divendres, de març 30, 2012

Cabanes: L’alcalde falta a la seua paraula, i convoca el plenari a les 12:30 del matí.


30 de març de 2012. Des de sempre, els plenaris de l’ajuntament de Cabanes s’havien celebrat per la vesprada i fora de l’horari laboral, per facilitar a la població treballadora poder assistir i presenciar els debats i deliberacions del govern local.
            A pesar d’això, durant la passada legislatura, el PP de manera unilateral va canviar l’hora dels plens, per passar a fer-los a les12:30, un horari que va provocar que els veïns deixaren d’assistir.
            A l’inici d’aquesta nova legislatura, la petició per tornar a fer els horaris com sempre, va ser una de les primeres peticions dels grups de l’oposició, i l’alcalde es va comprometre a tornar a fer-los per les vesprades, i així ha estat en tots els plens ordinaris i extraordinaris, fins, avui, on l’alcalde, ha convocat el plenari a les 12:30, trencat d’aquesta manera amb el seu compromís i deixant sense valor la seua paraula.
            L’excusa donada en la passada comissió informativa prèvia, és que la mesura s’aplica per estalviar “ pagar hores” ( al secretari i a l’agutzil, s’entén, ja que són els únics treballadors de l’ajuntament que han d’estar en el plenari). Aquesta excusa, no té raó de ser, ja que allò que ha de primar és el dret dels veïns a poder acudir als plens de l’ajuntament.
            Ahir, ja van haver veïns que van mostrar a Units pel Poble la seua sorpresa i indignació per aquest canvi .
            Units pel Poble ha lamentat la involució i les males maneres que està adquirint l’equip de govern; a més del canvi d’hora ara provocat, han desaparegut pràcticament les abans habituals comissions informatives d’urbanisme, i tant en aquestes, com en les d’Hisenda, han eliminat el darrer punt de l’ordre del dia que estava destinat a preguntes de l’oposició. Igualment, després d’un any  de creada, no s’ha convocat la comissió informativa de festes.
            Des d’Units pel Poble s’espera una rectificació pel bé del poble

dimarts, de març 27, 2012

Arenas movedizas - columna d'avui a la COPE

Ha vingut la primavera ha vingut, com cada any, i Javier Arenas, com cada cop que s’ha presentat a la presidència de la Junta d’Andalusia, no ha aconseguit traure majoria absoluta.  De nou es demostra com les enquestes no són sempre de fiar, i de la majoria absoluta que totes pregonaven, s’ha quedat prou lluny.
            Al País Valencià, ja vam vore en les passades eleccions autonòmiques i municipals com a Compromís ens atorgavuen uns resultats lamentables, vam trencar en totes i donar un salt de gegant. Per tant, com es sol dir, mai es pot dir gat fins trindre’l al sac.
            Aquesta experiència, la de la primavera i la d’Andalusia, ha de servir com a un punt d’inflexió contra la resignació, i a no donar mai per perduda cap batalla. Les mesures salvatges que està aplicant i aplicarà encara més a partir d’ara el Govern Rajoy, moltes d’elles facilitades ja anteriorment per Zapatero, han de ser contestades i poden ser derrotades, i per això, el proper dijous 29 la vaga general ha de ser massiva, i que el PP veja, que no té via lliure per continuar aplicant les mesures més bàrbares contra els drets de la ciutadania.
            Cap mal dura 100 anys, i per això, els percursors de l’Europa ultra neolliberal, dels desmantellament de l’Estat de Benestar, també estan pagant els seues abusos, i el futur electoral de Merkel i Sarkozy també sembla estar penjant d’un fil.
Corren mals temps, és veritat, però de ptijors hem pogut eixir-ne, la humanitat, i som la gent el motor dels canvis, els que podem traure’ns els jous i les cadenes , i de les darreres cuejades d’un sistema econòmic i polític insostenible com aquest, també en podrem eixir, sempre i quant tinguem voluntat de fer-ho.
            Continuem amb els exemples i Andalusia en primer terme, la part més positiva, és que retrocedeix el bipartidisme que semblava que anava a menjar-se , fa pocs mesos, tota la pluralitat d’opcions, i no ho ha fet, a pesar de tindre un model que ho propícia. I sobre tot, a Astúries, que tot i la majoria aritmètica de la dreta o extrema dreta, guanya en pluralitat, tenint fins a 5 partits en el seu parlament. En tots dos casos, qui vulga governar ho haurà de fer  des del diàleg i sense veritats absolutes.
            Que al País Valencià estem davant d’un canvi de cicle, ja ningú ho pot qüestionar, amb el PP en lluites intestines, amb la corrupció menjant-se’ls vius, amb Camps fent de gondoler per l’albufera i pregonant que està disposat a tornar i amb el desastre econòmic que els aplega al coll, la pregunta és fins quan aguantarà Alberto Fabra la situació i convocarà eleccions anticipades. I el que també està clar, és que serà Compromís eixa clau del canvi.
Per tant, amics oients de la COPE; cal mirar en optimisme la primavera , encara que produïsca alguna al·lèrgia i problemetes pels canvis d’horari, però és un simptoma que les coses sempre canvien, i que després d’un hivern, sense hi ha alguna cosa a esperar.

