divendres, de maig 19, 2017

Carles Mulet publica nou llibre sobre un desconegut capellà poeta de Cabanes assassinat en la Guerra Civil.

Carles Mulet publica nou llibre sobre un desconegut capellà poeta de Cabanes assassinat en la Guerra Civil.


Cabanes a 19 de maig de 2017. L’editorial Onada Edicions, ha tret a la llum un nou llibre del cabanyut Carles Mulet, fruit d’un treball d’investigació gràcies a l’accidental descobriment de la tràgica i curta vida de mossèn Jesús Boira Sidro.

L’escriptor s’endinsa en la recerca d’un personatge silenciat i ple de misteri; un jove  de Cabanes nascut en 1909, que acaba de capellà en la localitat de Culla, des d’on comença a escriure poemes en valencià que són publicats en la revista “ El Vers Valencià”, editada en València.  Són pocs els poemes que s’han localitzat en una publicació en llengua pròpia que també deixa d’editar-se per la Guerra Civil, però en ells es veu una ràpida evolució i creixement tant estilístic com en l’ús normatiu d’una llengua que començava aleshores a estandarditzar-se, en un curiós moviment de reivindicació i normalització emprés per sectors de l’esglèsia valenciana, com havia passat a l’altra banda del riu Sènia amb figures clau de la renaixença com mossèn Cinto de Verdaguer .

Mulet recull en este llibre els pocs poemes dels quals es té constància va deixar escrits Boira.

L’altra part del llibre, transcriu en primera persona el testimoni d’Herminio Sales, un veí de Culla de 92 anys, que va ser ajudant de missa ( “cotero” en Cabanes, escolà, o “monaguillo” en castellà), el qual, conta fil per randa, com va viure els darrers dies de Boira; com va haver de ser amagat en un mas del terme de Culla per no patir represàlies per ser capellà, com feia escola als xiquets del municipi.

Herminio Sales conta com Boira és cridat a files en la guerra per part de l’exèrcit republicà, i com suposadament veïns de Cabanes el delaten com capellà i això provoca siga assassinat en 1937 a les costes de la Pobla Tornesa.
En aquest treball també s’aporten els expedients de responsabilitat política de veïns de Cabanes als quals se’ls acusa de ser còmplices en l’assassinat del capellà-poeta.

Mulet ha explicat que aquest modest treball de sols 70 pàgines, va nàixer fruit de la fascinació pel personatge “ una persona religiosa, que es dedica a enviar poemes en valencià a una publicació de la ciutat de València, la qual és assassinada sense cap motiu, potser és l’antiheroi de totes les històries de la Guerra Civil, una víctima anònima, silenciada, un poeta en constant creixement al qual se l’esborra del mapa i es trunca una carrera prometedora. Un jove de 28 anys adorat pels alumnes als quals ensenyava no sols a escriure i llegir, sinó també música. Hem llegit molt d’herois carregats de somnis i ideologies, de guerrilles que donen fins l’últim alè per un món millor; de brillants polítics i activistes que lluitaren per la justícia social. Hem llegit dels abusos d’una llarga repressió franquista, dels crims del colpistes, però ben poc d’altres persones a les quals eixa guerra els va agafar pel mig, i els va esborrar completament. Aquest treball pretén ser un xicotet i homenatge per a aquella gent que ningú recorda, aquelles víctimes innocents, aquells que van fer callar”

Aquest llibre ja està disponible a Onada Edicions i els seus punts de venda, i serà presentat en societat les properes dades:

-               Castelló, 5 de juny a les 19:00 a la llibreria Argot
-               Cabanes,9 de juny a les 20:00 a l’esglèsia Parroquial

dijous, de maig 04, 2017

Assenyalat judici oral pel cas del censos de Cabanes

Assenyalat  judici oral pel cas del censos de Cabanes
Després de més de 10 anys d’instrucció, la manipulació del cens electoral de Cabanes per part del PP ja té data de judici en 2018.


Cabanes, a 4 de maig de 2017. El Jutjat del Penal número 1 de Castelló, ha assenyalat la data per la judici oral, per al pròxim dia 11 de juliol de 2018 ( més d’un any d’espera de nou), a les 9:30 del matí, en la qual compareixerà com acusat un veí de la Vall d’Uixó, Pascual Adsuara Moya, prèviament, la part acusadora, el regidor i  tinent d’alcalde de Cabanes, Carles Mulet, ha exigit una sèrie de noves proves pericials per intentar ampliar els responsables d’aquesta trama.

Aquest cas es va denunciar en 2007 per part del regidor Carles Mulet, després de que el aleshores alcalde del PP, Artemio Siurana, tres nebots seus, i dos dirigents del PP l local empadronar en el domicilis seus a desenes de veïns de la Vall d’Uixó, relacionats amb el gendre de l’empresari Jesús Ger ( Marina d’Or), amb grans interessos urbanístics en el municipi.
Arran les investigacions, es van aplegar a donar casos que veïns de la Vall d'Uixó van denunciar que en cap moment havien autoritzat aquestes altes, i que afirmaven que les signatures per les quals es donaven d'alta a Cabanes, estaven falsificades, altres, els quals mai van residir en el municipi ni un sol dia, van acudir a votar en les municipals a saber de l’escàndol generat per estar en el cens d’un municipi amb el qual no tenien cap vincle.

