divendres, de febrer 26, 2016

Després l’anul·lació PAI Marina d’Or, cal reformular les pretensions del PGOU de Cabanes i anul·lar també el conveni del Parc Temàtic homònim.



Després de la confirmació per part del Tribunal Suprem de l’anulació del PAI Marina d’Or Golf de Cabanes, ràpidament l’empresa interessada s’agafa com a un nàufrag a l’aprovació del PGOU del municipi ara en tramitació, on s’està pendent de respondre les al·legacions formulades pels afectats.

Per sort, des del Consell s’ha advertit que el model proposat per al municipi, no té a hores d’ara cap raó per mantenir-se, i cal buscar opcions sensates i sostenibles. Per tant, la nova conjuntura caldrà tindre-la en compte, i haurem de ser l’ajuntament, ara ja sense majories absolutes i obligats a consensuar, qui resolga quin model volem, sabent perfectament que la raó ha entrat al Consell.

I com de confiança en l’equip tècnic d’urbanisme de l’ajuntament més ben poca, sabrem que no serà fàcil; el PGOU l’hem tingut molt de temps estancat, almenys aparentment.


Cabanes és el setè municipi en extensió de terme municipal de les comarques de Castelló, el segon amb costa després d’Alcalà de Xivert, tenim 131,60 m2, i fins fa poc la darrere platja verge per urbanitzar i  tot un món de possiblitats. El PGOU ara en tramitació, basa tota la planificació en el suposat desenvolupament al voltant de l’anul·lat  PAI Marina d’Or Golf ( muerto el perro, continua tot igual?) i es conurba amb Orpesa, vinculant totes les actuacions dels dos pobles, i el seu potencial futur.

En el cas hipotètic, i cada dia més probable, ara rematat pel Suprem, que no es dugera a terme aquesta actuació urbanística, que esdevé a hores d’ara la columna vertebral del que ha de ser el PGOU de tots dos pobles, quina planificació alternativa es preveu?, la resposta és obvia, cap. Per tant, al nostre entendre, aquest planejament proposat és arriscat i hipoteca el futur del desenvolupament de tot el poble.

Si es preveu passar en poc temps de 3000 habitants a 126371, i aquest creixement es basa quasi en exclusiva en dos PAI exclusius d’una empresa, sense cap garantia hores d’ara de que siguen econòmicament viables en un futur, estem perjudicant el creixement del terme municipal, empresa, cal recordar-la que deu uns 46 milions d’euros a l’hisenda pública i per tant no hauria de poder ser  adjudicatària de contractes públics, ( i els PAIs ho són), que no ha estat capaç de concloure en temps i forma el PAI de poc més d’un milió de m2 de Torre la Sal, i on bona part dels avals que tenia per fer eixe PAI resulta que no són vàlids per al Banc d’Espanya per haver-se canviat per un d’un banc de Gibraltar, si no m’enganye. PAI on bona part dels apartaments i terrenys se’ls ha quedat el banc, i on la justícia també ha dit que les llicències són en bona part il·legals).

Tot això, sense oblidar els canvis de denominació de l’entramant d’empreses,que sona a joc d’inginyeria empresarials per desviar responsabilitats, i en definitiva, parlem d’una empresa concursada.
            Però tornant al PGOU que vol l’empresa siga la seua taula de salvació, es proposa com sòl urbanitzable nou 14.587.978,40 m2, ( el 21% del terme municipal), i que sols amb els dos PAIS referits s’ocupa quasi eixa extensió ( 11.118.391), és a dir, que del 112388,47 habitants nous ( pobre el que li toque ser l’habitant que compte com 0,47), 105795 són els previstos per als dos PAIS.
            Vista la fallida del boom immobiliari i especulatiu a l’impuls del qual es van gestar tot dos PAIS, i el sistema de creixement de l’empresa beneficiaria, i les males previsions a curt i mitjà termini sobre aquest model de desenvolupament, sembla un error aquesta aposta, que en cap moment de la tramitació del PGOU s’ha modificat el més mínim en quan a l’esperit, ara, l’ajuntament sense majories i el nou Consell haurien de repensar-ho tot..
  
