dilluns, de gener 23, 2017

La incontinència sexual del monarca emèrit i els fons reservats.





No sé com caminarà la corba poblacional i les estadístiques, però imagine que ja serem més de la meitat dels ciutadans d'aquest estat, que no hem pogut votar la constitució (ni les seues reformes exprés); no hem pogut votar (com tampoc van poder fer-ho els nostres pares o avis) si volíem/volien tornar a la legítima república, o a una monarquia parlamentària. No hem pogut votar els símbols ni la forma d'estar en aquest estat. Als nostres pares o avis no els van deixar més opció que un text tancat, era empassar-se això o la por a tornar arrere.

I així, el ungit pel dictador com el successor natural del seu règim, va continuar en el poder, regnant però no governant, però sent intocable, manejant ingents quantitats de diners públics per a fer els seus negocis, i utilitzant sembla ser el càrrec d’ “ambaixador d'Espanya” per a amuntegar una fortuna segons s'ha publicat.

Durant dècades, el monarca Juan Carlos I era intocable, la família real solament podia ser lloada i aplaudida, obrir telenotícies o la premsa del cor. Recordem com no fa tant, fer programes d'humor blanc sobre la família real, et podia condemnar a l'ostracisme en els mitjans de comunicació no sols públics, sinó també privats. Les fotos de Juan Carlos “en pilotes” sobre el famós iot, solament van gosar publicar-les la premsa italiana, i les presumptes aventures o desventures sexuals, solament eren objecte de “xascarrillos” i comentaris privats, ningú podia publicar res mentre els pressupostos de l'Estat, suposadament, servien per a comprar silencis o lliuraments sexuals del monarca.

Una editorial a la vora de la il·legalització, a Euskadi, va tenir la gosadia de publica un lliure de referència “ Un rei, colp a colp”; on relatava amb tot luxe de detalls els “lligues” de Juan Carlos, les ombres sobre l'accident que va costar la mort al seu germà major i per tant hereu del regne, o les aventures “empresarials”.
Van venir després els escàndols, d'assassinats d'óssos borratxos o elefants a Àfrica, de marichalars i urdangarins, el cas Noos i el “ calvari” d'una infanta que semblava normal, a poc a poc s'obri la veda, i si feia poc còmics com Toni Albà es jugava el tipus imitant-li, semblava que ja es podia parlar, després de la cesura a revistes com el Jueves.

Es parlava per fi de les suposada infidelitats, de la distància del rei amb la reina, dels negociets es veu la censura encara impera. L'erosió era ja inaturable, i la figura de el “campechano” era insostenible. Així que es gesta una renovació exprés, gràcies a la masclista llei sàlica, i a aquesta Constitució no votada per tants, i col·loquen rei nou, mentre els seus pares mantenen privilegis i poder com a emèrits.

Ara de nou, s'obri la veda i es parla amb normalitat dels suposats silencis pagats amb diners públics ( via CNI) a les amigues sexuals del monarca; com els diners dels contribuents va servir per a silenciar a presumptes “prostitutes de luxe?, no se si el concepte és fort, però quan hi ha diners pel mig, no se m'ocorre un altre terme. 

Suposades filtracions d'aquestes pràctiques de la intel·ligència espanyola, xifres astronòmiques, arguments de pel·lícules d'espies de sèrie b… de vedettes, cantants, models, morts tràgiques, tafaneries, una llarga llista de “amigues” amb dret a la urpa als fons públics, fins a arribar a la cèlebre Corina, sobre qui també existeixen ombres de fins a quin punt va poder fer usurpació de funcions o omplir-se la butxaca.

Ara ve quan com a representant públic, vaig a demanar explicacions d'aquests suposats pagaments. Apostes?, van a facilitar-me aquesta informació, o dir-me que en preguntar pel CNI o la Casa Reial, no tinc dret ( no teniu dret els ciutadans) a saber en què s'ha gastat els nostres diners. 

Òbviament, m'importa poc el que haja pogut fer el monarca emèrit, l'actual o qualsevol membre de la casa reial, amb les seues zones erògenes, no m'importa gens ni miqueta (més enllà de l'acte d'hipocresia amb el seu paper institucional, d'un càrrec que emana de la gràcia divina segons la tradició catòlica i permeten reines divorciades o reis presumptament amb pulsions irremeiablement a la infidelitat, però, si mirem la història d'aquesta estirp, gens de sorpresa). M'importa, que eixa incontinència genital, sempre presumpta, acabe suposant el desviament de diners públics a les seues amigues sexuals… i açò, em tem, mai ens donaran complida informació més enllà de les possibles filtracions interessades.

Que cadascun es pague els seus vicis, i que el cap de l'Estat siga votat com qualsevol altre càrrec públic, que es fique al llit amb qui vulga, però que s’ho pague ell. 

De moment, demane al Govern Central que m'explique quan no han costat les febres del Rei emèrit… espereu asseguts.

Carles Mulet

Senador de Compromís