 
Des d’aquell moment, el procés va patir tot tipus de vicissituds. L’ajuntament del PP es va personar en el cas i va destinar els recursos de tots els veïns a intentar dinamitar tot el procés. Es va oposar a què s’avançara en les proves demanades per l’acusació, i va demanar l’arxivament del cas perquè no volent investigar absolutament res. 
 
Diversos sobreseïments, i reobertura del cas, fins aplegar a la convocatòria per fi del judici; en el qual de moment sols es seu un veí de la Vall d’Uixó acusat de falsificar algunes signatures per donar d’alta a veïns. En el procés han estat imputats funcionaris de l’ajuntament i demés veïns de la Vall d’Uixó. Segons Mulet “ esperem un poc de llum al final del cas, sabem que hi ha uns responsables polítics, que eren els que van guanyar en 2007 les eleccions municipals amb un cens unflat i la compra voluntats, de moment qui haurà de donar la cara és un actor secundari, que esperem que diga en el judici el que fins ara ha callat”



Señalado  juicio oral por el caso del censos de Cabanes

Después de más de 10 años de instrucción, la manipulación del censo electoral de Cabanes por parte del PP ya tiene fecha  de juicio en 2018.


Cabanes, a 4 de mayo de 2017. El Juzgado del Penal número 1 de Castelló, ha señalado la fecha por la juicio oral, para el próximo día 11 de julio de 2018 ( más de un año de espera de nuevo), a las 9:30 de la mañana, en el cual comparecerá como acusado un vecino de la Vall d'Uixó, Pascual Adsuara Moya, previamente, la parte acusadora, el concejal y segundo teniente de alcalde de Cabanes, Carles Mulet, ha exigido una serie de nuevas pruebas periciales para intentar ampliar los responsables de esta trama.

Este caso se denunció en 2007 por parte del regidor Carles Mulet, después de que el entonces alcalde del PP, Artemio Siurana, tres sobrinos suyos, y dos dirigentes del PP l local empadronar en el domicilios suyos a decenas de vecinos de la Vall d'Uixó, relacionados con el yerno del empresario Jesús Ger ( Marina d’Or), con grandes intereses urbanísticos en el municipio.

Gracias a  las investigaciones, se reunieron a dar casos que vecinos de la Vall d'Uixó denunciaron que en ningún momento habían autorizado estas altas, y que afirmaban que las firmas por las cuales se daban de alta en Cabanes, estaban falsificadas, otros, los cuales nunca residieron en el municipio ni un solo día, acudieron a votar en las municipales a saber del escándalo generado para estar en el censo de un municipio con el cual no tenían ningún vínculo.


 
Desde aquel momento, el proceso sufrió todo tipo de vicisitudes. El ayuntamiento del PP se personó en el caso y destinó los recursos de todos los vecinos a intentar dinamitar todo el proceso. Se opuso a que se avanzara en las pruebas pedidas por la acusación, y pidió el archivo del caso porque no queriendo investigar absolutamente nada. 
 
Varios sobreseimientos, y reapertura del caso, hasta llegar a la convocatoria por fin del juicio; en el cual de momento sólo se sienta un vecino de la Vall d'Uixó acusado de falsificar algunas firmas para dar de alta a vecinos. En el proceso han sido imputados funcionarios del ayuntamiento y demás vecinos de la Vall d'Uixó. Según Mulet “ esperamos un poco de luz al final del caso, sabemos que hay unos responsables políticos, que eran los que ganaron en 2007 las elecciones municipales con un censo hinchado y la compra voluntades, de momento quién tendrá que dar la cara es un actor secundario, que esperamos que diga en el juicio lo que hasta ahora ha callado”

dimecres, d’abril 05, 2017

A 1000 dies de la finalització del peatge de l’AP7


Avui, a 1000 dies hipotèticament de la fi de la reconcessió de l’explotació privada, PP i Ciudadanos han votat de nou en el Senat en contra dels valencians i valencianes, i el PSOE, dons ha fet el que sols fer, ni menjar ni deixar menjar, s’ha abstingut. De nou, quasi a soles en la defensa de la nostra moció a la Cambra Alta; que a soles ens apleguem a sentir en reivindicar per al nostre territori.
L’Autopista del Mediterrani, o AP-7, és un eix que comunica tota la costa mediterrània des de la frontera amb França fins a Algecires.
El 1970 el dictador Francisco Franco i el seu vicepresident Carrero Blanco,  signaven un decret d’execució i règim expropiatori per als terrenys necessaris de l’autopista. L’autopista va ser una destrossa mediambiental enorme per al nostre país. Però... era el preu que calia pagar; expropiacions ridícules, terreny quartejat per on ja passen carreteres nacionals, línies fèrries, carreteres comarcals, en un terreny fèrtil escàs però molt productiu.
Vam pagar en terra, i en peatges, però, en 1981 es va decidir (UCD) que calia exprimir més als valencians, prorrogant la concessió. En 1986 (PSOE)  va decidir que calia exprimir més als valencians, prorrogant la concessió.
Finalitzava en 2004, però en 2004  el PP van decidir que calia exprimir-nos més, i van allargar fins a 2019. Qui ens garanteix que en 2019 no ens tornaran a voler exprimer més?, no ningú, la veritat.
Una autopista que ve del franquisme, i una concessió allargada a traïció del poble, per UCD, PP i PSOE, quina metàfora.
Una autopista que signava un decret Carrero Blanco, eixe sinistre personatge al qual no se li poden fer tuits, o te’n vas a la presó. “Atado y bien atado”, l’herència del dictador, en vassallatge a les empreses constructores, reeditades pels partits dels pactes de silenci.
I ara, continuem en una semi dictadura, on si fas tuits de mal gust, contra polítics de la dictadura, a la presó, però si envies cartes con la Fundación Francisco Franco, a alcaldes i regidors de pobles amb nomenclatura franquistes, amenaçant-los per a que no complisquen la llei, no passa res.  Si la Fundació demana traure els tancs contra Catalunya, no passa res, però si un jutge demana complir la llei de memòria històrica, se l’aparta de la carrera
Si fas un tuit sobre un jerarca de la dictadura, a la presó, però si un periodista del règim amenaça de disparar escopetes sobre polítics, no passa res. Atado y bien atado... com les concessions a AUMAR
I el Govern ja ha anunciat, no confirmat, que no tenen previst renovar-la, no aclareix quines previsions futures té per al vial, com si pensen mantenir el peatge o implantar un sistema de pagament per ús (eurovinyeta), el que suposaria un nou cop a les pretensions dels usuaris que han estat pagant durant dècades abusius peatges per circular amb seguretat, quan en altres punts de la península no ha estat així.

