-13.

            El que cal, és prendre les decisions per consens, estudiant tots els pros i contres,  i no de rebot quan les estadístiques dels accidents ens tornen a bufetejar; recuperar les infraestructures que ja hem pagat massa vegades com l’AP7, evitar noves agressions sobre el territori que possiblement serà més cares que rescatar l’autopista ( l’excusa que seria massa cara recuperar l’autopista, mai la contrasten amb el que costaria fer una variant o duplicació de carrils de la N340 que venen com a solució), apostar pel transport de mercaderies en ferrocarril pel corredor mediterrani, acabar d’una la CV-10, i pensar en els negocis que ara viuen gràcies a la N340, pensant en si es poden reconvertir i ajudar-los a adaptar-se a la nova realitat. Cabanes ha recaptat molt gràcies a tots aquestes negocis que ara perillen, i cal estudiar amb molta calma què fer

            Com dic, solucions complicades i interessos contraposats, però almenys anem a proposar  això; que s’escolte a tots els afectats, i es busquen solucions que intenten satisfer a tots, o almenys, fer el mínim mal possible

Carles Mulet

Regidor d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes

Si l’opció per millorar la N-340 és traslladar el trànsit pesat per la CV-10, sense res més, ens duen la perillositat a l’interior

Pense que si la proposta llançada per la Subdelegació del Govern en Castelló, de desviar de la N-340 els camions de més de 7.500 kilos per la CV-10 per evitar el tram Torreblanca-Nules, tot i ser un menut pas positiu pot esdevindre un simple pegat que únicament trasllade la perillositat cap a l’interior .

           

Llevar-li trànsit perillós a punts negres com Torreblanca, Ribera de Cabanes, o les Alqueries, on travessa nuclis urbans, és positiu, però cal recordar que estem parlant de que per desviar el trànsit cap a la CV-10, s’haurà d’emprar la CV-13, vial de recent creació però on el seu disseny deficient ocasiona també tot tipus d’ensurts, en especial de camions de gran tonatge amb petits vehicles; passar d’una autovia (CV-10) a una via d’un únic carril, amb un gran pendent, provoca massa sovint xocs i accidents.

         

La manca d’inversions i actuacions de l’administació central provoca que ara tot siguen lamentacions i accidents, “ fa més d’una dècada es va posar damunt la taula un projecte per millorar tota la N340 entre Castelló i el nord, i projectava actuacions, algunes d’elles polèmiques, que anaven des de desdoblaments, variants, evitant el pas per dins dels municipis, i una millora substancial de tot el traçat. D’aquell projecte, mai es va tornar a saber. Al mateix temps, es va continuar prorrogant la concessió de l’AP7, quan ja hauria pogut revertir des de fa anys a l’Estat i ser completament gratuïta, i de nou, la continuïtat de la CV-10 fins a la Jana, està paralitzada; si s’haguera fet la faena quan tocava, i s’haguera invertit en les nostres comarques, no sols amb la millora de vials, que també comporten un debat sobre la transformació del territori i la petjada del C02, sinó amb altres mesures com la potenciació del corredor mediterrani com alternativa al transport de mercaderies per camions, segurament, si la feana s’haguera fet quan tocava, ara estaríem parlant d’altres mesures.

           

El tancament de la N-340” entre Torreblanca i Nules, pot tindre efectes positius, però és sols un pegat, com ho han estat la gratuïtat estival puntual de l’AP7 en l’àrea de Castelló, que s’ha produït alguns estius, “ el que cal, és una solució definitiva, que no supose traslladar el problema de lloc, i incrementar el risc en la Cv-13 o la cv-10, sinó una solució global que comença per la millora dels ferrocarrils, repensar la CV-13, rescatar l’AP7, reivindicar la finalització de la CV-10, entre altres mesures, però mentre no hi haja pressupost ni intenció política, estarem amb operacions cosmètiques, que encara que superficialment positives, no solucionen d’arrel el problema, per això esperem, que eixa mesura vinga acompanyada també de mesures per incrementar la seguretat en la CV-10 i CV-13

L’humà art d’equivocar-se

Carles Mulet 25/02/2014

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/l-huma-art-d-equivocar-se_862965.html

Edición en PDF

Esta noticia pertenece a la edición en papel de El Periódico Mediterraneo.