dimarts, de març 20, 2012

Cap a la vaga

Passades les festes de la capital, i dels pobles fallers,  el calendari ens marca com a cita el dia 29 de març, que és el dia que els sindicats han posat per fer la primera vaga general contra les mesures del nou Govern de Rajoy.
            Des de fa mesos, els sindicats majoritaris s’han convertit en la diana de la dreta mediàtica i política, posant-los com l’origen de tots els mals, com a una espècie de paràsits malèvols que cal eradicar perquè tot funcione molt millor, i l’acarnissament amb els màxims dirigents de CCOO i UGT està aplegant a nivells propi de cacera de bruixes.
Total, desfet el principal partit de l’oposició, i més que es desfarà, l’obstacle real per a les polítiques salvatges i extremistes, eren els sindicats i per això, s’entra a mata-degolla amb ells, com si  feren nosa i foren una rèmora  innecessària. Molt s’ha parlat de la tebiesa, de la falta de reacció, del finançament, de la pròpia estructura de les organitzacions, però, quin d’aquests crítics presenta maneres alternatives per defensar els interessos de la gent treballadora? Quina alternativa al “ salves qui puga” anem a presentar?.

El problema, no són els sindicats, sinó  l’acomodament i el meninfotisme. Les xifres oficials diuen que ja són unes 64.000 persones les que a les comarques de Castelló estan ja sense treball; alguns ens diran que bé, que eixes xifres són exagerades perquè hi ha gent que sobreviu gràcies a treballs en negre, però també caldria recordar quants joves encara no han passat a formar part d’eixos 64.000 oficials, per estar encara amb algun estudi  simplement per passar el temps ja que no hi ha res més que fer.
64.000 persones al carrer, segurament donaríem molta més por que els pocs mils que eixirem per exemple el dia 1 de maig, o hem estat eixint en les darreres mobilitzacions.

Ens vénen que el nostre únic objectiu és treballar, treballar i treballar, i que per a d’això hem nascut, i mentre, les possibilitats  per accedir als llocs de treball són cada cop més difícils, mantenir el que en tinga un, també cada cop més complicat, i ser emprenedor i buscar-se la vida, missió impossible sense cap ajut ni incentiu.

Per tant, motius per la vaga i tant que hi ha, i l’excusa no pot ser si s’està d’acord o no en qui la convoca, sinó si s’està d’acord en les retallades  de drets que han costat tant d’adquirir durant dècades , si hem de continuar empassant-nos-ho tot, o plantar-nos i intentar canviar el curs de les coses.

En definitiva, amics de la COPE, s’han acabat les festes, i ara, ve la realitat

dimarts, de març 06, 2012

columna COPE d'avui

Escoltar els informatius d’esta cadena, com de qualsevol altra, sobre tot quant es parla d’economia, s’està convertint en una activitat de risc, no recomanable per a que pateix del cor, ensurt darrere d’ensurt, no veiem hora bona i tot són notícies que ens diuen que cada cop la cosa està un poc més malament, i que anem preparant-nos perquè allò que s’ens ve damunt realment fosc.

Es parlen de conceptes i termes que ja formen part de la nostra família, i potser estem tant acostumats a ells que ja ni ens preguntes què volen dir, i si són reals, però com sabem certament que ens ho creguem o no, anem a patir-ho, millor no calfar-nos el cap.

Euribor, Prima de risc, agències de qualificació, deute , qualificació del deute espanyol...etc son noms que sols escoltar-los cal posar-se a tremolar, i ens fa caure per l’esquena una suor gelada i ens posa la pell de gallina, ja que són l’excusa per estrènyer un poc més les clavilles.

En eixe escenari ombrívol, on les decisions polítiques i econòmiques no les prenen els governants, més enllà de la Merkel, sinó no es sap qui, ...aquella promesa de Rajoy de no apujar cap impost, i de traure’ns de la crisi el dia després de tirar a Zapatero de la Moncloa, ...ha canviat ara de discurs i la culpa és compartida en part per la política dels anteriors, i perquè la cosa està més malament del que pensàvem.

I mentre, l’atur continua sent un drama al qual diàriament han d’enfrontar-se cada dia més famílies, on darrere de cada xifra asèptica, hi ha gent que ho està passant malament, i la resta, que estem amb l’amenaça constant de quedar en la mateixa situació a la primera de canvi, i cada dia, amb menys drets, amb menys capacitat econòmica i més desprotegits. Per això, no sé quin és ja el paper de la classe política, directament es podria votar a Merkel, Standard&Poor's o Moody's , i ens estalviaríem els salaris dels seus subalterns, siguen zapateros o rajoyis, que per a cumplir ordres, no cal tanta parafernàlia.

En definitiva, estimats oients, l’apocalipsi econòmic continua amenançant-nos cada dia, imagine al final quedarem immunes a la por i tant ens donarà que ens atraquen un poquet o que directament ens ho lleven tot.

Que passen vostes una bona setmana, a pesar dels Mercats, i fins la propera