Aquesta important via de comunicació discorre en els seus trams Tarragona-València i València-Alacant, seguint un recorregut paral·lel a dues carreteres nacionals (N340 i N332) que, de vegades, travessen importants nuclis de població i que suporten una elevada densitat de trànsit de vehicles.  Torreblanca, Ribera de Cabanes, les Alqueries, Oliva, Bellreguard, Palmera, l’Alqueria de la Comtessa, travessats per les nacionals.
Falten 1000 dies en teoria per a que finalitze la concessió. Els sembla poc?, a nosaltres, suposant que no ens tornen a trair... massa
El delegat del Govern Central a València va afirmar, com també va fer la ministra en el seu moment, que no s’allargarà més la concessió -després de 2 pròrrogues- però que el Govern podria optar per no suprimir totalment el peatge a l’AP-7 per «compensar» el dèficit acumulat en altres autopistes com les radials de Madrid o optar per altres fórmules de gestió.
Si posem xifres, Aumar explota els trams Tarragona-València i València-Alacant.  Va obtenir en l’exercici 2015, uns ingressos de peatge de 264 milions d’euros i un benefici abans d’impostos de 106 d’euros respectivament.

Hem proposat en diverses ocasions al Govern, sense obtenir resposta, si no és més econòmic alliberar com més aviat aquest vial que realitzar pegats i noves afeccions territorials, com va passar amb la variant del Maestrat de la N-340, que va costar 81,5 d’euros, va destruir milers d’explotacions agrícoles a ple rendiment, per finalment reproduir un vial saturat amb un carril per sentit. Però sembla clar que el Govern no està per realitzar reflexions tan profundes o molestar les concessionàries.

-Qui fa eixes variants desastroses, que conten tants diners?, doncs les grans constructores; també eixes implicades en la Gürtel i en el finançament il·legal del PP... també eixes.

La principal excusa per no voler recuperar l’AP-7 és l’alt cost que generaria el pagar els drets a l’empresa concessionària pel lucre cessant; però mai s’han aportat dades sobre què seria més costós econòmicament, si la construcció de noves infraestructures o aquest rescat (que faria innecessàries les variants ) i això parlant només en termes dineraris, ja que en termes ambientals o paisatgístics, a llarg termini, no hi ha comparació possible.

I encara així, no hi ha projectes per actuar en les Nacionals, fan nyaps, empastres, com desviar el trànsit per carreteres secundàries com el desviament entre Torreblanca i Nules, arruïnant comerços i creant nous punts negres.

Nosaltres, des de l’esquerra verda, òbviament ens agradaria un món ideal, on hi haguera transport públic de qualitat i on l’ús del cotxe fóra un luxe, que es penalitzara a qui fa ús
Però. Ens neguen trens dignes; han votat que no rodalies CS-Tortosa-Vinaròs, ens neguen invertir tren de la costa a les Marines o invertir com pertoca en el tren d’Alcoi a la platja.

Mentre han gastat els diners de tots en autovies gratuïtes que ningú gasta, mentre no tenen problema en amenaçar en rescats en radials que ningú usa... els valencians a pagar, repagar, tornar a pagar i pagar fins la sacietat el que fa més de 40 anys que hem pagat. Perquè a més a més, l’estat de conservació de l’AP7 és més bé lamentable


Els conductors d’aquestes zones estan farts de pagar peatges a la concessionària de l’AP-7 i de veure com en altres zones de la Península es construeixen autovies segures i les autopistes són rescatades, quan ací porten dècades pagant, de manera que la inversió està més que de sobres amortitzada. La gratuïtat de l’AP-7 és l’alternativa a l’elevada sinistralitat de la resta de carreteres saturades que tenim els valencians i valencianes.
1000 dies?, ningú ens garanteix siguen més després, però  1000 són una eternitat quan parlem de seguretat vial.
Rescatar l’ap7 és una actuació que es podria dur a terme de forma immediata, sense obres i aportaria un important valor afegit social i econòmic, per exemple, a zones turístiques i perifèriques. No em val  l’excusa del diners, mentre fins fa poc veien normal rescatar per 5.500 milions les autopistes radials, eixes que ningú gasta. Aumar, benefici abans impostos :106 millons, per tres anys 2017,2018, 2019: 318 milions d’euros.
O el que és el mateix, amb el què el PP  plantejar rescatar les radials ruïnoses que ningú gasta, es podrien rescatar 17 AP7 ja.. que sí que gastem i hem repagat.