Para acceder a los contenidos de la hemeroteca debe ser usuario registrado de El Periódico Mediterraneo y tener una suscripción.

Pulsa aquí para ver archivo (pdf)

Quantes vegades has tingut ganes de baixar-te d’este món?, de prémer un botó que pose “pause” per agafar aire i vore-ho tot des de la distància? Des de la distància sempre és més fàcil tindre una visió més completa de les coses, i ara t’agradaria poder fer les coses d’un altra manera, però, és absurd, cada circumstància concreta, del temps, són determinants per prendre decisions, i pobre d’aquell que no n’ha de prendre, pobre d’aquell que no haja d’equivocar-se cada dia; perquè el nostre dia a dia és precisament això, equivocar-se; i quant més actiu sigues, més t’equivocaràs.

I dels errors i encerts es fa el camí, s’aprèn, es creix, s’avança. De vegades pots prendre decisions, accions, que poden acabar fent mal a gent del teu entorn, i al revés també et passa; però, si baixes a l’essència del ser humà, ho entens perfectament; som el que som, amb aspiracions, ambicions, limitacions, incapacitats, ànsies, desitjos, lleialtats, amors, odis, traïcions, complicitats, empaties, desconfiances, il•lusions per compartir o per amagar, som, en definitiva, persones.

Per això, les xicotetes coses, gestos, un somriure en el moment precís, pot aturar eixe mon, pot ser el “pause” que ens fa falta; pensar en què t’has equivocat cada dia, i intentar millorar, i entendre sempre, que tot el món té alguna cosa dins que el fa especial, i si no l’has trobat encara, és perquè no el coneixes bé encara. H

*Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló

Per a què volem els polítics?

Una de les grans fal·làcies repetides fins la sacietat és que l’economia s’autoregula, que és poc més que un ésser viu que no necessitat de l’acció humana per sobreviure, que els mercats, així en abstracte, no necessiten de cap mecanisme corrector ja que són en ells mateix una realitat en capacitat d’adaptar-se, reinventar-se i fer-se, i que qualsevol interferència “política” ( humana) acaba pervertint eixa espècie de puresa en el seu ADN.  

I entre la planificació de l’economia i el lliure mercat, tot un ventall deteories, receptes, intents... i és que, creure que una cosa que creen les persones té ànima pròpia, no ho acabe de veure, i més, quan els resultats de la jungla i el que es salve qui puga, fa que la riquesa, ( i també la pobresa), es repartisca segons uns criteris gens asèptics i naturals. I si com humans vam decidir en teoria viure en societat, i crear la política per governar el nostre dia a dia, per a d’alguna cosa ha de servir: per buscar la màxima felicitat possible de les persones,  intentar el benestar de la gent  del nostre entorn ,perquè això també assegura el nostre.

            Per això, si anem al cas concret, pensa en clau local, comarcal o “provincial”... per a què val la política i els polítics?, per intentar ordenar l’economia?, canalitzar-la, intentar un benestar comú?, o per crear castes eternes de famílies ( sanguínies o d’afecció personal i partidista),  per instaurar figures arquetípiques que encarnen el poder com a simple representació simbòlica, que s’autoalimenta dels càrrecs i la seua funció com representant es limita a ser i no a fer?.

            I ací podem pensar perfectament què han fet els nostres polítics? O si simplement s'han dedicat a deixar fer, o el convertir-se en simple agents al servei d’interessos molt concrets que no sempre coincideixen en l’interés general. Qui ha marcat els plans generals d’ordenació urbana dels pobles?, qui ha decidit si en tal poble, i en tal partida, calia fer un polígon industrial?, qui ha decidit que calia posar tots els ous en el cistell de la costa i permetre degradar i abandonar l’interior?, qui ha decidit basar l’economia en l’especulació urbanística i no en economies productives, en vertebrar el territori, en generar riquesa repartida i no acumulada en una sola mà?.

            Ara tots pensem que no sols és necessari un canvi de polítics, sinó també de polítiques; i recuperar precisament la política com instrument per canviar realitat socials i no personals delspolítics, per això, en eixa canvi de model, caldrà també un canvi de visió del per a què necessitem la política, d’un canvi de models econòmics i territorials, de pensar de nou en clau de l’entorn i en les persones.  

