dilluns, de desembre 30, 2013

Elegants pertorbats


Un senyor que vesteix sempre en faldes, de bordats finíssims, de teles nobles, que du les sabatetes lluentes del color roig a joc amb el cinturó i el gorret, anells d’or pesat i pedres precioses, cadenes lluentes amb cristos monumentals; que en teoria s’ha abstingut durant tota la seua llarga vida de tindre contacte carnal amb dones ni homes, diu que el matrimoni entre persones del mateix sexe, o el divorci entre persones de diferent sexe, causa greus pertorbacions.
Això ho diu gent que parla d’éssers invisibles, de coloms que engendren a verges, de senyors que ressusciten a morts, caminen per sobre l’aigua; senyors que practiquen la teofagia, menjant-se la carn del seu déu i bevent-se la seua sang en un curiós ritual. De divinitats que castigaven als pobles amb plagues de llagostos, o mares divines capritxoses que segrestaven les pluges i sols aplacaven la sequera quan les trauen a passejar pel poble. Deus que envien als seus fills al món per a que els maten de manera sàdica; divinitats que ens van crear del fang als homes i a les dones d’una costella nostra ( i sort que va parar; si ens lleven dos costelles més s’acaba la procreació per donar-nos d’habilitats massa distretes). 
Eixos homes elegants, que no practiquen el matrimoni, ens diuen com ens hem de casar. Els que no tenen el teoria relacions sexuals, ens diuen en qui podem o no tindre’n. Ells, que en teoria no tenen fills, ens dieu com hem d’educar als nostres ( i que volen que se’ls apropem); homes que no es presenten a eleccions i volem imposar un programa electoral basat en creences religioses; i tenen la barra de dir-nos a la resta si estem pertorbats. Això passa per tindre una classe política governant plegada als seus desitjos, que fa més cas al llibre mitològic de la Bíblia que l’ordenament jurídic d’un Estat en teoria aconfessional.

dimarts, de desembre 17, 2013

El referèndum



El referèndum català està tornant boig a tots aquells que sacralitzen la idea d’una Espanya uniforme, homogènia i quasi metafísica. Volen configurar el tot per la força i no per la raó; alimentant el trencament amb discursos de menyspreus i agressivitat. I lamentable la resposta del president del Govern Espanyol, ni un esment al diàleg, al consens, a l’acord.
Per tant, el problema no és sols Espanya sí o Espanya no, sinó també quin tipus d’Espanya; segur que si s’haguera permés un altre tipus d’unitat des de la diversitat, ara molts no desitjarien anar-se’n, no? Alguns alimenten el trencament també per des del victimisme camuflar la seua desastrosa gestió, la polític de privatitzacions i desmantellament de l’estat de benestar, discursos sovint hipòcrites i interessats.
Quan el tot és un tot plural, la sobirania ha d’estar en les parts, si les parts no renuncien a eixe poder, que per principi és seu. Que ha de votar la resta d’Espanya el futur de Catalunya?, han de decidir per exemple els canaris quin estatus volem els valencians?, un poc absurd, no? Entre tots, des del respecte, sí que podem triar com volem relacionar-nos, quin Estat hem de construït i compartir o no entre tots, i si algú no vol formar part, bon vent, i respecte. I que conste que estic parlant de la unitat d’Espanya, i de qui pren les decisions, i no de coalicions, encara que ben mirat, hi ha coses que segur les pots extrapolar, altres igual no. H