Carles Mulet
Senador de Compromís

dijous, de març 23, 2017

dilluns, de gener 23, 2017

La incontinència sexual del monarca emèrit i els fons reservats.





No sé com caminarà la corba poblacional i les estadístiques, però imagine que ja serem més de la meitat dels ciutadans d'aquest estat, que no hem pogut votar la constitució (ni les seues reformes exprés); no hem pogut votar (com tampoc van poder fer-ho els nostres pares o avis) si volíem/volien tornar a la legítima república, o a una monarquia parlamentària. No hem pogut votar els símbols ni la forma d'estar en aquest estat. Als nostres pares o avis no els van deixar més opció que un text tancat, era empassar-se això o la por a tornar arrere.

I així, el ungit pel dictador com el successor natural del seu règim, va continuar en el poder, regnant però no governant, però sent intocable, manejant ingents quantitats de diners públics per a fer els seus negocis, i utilitzant sembla ser el càrrec d’ “ambaixador d'Espanya” per a amuntegar una fortuna segons s'ha publicat.

Durant dècades, el monarca Juan Carlos I era intocable, la família real solament podia ser lloada i aplaudida, obrir telenotícies o la premsa del cor. Recordem com no fa tant, fer programes d'humor blanc sobre la família real, et podia condemnar a l'ostracisme en els mitjans de comunicació no sols públics, sinó també privats. Les fotos de Juan Carlos “en pilotes” sobre el famós iot, solament van gosar publicar-les la premsa italiana, i les presumptes aventures o desventures sexuals, solament eren objecte de “xascarrillos” i comentaris privats, ningú podia publicar res mentre els pressupostos de l'Estat, suposadament, servien per a comprar silencis o lliuraments sexuals del monarca.

Una editorial a la vora de la il·legalització, a Euskadi, va tenir la gosadia de publica un lliure de referència “ Un rei, colp a colp”; on relatava amb tot luxe de detalls els “lligues” de Juan Carlos, les ombres sobre l'accident que va costar la mort al seu germà major i per tant hereu del regne, o les aventures “empresarials”.
Van venir després els escàndols, d'assassinats d'óssos borratxos o elefants a Àfrica, de marichalars i urdangarins, el cas Noos i el “ calvari” d'una infanta que semblava normal, a poc a poc s'obri la veda, i si feia poc còmics com Toni Albà es jugava el tipus imitant-li, semblava que ja es podia parlar, després de la cesura a revistes com el Jueves.

Es parlava per fi de les suposada infidelitats, de la distància del rei amb la reina, dels negociets es veu la censura encara impera. L'erosió era ja inaturable, i la figura de el “campechano” era insostenible. Així que es gesta una renovació exprés, gràcies a la masclista llei sàlica, i a aquesta Constitució no votada per tants, i col·loquen rei nou, mentre els seus pares mantenen privilegis i poder com a emèrits.

Ara de nou, s'obri la veda i es parla amb normalitat dels suposats silencis pagats amb diners públics ( via CNI) a les amigues sexuals del monarca; com els diners dels contribuents va servir per a silenciar a presumptes “prostitutes de luxe?, no se si el concepte és fort, però quan hi ha diners pel mig, no se m'ocorre un altre terme. 

Suposades filtracions d'aquestes pràctiques de la intel·ligència espanyola, xifres astronòmiques, arguments de pel·lícules d'espies de sèrie b… de vedettes, cantants, models, morts tràgiques, tafaneries, una llarga llista de “amigues” amb dret a la urpa als fons públics, fins a arribar a la cèlebre Corina, sobre qui també existeixen ombres de fins a quin punt va poder fer usurpació de funcions o omplir-se la butxaca.

Ara ve quan com a representant públic, vaig a demanar explicacions d'aquests suposats pagaments. Apostes?, van a facilitar-me aquesta informació, o dir-me que en preguntar pel CNI o la Casa Reial, no tinc dret ( no teniu dret els ciutadans) a saber en què s'ha gastat els nostres diners. 

Òbviament, m'importa poc el que haja pogut fer el monarca emèrit, l'actual o qualsevol membre de la casa reial, amb les seues zones erògenes, no m'importa gens ni miqueta (més enllà de l'acte d'hipocresia amb el seu paper institucional, d'un càrrec que emana de la gràcia divina segons la tradició catòlica i permeten reines divorciades o reis presumptament amb pulsions irremeiablement a la infidelitat, però, si mirem la història d'aquesta estirp, gens de sorpresa). M'importa, que eixa incontinència genital, sempre presumpta, acabe suposant el desviament de diners públics a les seues amigues sexuals… i açò, em tem, mai ens donaran complida informació més enllà de les possibles filtracions interessades.

Que cadascun es pague els seus vicis, i que el cap de l'Estat siga votat com qualsevol altre càrrec públic, que es fique al llit amb qui vulga, però que s’ho pague ell. 

De moment, demane al Govern Central que m'explique quan no han costat les febres del Rei emèrit… espereu asseguts.

Carles Mulet

Senador de Compromís

dimarts, de desembre 20, 2016

Montoro i els radicalismes

video

La gran coalició


La gran coalición y el déficit.