            Si un model econòmic, polític, social, d’estructures, ens ha dut a l’actual situació de crisi en tots els sentits, cal contraposar ara un model alternatiu, que genere confiança, il.lusió i esperança en que es pot intentar, en que front a la resignació o esperar que la carambola torne a redreçar el que ara ha caigut, es pot revertir i intentar un canvi de rumb, des del diàleg amb tots els actors, amb totes les parts, amb els que fins ara no se’ls ha escoltat o han tingut por o perea a parlar... Cal intentar-ho, ja que l’altra, és quedar-nos com estem esperant tornar al mateix lloc, i mai hom pot tornar al mateix lloc.  

Demanem a Europa explique les investigacions de l’adjudicació de fons Feder a Vall d’Alba (planta de purins en el PAI del Golf)

L’eurodiputat d’Iniciativa Raül Romeva, ha tornat a presentar una pregunta escrita a la Comissió Europea en el qual es demana s’explique la informació que aquest òrgan ha pogut recaptar i es done compte de si es va cometre algun tipus d’irregularitat en la utilització de Fons Europeus en la planta de purins de Vall d’Alba, on l’ombra dels negocis personals del seu alcalde,  Francisco Martínez , tornen a estar presents.

Segons el text de la pregunta de Romeva “ En la resposta a la pregunta escrita I-004280/2012 sobre l'ús de Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER amb un cost de 6.645.630 €, per a la construcció de la planta de tractament de residus ramaders (purins), es va dir que “. La Comissió està en contacte amb les autoritats competents a fi de recaptar informació pertinent i informarà dels resultats a La seua Senyoria. En el cas que s'haguera comès algun tipus d'irregularitat, la Comissió vetlarà per la recuperació de la totalitat o una part dels fons compromesos en el projecte.”  I per això es demana ara explicacions què es va indagar  al respecte

Des de Compromís es venia denunciant que a finals de 2012 es van iniciar els tràmits per aprovar  el Pla Parcial de reclassificació «Mas de Lluna» al municipi de la Vall d'Alba (Castelló), i aquesta actuació obligava a desmantellar la planta de tractament de residus ramaders (purins) situada en aquesta zona, aquesta planta mai hauria tingut un funcionament i rendiment considerable, i quasi al mateix temps que es destinaven els fons europeus a la posada en funcionament d'aquesta activitat, el mateix ajuntament iniciava els tràmits per a fer de la zona una urbanització residencial amb camp de golf inclòs, on quedava clar que les dues activitats eren plenament incompatibles.

 Des de Compromís es venia criticant que aquella planta es va idear per ser completament passatgera; pensada per ser desmantellada després de rebre les inversions milionàries d’europea, tot mentre la família Martínez ( bé via la mare de Francisco Martínez, com es va denunciar en 2007), o bé amb l’entramat d’empreses de la família de Martínez amb Raúl Babiloni (Franvaltur o Gestintur), van anar adquirint sòl qualificat com rústic en aquest indret; que després va poder ser requalificat per ubicar el projecte del PAI del Golf; quan es podia comprar el sòl, a l’estar junt a la planta de purins, el valor no seria el mateix quan desprès es requalificaria el terreny i es destinaria per construir 2000 habitatges amb camp de golf

Quan s’ha demanat explicacions al Consell de la Generalitat de perquè acceptava el projecte de la planta de purins en Vall d’Alba amb fons FEDER ( controlats en teoria per l’administració autonòmica), amb els inicis per fer una urbanització de luxe en el mateix indrent, des del Consell es remet a la Diputació com a promotora d’aquest projecte, i cal recordar com el vicepresident primer de la Diputació, Francisco Martínez, és alhora l’alcalde de Vall d’Alba, i interessat, directament o indirecta, amb part dels terrenys.

Compromís ha vingut denunciant la fosca operació del propi alcalde, on familiars seus es dediquen a comprar el sòl abans de que es requalifique el sòl, i fosca és també la gestió feta per aquest al front de la Diputació, on crea forçadament el “ Consorci d’aigües del Pla de l’Arc, amb la  única intenció que aquest municipi, i el seu camp de golf, puguen nodrir-se de l’aigua de la dessaladora de Cabanes-Orpesa i del pou d’abastiment de l’aeroport,

Ara, l’eurodiputat Romeva ha demanat que s’explique quins resultats han donat la investigació que la Comissió va prometre faria.