dilluns, de març 30, 2015

Aigües

Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís. 
Després de les plogudes, catastròfiques i dramàtiques en alguns casos, deixant a banda les desfetes de vials, camins, ribes, sulsides..etc, queda un paisatge màgic, de terra entollada, de llacs passatgers i efímers en llocs inusitats, de barrancs i rius secs que colen com si sempre ho hagueren fet, de fonts seques que reneixen, i hauràs vist i compartit de segur per les xarxes fotografies d’imatges inusitades.  Com quan neu, en un territori que mai neva, amb quatre floquets de neus, a fer-se fotos.
I és que ens hem convertit en un país sec, on plou d’estes maneres incontrolades, però,  si coneixes un poc el territori, segur que coneixes casos de molins abandonats i en desús, al peu d’eixos barrancs que ara han renascut, i si, hi havia molins és perquè es podien fer funcionar gràcies a l’aigua constat del que eren rius i no barrancs com ara, i en molts casos, sembla que el seu desús és sols de dècades, no de segles, per tant, tens ahí un prova palpable de la ràpida transformació del nostre entorn, i penses, que en allò que ara et sembla màgic, fa poc era així.
Què ha passat?, canvi climàtic, diu, plou molt molt menys, i anem a cap a un clima més extrem, però també, l’explotació del medi té  molt a vore, pou d’extracció intensiva, que agarren eixa aigua que nodria els rierols i naixements, canalitzacions per a consum humà, agricultura, ramaderia i indústria, tot suma, i no tenim la perspectiva de com de necessària i vital és l’aigua per a tots els aspectes de la nostra vida, i com estem fent un ús sovint abusiu d’un bé escàs i vital, on al mateix temps, ens sorprèn i ens pot demostrar com de vulnerables som.
Ara, poc a poc les aigües aniran tornant al subsòl, els camps s’eixugaran, els barrancs i rius s’assecaran, patirem sequeres i salinització dels aqüífers del litoral, deixarem de nou bruts els llits dels rius i rieres, el clavegueram, fins que torne a vindre un episodi com els d’estos dies, i a tornar el cicle de lamentacions.

dilluns, de març 16, 2015

18.600 euros en una “classe pràctica” de l’Escola Taurina esta Magdalena



El passat dijous 12, en festes de la Magdalena, unes 200 persones van poder “gaudir” d’un espectacle taurí en la plaça de Bous de Castelló, i ho van fer gratuïtament, ja que no es cobrava entrada.

Però, això no vol dir que no tinguera un cost, cost que hem sufragat entre tots i totes, ja que aproximadament ha costat uns 18.600 euros de res la jornada



Jueves, 12 de marzo de 2015. Castellón. Clase Práctica. Novillos de Daniel Ramos. Curro Linares: Ovación con saludos y palmas; Sedano Vázquez: Ovación con saludos y dos orejas; Juan Antonio Navas: Palmas y oreja. (ENTRADA GRATUITA)

Segons càlculs que ens han fet arribar, el cost seria este:

NOVILLOS                  9.000        euros
BANDERILLEROS      3.000            "
MOZOS ESPADA            900       
BANDA MUSICA              800            "
MEDICO                              600           "
AMBULANCIA                   200            "
VETERINARIOS                 400            "
RECOGIDA TOROS            900            "
PERSONAL PLAZA         2.000            "
LIMPIEA PLAZA               600             "
BANDERILLAS                      200            "

Recordem que aquesta Escola Taurina es finança íntegrament per la Diputació, amb un cost anual que ha arribat als 300.000 euros ( enguany 178.140 ).

Igualment, la UDEF està investigant des de fa mesos els comptes d’aquest organisme públic dependent de la Diputació, després de la denuncia presentada contra l’anterior director de l’ens i els responsables polítics de la mateixa ( el president de la Diputació i el diputat provincial delegat per afers taurins).

En les fotos es poden vore com menors d'edat van "gaudir" d'aquest espectacle de sang. 

TTIP


Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís. 
A moltíssima gent les sigles TTIP segurament no els sonaran de res, allò del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions, a pesar de ser una espècie d’espasa de Dàmocles o fins i tot una guillotina penjant d’un fil, que tenim a sobre.
Eixes coses, no interessa explicar-les a la ciutadania, que són menors d’edat i no va a entendre-ho… que es preocupen del futbol, de distraure’s amb el que fan una rabera de residus  humans tancats dins una casa i sent televisats en directe, o amb l’amenaçat per a l’ordre i la llei internacional que és el “règim” ( diuen) d’un tio loco que va en xandall a Veneçuela.
Tot el demés, no ha de ser objecte de preocupació,  i no critique a la ciutadania per no tindre inquietuds en buscar-se de manera crítica la informació, o per no voler saber més enllà del que hi ha en la versió oficial dels telediaris, simplement, constante un fet i sé com de difícil és encendre espurnes i demanar-li a la gent que se preocupe més enllà dels molts problemes diaris que tenen, que no són pocs segurament.
Els pocs que van poder vore el monumental Cavall de Troia este dissabte passat pels voltants de la Plaça de l’Ereta ( Isabel la Catòlica) el qual no van deixar eixir al Pregó, segurament degueren pensar que es tractava d’un altre esdeveniment festiu.
Si entre en el google, i poses allò de la TTIP, i com pot afectar a coses tant sagrades com ara la sanitat pública, el comerç local, els drets laborals, el dret de vaga, obri les portes encara més a que tots siguem simple peons, on tot està a les mans i peus de les grans multinacionals, que tindran potestat per sobre dels estats sobirans.
Per tant, seria un exercici molt interessant prendre consciència del què estem parlant, de com ens afectarà com a ciutadans de a peu, perquè sovint, quan es tracta d’eixes coses de macroeconomia, sembla com si estiguérem anant a l’abstracte absolut i coses que no ens afecten perquè no tenim un euro ni on caure morts, i no, tractats com aquests ens podem afectar fins en la cosa més quotidiana, i per això, toca emprar les armes que tenim a les nostres mans per no acceptar este tractat, per instar als nostres representants en les institucions el no.

El paloselfi i tu

http://www.castelloninformacion.com/castellon-opinion-carles-mulet-compromis-paloselfi-inspector-gadget/


Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís. 
Recorde, quan sols hi havia dos Canals (o un i mig, millor) de televisió, emetien sols dibuixos animats dissabtes i diumenges després de dinar, i realment impactaven aquelles histories de personatges fantàstics, ja que no tenies res més que vore ( dins de casa, clar, aleshores el carrer era immens).  Un dels personatges més estrambòtics era el ‘inspector gadget’, un curiós i despitat inspector, mig robotitzat, amb tot tipus de complements (gadgets).
Abstraure’m un poc en vore’ns a nosaltres mateix, cada cop ens pareixem més a eixe personatge; de moment estava tot centralitzat en els telèfons mòbils ( portàtils) de última generació, on ja no te fa falta calculadora, rellotge, mapes, ràdio, reproductor de música, premsa escrita, cabines de telèfon, el higròmetre del capellà del temps, el calendari Zaragozano, l’haver d’eixir al carrer per poder trobar “rollito”, fer compres o vendes, dur agendes, dur càmera de foto i vídeo, tindre a mà una gravadora de veu, la llanterna,  la gran enciclopèdia catalana, la britànica i totes les del món, les revistes i vídeos pornogràfics, els llibres de receptes de cuina, el llistins i agendes de telèfon i les antigues pàgines grogues…, tot, o quasi tot, en la butxaca i relativament gratuït. Tot hagueren contat fa pocs anys i hagueres flipat.
I la dependència que te crea la notes quan te quedes sense bateria, el perds o es trenca, et trobes poc més que en pilotes i desprotegit del món sense el teua aparell màgic; com si el món s’haguera convertit en una cosa més inhòspita i difícil.
I ara ja, com les bateries a mesura que passen els dies de vida de l’aparell es fan més fluixes, ja és normal anar carregat d’una bateria externa auxiliar per carregar-lo, quan no el propi carregador, això, junt als auriculars i sols gastar-lo, i ara, en especial en estes festes de Magdalena o prefalles, ja hauràs vist a molta gent amb el “paloselfi”, una vareta extensible o retràctil o plegable, com vulgues dir-li, per penjar  a la punta el mòbil i poder-te fer fotos per penjar-les després en les xarxes.
No sé d’ací unes setmanes o mesos quin aparell complementari al mòbil s’haurà instaurat en les nostres vides, però, a que fa un poquet de cosa pensar en este coses?