De nuevo, la gran coalición PP-PSOE-Ciudadanos ha votado a favor de hachazos a los ciudadanos. En el pleno del Senado de hoy, después de votarse la semana pasada en el Congreso, y hoy con el sonriente ministro Montoro en la Cámara Alta, se ha aprobado “ los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública”, un eufemismo para no decir austericidio con mayúsculas, o una mentira , aquello de la , “ estabilidad presupuestaria”,  de contener el gasto por parte de las administraciones públicas “, para que no se endeuden más allá de lo que Montoro quiere.

Todo ello, cuando  en  el caso del País Valencià, PP y el PSOE vienen maltratando sistemáticamente con una financiaciones injusta.

Nos hacen pagar como una comunidad rica, nos devuelven las migajas, y con ello no podemos pagar cosas básicas como la sanidad, la educación, o los servicios sociales, y nos dicen que no podemos gastar más de lo que el propio Montoro calcula arbitrariamente so pena de castigo. Como si no estuviéramos ya castigados con la infrainversión en todas las materias posibles, como si el largo periodo del gobierno autonómico del PP no fue un saqueo constante.

Por ello, que ahora la gran coalición vota de nuevo a favor de estas medidas antisociales y contrarias al modelo autonómico,  es preocupante; nada nuevo en el PP y Ciudadanos, pero en el caso del PSOE, les recordamos que estamos gobernando conjuntamente en PV y estas medidas nos volverán a asfixiar.

Es una  mentira hablar de estabilidad, cuando la Ministra de Defensa anuncia un incremento del 30% en su ministerio  ¿Servirá eso para controlar el fraude que cada año genera este ministerio, con una gasto tres veces superior al presupuestado?, ¿ o continuaremos gastando el dinero de los españoles con la compra de material destinado a MATAR personas?

Es mentira hablar de estabilidad cuando su gobierno no tiene reparo en anunciar 5.000 millones para rescatar autopistas que nadie usa, o cuando no han movido un dedo para recuperar la millonada de dinero público que se destinó a rescatar a la banca, o cuando continuamos rescatando a las eléctricas con tarifas punitivas mientras muere la gente por la pobreza energética.

Sí, claro,  es culpa todo de Europa, de la malvada troika, de la Merkel , que nosotros si no no lo haríamos, … cuando PP y PSOE traicionaron al pueblo español con el artículo 135 de la constitución,  han santificado a los bancos frente a las personas.

El gobierno del PP se han marcado objetivos de déficit que no han cumplido, pero han castigado así a las autonomías, que ¿para qué quieren superar esa barrera impuesta por Montoro?, para hacer políticas que necesitan los ciudadanos, para que el dinero de los ciudadanos vaya a cubrir necesidades básicas.

El PP impide a las autonomías el gasto; para que entremos en la jungla del sálvese quien pueda ( santo ideario ultra liberal), para que los servicios básicos acaben siendo negocios , para que las comunidades se vean tan ahogadas que prefieran devolver competencias transferidas  porqué los gobiernos del PP se gastan su dinero en menesteres más que discutibles, mientras recortan en política sociales.

El PP son malos gestores, porqué el dinero que manejan no es suyo, es de todos, u nos prohíben usarlo para el beneficio de la mayoría, y se dedican con sus medidas a contraer la economía, con lo que generan más ciudadanos con necesidades de políticas sociales, pero justo entonces, el hachazo.


El PP es el déficit, quienes más déficit general, pero también un déficit democrático, al atentar con sus medidas contra los derechos de los ciudadanos a poder vivir en dignidad, contra el deber de las administraciones a prestar los servicios básicos a la ciudadanía.
Nada atenta más contra la estabilidad, la de los ciudadanos, que un gobierno del PP, gracias al PSOE.



La gran coalició i el dèficit.


De nou, la gran coalició PP-PSOE-Ciudadanos ha votat a favor de destralades als ciutadans. En el ple del Senat d'avui, després de votar-se la setmana passada en el Congrés, i avui amb el somrient ministre Montoro en la Cambra alta, s'ha aprovat “ els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic”, un eufemisme per a no dir austericidi amb majúscules, o una mentida , allò de la , “ estabilitat pressupostària”, de contenir la despesa per part de les administracions públiques“, perquè no s'endeuten més enllà del que Montoro vol.

Tot açò, quan en el cas del País Valencià, PP i el PSOE vénen maltractant sistemàticament amb una finançaments injusta.

Ens fan pagar com una comunitat rica, ens retornen les engrunes, i amb açò no podem pagar coses bàsiques com la sanitat, l'educació, o els serveis socials, i ens diuen que no podem gastar més del que el propi Montoro calcula arbitràriament sota pena de càstig. Com si no estiguérem ja castigats amb la infrainversió en totes les matèries possibles, com si el llarg període del govern autonòmic del PP no va ser un saqueig constant.


Per açò, que ara la gran coalició vota de nou a favor d'aquestes mesures antisocials i contràries al model autonòmic, és preocupant; res nou en el PP i Ciudadanos, però en el cas del PSOE, els recordem que estem governant conjuntament en PV i aquestes mesures ens tornaran a asfixiar.

És una mentida parlar d'estabilitat, quan la Ministra de Defensa anuncia un increment del 30% en el seu ministeri. ¿ Servirà açò per a controlar el frau que cada any genera aquest ministeri, amb una despesa tres vegades superior al pressupostat?, o continuarem gastant els diners dels espanyols amb la compra de material destinat a MATAR persones?


És mentida parlar d'estabilitat quan el seu govern no té objecció a anunciar 5.000 milions per a rescatar autopistes que ningú usa, o quan no han mogut un dit per a recuperar la milionada de diners públics que es va destinar a rescatar a la banca, o quan continuem rescatant a les elèctriques amb tarifes punitives mentre mor la gent per la pobresa energètica.


