A què esperen per destituir fulminantment a Martinez d’EPSAR?--- Martínez va valorar la seu finca per 3.000 euros i la volia expropiar –la per 51.008 euros

 Martinez entrà a formar part d’EPSAR el 23 de març de 2012

continuem  aportant dades sobre la gravetat de les operacions fetes per l’empresa Franvaltur de la qual l’exvicepresident primer del PP, Francisco Martínez era soci a parts iguals amb els seus dos fills.

            La filla de Martínez va aportar a l’empresa, en data 31 de gener de 2012, la finca “ rústica en Borriol, partida Pla de Moro, parcel·la 42 del polígon 11,valorada en 3.000 euros”, feia dos mesos que Francisco Martínez havia entrat a formar part, com vocal del Consell d’administració d’EPSAR ( Entitat Pública de Sanejament d’aigües Residuals de la CV) Martinez ja tenia competències directes en matèria hídrica com la presidència del Consorci d’aigües del Pla de l’Arc . En abril de 2012, Javier Moliner proposava que la Diputació assumira totes les competències relacionades amb l’aigua. Pensava en donar-li-les a Martínez?

            Sent Martínez el responsable de cooperació municipal i infraestructures, el control i gestió de les depuradores li venia per dos bandes; per la responsabilitat dins la Diputació, i per ser vocal d’EPSAR, l’entitat autonòmic ade les aigües residuals.

            Curiosament, el terreny de Martínez, gràcies a una modificació del projecte, entra a estar afectat per la depuradora. I si eixos mateixos terrenys s’havien pagat entre 1,8 i 4 euros en unes recents expropiacions per l’afecció del gasoducte, ara, en el plenari d’octubre de l’ajuntament Borriol, s’acorda per part del PP pagar-li 18,85 euros; per tant, dels 3.000 euros que estava valorada la finca, es passa a 51.008 euros; guanyat Franvaltur és a dir, els Martínez, 48.000 euros. 

La sociedad de Francisco Martínez registró la finca de Borriol por 3.000 euros y hubiera obtenido 51.000

Más datos que les cuenta Radio Castellón sobre el incremento patrimonial Francisco Martínez. El todavía alcalde de Vall d´Alba habría obtenido un beneficio de 48.000 euros para la sociedad de la que es socio junto a sus hijos con la construcción de una depuradora prevista en Borriol.

Francisco Martínez, alcalde de Vall d´Alba y hasta el jueves pasado vicepresidente de la Diputación de Castellón, es socio junto a sus hijos de la empresa Franvaltur, empresa propietaria de una finca rústica sobre la que se hubiera construido la depuradora de Borriol. La finca la aporta a la sociedad la hija de Franisco Martínez y la registra por un valor de 3.000 euros, pero de la que hubiera percibido 51.000 euros del ayuntamiento de Borriol, dado que el consistorio la valoró como suelo urbano y no como rústico, según denuncia Compromís. De esta manera, la sociedad de la que Francisco Martinez es socio, Franvaltur, hubeiera obtenido un beneficio de 48.000 euros.

Hay que recordar que Franvaltur se constituyó en 2009 y tuvo inicialmente como administradora única de la sociedad a la hija de Francisco Martínez. Se constituyó con un capital inicial de 6.000 euros y cuatro años después ha multiplicado su valor por cien, dado que en la actualidad su capital es de 600.000 euros.

Martínez ha aportat a Franvaltur sis apartaments rurals beneficiats per grans inversions públiques

L’empresa Franvaltur de l’exvicepresident de la Diputació de Castelló i encara diputat provincial i alcalde de Vall d’Alba, Francisco Martínez, va incrementar en el dia 26 d’agost de 2013 en 254.700 euros el capital social de l’empresa, fins aplegar als 595950, quan en 2009 havia començat sols amb 2000 euros aportats per Andrea Martínez, fill del diputat i vicesecretari del PP en la zona centre de la demarcació provincial de Castelló.

            Entre les aportacions que fan Francisco Martínez i els seus dos fills, destaquen una sèrie “d’apartaments rústics” que aporten a parts iguals els fills,  en total són 6 apartaments rústics per un valor de 28.300 euros cada un, en la partida Juncosa, nucli de la pedania del Mas de Roures, C/Ibañez cantó amb Sant Francesc 169.800 euros de res que aporten alegrement els fills, entre ells el que és ara administrador únic de l’empresa, que en la data acababa d’encetar la majoria d’edat; un bon patrimoni per  una persona estudiant i sense vida laboral.

