Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
Després de les plogudes, catastròfiques i dramàtiques en alguns casos, deixant a banda les desfetes de vials, camins, ribes, sulsides..etc, queda un paisatge màgic, de terra entollada, de llacs passatgers i efímers en llocs inusitats, de barrancs i rius secs que colen com si sempre ho hagueren fet, de fonts seques que reneixen, i hauràs vist i compartit de segur per les xarxes fotografies d’imatges inusitades. Com quan neu, en un territori que mai neva, amb quatre floquets de neus, a fer-se fotos.
I és que ens hem convertit en un país sec, on plou d’estes maneres incontrolades, però, si coneixes un poc el territori, segur que coneixes casos de molins abandonats i en desús, al peu d’eixos barrancs que ara han renascut, i si, hi havia molins és perquè es podien fer funcionar gràcies a l’aigua constat del que eren rius i no barrancs com ara, i en molts casos, sembla que el seu desús és sols de dècades, no de segles, per tant, tens ahí un prova palpable de la ràpida transformació del nostre entorn, i penses, que en allò que ara et sembla màgic, fa poc era així.
Què ha passat?, canvi climàtic, diu, plou molt molt menys, i anem a cap a un clima més extrem, però també, l’explotació del medi té molt a vore, pou d’extracció intensiva, que agarren eixa aigua que nodria els rierols i naixements, canalitzacions per a consum humà, agricultura, ramaderia i indústria, tot suma, i no tenim la perspectiva de com de necessària i vital és l’aigua per a tots els aspectes de la nostra vida, i com estem fent un ús sovint abusiu d’un bé escàs i vital, on al mateix temps, ens sorprèn i ens pot demostrar com de vulnerables som.
Ara, poc a poc les aigües aniran tornant al subsòl, els camps s’eixugaran, els barrancs i rius s’assecaran, patirem sequeres i salinització dels aqüífers del litoral, deixarem de nou bruts els llits dels rius i rieres, el clavegueram, fins que torne a vindre un episodi com els d’estos dies, i a tornar el cicle de lamentacions.