Sí, clar, és culpa tot d'Europa, de la malvada troica, de la Merkel , que nosaltres si no no ho faríem, … quan PP i PSOE van trair al poble espanyol amb l'article 135 de la constitució, han santificat als bancs enfront de les persones.


El govern del PP s'han marcat objectius de dèficit que no han complit, però han castigat així a les autonomies, ¿que per a què volen les autonomies superar eixa barrera imposada per Montoro?, per a fer polítiques que necessiten els ciutadans, perquè els diners dels ciutadans vaja a cobrir necessitats bàsiques.


El PP impedeix a les autonomies la despesa; perquè entrem en la jungla del salve's qui puga ( sant ideari ultra liberal), perquè els serveis bàsics acaben sent negocis , perquè les comunitats es vegen tan ofegades que preferisquen retornar competències transferides donat que es gasta la panda de  Montoro els seus diners en menesters més que discutibles, mentre retallen en política socials.


El PP són mals gestors, perquè els diners que manegen no és seu, és de tots, o ens prohibeixen usar-ho per al benefici de la majoria, i es dediquen amb les seues mesures a contraure l'economia, amb el que generen més ciutadans i ciutadanes amb necessitats de polítiques socials, però just llavors, la destralada.



El PP és el dèficit, els qui més dèficit general, però també un dèficit democràtic, en atemptar amb les seues mesures contra els drets dels ciutadans a poder viure en dignitat, contra el deure les administracions a prestar els serveis bàsics a la ciutadania.
Res atempta més contra l'estabilitat, la dels ciutadans, que un govern del PP, gràcies al PSOE.

dimarts, de desembre 06, 2016

Cabanes de nou

Estos dies de nou Cabanes ha estat notícia, ultrapassant les fronteres de les comarques de Castelló, i de nou per un cas lleig. Acostumats a la meua vehemència contra els suposats casos de corrupció política, era normal que mitjans me cridaren per alimentar la notícia des del propi ajuntament que cogovernem l’esquerra després de llarg anys d’abusos del PP. I he preferit no fer cap valoració, mossegar-me la llengua i guardar silenci prudencial, que també se m’ha pogut retraure.
Per què?. En primer terme perquè entenc que es tracta d’un cas molt greu, gravíssim, però que no té aparentment cap relació directa amb la gestió política de la persona a la qual se li atribueixen els casos; estafar presumptament més de 160.000 euros a la dona major desvalguda en menys d’un any no té cap justificació ni possibilitat de comprensió.
Segurament si haguérem estat un de nosaltres els implicats en un cas semblant obriríem els telediaris, però...
La notícia ens ha sorprès a propis i estranys, per molt mala espina que te done una persona mai imagines que se li puga atribuir comportaments d’eixa magnitud; són coses que veus per la televisió, lluny de casa, i no te cap en el cap que ningú puga comportar-se així. I penses irremediablement en el tràngol que estarà passant el seu entorn més proper, i el futur que se te queda desprès d’eixa taca.
Siga verídica o no la notícia, si és la Guardia Civil qui te deté, i no una denúncia d’un adversari polític intencionada, fa més por.
Entens la presumpció d’innocència, sempre, però sempre he intentat deixar els casos judicials a banda, i reprovar el comportament ètic dels càrrecs que estan sent investigats per la justícia s’aprofiten del privilegi del poder que li dóna el seu lloc de representació pública; allò de donar exemplaritat ( i en casos on s’acumulen ombres i més ombres, en gent que té activitat nul·la però continua cobrant per eixe càrrec) .
En este cas concret, sols sabíem la versió que s’havia traslladat a la premsa (i tots contaven el mateix), els remors que ens venien de la veïna Orpesa, i calia esperar a vore com actuava el regidor acusat en estos delictes; la resposta va ser ràpida, dimissió, comunicat curtet, i declaracions de Moliner apuntant-se el tanto d’haver-li exigit l’acta davant la gravetat dels fets. Això vol dir que si Moliner no ho haguera demanat, no ho haguera fet?, Que en casos encara més greus Moliner no actua i per això no dimiteixen?.
Demà dimecres Cabanes tindrem ple per donar compte d’aquesta renúncia i demanar a la Junta Electoral la credencial d’Eva Pastor, la següent en la llista ( on es deixa entreveure que igual corre la llista). Sumem des de les eleccions municipal dos baixes: la primera la d’Estrella Borràs, que anava de número 1, i va ser alcaldessa fins que va dimitir ( perquè no vam saber posar-nos d’acord les esquerres).
Estrella Borràs va accedir a l’alcaldia la passada legislatura després que Paco Artola dimitira al poc d’un any de ser alcalde amb majoria absoluta. Què passa en este poble?
Des de que Artemio Siurana accedira a l’alcaldia per part del PP fa més de 16 anys, i sobretot a partir de la seua segona legislatura, en ple boom urbanístic, la cosa se’n va anar de mare.R ecordeu com vaig denunciar a este subjecte per empadronar desenes de persones en sa casa i la de familiars ( tema que encara está pendent de judici), i les irregularitats urbanístiques que es van començar a dur als tribunals, per veïns o per l’oposició. Per una suposada irregularitat d’estes, on jo sols vaig denunciar a l’arquitecte municipal, estan imputats des de fa mesos els tres últims alcaldes del PP, el cap d’urbanisme, i l’arquitecte.
Safont va ocupar unes setmanes de manera accidental l’alcaldia de Cabanes quan va dimitir Borràs i fins que el pacte PSPV-PSOE i Units pel Poble-Compromis posava fi a la llarga etapa del PP.
Què haguera passat si no ens haguérem posat d’acord amb este cas?( i parle sols a nivell de rebombori mediàtic) . Cal tindre en compte que encara que se li atribueixen els presumptes delictes a la parella del ja exregidor, este ha estat protagonista de tots els mitjans, amb foto inclosa, i el centre de la notícia.
La política té esta càrrega, esteu plus d’exemplaritat, i qui va a l’era ja sap a la pols que s’espolsa.
La història del PP de Cabanes és realment preocupant; els tres darrers alcaldes imputats, l’alcalde accidental acusat de presumptament estafar a una vella, 8 exregidors deuen al poble 137.573 cobrats il·legalement del poble que no volen tornar per haver prescrit , entre ells l’actual portaveu del PP; Lucía García que ha cobrat il·legalment 10.440 euros o 46520 Artemio Siurana a pesar de tindre un bon salari també pagat pel poble.
Òbviament, per nosaltres ara és el temps de governar, de donar solucions als empastres que ha deixat eixe govern, amb la caixa ara buida i el terme per arreglar, però també cal tindre compte del per què de tot plegat.
En els anys d’eclosió, no va ser fàcil fer oposició a qui et venia el miratge de la cultura del pelotazo, on tot pareixia poder-se comprar i estar en venda ( i no parle sols de sòl), els anys de la prepotència, els insults, les amenaces més o menys encobertes, la pressió i el xantatge; ells eren els “bons”, els “normals”, els que feien el que tocava.
Jo ja he perdut el número de denúncies que se m’han posat davant dels jutjats ( que per ara totes han acabat arxivades, alguna encara pendent per ahí), però totes elles per denunciar presumptes casos de corrupció, o per fer declaracions públiques que han sentat mal a algú, mai per robar, per prevaricar, ni per fer el que no toca en la meua gestió política.
Espere que el temps pose a cadascú en el seu lloc, que qui realment siga innocent ho puga demostrar i que qui haja delinquit pague els seus delictes.