            La remodelació d’aquest petit nucli de població del Mas de Roures, conegut per l’afamat restaurant del mateix nom en funcionament des de fa dècades, no ha estat exempta de polèmica, ja que es va destinar considerables quantitats de diners públics per “remodelar” un dels carrers de la masada, fins a l’extrem d’empedrar una zona per convertir-la en una nova plaça, amb capelleta dedicada a Sant Antoni de nova construcció inclosa. El disseny d’aquesta nova plaça,(pagada en  bona part amb fons de la Diputació de Castelló d’on Martínez és vicepresident) ha permés que aquest tinga ara un disseny que s’assembla una terrassa particular de les vivendes que recauen a la plaça creada entre els carrers de Sant Francesc i el carrer Ibáñez; qui no ho conega, li assemblarà que està entrant en una propietat particular; no és un carrer de pas, ni convida a entrar-hi.

            Quí es va beneficiar d’aquesta remodelació?, doncs al mateix temps que amb inversió pública començava aquesta remodelació, la família Martínez començava la construcció d’una sèrie d’apartaments rurals recaients a aquesta placeta,  http://casaruralmasderoures.com/, que sembla ser, serien els que els fills de Francisco Martínez han aportat a Franvaltur per ampliar el capital social . No obstant, en la web de les cases rurals no apareix cap esment a Franvaltur, i en els balanços econòmics dels últims anys, no apareix cap ingrés en Franvalut per concepte de lloguer de cases rurals.

           

            Cal destacar que la família Martínez Tena va ser igualment agraïda per l’obra i va pagar en veu la figura del sant per posar dins la fornícula. ( encara que en la foto del BIM no isca la família sinó l’equip de govern del PP a la Vall d’Alba)

            Curiositats de la vida, de nou la gestió de Martínez al front de l’ajuntament i de la Diputació, va permetre que el que seria la construcció d’uns apartaments en una zona sense cap encant, siga ara una urbanització rodejada d’una bucòlica plaça,  empedrada i ajardinada, protegida per Sant Antoni, i convertint el que era una punta del nucli en el centre de la pedania; la revalorització d’aquesta inversió s’ha disparat gràcies a Martínez.  La placeta és d’ús i gaudiment d’aquests apartaments , que abans mirarien sense gràcia a bancals d’ametlers mig erms, ara, és lloc preciós, amb els diners de tots i totes..

BIM

http://www.valldalba.es/files/bim-valldalba-56.pdf

La familia Martínez-Tena donan un

San Antonio para el Mas de Roures

La familia Martínez-Tena ha donado una imagen de Sant Antoni a

los vecinos de Vall d’Alba, una figura que se ha instalado en el Mas

de Roures. Francisco Martínez destaca que este regalo responde a

la voluntad de cumplir el deseo de sus padres de venerar la imagen

del santo, que cuenta con gran devoción entre los valldalbenses,

donde se celebran diversos actos a lo largo del año en su honor.

Ahora, este deseo se ve cumplido y también el conocido núcleo

de Mas de Roures, “por el que mis padres, Francisco y Laura,

sentían sentía especial debilidad”, podrá venerar a Sant Antoni,

que ha quedado expuesto y a disposición de todos los vecinos en

una capilla especialmente construida a este efecto, aprovechando

la remodelación que se ha llevado a cabo en una plaza de este

grupo de masías, convirtiéndose el conjunto en un bello rincón rural

para uso y disfrute todos los valldalbenses y visitantes _

Mulet “els Martínez van aportar a Franvaltur finques que ja van ser objecte de polèmica per estranyes donacions en la seu època”

El coportaveu de la Coalició Compromís a les comarques de Castelló, Carles Mulet, ha avançat avui nova informació després la polèmica creada arran la ubicació de la depuradora de Borriol, després que Compromís per Borriol airejara que s’anava a fer  en terrenys de l’empresa Franvaltur, de la qual són propietaris Francisco Martínez, fins ahir vicepresident primer de la Diputació, i els seus dos fills.

Segons Mulet, bona part del capital d’aquesta empresa que en 26 d’agost de 2013 acumulava un capital social de 595950 euros, es va produir per l’aportació de finques tant per part de l’alcalde de Vall d’Alba, com dels seus fills.

            Així, a més de l’aportació per part d’Andrea Martínez en 2012 de la finca en Borriol on després es volia ubicar la depuradora, els Martínez van anar aportant gran nombre de finques rústiques o urbanes, moltes d’elles ja objecte de polèmica en el seu dia per la sorprenent manera d’otindre-les

            El portaveu ecosocialista ha recordat que ja en 2007, es denunciava que Martínez junt a sa mare haurien adquirit en breu temps 380.000 m2 en els termes municipals de Vall d’Alba i Borriol, la majoria per donacions, ( a pesar que de les 12 finques donades sols 2 figuraven en el registre de la propietat, les 10 restants van haver d’acollir-se a l’article 205 de la Llei Hipotecària que permet inscriure béns no registrats sempre que existeixquen testimonis que "acrediten de manera fefaent haver adquirit el dret amb anterioritat, les dos persones que van acudir al notari a donar fe i acreditar la propietat que els donants del sòl eren els propietaris, eren propis funcionaris de l’ajuntament de Vall d’Alba, per donacions desinteresades de suposats propietaris, s’anaven donant a Martínez finques no inscrites oficialment a nom de ningú.

Igualment, en 2011 es feia públic que una nova herència d’una veïna de la pedania de la Pelejana, sense cap vincle familiar amb ell, desheretant als seus hereus donava a l’alcalde 18 noves finques, un mas de 700 m2 en la Pelejanda, i propietats en Castelló i València  (http://www.interviu.es/reportajes/articulos/la-fortuna-de-la-tia-teresita-para-el-alcalde).

Ara, bona part d’aquests terrenys, en partides com la Lloma o Pla del Moro en Borriol, o en Tossal Roig, Mas de Roures, Bornell, Pou Ample, Pla de l’Arc, o una rústica valorada en 84.900 euros en la Pelejana, tot terme de Vall d’Alba, a més d’algun altra propietat rústica en les Useres, s’han aportat a Franvaltur pels Martínez.

Segons Mulet “ l’aportació d’aquestes finques a la societat, no és cap acte il·legal però sí estrany, més si després veiem com sobre aquests, passen coses com que la pròpia Diputació projecta actuacions i expropiacions astronòmiques com ha passat amb la depuradora de Borriol; el propi origen de les finques, com arriben a les mans dels Martínez, és on caldria investigar, i no es va voler fer en la seua època amb la profunditat que caldria, ara tocaria mirar amb lupa si cap projecte de les administracions públiques estava planejant-se sobre aquestes propietats. 

La fi de Francisco Martínez Capdevila

finca dels Martinez

Després que gràcies a la denúncia que va fer Compromís per Borriol fer públic que l’empresa Franvaltur SL era propietària del sòl on es volia posar la depurada de Borriol , després de la modificació de l’emplaçament, i que haja ocasionat la destitució per de la Moliner del càrrec de vicepresident, des de Compromís s’ha incidit en que almenys des de maig de 2010, Francisco Martínez apareix ja com a propietari d’una tercera part d’aquesta empresa, que conforma junt als seus dos fills, Andrea i Francisco.
Si bé  l’empresa la crea en febrer de 2009 la seua filla junt a una sòcia, aquesta sòcia deixa d’aparèixer ja en les inscripcions a partir de juny de 2009, i després, en totes les ampliacions de capital, apareix ja Francisco Martínez Capdevila, junt als dos fills, com a soci amb una tercera part de les participacions .
Per tant, Martinez era coneixedor de tot el patrimoni de Franvaltur i plenament conscient de  que amb el canvi d’emplaçament es beneficiava una propietat de la seua empresa.


PRECEDENT DE L’AEROPORT

Cal recordar, que ja es van trobar en un cas semblat, quan sent Martinez aleshores qui “gestionava el Pla Especial per a la qualificació de terrenys de reserva dotacional per a la construcció de les instal·lacions aeroportuàries, quan es publica aquest, en el document hi havia una relació de finques i propietaris, i una per una es dóna compte de tots els titulars fins aplegar a la parcel·la 111 del terme de Benlloch. A aquesta li continua la 113, saltant-se la 112. Quant investiguem qui és el propietari d’eixa finca que en un principi, en el primer projecte no estava afectada, es comprova que la parcel·la 112 és Francisco Martínez Ibáñez, pare del vicepresident de la Diputació. És a dir, l’ única persona que ha desaparegut misteriosament de la llista que facilita la Diputació és Francisco Martínez.

Martínez aleshores va negar la noticia i va anunciar accions legals contra mi per denunciar-ho per després haver de rectificar i callar per sempre més quan vaig aportar la nota simple, i mai va explicar com es va modificar substancialment el projecte per acabar afectant a una finca de la seua família

Envaïm la Xina?

Acabada la bogeria d’aquests dies de consum absurd, després d’omplir el contenidors de paper i en especial de plàstics, el menjador de casa queda envaït de caixes de regals que la xiqueta ha acumulat per caixes i joguines de tot tipus, algunes excessives per a l’edat, altres repetides o quasi.

            M’he dedicat a inspeccionar les caixes o etiquetes, totes elles en perfecte castellà, molts d’elles de conegudes marques de l’abans potentíssima indústria alacantina del joquet, algunes d’elles de patents o  disseny “espanyol”, però tot, absolutament tot, fabricat a la Xina.

            Pots trobar joguines de molt baixa qualitat, a preus fa uns anys impossible d’imaginar, en basars que ningú sap com sobreviuen en cada cantonada dels nostres pobles i ciutats, o joguines de gama més alta, en botigues especialitzades o grans magatzems, a preus alguns d’ells considerables, amb marques que gasten barbaritats en publicitat, i serà molt dificil que algun d’ells, cars o barats, siguen d’altra procedència que no siga del gegant asiàtic.

            Avui comencen oficialment les rebaixes, i ací tenim també opcions diverses; o les grans cadenes dels grans grups tèxtils, o les marques exclusives: la diferència de preu també serà considerable, podràs comprar, amb el que fa una dècada o dos te costaven uns pantalons, una bona bossa de roba, i si mires les etiquetes, podràs vore com està fabricat a qualsevol país asiàtic, d’Oceania o fins i tot d’Àfrica n’he vist. Si optes per marques cares, també.

            Electrodomèstics, papereria, edicions de llibres, tèxtil de la llar,mobles, tecnologia, ... què no està fabricat a milers de quilòmetres del nostre país?, quantes tones de combustible es gasten per dur-los des dels punts de producció fins a casa nostra, i encara així són més econòmics que no els fabricats al poble del costat?.

            Com podem lluitar contra això, en el primer món?, quina indústria volem tindre si qualsevol la pot copiar i fer més barata la indústria dels “tercers països” ; la sacrosanta economia sense fronteres i el mercat únic té això. Sembla que la dreta ha optat per competir amb aquests països amb les mateix armes; retallar salaris i drets laborals fins que els valencians puguem tindre les condicions d’un xinés. Reduccions a l’absurd a banda, què podem fer realment des de casa nostra per respondre a aquesta situació?, com podem competir amb aquesta indústria?... preguntes en l’aire de les quals caldria respondre a les eleccions europees, tenim model per respondre a eixos reptes? 

Elegants pertorbats

Un senyor que vesteix sempre en faldes, de bordats finíssims, de teles nobles, que du les sabatetes lluentes del color roig a joc amb el cinturó i el gorret, anells d’or pesat i pedres precioses, cadenes lluentes amb cristos monumentals; que en teoria s’ha abstingut durant tota la seua llarga vida de tindre contacte carnal amb dones ni homes, diu que el matrimoni entre persones del mateix sexe, o el divorci entre persones de diferent sexe, causa greus pertorbacions.

Això ho diu gent que parla d’éssers invisibles, de coloms que engendren a verges, de senyors que ressusciten a morts, caminen per sobre l’aigua; senyors que practiquen la teofagia, menjant-se la carn del seu déu i bevent-se la seua sang en un curiós ritual. De divinitats que castigaven als pobles amb plagues de llagostos, o mares divines capritxoses que segrestaven les pluges i sols aplacaven la sequera quan les trauen a passejar pel poble. Deus que envien als seus fills al món per a que els maten de manera sàdica; divinitats que ens van crear del fang als homes i a les dones d’una costella nostra ( i sort que va parar; si ens lleven dos costelles més s’acaba la procreació per donar-nos d’habilitats massa distretes). 

Eixos homes elegants, que no practiquen el matrimoni, ens diuen com ens hem de casar. Els que no tenen el teoria relacions sexuals, ens diuen en qui podem o no tindre’n. Ells, que en teoria no tenen fills, ens dieu com hem d’educar als nostres ( i que volen que se’ls apropem); homes que no es presenten a eleccions i volem imposar un programa electoral basat en creences religioses; i tenen la barra de dir-nos a la resta si estem pertorbats. Això passa per tindre una classe política governant plegada als seus desitjos, que fa més cas al llibre mitològic de la Bíblia que l’ordenament jurídic d’un Estat en teoria aconfessional.

El referèndum

• 
  i

El referèndum català està tornant boig a tots aquells que sacralitzen la idea d’una Espanya uniforme, homogènia i quasi metafísica. Volen configurar el tot per la força i no per la raó; alimentant el trencament amb discursos de menyspreus i agressivitat. I lamentable la resposta del president del Govern Espanyol, ni un esment al diàleg, al consens, a l’acord.

Per tant, el problema no és sols Espanya sí o Espanya no, sinó també quin tipus d’Espanya; segur que si s’haguera permés un altre tipus d’unitat des de la diversitat, ara molts no desitjarien anar-se’n, no? Alguns alimenten el trencament també per des del victimisme camuflar la seua desastrosa gestió, la polític de privatitzacions i desmantellament de l’estat de benestar, discursos sovint hipòcrites i interessats.

Quan el tot és un tot plural, la sobirania ha d’estar en les parts, si les parts no renuncien a eixe poder, que per principi és seu. Que ha de votar la resta d’Espanya el futur de Catalunya?, han de decidir per exemple els canaris quin estatus volem els valencians?, un poc absurd, no? Entre tots, des del respecte, sí que podem triar com volem relacionar-nos, quin Estat hem de construït i compartir o no entre tots, i si algú no vol formar part, bon vent, i respecte. I que conste que estic parlant de la unitat d’Espanya, i de qui pren les decisions, i no de coalicions, encara que ben mirat, hi ha coses que segur les pots extrapolar, altres igual no. H

Papers de Cabanes a Salamanca

Documents com aquest, estan en caixes a l'Arxiu de Salamanca, van ser espoliats dels ajuntaments republicans per l'exèrcit franquista, per poder mirar-los en lupa i després reprimir, castigar, i condemnar a mort a gent que en molts casos simplement va defensar la legalitat. L'accés a certa documentació ajuda a superar maniqueismes i histories sense matisos, però, si algú vol estudiar-los ha de fer més de 650 quilòmetres, perquè el botí de guerra continua en les mateixes mans. Ja he perdut el compte del número de vegades que he demanat per via moció al plenari, el retorn d'aquests papers, perquè estiguen al poble, en un arxiu municipal. I la resposta del PP sempre ha estat la mateixa. Els fa mal perquè són els seus avis els que ixen més mal parats en aquests papers. 

Manuel Cervera

Quan farà cosa d’un mes, el que es va presentar com cap de llistat del PP al Congrés per Castelló, Manuel Cervera, sent diputat ja, diguera que abandonava la política, ens va deixar a tots sorpresos; després de la seua meteòrica carrerada primer com al càrrec de Sanitat, i després com Conseller de Sanitat i acabant diputat, diue que se’n torna a fer d’oftalmòleg.

            Era un gest inaudit i sorprenent; deixar la política estant en el més alt d’ella; darrere l’orella teníem que la seua dona estava també en la llarga llista d’imputats del cas Gürtel, però, no es pot prejutjar ni acusar a ningú pel  comportament de les seues  parelles. Ara, un mes després d’aquella decisió, casualitat  o no, el jutge va i imputa a Manuel Cervera, també pel cas Gürtel; ja veus quines coses.

            Fóra coneixedor o no Cervera aquesta possibilitat, igualment no deixa de sorprendre la decisió; quants càrrecs del PP imputats s’agarren desesperadament a la poltrona per mantindre privilegis i esquivar millor els envits de la justícia. Més de 150.000 castellonencs van votar la candidatura de Cervera, i ve sent habitual que els caps de llista que han votat, acaben amb problemes amb la justícia: Costa, Cervera, Carlos Fabra, Victor Campos, Rambla. Res no justifica el seu suport; perquè els resultats també han estat nefastos; i nosaltres també pensar el perquè del seu èxit; ara hem d’esforçar-nos més que mai per demostrar tots no som iguals, i presentar alternatives creïbles; cal saber gestionar bé i amb ètica, com ells no han fet.

Aerocas va gastar 23 milions d’euros en 7 anys en publicitat, sense comptar els patrocinis esportius

Sense comptar els diversos convenis de patrocinis i “esponsorització” esportiva, Aerocas va gastar entre 2006 i 2012 un total de 22.865.885,63 euros (3.804.563.246 pessetes), en concepte de publicitat de la infraestructura.

 Després de revisar els informes dels Comptes Generals de la Intervenció General de la Generalitat, on no apareixen desglossades en detall les partides dels anys 2005, 2004 , 2003 o anteriors on Aerocas ja pot tindre despesa,  la partida anomenada Publicitat, Propaganda i Relacions Públiques suma quantitats milionàries.

Tremola la terra

EL TURNO

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/tremola-terra_839939.html

•  
•  
• enviar
• imprimir
• valorar
• añade a tu blog
• 0 Comentarios

Mulet 08/10/2013

Ara ha estat el maleït Castor qui durant aquests dies ha compartit portada en tots els telediaris i diaris de l’Estat amb Carlos Fabra assegut en el banquet dels acusats, crec que esta setmana no s’ha parlat massa de l’altre emblema castellonenc, l’aeroport peatonal. I és que eixa és la imatge que hem aconseguit transmetre.

Ara, tots disparen contra els governs de Zapatero que van aprovar aquella barbaritat davant les costes de Vinaròs, però ningú es recorda com en 2008 eren els únics que intentaven advertir dels riscos, mentre els alcaldes del PP de la comarca callaven, mentre el PP de la Diputació callava, o mentre el PP en les Corts Valencianes es posicionava a favor del projecte; una inversió multimilionària no per avançar cap a les energies noves i renovables, sinó per a que Florentino Pérez fera un nou negoci a costa del gas, i la terra ha tremolat.

Tenim dots de Nostradamus?, no... és que no ha proposat cosa bona i és fàcil advertir dels riscs; si en el Castor ha passat açó, què passarà el fracking que com diu el nom es dedica a fracturar el subsòl?, què respirarem amb les desenes d’incineradores que vol fer el Consell?, eixe és futur que volem?; és que a més de proposar sols coses dolentes, totes elles fallen abans de posar-les en marxa, i a pagar-ho, nosaltres; apostaven pel formigó amb l’excusa del turisme, i al mateix temps per coses incompatibles com les que ara estan fent tremolar la terra. H

*Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló

La creuada de Marina d’or contra Cabanes.

L’empresa Marina d’Or va arribar a Cabanes com un elefant sense control dins una cristalleria d’swarovski, com qui va a la conquesta de l’oest, eren temps de PAIS salvatges, i on tot semblava possible i acceptable; el PAI Torre la Sal era un caramelet per continuar la barbaritat urbanística d’Orpesa, i com sols l’empresa sap, disputant-s’ho amb grups com l’aleshores tots poderosos germans Lladró o Lubasa, va saber com “guanyar-se” l’adjudicació, amb els vots d’un PSOE en l’oposició que va quedar molt agraït i un PP dividit.

            Va ser l’opció que menys pagava als propietaris del sòl, la menys atractiva, però,... qui va votar, va votar a favor d’ells. En estiu de 2006 començaven les obres del PAI, i tot era un desori; dessecació de zones properes al Prat, avisos de la Conselleria dient que no podien donar llicències de primera ocupació i l’ajuntament fent cas omís, i després la conselleria llevant-li ferro l’assumpte.

            Les obres havien d’haver acabat en 2011, però... va arribar la crisi; l’empresa es va dedicar durant anys a asfixiar als veïns que s’havien quedat amb abusives retaxacions, i sense complir res; ni camp de futbol, ni qualitats, ni terminis... mentre, havien hagut alcaldes-titella al seu servei, i uns tècnics municipals molt benèvols amb l’empresa. L’excusa de troballes arqueològiques... i sense complir, fins que un bon dia Solvia ( el banc Sabadell) es va quedar en tots els centenars de pisos sense vendre i algun terreny i ho va vendre a preu irrisori.

            Si això no era poc, aquesta empresa també havia estat beneficiada per fer el PAI més grau d’Europa, també quasi tot en terme municipal de Cabanes, Marina d’Or Golf, i també, amb el vot del PP-PSOE, i també amb una proposta que no era la que més beneficiava al poble i a la gent.

            Un cop aprovat el gran PAI, el van guardar al calaix i van callar la boca, perquè sabien que si els ajuntament els movien, caldria posar els avals que els bancs ja no els anaven a donar.

            Tot això fins que va haver un canvi en l’alcaldia, i tot i els errors i la falta d’iniciativa, es va acabar per intentar aplicar la racionalitat en la tramitació i deixar el tracte de favor a un costat, i el messiànic cap de Marina d’Or va comentar a entrar el còlera insultat personalment a l’alcaldessa i no escatimant recursos per això; muntant un diaret, soltant fem per la seua televisió TVCS, organitzar manifestacions, buscar veïns perquè demandaren no a l’equip de govern sinó a l’alcadessa..,intentar buscar complicitats amb l’oposició per atacar a l’alcaldessa ( nosaltres no vam mossegar l’ham),

            L’últim despropòsit és demanar més de 9 milions d’euros a l’ajuntament ( és  a dir, als veïns del poble) pel suposat dany a la seua imatge... quan qui ha estat danyant la imatge del poble són ells, i la imatge de Marina d’Or ja es dediquen també ell de deixar-la com el paradigma de la caspa. Com sempre, la petició és sense substància i per intentar atemorir a l’alcaldessa, que és el centre de tota la seua agressivitat. Pensen que aixina guanyen alguna cosa?,.

            Igual és el moment de demanar-los ja els avals per a fer el PAI Marina d’Or Golf i si no els presenten, llevar-los la condició d’urbanitzadors?, Igual és el moment de demandar-los per la brutícia de les parcel.les del PAI Torre la Sal que són seues i no recepcionades per l’ajuntament, i reclamanar-los tornar el camps de futbol de la Ribera i el local  de la tinença d’alcaldia, o demandar-los directament, pel dany que estan fent a la imatge del poble, no?.

            No defense al PP, on la seua gestió és lamentable en totes les esferes, però me pareix que Marina d’Or ha creuat totes les línies possibles. 

Postureo pepero

publicat avui a Mediterraneo 

Ara va i s’ha posat de moda els posats dels cadells del partit popular fent salutacions feixistes, davant de banderes nazis o amb l’aguilucho o amb qualsevol complement d’eixos que no saps si te dóna ganes de plorar, riure o pegar-te una cabotada contra la paret.

            No se qui es sorprèn, la cabra sempre ha tirat la monte, i el que passa en això que diuen Espanya no passa en cap altre lloc de l’Europa. Algú s’imagina a algun dirigent juvenil del partit de la Merkel fent-se fotos amb simbologia nazi?; automàticament no estaria solament expulsat del seu partit, sinó directament davant dels tribunals.

            Ací, la dreta que ens governa no ha superat ni vol, el seu passat totalitari, i les noves degeneracions que vénen darrere dels que ara estan, beuen d’eixes aigües del feixisme; sols heu de mirar poble per poble qui està en les estructures del partit, i qui eren els seus avis o besavis, sorpresa, ben poca. Abans, tenien el carnet falangista, no per obligació, sinó per vocació, i ara el facebook els delata, perquè no tenen vergonya de penjar certes fotos. Que al meu poble per exemple, que el PP es negue a fer un mínim homenatge als veïns que van morir assassinats al camp de concentració nazi d’Auswitch, i et diguen que no volen donar la raó a cap de les parts i no posicionar-se, com si la memòria  de les víctimes del genocidi siguen equiparables al seus botxins, diu molt de qui tipus de dreta són. El dia que la dreta d’esta país siga democràtica, moltes coses canviaran a millor, ara tenim el que tenim.

Carles Mulet,

Portaveu d’Inicitiva a les comarques de Castelló  

Compromís proposa una protecció genèrica per l’arquitectura de pedra en sec

 Castelló, 11 d’agost de 2013. El coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló, Carles Mulet, ha avançat que la coalició està treballant en una proposta que es traslladarà a les Corts Valencianes en el reinici de període de sessions, que proposarà una protecció genèrica i ampla de l’anomenada arquitectura de pedra en sec, ben comú a les zones més interiors de les comarques de Castelló.

            El portaveu ecosocialista ha remarcat tot i ser un fenomen cultural amb elements propis característics únics, i tindre un gran valor etnològic, històric, paisatgístic, arquitectònic, no compta amb cap figura de protecció genèrica, i són sols alguns ajuntaments depenent de la seua capacitat econòmica o voluntat política qui els cataloguen com Béns Immobles d’Etnologia, alguns casos aïllats com Béns de rellevància local, però en la immensa majoria absolutament res.

Cabanes: Units es reuneix amb els veïns del PAI Torre de la Sal per escoltar la seua problemàtica.

Cabanes 11 d’Agost de 2013. Els regidors i més membres d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes, han mantingut avui  una profitosa reunió amb els veïns del PAI de Torre de la Sal .

            Des d’Units es va  mostrar tota la solidaritat amb els  nous residents en aquest indret i es va recordar que sols des d’aquest grup municipal s’ha traslladat al plenari peticions concretes per solucionar el seu abandonament; un problema que se ve arrossegant des de que en 2007 i 2008, quan sols s’havia fet una mínima part dels edificis i urbanització projectada, es van concedir de manera irregular les llicències d’ocupació per part l’anterior equip de govern del PP. Diversos veïns van començar a viure en eixa zona, i van començar a pagar els tributs municipals ( IBI, taxes de fems,...) i per contra tenint uns serveis deplorables. 

continua llegint a :http://unitspelpoble.blogspot.com.es/2013/08/cabanes-units-es-reuneix-amb-els-veins.html

Màfia d'Or o Manifa d'Or?

,

L'empresa ha organitzat demà ( sense donar la cara) una concentració davant l'ajuntament de Cabanes, posarà autobusos des de Torre la Sal, però ja sabem que van a omplir-lo amb treballadors de l'empresa ( si, eixos que tenen en salaris-basura infames, semi esclavitzats...), i algun estiuenjant despistat de Torre la Sal, diuen que després els pagaran el dinar a tots i totes a Marina d'Or ( per si us voleu apuntar), no compartisc la gestió urbanística que està fent el PP a Cabanes ( obvi) , però açó se'n va de mare, (compartisc encara menys les pretensions de l'empresa); com es menja que demanen pròrroga per fer un PAI que haurien d'haver acabat en 2011, i al mateix temps responsabilitzen a l'ajuntament de l'abandó de la zona?, està clar que els veïns, que fa anys paguen l'IBI han de tindre els mateixos drets que la resta de veïns,, però, ¿ com se li va donar llicència d'ocupació a l'empatre este sense acabar?. Per què l'empresa anima ara als nous residents, després d'anys d'oblit?, curiosament coincideix en el no recurs de l'anul.lació del PAI Marina d'Or Golf per part de l'equip de govern. No me correspon, faltaria més, defensar al PP, però crec que estes pràctiques intimidatòries són més siciales que altres coses ( després del NO-D0 periòdic, de l'acte als salons piràmides, o dels publireportatges d'aquest cap de setmana a la premsa escrita). Malament...

EL TSJ anul.la el PAI Marina d’Or Golf (Mundo Ilusión) a Cabanes.

EL TSJ anul.la el PAI Marina d’Or Golf (Mundo Ilusión) a Cabanes.

Compromís alerta que és la primera sentència per diversos casos denunciats d`irregularitats al PAI més gran d ‘Europa

La secció primera de la sala del Contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia valencià, acaba de notificar l’anul·lació del PAI Marina d’Or Golf (Mundo Ilusión) , al terme municipal de Cabanes.

Tal i com ha informat aquest matí el coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló, i regidor a Cabanes, Carles Mulet, el TSJ ha estimat una de les diverses demandes interposades contra l’anomenat PAI més gran d’Europa, i lleva la raó tant  a la Generalitat, l’ajuntament de Cabanes com a l’empresa Marina d’Or, dictant-se la sentència 465/2013, i anul·la la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de data 23 de abril de 2010, per la qual definitivament s’aprovava l’Homologació i el Pla Parcial Marina d’Or Golf a Cabanes, actes anul·lats al ser contraris a dret.

Els negocis públics del cosí d'Alberto Fabra

Manuel Gómez cobrava 51.840 euros a l’any pel lloguer d’un àtic en la perifèria, més de 362.880 euros en 7 anys.

Societat Parques Temàtics de la CV (SPTCV), va signar en data 16 de maig de 2005 un contracte d’arrendament amb Manual Gomez Lauterio, cosí de la dona d’Alberto Fabra, ( Cristina Fortanet Gómez), per mitjà el qual arrendava un àtic propietat d’aquest en el perifèric carrer Danubi, per un total de 51840 euros a l’any (sense IVA), és a dir, la gens menyspreable quantitat de 4320 euros al mes, on es van ubicar fins fa pocs mesos les oficines de l’empresa pública AEROCAS.

En aquella època, Alberto Fabra era regidor d’urbanisme i home fort de l’exalcalde Jose Luis Gimeno.

Aquest altíssim lloguer, no especifica els metres quadrats de l’immoble, però té unes condicions més que favorables a l’arrendador, si bé el contracte té una duració inicial de cinc anys a contar des d’eixa data, i en cas de rescindir el contracte l’arrendatari abans de tres anys, SPTCV havia de pagar igualment la integritat de les tres anualitats ( clàusules que mai es donen en aquest tipus de contractes) . Aquest contracte, va estar en vigor com a mínim fins a finals de 2011, i per tant, s’hauria pagat com a mínim 362.880 euros per aquest lloguer. ( en desembre de 2011 es va anunciar el trasllat d’Aerocas a l’aeroport, però en 2012 i 2013 encara hi ha anuncis oficials de contractes d’Aerocas que posen com adreça de contacte la de carrer Danubi)

Jesús Ger escenifica en Cabanes que renuncia a fer el PAI Marina d’Or Golf amb amenaces clares a l’autonomia municipal

El màxim dirigent del grup Marina d’Or, Jesús Ger, va convocar ahir a centenars de veïns de Cabanes en els salons San Lázaro de Cabanes per posar en escena una clara advertència a l’ajuntament i en especial a l’equip de govern del PP.

            Era el primer cop que Ger compareixia fora del seu complexe, i era significatiu que fóra també en un local de propietat no municipal.

Davant la gran quantitat d’afirmacions errònies o directament incertes del seu monòleg, cal puntualitzar certes coses:

-No és cert que l’alcaldessa de Cabanes haja demanat com a tal que el PAI Marina d’Or Golf haja de passar d’urbà com és ara a rústic. Si eixa petició l’ha feta, en tota cas seria en qualitat de propietària i en tot cas en al·legacions anterior a ser alcaldessa, però en cap moment, per cap òrgan col·legiat de l’ajuntament, que tinguem constància l’oposició, s’ha plantejat aquesta opció. De fet, el PP ha votat sistemàticament en contra de les diverses mocions presentades per Units pel Poble-Compromís que exigien o bé retirar la condició d’urbanitzador del PAI a Marina d’Or, o bé rebaixar l’IBI, o bé tornar el sòl cadastralment, que no urbanísticament, a sòl agrícola per no pagar l’IBI.