La sentència irrecurrible del Suprem, és l’estocada al  miratge immobiliari dels darrers anys, s’ha demostrar ja no dóna més de sí, no podem tindre, a quasi tots els pobles de les nostres comarques, projectant actuacions urbanístiques per milers de persones, clònics camps de golf a cada passa...etc. La febra ja ha passat, i es preveu, que durant molts anys, el creixement urbanístic torne a les aigües de la racionalitat. Per tant, no té cap sentit aprovar un PGOU per a fer una nova ciutat de més de 126.000; tot el món té clar que ni en dos, ni en cinc, i ni en quinze anys, serà realitat, i possiblement mai, per tant, ¿ què passa amb tota la gent a la qual se li afecta amb la catalogació de  prop de 15 milions de m2 com a urbanitzable?, per què hauran de suportar durant anys una càrrega impositiva innecessària?

 Si el sòl urbanitzable actual és de 2.588.280,39 m2, als quals se’ls suma amb aquest nou PGOU 14.597.978.40 m2 nous, ens du a 17.186.258, 79 metres quadrats, per a un poble, recordem, que actualment no ronda als 3000 habitants. Aquest model de creixement no és sostenible.


I el parc temàtic?

Aquest PAI anul·lat tenia  associat un  parc temàtic “Mundo Ilusión” , i ja en 2010, el Consell va liquidar la societat pública ‘Mundo Ilusión’ que havia de gestionar l’anunciat parc dedicat a la màgia i el circ, el particular Terra Mítica ansiat pel presidiari Carlos Fabra
En 13 d’octubre de 2004, el conseller d’Economia, el president de la Diputació i els alcaldes de Cabanes i Orpesa van signar un conveni per a desenvolupar el projecte, “entre altres arguments, perquè la Generalitat ho veia com un objectiu prioritari”. El text indicava que, a través de la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. SA, “es redactarà i executarà el projecte del Centre d’Oci Mundo Ilusión, i la clàusula deia clarament els propietaris del sòl del PAI han de cedir gratuïtament a la Generalitat la superfície de terrenys sobre els quals se situarà el futur Centre d’Oci Mundo Ilusión, 800.000 metres quadrats.

Aquest sòl, no s’expropia com va fer la Generalitat, amb Terra Mítica, sinó que ací, directament, se li lleva sense cap indemnització als propietaris, la qual cosa és furtar en tota regla, d’un sòl, que d’haver-se desenvolupat el PAI, tindria un valor segons la valoració dels terrenys que va fer la adjucatària, de 30 € el m2, o siga, 24.000.000 d’euros, per al Consell, per a un parc temàtic que han descartat fer.

Ara, amb el PAI definitivament anul·lat, i amb la nul·la intenció del Consell de fer cap parc temàtic, és el moment de deixar sense efecte aquest conveni, que malgrat tot, segueix en vigor.

Compromís exigeix al Govern saber la xifra final de la factura del Castor davant els nous ‘pagaments sorpresa’

Mulet: “És indignant que ens enterem de les pretensions del PP de pagar indemnitzacions addicionals als promotors d’un projecte energètic fallit per la premsa i gràcies als informes comptables d’una empresa canadenca, per això demanarem saber tot el que queda per pagar i el cost total del projecte Castor”
Madrid, 26 de febrer de 2016

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha demanat per escrit al Govern conèixer els costos exactes, programats i el deute pendent tant amb la societat que va promoure el fracassat projecte Castor, a Vinaròs com amb la pròpia Enagás (que se n’ha fet càrrec del manteniment i hivernació) o qualsevol altra empresa atribuïbles a aquest projecte, de manera que demana al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme saber quins drets retributius estan sent, o han estat meritats, en virtut de reals decrets o qualsevol altra normativa que supose afeccions a la Hisenda pública.

No són possibles més sorpreses i balafiament de diners en una obra que ha estat un despropòsit des de l’inici i amb allò que podríem considerar perfectament un deute impropique s’ha endut milers de milions d’euros en projectes, obres, afeccions mediambientals, expropiacions i capital públic que hauria d’haver estat destinat a altres sectors molt més prioritaris”, ha explicat el senador valencià. Mulet ha recordat que “el projecte va arrancar amb uns costos d’execució de 500 milions i van acabar en 1.400 milions d’euros, xifra descontrolada molt superior als costos mitjans de construcció d’emmagatzematges similars”, un fet ja de per si “doblement alarmant” donat que es tracta de recursos públics i que veiem com “no és el preu final de la factura”, ha afegit.

L’OCU ha aproximat a uns 4.730 milions la suma que els consumidors hauran de pagar als rebuts de gas pel projecte fracassat fins el 2046, quan acabarà la hipoteca d’esta ocurrència que va ser el Castor “i que en qualsevol societat madura haguera tingut un desenllaç ben diferent tant cap als seus promotors com cap als responsables polítics que van propiciar-lo i els que estan pagant milionades de forma gairebé secreta”, ha denunciat.

El soci canadenc d’ACS a Escal, el grup Dundee Energy, que té un 33% del projecte Castor, ha revelat en els seus comptes anuals de l’exercici passat, que “el 17 de novembre de 2015, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme va emetre unaresolució que estableix una retribució addicional de 253.300.000 d’euros, i el reemborsament de les despeses d’operació i manteniment en una quantiaaddicional de 42,3 milions”.


Compromís exige al Gobierno saber la cifra final de la factura del Castor ante los nuevos ‘pagos sorpresa’
Mulet: “Es indignante que nos enteramos de las pretensiones del PP de pagar indemnizaciones adicionales a los promotores de un proyecto energético fallido por la prensa y gracias a los informes contables de una empresa canadiense, por eso queremos saber todo lo que queda por pagar y el coste total del proyecto Castor”
Madrid, 26 de febrero de 2016
El senador de Compromís, Carles Mulet, ha pedido por escrito al Gobierno conocer los costes exactos, programados y la deuda pendiente tanto con la sociedad que promovió el fracasado proyecto Castor, en Vinaròs como con la propia Enagás (que se ha hecho cargo del mantenimiento y hibernación) o cualquier otra empresa atribuibles a este proyecto, por lo que pide al Ministerio de Industria, Energía y Turismo saber qué derechos retributivos están siendo, o han sido devengados, en virtud de reales decretos o cualquier otra normativa que suponga afecciones a la Hacienda pública.
No son posibles más sorpresas y despilfarro de dinero en una obra que ha sido un despropósito desde el inicio y con lo que podríamos considerar perfectamente una deuda impropia, que se ha llevado miles de millones de euros en proyectos, obras, afecciones medioambientales, expropiaciones y capital público que debería haber sido destinado a otros sectores mucho más prioritarios“, ha explicado el senador valenciano.

Mulet ha recordado que “el proyecto arrancó con unos costes de ejecución de 500 millones y terminaron en 1.400 millones de euros, cifra descontrolada muy superior a los costes medios de construcción de almacenamientos similares”, algo ya de por sí “doblemente alarmante”dado que se trata de recursos públicos y en el que vemos como encima “no era el precio final de la factura“, ha añadido.
La OCU ha aproximado a unos 4.730 millones el monto que los consumidores tendrán que pagar en sus recibos de gas por el proyecto fracasado hasta el 2046, cuando terminará la hipoteca de esta ‘ocurrencia’ que fue el Castor “y que en cualquier sociedad madura hubiera tenido un desenlace muy diferente tanto hacia sus promotores, como hacia los responsables políticos que lo propiciaron como con los que están pagando millonadas de forma casi secreta“, denunció.
El socio canadiense de ACS en Escal, el grupo Dundee Energy, que tiene un 33% del proyecto Castor, ha revelado en sus cuentas anuales del ejercicio pasado, que “el 17 de noviembre de 2015, el Ministerio de Industria, Energía y Turismo emitió una resolución que establece una retribución adicional de 253,3 millones de euros y el reembolso de los gastos de operación y mantenimiento en una cuantía adicional de 42,3 millones”.

dijous, de febrer 25, 2016

El Supremo rechaza recurso de casación interpuesto de Generalitat y Marina d’Or sobre la paralización del TSJ-CV del PAI Marina d’Or GOlf


El Supremo rechaza recurso de casación interpuesto de Generalitat y Marina d’Or sobre la paralización del TSJ-CV del PAI Marina d’Or GOlf


El PAI Marina d’Or Golf, de 18.000.000 metros cuadrados, a desarrollar en su mayor parte en el término municipal de Cabanes, continua anulado y condena el supremo a costas a la Generalitat y a la empresa Marina d’Or.
Decenas de vecinos han estado pagado un IBI abusivo por una zona que no se puede desarrollar.
¿Qué responsabilidades piensa adoptar ahora el ayuntamiento?

Sentencia Nº: 328/2016 RECURSO CASACION Num.: 1110/2014 Votación: 02/02/2016 Ponente Excmo. Sr. D.: José Juan Suay Rincón Secretaría Sr./Sra.: Ilma. Sra. Dña. María Jesús Pera Bajo S E N T E N C I A 328/2016 TRIBUNAL SUPREMO. SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO SECCIÓN: QUINTA

En el recurso de casación nº 1110/2014, interpuesto por la GENERALITAT VALENCIANA, representada y asistida por el Letrado de sus Servicios Jurídicos, y por la Entidad CONSTRUCCIONES CASTELLÓN 2000, S.A.U., contra la Sentencia nº 1241/2013 dictada por la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la

Emplazadas las partes, la recurrente (CONSTRUCCIONES CASTELLÓN 2000, S.A.U.) compareció en tiempo y forma ante este Tribunal Supremo, y formuló en fecha 14 de abril de 2014 su escrito de interposición del recurso, en el cual expuso los motivos de casación que consideró procedentes y solicitó la casación y anulación de la sentencia recurrida dictando otra, en su lugar, que declarara conforme a derecho el acto impugnado en el procedimiento, es decir, el Acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de Castellón de 23 de abril de 2010 por el que se aprobó la Homologación y el Plan Parcial del Sector "Marina d,Or Golf" de Cabanes, con expresa imposición de costas a quien se opusiera. La también recurrente, GENERALITAT VALENCIANA, compareció igualmente en tiempo y forma ante este Tribunal Supremo, y asimismo formuló en fecha 20 de mayo de 2014 su escrito de interposición del recurso, en el cual, tras exponer los motivos de casación concurrentes en el caso a su juicio, interesó el dictado de una sentencia que casara la sentencia recurrida y dictara otra desestimatoria totalmente del recurso de instancia.

EXTO.- Desestimado en su integridad el presente recurso de casación, procede imponer las costas a las recurrentes a tenor de lo dispuesto por el artículo 139.2 de nuestra Ley jurisdiccional. Cabe no obstante limitar su alcance, como establece este mismo precepto; así que, atendida la índole del asunto y la conducta desplegada por las partes, la cuantía de tales costas, por todos los conceptos, no podrá exceder de 4.000 euros más IVA y deberá ser satisfecha por mitades por ambas partes recurrentes (solo respecto a los particulares que vinieron a oponerse a la estimación del recurso, porque la corporación municipal igualmente afectada manifestó en dicho trámite su conformidad con aquél).

VISTOS los preceptos y jurisprudencia citados, así como los de pertinente aplicación. Por todo ello, en nombre de SM el Rey y en el ejercicio de la potestad que, emanada del pueblo español, nos concede la Constitución

. F A L L A M O S 1º.- No haber lugar y, por tanto, desestimar el recurso de casación nº 1110/2014, interpuesto por la GENERALITAT VALENCIANA y por la Entidad CONSTRUCCIONES CASTELLÓN 2000, S.A.U. contra la Sentencia nº 1241/2013 dictada por la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana en fecha 29 de noviembre de 2013, recaída en el recurso nº 185/2010. 2º.- Condenar a las partes recurrentes en las costas del presente recurso de casación, en los términos expresados. Así por esta nuestra sentencia, que deberá insertarse por el Consejo General del Poder Judicial en la publicación oficial de jurisprudencia de este Tribunal Supremo, definitivamente juzgando lo pronunciamos, mandamos y firmamos



divendres, de febrer 19, 2016

Jutjat citat a declarar funcionària de Cabanes i demana informació al banc en el cas que té imputats a, alcaldessa, exacalde i arquitecte i el seu soci.





Cabanes a 19 febrer de 2016. El Jutjat d’instrucció número 4 de Castelló, ha citat a declarar com testimoni per al proper dia 15 d’abril a la tècnica del departament de comptabilitat de l’ajuntament, dins del cas en el qual s’ha imputat a l’alcaldessa del municipi, Estrella Borràs, a l’exacalde Artemio Siurana, a l’arquitecte municipal, Rubén Bellido, i a l’arquitecte soci d’aquest, Juan Antonio Juncos.

Igualment s’ha requerit a les entitats bancàries a les quals l’ajuntament ingressava els treballs de Juncos, un extracte dels moviments fets.  Borrás i Bellido van ser imputats pel jutge a petició del fiscal, en estiu del 2014, i Siurana i Juncos  en abril de 2015

Aquest cas ha estat paralitzat durant mesos perquè l’ajuntament no havia remés al jutjat la informació que sol·licitava. A pesar de dur mesos imputats des de 2014 ( l’arquitecte també ho va estar per un altre cas), tant Borrás com aquest han continuat en els seus càrrecs, el segon com màxim responsable del departament d’urbanisme.
Aquest cas s’origina per l’adjudicació directa de contractes de l’ajuntament al despatx privat que comparteixen aquest i el seu soci, Juan Antonio Juncos. El jutjat va citar a declarar com imputats a Borrás i Bellido, i després, també en  qualitat d’imputats a Artemio Siurana Gauchia (exalcalde del municipi des de 1999 a 2011) i Juan Antonio Juncos Martínez, soci de Rubén Bellido.
Segons va denunciar el regidor d’Units pel Poble-Compromís, a Cabanes, Carles Mulet, entre 2008 i 2013, res més prendre possessió Bellido del càrrec d’arquitecte municipal interí, es van adjudicar prop de 30 contractes per un valor que superarien els 200.000 (almenys un d’ells contracte major, sense oferta pública i uns altres clarament fraccionats en varis per a poder ser considerats obra menor). Segons les investigacions iniciades per la Fiscalia de Castelló, no es va trobar per part del secretari municipal cap causa que justificara la externalització d’aquestes adjudicacions, quan podien haver sigut realitzades per part de l’arquitecte municipal.

En aquest sentit, el decret de Fiscalia recorda que en un informe de maig de 2014 el secretari municipal tampoc va saber desgranar “la motivació per la qual es van encarregar aqueixos serveis a aquest despatx -en referència a Juncos Redondo Arquitectes- i no a un altre”. Segons el mateix escrit, “els fets relatats revesteixen, en principi i sense perjudici d’ulterior qualificació, els caràcters d’un delicte continuat de prevaricació (…), d’un altre també continuat de frau i exaccions il·legals (…) i d’un altre de negociacions prohibides a funcionaris”, i cita com a principals responsables a l’alcaldessa i a l’arquitecte municipal, encara que assenyala que en els fets podrien haver participat altres persones “la intervenció de les quals haurà d’investigar-se”.

Sobre Estrella Borrás va concloure la Fiscalia que tenia coneixement dels “detalls” de les contractacions, algunes de les quals van ser realitzades sota el seu mandat, “donades les queixes formulades per altres regidors que van demanar reiteradament l’obertura d’una comissió de recerca que no consta haver-se dut a term
e”.

divendres, de febrer 12, 2016

El cas de corrupció que acorrala a Boning la presidenta del PP valencià; els noms i la trama. Caturla, Mari, Barberá...

El cas de corrupció que acorrala a la presidenta del PP valencià; els noms i la trama. 



Màximo Caturla, està ara en el focus per casos de corrupció detingut per la Guàrdia Civil, mà dreta de Rus i màxim responsable dels desfalcs en l'empresa pública CIEGSA, de la qual era gerent al mateix temps que era secretari Autonòmic d'Educació entre 2004 i 2007.


Anys 2000/2004 Isabel Bonig era una completa desconeguda, és Vicente Aparici, alcalde llavors de la Vall d'Uixó (condemnat per robar un furgó de sabates en grau de temptativa) qui la fitxa com a assessora de personal i jurista en l'Ajuntament de La Vall d'Uixó. 

El seu marit i ella estan opositant per a jutges, ella no solament no aprova sinó que les seues notes li aconsellen deixar les oposicions i veu la seua possibilitat en la política quan Aparici perd l'Alcaldia i és imputat, passant a la diputació amb Carlos Fabra, ascendint fins a 2nd Vicepresident, i després acabant la seua vida política com a Senador fins a aquestes últimes eleccions de desembre.


Anys 2004/2007 després de perdre l'Alcaldia, Isabel Bonig passa a ser Assessora de Gabinet de Conselleria d'Educació de la mà de Vicente Aparici. És en eixos anys d'assessora, quan entaula amistat i relació amb Màximo Caturla i amb Jesús Marí Farinós en la Conselleria d'Alejandro Font de Mora.

Jesús Marí, mà dreta de Ciscar, i Sotssecretari de Presidència és company de gabinet junt Bonig i Caturla fins que es retira a l'empresa privada del sector educatiu.


(ací també està Bruno Broseta, com a Director General, germà i soci del famós bufet H.Broseta) tots companys d'aventures i assessors dels Consellers, Alejandro Font de Mora i José Ciscar, Jesús Marí provinent una família amb molt de poder.


En aquestes dates s'estreny l'amistat entre ells i en 2006 Jesús Marí es casa amb Silvia Prieto Any, copropietària al costat dels seus germans de l’empresa SECOPSA .


Com hem dit, 2007 Isabel Bonig es presenta com a primera de llista per a l'Alcaldia de La Vall d'Uixó amb un fortíssim desplegament de mitjans, Aparici es retira a la Diputació i deixa pas a la seua pupil·la.

Any 2009 Bonig elimina SUMA empresa publica de recollida del fems urbans i neteja, i dóna tot el servei a l'empresa del seu amic encara que siga de València; SECOPSA i ho lliura tot a canvi de res, camions, personal, locals, maquinària, tot per a 20 anys.
Secopsa no solament no compleix el contracte fet a la seua mida, és que a més usa els camions municipals i els vehicles i personal per a cobrar altres serveis de la Diputació en altres ciutats i ports, carregant aquests a despeses de La Vall d'Uixó, alguna cosa molt greu i que es demostra amb fotografies i proves.

S'inicien les denúncies per incompliments de contracte, i Oscar Clavell en eixe moment regidor d'urbanisme, fa d'escuder d'Isabel Bonig i davant les reclamacions i denúncies dels tècnics en 2011 sent encara Alcaldessa Bonig, aquesta deixa que Oscar assumisca la responsabilitat i ordene el pagament a SECOPSA en contra dels informes dels tècnics i sabent que era il·legal, escenifiquen aquest pagament sent Clavell alcalde accidental, per a salvar la pell a Bonig en cas que el cas els porte problemes, com així ha estat.


En 2011 van tornar a guanyar les eleccions i Isabel als 10 dies abandona al seu poble i es marxa de Consellera deixant a Clavell com a Alcalde. Pagament als serveis prestats.


Treballadors de l'ajuntament denuncien coaccions de l'abans regidor d'urbanisme Oscar Clavell, perquè signen els pagaments del treball que no ha fet SECOPSA i es pague a l'empresa el que no ha treballat, aquest fet sembla ser el principi de la imputació de Clavell; la bàrbara quantitat de 700.000 euros, ahí és res!


En 2012 Barberá adjudica a Secopsa la segona contracta més important de València, la concessió per quatre anys per a mantenir més de 500 edificis ronda els 27 milions



En la Vall, Secopsa incompleix sistemàticament totes la seua obligacions, no inverteix en vehicles, els que tenen són els mateixos i a més els utilitzen en altres pobles per al seu benefici, no es van de les instal·lacions municipals, redueix el número dels treballadors, no compleix el contracte de servei, no construeix les instal·lacions esportives i té el poble brut segons els veïns.

En 2015, Clavell perd l'alcaldia de la Vall d'Uixó i per tant, assetjat per la justícia se li complica la situació mentre la seua mentora, malgrat deixar de ser consellera, contínua com a diputada autonòmica ( aforada) i es veu ascendida a màxima dirigent del PP valencià que acaba de perdre alcaldies, diputacions, Generalitat…

Bonig utilitza el seu poder orgànic i col·loca a Clavell en la llista per al Congrés per Castelló, on aconsegueix l'acta i per tant l'aforament; setmanes després de prometre el càrrec, és processat per la jutgessa que instrueix el cas. Amb el necessari salt ara al Suprem, Clavell i per extensió Bonig, guanyen un temps preciós.

La trucada a mantenir les regnes del PP valencià que es dessagna per la corrupció, estaria per tant implicada en primer plànol en un cas igual de greu.