dijous, de maig 05, 2016

Eleccions de nou, pactes o no.


  
Segurament, amb les dades a la mà, si s’haguera invertit en el mailing del Senat ( enviament a casa dels sobres preparats per a votar) també a les demarcacions provincials de Castelló i Alacant, en el Senat la representació haguera estat tres senadors per al PP i un per a la coalició Compromís-Podem, com sí va ser a València on sí que es va fer enviament de sobres a casa.
            Les dades de participació en el Congrés, on sí hi havia mailing, no dóna lloc a dubtes. El sorpasso a la cambra baixa es va donar en totes les demarcacions valencianes.
            El PSOE, que venia arrossegant al País Valencià, i també a l’Estat, els seus pitjors electorals en la història de la democràcia, va salvar pels pèls eixos dos escons al Senat.
            Es constitueixen les meses del Senat i del Congrés, i en el primer cas, el PSOE prefereix col·locar en la Mesa al PNV amb sols 7 senadors, que no al grup formant per les forces del canvi ( Compromís, EN Marea, En Comú Podem i Podemos) amb 23; després, quant ens neguen a les confluències tindre grup propi ( 13 senadors), el PSOE calla, i no teníem en la Mesa ningú per defensar eixa opció, mentre sí que es permeten tindre grup propi a PNV, la nova marca de Convergència o ERC, amb els mateixos arguments que empraven per a nosaltres negar-nos-ho, i gaudeixen de grup gràcies a la cessió de senadors del PSOE; cosa que no em sembla mal, la generositat entre partits, però que no és igual per a la resta de grups.

            Al Congrés, també l’espectable va ser lamentable, on el PSOE per assegurar-se la presidència de la cambra, permet a la dreta (PP i Ciudadanos) tindre majoria en l’òrgan, el mateix òrgan que després impedirà a Compromís-Podemos tindre grup propi, i causa la separació dels 9 diputats triats; que va embroncar-se encara més el que electoralment havia estat un èxit però internament havia causant molt de malestar; des del sistema d’elecció dels candidats i candidates que obria un nou model totalment diferent al que havíem vist en els processos anteriors i on es deixava fora de la possibilitat de ser triats a candidats de partits de la coalició en certes demarcacions, o com, en certs partits de la coalició les bases quedaven enfadades pel mode de decidir i/o  referendar o no la coalició.
            El temps va acabar afavorint i molt i donant una visibilitat i paper clau als diputats que anaren al grup mixt, mentre al Senat, cambra invisible de per si, però ara en el focus mediàtic per gràcia o desgràcia del cas de Rita Barberà, se’ns feia estar en un grup compartit.
           
Després d’eixos pactes del PSOE amb les dretes, comencen les rondes de contactes, i al principi sembla hi ha opció clara de fer un govern de canvi amb PSOE, Podemos, Confluències, Compromís i IU, buscant aliances en les restes de forces presents al Congrés. Quan la cosa semblava avançava, PSOE pega una patà a la taula i revola totes les peces, i diu que ara el seu soci prioritari és Ciudadanos, aquella partit que durant la campanya deien que era la nova dreta.
            I des acords programàtics que miràvem, ens diuen que per a tirar a Rajoy, cal votar a un govern on han pactat sols PSOE i Ciudadanos i després diuen que és un govern sols de gent del PSOE, i on el que acorden en matèria econòmica, laboral, social deixa més que molt de desitjar, i molt que témer; és a dir, que ara havíem de donar-los els suports de la gent que anhelava canvi, un xec en blanc al PSOE que ja coneixem (el de les reformes laborals entre altres coses) amb la nova dreta ultramuntana, per a que feren el que volgueren... sols per tirar al PP... però posant a la nova dreta.
           
