publicat avui a Mediterraneo
Mentre el PP comença a vore-li les orelles al llop de la justícia (ja siga amb la condemna de l´alcalde de Vila-real, o els continus fracassos de “Don Carlos” per entrebancar la investigació del seu cas), l´hivern no acaba de traure el nas, deu ser l´efecte d´eixe canvi climàtic del que tant ens parlen. I és que amb tanta emissió atmosfèrica, vessaments incontrolats, i residus tòxics, la portem clara; que si plou menys, que si fa cada cop més calor; que els hiverns ja no són el que eren, que s’extingeixen les anguiles,... el positiu és que ja tenim conversa per a eixir del pas quan compartim ascensor en algú amb qui sabem de què parlar. I és que mirem al cel i ens encomanem a Santa Bàrbara pel temps, i aquesta està que trona perquè li destrocen muntanya i ermita a Vilanova.
Si no parlem del temps, i dels efectes de la contaminació (tindrà algo a vore tant de fitofabrasanitari perquè ara la baba del caragol tinga més propietats que l´aigua del Carmen?) sempre va bé parlar de la Pantoja, omnipresent a la televisió, i del vodevil de la Costa del Sol, al qual cada cop s´assembla més la nostra Costa dels Tarongers/Azahar; amb les nostres pantojes oriündes (altres dies posaré exemples de casos locals, començant pel meu poble). I és que caldria canviar-li el nom a la nostra costa, allò del "Azahar"... què voleu que us diga, oloreta la fa a un altra cosa; dels emissaris submarins que tiren directament a la nostra platja allò que nosaltres tirem als nostres vàters, i del formigó que pretén estendre´s per tota la platja.
Els negocis ja no són els cabassos de clementines, sinó els maletins d´euros, i si la saca encara es pot omplir més, a muntar-se empreses fantasma que riu-te tu de l´ariel ultrablanco, i és que un polític que no vulga dedicar-se a l´aventura immobiliària sembla no est al dia... marineros de luses.
Mentre el PP comença a vore-li les orelles al llop de la justícia (ja siga amb la condemna de l´alcalde de Vila-real, o els continus fracassos de “Don Carlos” per entrebancar la investigació del seu cas), l´hivern no acaba de traure el nas, deu ser l´efecte d´eixe canvi climàtic del que tant ens parlen. I és que amb tanta emissió atmosfèrica, vessaments incontrolats, i residus tòxics, la portem clara; que si plou menys, que si fa cada cop més calor; que els hiverns ja no són el que eren, que s’extingeixen les anguiles,... el positiu és que ja tenim conversa per a eixir del pas quan compartim ascensor en algú amb qui sabem de què parlar. I és que mirem al cel i ens encomanem a Santa Bàrbara pel temps, i aquesta està que trona perquè li destrocen muntanya i ermita a Vilanova.
Si no parlem del temps, i dels efectes de la contaminació (tindrà algo a vore tant de fitofabrasanitari perquè ara la baba del caragol tinga més propietats que l´aigua del Carmen?) sempre va bé parlar de la Pantoja, omnipresent a la televisió, i del vodevil de la Costa del Sol, al qual cada cop s´assembla més la nostra Costa dels Tarongers/Azahar; amb les nostres pantojes oriündes (altres dies posaré exemples de casos locals, començant pel meu poble). I és que caldria canviar-li el nom a la nostra costa, allò del "Azahar"... què voleu que us diga, oloreta la fa a un altra cosa; dels emissaris submarins que tiren directament a la nostra platja allò que nosaltres tirem als nostres vàters, i del formigó que pretén estendre´s per tota la platja.
Els negocis ja no són els cabassos de clementines, sinó els maletins d´euros, i si la saca encara es pot omplir més, a muntar-se empreses fantasma que riu-te tu de l´ariel ultrablanco, i és que un polític que no vulga dedicar-se a l´aventura immobiliària sembla no est al dia... marineros de luses.