            I durant aquesta escenificació patètica, molt s’ha parlat del “govern a la valenciana”, eixe que tant va costar pair i parir, on també el PSOE amb el pitjor resultat de la seua història ha aconseguit la presidència, després de campanyes mediàtiques d’atac visceral a la candidata de Compromís, o dels festejos constants amb Ciudadanos ( mireu hemeroteca, mireu...), al final, gràcies a la matemàtica sols va haver una opció, de la qual ara tot el món la posa com exemple ( què haguera passat si els números hagueren donat per a fer un govern PSOE-Ciudadanos al País Valencià?, eixe potser un gran dilema).

Ara, polèmiques a banda de si calen noves primàries o de com es trien i ratifiquen les aliances, sembla haver prou consens, almenys aparent en la necessitat d’intentar un acord major, amb totes les forces de l’esquerra, incloent a Esquerra Unida; i l’aspiració d’eixa suma seria  assolir la primera força a nivell del País Valencià; ja superat el PSOE, ara sols queda superar un PP que cada dia que passa ens du per desdejunar un nou escàndol polític i/o  judicial.

I és clar que en política 2+2+1 no sempre són 5, poden sumar, restar, però també multiplicar; i això ja ho vam vore en les passades; hi havia gent que tenia el cor partit entre Compromís i Podem i li vam facilitar el poder dipositar el vot, i fins i tot gent que no volia volar però es va esperançar per la suma, i ara, amb un tercer actor, pot donar-se eixe cas també en molta gent; òbviament algú es pot quedar sense votar perquè no li agrada eixa amalgama, però al final, són els números finals els que cal mirar bé.

I el PSOE; després del paperot de dur-nos a eleccions de nou, d’estar aguantant desqualificacions constants per part de seua, i que sap que si sumem Compromís-Podemos-EU i fem bé la faena, queden en un paper residual, llancen la proposta d’una candidatura conjunta al Senat a les tres demarcacions valencianes, per a d’aquesta manera, aconseguir  9 dels 12 senadors en joc ( els que ara té el PP ) i deixar al PP sols en 3. Per al PSOE, la proposta pot significar de quedar-se en zero com tot albira, aconseguir-ne 3, i el més important, deixar al PP baix mínims, i que això puga després suposar minvar la majoria absolutíssima que eixes sistema majoritària atorga al PP al Senat.

Reflexions toquen, si aconseguim majoria al Congrés les forces del canvi, sense PSOE; també ho aconseguiríem al Senat, i per tant, per a què reviscolar a un PSOE en caiguda lliure?; clar, és més fàcil aconseguir eixa majoria al Senat amb el PSOE que sense ell.  Pensem que sí pactem... i què fem després?, cadascú a la seua?, El PSOE continuarà fent la mà en la creació de grups, repartiments en les meses de les Corts Generals, i de nou voldrà pactar amb la nova dreta?, En presentarem junts amb un mateix programa?... molts dilemes, que malauradament haurem de resoldre prompte perquè estem ja en temps de tindre-ho tot mínimament clar... anem a viure dies intensos de nou.




Carles Mulet
Senador Territorial de Compromís

dijous, de març 31, 2016

General Weyler per què té un carrer a Cabanes?




Fa anys, quan es va acabar una urbanització al poble, dins del nucli urbà i recepcionada per l’ajuntament, es va permetre que el promotor de les obres batejara alguns carrers amb noms realment sorprenents, un d’ells era el Pizarro, figura controvertida pel que va suposar per a la invasió d’América,  junt a altres “herois” amb una llarga ombra negra, Juan de la Cosa, Hernan Cortés ( el qual havia perdut el carrer anys abans... ara el recuperava a l’altra banda del poble) o Vasco Núñez de Balboa... la passió d’aquell promotor amb la conquesta/invasió/genocidi d’Amèrica, era notori. Per altra banda, l’ajuntament barrejava eixos noms amb els de Joan Fuster, Jaume I, o Ausiàs March, una combinació  estranya. Però entre estos nous noms, hi havia un de realment ofensiu, el del General Weyler... sobre el qual s’havien publicat autèntiques barbaritats, com autor de veritables massacres en la història recent.  
Aleshores governava el PSOE i va argumentar que això era decisió del promotor i poc es podia fer. Quins mèrits tenia este personatge?, quina vinculació amb el poble?, quina lògica... cap, absolutament cap
Ara, som notícia en una publicació acabada d’eixir de la impremta...

Acaba d’aparèixer el llibre 'Perles catalanes. Tres segles de col·laboracionistes’, de Jordi Avià, Salvador Avià i Joan-Marc Passada

Valerià Weyler, responsable directe de la mort per fam d’una desena part de la població cubana amb els seus camps de reconcentració contra la guerrilla independentista, i que té encara ara carrers dedicats a Andratx (Mallorca), Badalona (Barcelonès), Cabanes (Plana Alta), Inca (Mallorca), Manlleu (Osona), Marratxí (Mallorca) i Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès).