dilluns, de gener 23, 2017

La incontinència sexual del monarca emèrit i els fons reservats.





No sé com caminarà la corba poblacional i les estadístiques, però imagine que ja serem més de la meitat dels ciutadans d'aquest estat, que no hem pogut votar la constitució (ni les seues reformes exprés); no hem pogut votar (com tampoc van poder fer-ho els nostres pares o avis) si volíem/volien tornar a la legítima república, o a una monarquia parlamentària. No hem pogut votar els símbols ni la forma d'estar en aquest estat. Als nostres pares o avis no els van deixar més opció que un text tancat, era empassar-se això o la por a tornar arrere.

I així, el ungit pel dictador com el successor natural del seu règim, va continuar en el poder, regnant però no governant, però sent intocable, manejant ingents quantitats de diners públics per a fer els seus negocis, i utilitzant sembla ser el càrrec d’ “ambaixador d'Espanya” per a amuntegar una fortuna segons s'ha publicat.

Durant dècades, el monarca Juan Carlos I era intocable, la família real solament podia ser lloada i aplaudida, obrir telenotícies o la premsa del cor. Recordem com no fa tant, fer programes d'humor blanc sobre la família real, et podia condemnar a l'ostracisme en els mitjans de comunicació no sols públics, sinó també privats. Les fotos de Juan Carlos “en pilotes” sobre el famós iot, solament van gosar publicar-les la premsa italiana, i les presumptes aventures o desventures sexuals, solament eren objecte de “xascarrillos” i comentaris privats, ningú podia publicar res mentre els pressupostos de l'Estat, suposadament, servien per a comprar silencis o lliuraments sexuals del monarca.

Una editorial a la vora de la il·legalització, a Euskadi, va tenir la gosadia de publica un lliure de referència “ Un rei, colp a colp”; on relatava amb tot luxe de detalls els “lligues” de Juan Carlos, les ombres sobre l'accident que va costar la mort al seu germà major i per tant hereu del regne, o les aventures “empresarials”.
Van venir després els escàndols, d'assassinats d'óssos borratxos o elefants a Àfrica, de marichalars i urdangarins, el cas Noos i el “ calvari” d'una infanta que semblava normal, a poc a poc s'obri la veda, i si feia poc còmics com Toni Albà es jugava el tipus imitant-li, semblava que ja es podia parlar, després de la cesura a revistes com el Jueves.

Es parlava per fi de les suposada infidelitats, de la distància del rei amb la reina, dels negociets es veu la censura encara impera. L'erosió era ja inaturable, i la figura de el “campechano” era insostenible. Així que es gesta una renovació exprés, gràcies a la masclista llei sàlica, i a aquesta Constitució no votada per tants, i col·loquen rei nou, mentre els seus pares mantenen privilegis i poder com a emèrits.

Ara de nou, s'obri la veda i es parla amb normalitat dels suposats silencis pagats amb diners públics ( via CNI) a les amigues sexuals del monarca; com els diners dels contribuents va servir per a silenciar a presumptes “prostitutes de luxe?, no se si el concepte és fort, però quan hi ha diners pel mig, no se m'ocorre un altre terme. 

Suposades filtracions d'aquestes pràctiques de la intel·ligència espanyola, xifres astronòmiques, arguments de pel·lícules d'espies de sèrie b… de vedettes, cantants, models, morts tràgiques, tafaneries, una llarga llista de “amigues” amb dret a la urpa als fons públics, fins a arribar a la cèlebre Corina, sobre qui també existeixen ombres de fins a quin punt va poder fer usurpació de funcions o omplir-se la butxaca.

Ara ve quan com a representant públic, vaig a demanar explicacions d'aquests suposats pagaments. Apostes?, van a facilitar-me aquesta informació, o dir-me que en preguntar pel CNI o la Casa Reial, no tinc dret ( no teniu dret els ciutadans) a saber en què s'ha gastat els nostres diners. 

Òbviament, m'importa poc el que haja pogut fer el monarca emèrit, l'actual o qualsevol membre de la casa reial, amb les seues zones erògenes, no m'importa gens ni miqueta (més enllà de l'acte d'hipocresia amb el seu paper institucional, d'un càrrec que emana de la gràcia divina segons la tradició catòlica i permeten reines divorciades o reis presumptament amb pulsions irremeiablement a la infidelitat, però, si mirem la història d'aquesta estirp, gens de sorpresa). M'importa, que eixa incontinència genital, sempre presumpta, acabe suposant el desviament de diners públics a les seues amigues sexuals… i açò, em tem, mai ens donaran complida informació més enllà de les possibles filtracions interessades.

Que cadascun es pague els seus vicis, i que el cap de l'Estat siga votat com qualsevol altre càrrec públic, que es fique al llit amb qui vulga, però que s’ho pague ell. 

De moment, demane al Govern Central que m'explique quan no han costat les febres del Rei emèrit… espereu asseguts.

Carles Mulet

Senador de Compromís

dimarts, de desembre 20, 2016

Montoro i els radicalismes

video

La gran coalició


La gran coalición y el déficit.

De nuevo, la gran coalición PP-PSOE-Ciudadanos ha votado a favor de hachazos a los ciudadanos. En el pleno del Senado de hoy, después de votarse la semana pasada en el Congreso, y hoy con el sonriente ministro Montoro en la Cámara Alta, se ha aprobado “ los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública”, un eufemismo para no decir austericidio con mayúsculas, o una mentira , aquello de la , “ estabilidad presupuestaria”,  de contener el gasto por parte de las administraciones públicas “, para que no se endeuden más allá de lo que Montoro quiere.

Todo ello, cuando  en  el caso del País Valencià, PP y el PSOE vienen maltratando sistemáticamente con una financiaciones injusta.

Nos hacen pagar como una comunidad rica, nos devuelven las migajas, y con ello no podemos pagar cosas básicas como la sanidad, la educación, o los servicios sociales, y nos dicen que no podemos gastar más de lo que el propio Montoro calcula arbitrariamente so pena de castigo. Como si no estuviéramos ya castigados con la infrainversión en todas las materias posibles, como si el largo periodo del gobierno autonómico del PP no fue un saqueo constante.

Por ello, que ahora la gran coalición vota de nuevo a favor de estas medidas antisociales y contrarias al modelo autonómico,  es preocupante; nada nuevo en el PP y Ciudadanos, pero en el caso del PSOE, les recordamos que estamos gobernando conjuntamente en PV y estas medidas nos volverán a asfixiar.

Es una  mentira hablar de estabilidad, cuando la Ministra de Defensa anuncia un incremento del 30% en su ministerio  ¿Servirá eso para controlar el fraude que cada año genera este ministerio, con una gasto tres veces superior al presupuestado?, ¿ o continuaremos gastando el dinero de los españoles con la compra de material destinado a MATAR personas?

Es mentira hablar de estabilidad cuando su gobierno no tiene reparo en anunciar 5.000 millones para rescatar autopistas que nadie usa, o cuando no han movido un dedo para recuperar la millonada de dinero público que se destinó a rescatar a la banca, o cuando continuamos rescatando a las eléctricas con tarifas punitivas mientras muere la gente por la pobreza energética.

Sí, claro,  es culpa todo de Europa, de la malvada troika, de la Merkel , que nosotros si no no lo haríamos, … cuando PP y PSOE traicionaron al pueblo español con el artículo 135 de la constitución,  han santificado a los bancos frente a las personas.

El gobierno del PP se han marcado objetivos de déficit que no han cumplido, pero han castigado así a las autonomías, que ¿para qué quieren superar esa barrera impuesta por Montoro?, para hacer políticas que necesitan los ciudadanos, para que el dinero de los ciudadanos vaya a cubrir necesidades básicas.

El PP impide a las autonomías el gasto; para que entremos en la jungla del sálvese quien pueda ( santo ideario ultra liberal), para que los servicios básicos acaben siendo negocios , para que las comunidades se vean tan ahogadas que prefieran devolver competencias transferidas  porqué los gobiernos del PP se gastan su dinero en menesteres más que discutibles, mientras recortan en política sociales.

El PP son malos gestores, porqué el dinero que manejan no es suyo, es de todos, u nos prohíben usarlo para el beneficio de la mayoría, y se dedican con sus medidas a contraer la economía, con lo que generan más ciudadanos con necesidades de políticas sociales, pero justo entonces, el hachazo.


El PP es el déficit, quienes más déficit general, pero también un déficit democrático, al atentar con sus medidas contra los derechos de los ciudadanos a poder vivir en dignidad, contra el deber de las administraciones a prestar los servicios básicos a la ciudadanía.
Nada atenta más contra la estabilidad, la de los ciudadanos, que un gobierno del PP, gracias al PSOE.



La gran coalició i el dèficit.


De nou, la gran coalició PP-PSOE-Ciudadanos ha votat a favor de destralades als ciutadans. En el ple del Senat d'avui, després de votar-se la setmana passada en el Congrés, i avui amb el somrient ministre Montoro en la Cambra alta, s'ha aprovat “ els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic”, un eufemisme per a no dir austericidi amb majúscules, o una mentida , allò de la , “ estabilitat pressupostària”, de contenir la despesa per part de les administracions públiques“, perquè no s'endeuten més enllà del que Montoro vol.

Tot açò, quan en el cas del País Valencià, PP i el PSOE vénen maltractant sistemàticament amb una finançaments injusta.

Ens fan pagar com una comunitat rica, ens retornen les engrunes, i amb açò no podem pagar coses bàsiques com la sanitat, l'educació, o els serveis socials, i ens diuen que no podem gastar més del que el propi Montoro calcula arbitràriament sota pena de càstig. Com si no estiguérem ja castigats amb la infrainversió en totes les matèries possibles, com si el llarg període del govern autonòmic del PP no va ser un saqueig constant.


Per açò, que ara la gran coalició vota de nou a favor d'aquestes mesures antisocials i contràries al model autonòmic, és preocupant; res nou en el PP i Ciudadanos, però en el cas del PSOE, els recordem que estem governant conjuntament en PV i aquestes mesures ens tornaran a asfixiar.

És una mentida parlar d'estabilitat, quan la Ministra de Defensa anuncia un increment del 30% en el seu ministeri. ¿ Servirà açò per a controlar el frau que cada any genera aquest ministeri, amb una despesa tres vegades superior al pressupostat?, o continuarem gastant els diners dels espanyols amb la compra de material destinat a MATAR persones?


És mentida parlar d'estabilitat quan el seu govern no té objecció a anunciar 5.000 milions per a rescatar autopistes que ningú usa, o quan no han mogut un dit per a recuperar la milionada de diners públics que es va destinar a rescatar a la banca, o quan continuem rescatant a les elèctriques amb tarifes punitives mentre mor la gent per la pobresa energètica.


Sí, clar, és culpa tot d'Europa, de la malvada troica, de la Merkel , que nosaltres si no no ho faríem, … quan PP i PSOE van trair al poble espanyol amb l'article 135 de la constitució, han santificat als bancs enfront de les persones.


El govern del PP s'han marcat objectius de dèficit que no han complit, però han castigat així a les autonomies, ¿que per a què volen les autonomies superar eixa barrera imposada per Montoro?, per a fer polítiques que necessiten els ciutadans, perquè els diners dels ciutadans vaja a cobrir necessitats bàsiques.


El PP impedeix a les autonomies la despesa; perquè entrem en la jungla del salve's qui puga ( sant ideari ultra liberal), perquè els serveis bàsics acaben sent negocis , perquè les comunitats es vegen tan ofegades que preferisquen retornar competències transferides donat que es gasta la panda de  Montoro els seus diners en menesters més que discutibles, mentre retallen en política socials.


El PP són mals gestors, perquè els diners que manegen no és seu, és de tots, o ens prohibeixen usar-ho per al benefici de la majoria, i es dediquen amb les seues mesures a contraure l'economia, amb el que generen més ciutadans i ciutadanes amb necessitats de polítiques socials, però just llavors, la destralada.



El PP és el dèficit, els qui més dèficit general, però també un dèficit democràtic, en atemptar amb les seues mesures contra els drets dels ciutadans a poder viure en dignitat, contra el deure les administracions a prestar els serveis bàsics a la ciutadania.
Res atempta més contra l'estabilitat, la dels ciutadans, que un govern del PP, gràcies al PSOE.

dimarts, de desembre 06, 2016

Cabanes de nou

Estos dies de nou Cabanes ha estat notícia, ultrapassant les fronteres de les comarques de Castelló, i de nou per un cas lleig. Acostumats a la meua vehemència contra els suposats casos de corrupció política, era normal que mitjans me cridaren per alimentar la notícia des del propi ajuntament que cogovernem l’esquerra després de llarg anys d’abusos del PP. I he preferit no fer cap valoració, mossegar-me la llengua i guardar silenci prudencial, que també se m’ha pogut retraure.
Per què?. En primer terme perquè entenc que es tracta d’un cas molt greu, gravíssim, però que no té aparentment cap relació directa amb la gestió política de la persona a la qual se li atribueixen els casos; estafar presumptament més de 160.000 euros a la dona major desvalguda en menys d’un any no té cap justificació ni possibilitat de comprensió.
Segurament si haguérem estat un de nosaltres els implicats en un cas semblant obriríem els telediaris, però...
La notícia ens ha sorprès a propis i estranys, per molt mala espina que te done una persona mai imagines que se li puga atribuir comportaments d’eixa magnitud; són coses que veus per la televisió, lluny de casa, i no te cap en el cap que ningú puga comportar-se així. I penses irremediablement en el tràngol que estarà passant el seu entorn més proper, i el futur que se te queda desprès d’eixa taca.
Siga verídica o no la notícia, si és la Guardia Civil qui te deté, i no una denúncia d’un adversari polític intencionada, fa més por.
Entens la presumpció d’innocència, sempre, però sempre he intentat deixar els casos judicials a banda, i reprovar el comportament ètic dels càrrecs que estan sent investigats per la justícia s’aprofiten del privilegi del poder que li dóna el seu lloc de representació pública; allò de donar exemplaritat ( i en casos on s’acumulen ombres i més ombres, en gent que té activitat nul·la però continua cobrant per eixe càrrec) .
En este cas concret, sols sabíem la versió que s’havia traslladat a la premsa (i tots contaven el mateix), els remors que ens venien de la veïna Orpesa, i calia esperar a vore com actuava el regidor acusat en estos delictes; la resposta va ser ràpida, dimissió, comunicat curtet, i declaracions de Moliner apuntant-se el tanto d’haver-li exigit l’acta davant la gravetat dels fets. Això vol dir que si Moliner no ho haguera demanat, no ho haguera fet?, Que en casos encara més greus Moliner no actua i per això no dimiteixen?.
Demà dimecres Cabanes tindrem ple per donar compte d’aquesta renúncia i demanar a la Junta Electoral la credencial d’Eva Pastor, la següent en la llista ( on es deixa entreveure que igual corre la llista). Sumem des de les eleccions municipal dos baixes: la primera la d’Estrella Borràs, que anava de número 1, i va ser alcaldessa fins que va dimitir ( perquè no vam saber posar-nos d’acord les esquerres).
Estrella Borràs va accedir a l’alcaldia la passada legislatura després que Paco Artola dimitira al poc d’un any de ser alcalde amb majoria absoluta. Què passa en este poble?
Des de que Artemio Siurana accedira a l’alcaldia per part del PP fa més de 16 anys, i sobretot a partir de la seua segona legislatura, en ple boom urbanístic, la cosa se’n va anar de mare.R ecordeu com vaig denunciar a este subjecte per empadronar desenes de persones en sa casa i la de familiars ( tema que encara está pendent de judici), i les irregularitats urbanístiques que es van començar a dur als tribunals, per veïns o per l’oposició. Per una suposada irregularitat d’estes, on jo sols vaig denunciar a l’arquitecte municipal, estan imputats des de fa mesos els tres últims alcaldes del PP, el cap d’urbanisme, i l’arquitecte.
Safont va ocupar unes setmanes de manera accidental l’alcaldia de Cabanes quan va dimitir Borràs i fins que el pacte PSPV-PSOE i Units pel Poble-Compromis posava fi a la llarga etapa del PP.
Què haguera passat si no ens haguérem posat d’acord amb este cas?( i parle sols a nivell de rebombori mediàtic) . Cal tindre en compte que encara que se li atribueixen els presumptes delictes a la parella del ja exregidor, este ha estat protagonista de tots els mitjans, amb foto inclosa, i el centre de la notícia.
La política té esta càrrega, esteu plus d’exemplaritat, i qui va a l’era ja sap a la pols que s’espolsa.
La història del PP de Cabanes és realment preocupant; els tres darrers alcaldes imputats, l’alcalde accidental acusat de presumptament estafar a una vella, 8 exregidors deuen al poble 137.573 cobrats il·legalement del poble que no volen tornar per haver prescrit , entre ells l’actual portaveu del PP; Lucía García que ha cobrat il·legalment 10.440 euros o 46520 Artemio Siurana a pesar de tindre un bon salari també pagat pel poble.
Òbviament, per nosaltres ara és el temps de governar, de donar solucions als empastres que ha deixat eixe govern, amb la caixa ara buida i el terme per arreglar, però també cal tindre compte del per què de tot plegat.
En els anys d’eclosió, no va ser fàcil fer oposició a qui et venia el miratge de la cultura del pelotazo, on tot pareixia poder-se comprar i estar en venda ( i no parle sols de sòl), els anys de la prepotència, els insults, les amenaces més o menys encobertes, la pressió i el xantatge; ells eren els “bons”, els “normals”, els que feien el que tocava.
Jo ja he perdut el número de denúncies que se m’han posat davant dels jutjats ( que per ara totes han acabat arxivades, alguna encara pendent per ahí), però totes elles per denunciar presumptes casos de corrupció, o per fer declaracions públiques que han sentat mal a algú, mai per robar, per prevaricar, ni per fer el que no toca en la meua gestió política.
Espere que el temps pose a cadascú en el seu lloc, que qui realment siga innocent ho puga demostrar i que qui haja delinquit pague els seus delictes.

dijous, de maig 05, 2016

Eleccions de nou, pactes o no.


  
Segurament, amb les dades a la mà, si s’haguera invertit en el mailing del Senat ( enviament a casa dels sobres preparats per a votar) també a les demarcacions provincials de Castelló i Alacant, en el Senat la representació haguera estat tres senadors per al PP i un per a la coalició Compromís-Podem, com sí va ser a València on sí que es va fer enviament de sobres a casa.
            Les dades de participació en el Congrés, on sí hi havia mailing, no dóna lloc a dubtes. El sorpasso a la cambra baixa es va donar en totes les demarcacions valencianes.
            El PSOE, que venia arrossegant al País Valencià, i també a l’Estat, els seus pitjors electorals en la història de la democràcia, va salvar pels pèls eixos dos escons al Senat.
            Es constitueixen les meses del Senat i del Congrés, i en el primer cas, el PSOE prefereix col·locar en la Mesa al PNV amb sols 7 senadors, que no al grup formant per les forces del canvi ( Compromís, EN Marea, En Comú Podem i Podemos) amb 23; després, quant ens neguen a les confluències tindre grup propi ( 13 senadors), el PSOE calla, i no teníem en la Mesa ningú per defensar eixa opció, mentre sí que es permeten tindre grup propi a PNV, la nova marca de Convergència o ERC, amb els mateixos arguments que empraven per a nosaltres negar-nos-ho, i gaudeixen de grup gràcies a la cessió de senadors del PSOE; cosa que no em sembla mal, la generositat entre partits, però que no és igual per a la resta de grups.

            Al Congrés, també l’espectable va ser lamentable, on el PSOE per assegurar-se la presidència de la cambra, permet a la dreta (PP i Ciudadanos) tindre majoria en l’òrgan, el mateix òrgan que després impedirà a Compromís-Podemos tindre grup propi, i causa la separació dels 9 diputats triats; que va embroncar-se encara més el que electoralment havia estat un èxit però internament havia causant molt de malestar; des del sistema d’elecció dels candidats i candidates que obria un nou model totalment diferent al que havíem vist en els processos anteriors i on es deixava fora de la possibilitat de ser triats a candidats de partits de la coalició en certes demarcacions, o com, en certs partits de la coalició les bases quedaven enfadades pel mode de decidir i/o  referendar o no la coalició.
            El temps va acabar afavorint i molt i donant una visibilitat i paper clau als diputats que anaren al grup mixt, mentre al Senat, cambra invisible de per si, però ara en el focus mediàtic per gràcia o desgràcia del cas de Rita Barberà, se’ns feia estar en un grup compartit.
           
Després d’eixos pactes del PSOE amb les dretes, comencen les rondes de contactes, i al principi sembla hi ha opció clara de fer un govern de canvi amb PSOE, Podemos, Confluències, Compromís i IU, buscant aliances en les restes de forces presents al Congrés. Quan la cosa semblava avançava, PSOE pega una patà a la taula i revola totes les peces, i diu que ara el seu soci prioritari és Ciudadanos, aquella partit que durant la campanya deien que era la nova dreta.
            I des acords programàtics que miràvem, ens diuen que per a tirar a Rajoy, cal votar a un govern on han pactat sols PSOE i Ciudadanos i després diuen que és un govern sols de gent del PSOE, i on el que acorden en matèria econòmica, laboral, social deixa més que molt de desitjar, i molt que témer; és a dir, que ara havíem de donar-los els suports de la gent que anhelava canvi, un xec en blanc al PSOE que ja coneixem (el de les reformes laborals entre altres coses) amb la nova dreta ultramuntana, per a que feren el que volgueren... sols per tirar al PP... però posant a la nova dreta.
           
            I durant aquesta escenificació patètica, molt s’ha parlat del “govern a la valenciana”, eixe que tant va costar pair i parir, on també el PSOE amb el pitjor resultat de la seua història ha aconseguit la presidència, després de campanyes mediàtiques d’atac visceral a la candidata de Compromís, o dels festejos constants amb Ciudadanos ( mireu hemeroteca, mireu...), al final, gràcies a la matemàtica sols va haver una opció, de la qual ara tot el món la posa com exemple ( què haguera passat si els números hagueren donat per a fer un govern PSOE-Ciudadanos al País Valencià?, eixe potser un gran dilema).

Ara, polèmiques a banda de si calen noves primàries o de com es trien i ratifiquen les aliances, sembla haver prou consens, almenys aparent en la necessitat d’intentar un acord major, amb totes les forces de l’esquerra, incloent a Esquerra Unida; i l’aspiració d’eixa suma seria  assolir la primera força a nivell del País Valencià; ja superat el PSOE, ara sols queda superar un PP que cada dia que passa ens du per desdejunar un nou escàndol polític i/o  judicial.

I és clar que en política 2+2+1 no sempre són 5, poden sumar, restar, però també multiplicar; i això ja ho vam vore en les passades; hi havia gent que tenia el cor partit entre Compromís i Podem i li vam facilitar el poder dipositar el vot, i fins i tot gent que no volia volar però es va esperançar per la suma, i ara, amb un tercer actor, pot donar-se eixe cas també en molta gent; òbviament algú es pot quedar sense votar perquè no li agrada eixa amalgama, però al final, són els números finals els que cal mirar bé.

I el PSOE; després del paperot de dur-nos a eleccions de nou, d’estar aguantant desqualificacions constants per part de seua, i que sap que si sumem Compromís-Podemos-EU i fem bé la faena, queden en un paper residual, llancen la proposta d’una candidatura conjunta al Senat a les tres demarcacions valencianes, per a d’aquesta manera, aconseguir  9 dels 12 senadors en joc ( els que ara té el PP ) i deixar al PP sols en 3. Per al PSOE, la proposta pot significar de quedar-se en zero com tot albira, aconseguir-ne 3, i el més important, deixar al PP baix mínims, i que això puga després suposar minvar la majoria absolutíssima que eixes sistema majoritària atorga al PP al Senat.

Reflexions toquen, si aconseguim majoria al Congrés les forces del canvi, sense PSOE; també ho aconseguiríem al Senat, i per tant, per a què reviscolar a un PSOE en caiguda lliure?; clar, és més fàcil aconseguir eixa majoria al Senat amb el PSOE que sense ell.  Pensem que sí pactem... i què fem després?, cadascú a la seua?, El PSOE continuarà fent la mà en la creació de grups, repartiments en les meses de les Corts Generals, i de nou voldrà pactar amb la nova dreta?, En presentarem junts amb un mateix programa?... molts dilemes, que malauradament haurem de resoldre prompte perquè estem ja en temps de tindre-ho tot mínimament clar... anem a viure dies intensos de nou.




Carles Mulet
Senador Territorial de Compromís

dijous, de març 31, 2016

General Weyler per què té un carrer a Cabanes?




Fa anys, quan es va acabar una urbanització al poble, dins del nucli urbà i recepcionada per l’ajuntament, es va permetre que el promotor de les obres batejara alguns carrers amb noms realment sorprenents, un d’ells era el Pizarro, figura controvertida pel que va suposar per a la invasió d’América,  junt a altres “herois” amb una llarga ombra negra, Juan de la Cosa, Hernan Cortés ( el qual havia perdut el carrer anys abans... ara el recuperava a l’altra banda del poble) o Vasco Núñez de Balboa... la passió d’aquell promotor amb la conquesta/invasió/genocidi d’Amèrica, era notori. Per altra banda, l’ajuntament barrejava eixos noms amb els de Joan Fuster, Jaume I, o Ausiàs March, una combinació  estranya. Però entre estos nous noms, hi havia un de realment ofensiu, el del General Weyler... sobre el qual s’havien publicat autèntiques barbaritats, com autor de veritables massacres en la història recent.  
Aleshores governava el PSOE i va argumentar que això era decisió del promotor i poc es podia fer. Quins mèrits tenia este personatge?, quina vinculació amb el poble?, quina lògica... cap, absolutament cap
Ara, som notícia en una publicació acabada d’eixir de la impremta...

Acaba d’aparèixer el llibre 'Perles catalanes. Tres segles de col·laboracionistes’, de Jordi Avià, Salvador Avià i Joan-Marc Passada

Valerià Weyler, responsable directe de la mort per fam d’una desena part de la població cubana amb els seus camps de reconcentració contra la guerrilla independentista, i que té encara ara carrers dedicats a Andratx (Mallorca), Badalona (Barcelonès), Cabanes (Plana Alta), Inca (Mallorca), Manlleu (Osona), Marratxí (Mallorca) i Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès).

dimecres, de març 16, 2016

El PP i les Diputacions corruptes


El PP aprovava ahir en el Senat, com ho està fent en molts ajuntaments, diputacions i demés organismes on encara té majoria, un defensa a ultrança i casposa de les Diputacions.

Ahir me va tocar recordar com d’oportú era duguera eixa moció al Senat , per  defensar la importància de les diputacions i la registrara al temps que el Jutge anuncia que processa Joaquin Ripoll, expresident de la Diputació d'Alacant, pel CAS BRUGAL, gestat en la Diputació . Per a d’açò els ha servit la Diputació d'Alacant.

Dilluns que ve compareix de nou l'ex vicepresident de la Diputació de Castelló, Martínez, investigat per prevaricació, el qual ja està sent jutjat per un altre cas. Ell, la mà dreta de Carlos Fabra, eixe personatge, que per a Rajoy, segons les seues paraules, era un ciudadano ejemplar, el qual compleix condemna a Aranjuez. Fabra... menudo ejemplar .


Justament el dia abans del ple,  es feia públic que el jutjat imputava a tot el PP valencià, pel cas Imelsa, creat entre el PP municipal i el de la Diputació de València… Mentre en el propi ple on santificaven les diputacions, era el centre d’atenció de tots els focus mediàtics, “la jefa” … a la jefa de tot els casos de corrupció de valència, la qual gallejava pel restaurant, passadissos i hemicicle, en un lloc privilegiat deixant clar que allí, al Senat, també era l’ama del seu grup parlamentari, que molts expedients disciplinaris i tonteries de cara a la galeria, però tots a retre-li admiració, els seu grup.

Ella, junt a Rus, els caps visibles del cas Imelsa , per a d’això havia servit per al PP la Diputació de València 
Per a açò han utilitzat les diputacions, per a col·locar el millor del seu partit, de tres presidents de la Diputació del PV, tres delinqüents . Per açò, que el PP , el primer partit imputat en la història d'Espanya, defense el manteniment de les Diputacions, ho entenem, sabent para què l'han utilitzat…

Però, desgraciadament, no solament parlem del que han fet al PV…
Podríem parlar de Jose Luis Baltar , president de la Diputació d'Orense,del cas Patos en la de Pontevedra  i de tants i tals altres casos.


Les diputacions, tenen un gran dèficit democràtic, els diputats provincials no tenen una relació directa amb els electorals . No els trien els ciutadans, els trien els partits, i per tant, no es deuen als ciutadans, sinó als partits.

I escoltem arguments demagògics, poc més que si no hi ha diputacions desapareixeran els menuts poble, ningú replegarà els fems, els animals abandonats, els xiquets moriran de pena... quina barra.




- Segurament per a molts ciutadans i ciutadanes de l'Estat Español, els pot sonar alguna cosa allò de les diputacions, als d'Astúries, Cantàbria, Madrid, Murcia i La Rioja des de lluny, al no disposar d'elles; i malgrat açò segurament els seus municipis no es veuran pitjor atesos que en aquelles comunitats on si existeixen diputacions de règim general ; Galícia, Aragó, Catalunya, País Valencià, Les dos castelles , Extremadura i Andalusia. 

- País Basc i Navarra compten amb diputacions amb un règim especial, denominades forals, 
I Canàries i Balear, cabildos i consells insulars respectivament



La divisió de l'Estat Español en diputacions provincials s'idea en el procés constituent de Cadis en 1812,. I les creava no solament com a instrument de promoció dels pobles que abastaren la seua circumscripció, sinó com un òrgan intermedi entre el poder central i els municipis. naixen amb una visió centralista i homogeneïtzadora de l'Estat Español

La realitat històrica d'eixe estat plural, avui dia, dista molt d'una estructura pensada en i per a 1812. En el segle XIX una Espanya rural, amb males comunicacions, dificultava molt l'organització territorial, i es va optar per dividir el territori de la manera que llavors es va estimar oportuna d'acord a les possibilitats d'aquella època. Amb una intencionalitat clara d'una visió centralista de l'Estat, que volia tenir en cada part la seua administració perifèrica tallada pel mateix patró,, forçant a voltes estructures sense arrelament i no ajustades a la realitat històrica ni cultural. 

Des de llavors, s’ha avançant, i hem creat una Estat de les Autonomies, on aquestes noves realitats polítiques i administratives assumeixen plenament les funcions per als quals anaren creades les diputacions: són instruments de promoció dels seus municipis, i són òrgans intermedi entre el poder central i els municipis.

En la majoria de casos, són les diputacions les que acorden amb unes altres, constituir-se en Comunitats Autònomes (com és el cas valencià), on amb l'arribada de la transició, són les diputacions provincials les que acorden crear l'anomenat “entre preautonòmic”; futura Comunitat Autònoma 

Lògicament quan alguna entitat decideix constituir-se en una altra renúncia a seguir sent el que és i cedeix les seues competències a allò en el que es constitueix, de naturalesa superior.

L'encaix de les Diputacions en aquest nova realitat ha sigut bastant dispar segons comunitats autònomes, mentre en algunes s'ha pogut anar buidant-les de competències i presència, en unes altres s'ha convertit en autèntics regnes de taifes, en nius de corrupció, clientelisme i control partidista del territori, reinstal·lant o mantenint una estructura caciquil.

Les competències exercides fins llavors per les diputacions es van transferir i solament van preservar la coordinació de plans i obres de servei, que, avui dia, solapen les inversions del Pla Local que impulsa el Govern Autonòmic en virtut de les seues competències en administració local. Arribats a aquest extrem, s'ha incorregut en el vici d'exercir competències que no són pròpies per a justificar la seua pròpia existència, com la promoció turística, la política cultural o, fins i tot, la creació d'una realitat territorial “espacial”.


En molts territoris s'ha optat per dotar de contingut a les entitats comarcals, molt més properes als ciutadans, i de nou, l'estructura que sobra entre el municipi, la comarca i la comunitat autònoma, és la Diputació.
No es tracta doncs, de desmerèixer ni menyscabar el possible paper històric que han pogut tenir les diputacions per a la prestació de serveis, però des del desplegament de l'actual model no té sentit.


L'article al com fa esment el PP en la seua moció diu que “el Govern i l'administració autònoma de les províncies estaran encomanats a Diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu”. És a dir, la Constitució parla de diputacions o d'altres corporacions que assumisquen les seues competències, una cosa que ja ha succeït les en cinc comunitats autònomes uniprovincials que hem citat que, evitant un nivell administratiu, han reduït el cost de funcionament i han optimitzat els recursos públics.


L'esment a aquest article 141, tergiversa el contingut d'aquest, ja que l'article no encomana directament a les diputacions el govern de les províncies, sinó que diu textualment “ El govern i l'administració autònoma de les províncies estaran encomanats a Diputacions o altres Corporacions de caràcter representatiu” 
la conjunció “o” és disjuntiva i no copulativa. Sent així i que la Diputació no té competència de govern més enllà que el desenvolupament del seu propi pressupost i dels organismes autònoms dependents d'ella, resulta absurd mantenir que ens trobem davant un real “govern provincial”.

Si per a la supressió d'aquestes és necessària una reforma de la Constitució, per què no? No la van reformar amb nocturnitat i traïdoria per a l'article 135?


D'altra banda les diputacions provincials de règim general tenen un gran dèficit democràtic doncs els diputats provincials no tenen una relació directa amb els electorals . La seua representativitat és de segon grau perquè són triats pels partits. Açò fa que no responguen davant un electorat que tinga la possibilitat de no votar-los, sinó que han d'acontentar l'aparell que ho designa com a diputat o com a molt procuraran afavorir al seu poble que és per on són triats com a regidors i els dóna la possibilitat de ser diputats provincials. A més, el que la representació siga per partits judicials i alguns res més tinguen un diputat i molts solament 2, aposta per un sistema majoritari que no correspon ni des de lluny a la voluntat política de les demarcació provincial. I els partits tradicionals  en exercicis d’  enginyeria electoral es dediquen a intentar guanyar els diputats del partits judicials amb llistes fantasmes, censos inflats, autobusos de gent de fora... i tants casos lamentables com hem patit en les nostres comarques.


Òbviament en l'actualitat, si llevem de part la duplicitat de funcions que exerceix, l'enorme despesa en càrrecs públics, publicitat, protocol, boatos…, presten un servei a xicotets municipis; però cal remarcar que aquest servei no ix gratis als municipis ( per exemple, el sistema de recaptació dels tributs municipals, la Diputació es queda una bona part dels mateixos per fer aquesta gestió),
En cap cas es demana que es deixe als municipis sense els serveis que donen les diputacions, sinó que ho assumisca l'administració autonòmica, les entitats comarcals o que es consorcie.


La supressió no planteja deixar al carrer a cap treballador, mentre que els serveis es van a haver de prestar igualment, aqueix personal funcionari passaria a dependre de l'administració autonòmica o entitats comarcals.


Què ens estalviem?  El finançament de les diputacions provincials de règim comú es basa en les transferències de l'Estat a través dels Pressupostos Generals. Per tant, aquestes transferències es podrien derivar a la CCAA previ canvi en la normativa que es precise


Segons dades de 2015, les diputacions manejarien prop de 8.000 milions d'euros; quant cobren els presidents de Diputació?, alguns, molts, quantitats astronòmiques i vergonyoses, quants diputats provincials tenen dedicació total o parcial?, quants assessors i personal de confiança? quanta empreses públiques creades per a col·locar a gent dels partits?, podem parlar d’IMELSA en la Dipu de Valencia … per exemple.

- A què dediquen els diners públics. Per exemple la de Castelló, la creació i promoció d'Escoles Taurines, entre altres inutilitats



Quantes persones treballen en les Diputacions? Segons dades sindicals en les Diputacions treballen 62.159 persones. 27.535 són funcionaris i els altres 34.624, personal contractat. Bona part d'aquest personal contractat seria eventual de confiança.


Per què ara esta moció a tots els llocs?,  estratègia basta per a entorpir la lluna de mel entre PSOE i C’s? sabent que els primers usen i abusen de les diputacions i els segons defensen eliminar-les?. Perquè volen que Barberas, Fabres, Ripolls i Rus continuen fent de les seues?.
Mentre, fora de les parets del Senat, el món continua existint...




divendres, de març 11, 2016

Imputen exalcalde de Cabanes, Artola, en el cas que manté imputats alcaldessa actual, exalcalde Siurana, arquitecte municipal i soci d’aquest

            

Ja són cinc les persones investigades per la Justícia pel cas de les contractacions externes de l’ajuntament al despatx del soci de l’arquitecte municipal


Cabanes, a 11 de març de 2016. El jutjat d’instrucció número 4 de Castelló, ha citat com “investigat” figura que substitueix als abans imputats, a l’exacalde de Cabanes, Francisco Artola, que va ocupar el càrrec breument en 2011 i 2012. És per tant la cinquena persona imputada en el cas pel les adjudicacions directes dels treballs de arquitectura al despatx del soci de l’arquitecte municipal.
            L’exregidor del PP de Benicàssim, Rubén Bellido, va començar a treballar per l’ajuntament de Cabanes després de ser contractat directament per l’aleshores alcalde Artemio Siurana, a partir d’aquell moment, desenes de treballs se li van adjudicar sense cap tipus de procediment participatiu ni oferta pública al soci del  despatx d’arquitectura de Bellido, Juan Antonio Juncos, fet que podria vulnerar la legalitat.
            El regidor d’Units pel Poble-Compromís, va posar en mans de la Fiscalia aquestes dades, demanant la imputació de l’arquitecte municipal per possible prevaricació, a partir d’aquella denúncia, el Fiscal va decidir denunciar davant del jutjat a Bellido i l’alcaldessa actual; Estrella Borràs. Al llarg de les diligències s’ha acabat imputant també a Juan Antonio Juncos i l’excalde Artemio Siurana, que va ser qui més adjudicacions va fer al aquest despatx.
Els contractes denunciats rondarien la trentena per un valor superior als 211.000 euros, la majoria sense cap expedient de contractació ni justificació prèvia. En la nova documentació aportada s’ha posat de manifest una de les obres que va passar desapercebuda en la primera investigació, el projecte de l’edifici del nou ajuntament: entre els pocs professionals que van poder treballar a partir de 2008, ( deixant de fer-ho alguns habituals), va estar la UTE SANAHUJA  Y BP INGENIEROS, la qual únicament va treballar el projecte d'un nou edifici de l'ajuntament (edifici que no es va fer), el pagament és de 2009 però la contractació en 2008, el més sorprenent és que en el propi perfil linkedin de Juan Antonio Juncos explica com ell també formava part de l'aquesta UTE:
https://es.linkedin.com/in/juncosredondoarquitectos  NOU AJUNTAMENT DE CABANES Data de començament abril de 2008 Nou Ajuntament de Cabanes a Castelló. En fase de projecte. És un referent per a una zona de nova creació, integrat en el casc urbà de la ciutat i dins d'una illa d'equipaments. Membres d'equip: • JUAN ANTONIO JUNCOS MARTINEZ, • Jaume Sanahuja, • ANGEL Bordanova En total, 81.000 euros en honoraris d'un projecte que no es va materialitzar mai. I que va ser dels primers treballs en què es va contractar a Juncos, tot just iniciat el treball del seu soci Bellido en ajuntament.

divendres, de febrer 26, 2016

Després l’anul·lació PAI Marina d’Or, cal reformular les pretensions del PGOU de Cabanes i anul·lar també el conveni del Parc Temàtic homònim.



Després de la confirmació per part del Tribunal Suprem de l’anulació del PAI Marina d’Or Golf de Cabanes, ràpidament l’empresa interessada s’agafa com a un nàufrag a l’aprovació del PGOU del municipi ara en tramitació, on s’està pendent de respondre les al·legacions formulades pels afectats.

Per sort, des del Consell s’ha advertit que el model proposat per al municipi, no té a hores d’ara cap raó per mantenir-se, i cal buscar opcions sensates i sostenibles. Per tant, la nova conjuntura caldrà tindre-la en compte, i haurem de ser l’ajuntament, ara ja sense majories absolutes i obligats a consensuar, qui resolga quin model volem, sabent perfectament que la raó ha entrat al Consell.

I com de confiança en l’equip tècnic d’urbanisme de l’ajuntament més ben poca, sabrem que no serà fàcil; el PGOU l’hem tingut molt de temps estancat, almenys aparentment.


Cabanes és el setè municipi en extensió de terme municipal de les comarques de Castelló, el segon amb costa després d’Alcalà de Xivert, tenim 131,60 m2, i fins fa poc la darrere platja verge per urbanitzar i  tot un món de possiblitats. El PGOU ara en tramitació, basa tota la planificació en el suposat desenvolupament al voltant de l’anul·lat  PAI Marina d’Or Golf ( muerto el perro, continua tot igual?) i es conurba amb Orpesa, vinculant totes les actuacions dels dos pobles, i el seu potencial futur.

En el cas hipotètic, i cada dia més probable, ara rematat pel Suprem, que no es dugera a terme aquesta actuació urbanística, que esdevé a hores d’ara la columna vertebral del que ha de ser el PGOU de tots dos pobles, quina planificació alternativa es preveu?, la resposta és obvia, cap. Per tant, al nostre entendre, aquest planejament proposat és arriscat i hipoteca el futur del desenvolupament de tot el poble.

Si es preveu passar en poc temps de 3000 habitants a 126371, i aquest creixement es basa quasi en exclusiva en dos PAI exclusius d’una empresa, sense cap garantia hores d’ara de que siguen econòmicament viables en un futur, estem perjudicant el creixement del terme municipal, empresa, cal recordar-la que deu uns 46 milions d’euros a l’hisenda pública i per tant no hauria de poder ser  adjudicatària de contractes públics, ( i els PAIs ho són), que no ha estat capaç de concloure en temps i forma el PAI de poc més d’un milió de m2 de Torre la Sal, i on bona part dels avals que tenia per fer eixe PAI resulta que no són vàlids per al Banc d’Espanya per haver-se canviat per un d’un banc de Gibraltar, si no m’enganye. PAI on bona part dels apartaments i terrenys se’ls ha quedat el banc, i on la justícia també ha dit que les llicències són en bona part il·legals).

Tot això, sense oblidar els canvis de denominació de l’entramant d’empreses,que sona a joc d’inginyeria empresarials per desviar responsabilitats, i en definitiva, parlem d’una empresa concursada.
            Però tornant al PGOU que vol l’empresa siga la seua taula de salvació, es proposa com sòl urbanitzable nou 14.587.978,40 m2, ( el 21% del terme municipal), i que sols amb els dos PAIS referits s’ocupa quasi eixa extensió ( 11.118.391), és a dir, que del 112388,47 habitants nous ( pobre el que li toque ser l’habitant que compte com 0,47), 105795 són els previstos per als dos PAIS.
            Vista la fallida del boom immobiliari i especulatiu a l’impuls del qual es van gestar tot dos PAIS, i el sistema de creixement de l’empresa beneficiaria, i les males previsions a curt i mitjà termini sobre aquest model de desenvolupament, sembla un error aquesta aposta, que en cap moment de la tramitació del PGOU s’ha modificat el més mínim en quan a l’esperit, ara, l’ajuntament sense majories i el nou Consell haurien de repensar-ho tot..
  
La sentència irrecurrible del Suprem, és l’estocada al  miratge immobiliari dels darrers anys, s’ha demostrar ja no dóna més de sí, no podem tindre, a quasi tots els pobles de les nostres comarques, projectant actuacions urbanístiques per milers de persones, clònics camps de golf a cada passa...etc. La febra ja ha passat, i es preveu, que durant molts anys, el creixement urbanístic torne a les aigües de la racionalitat. Per tant, no té cap sentit aprovar un PGOU per a fer una nova ciutat de més de 126.000; tot el món té clar que ni en dos, ni en cinc, i ni en quinze anys, serà realitat, i possiblement mai, per tant, ¿ què passa amb tota la gent a la qual se li afecta amb la catalogació de  prop de 15 milions de m2 com a urbanitzable?, per què hauran de suportar durant anys una càrrega impositiva innecessària?

 Si el sòl urbanitzable actual és de 2.588.280,39 m2, als quals se’ls suma amb aquest nou PGOU 14.597.978.40 m2 nous, ens du a 17.186.258, 79 metres quadrats, per a un poble, recordem, que actualment no ronda als 3000 habitants. Aquest model de creixement no és sostenible.


I el parc temàtic?

Aquest PAI anul·lat tenia  associat un  parc temàtic “Mundo Ilusión” , i ja en 2010, el Consell va liquidar la societat pública ‘Mundo Ilusión’ que havia de gestionar l’anunciat parc dedicat a la màgia i el circ, el particular Terra Mítica ansiat pel presidiari Carlos Fabra
En 13 d’octubre de 2004, el conseller d’Economia, el president de la Diputació i els alcaldes de Cabanes i Orpesa van signar un conveni per a desenvolupar el projecte, “entre altres arguments, perquè la Generalitat ho veia com un objectiu prioritari”. El text indicava que, a través de la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. SA, “es redactarà i executarà el projecte del Centre d’Oci Mundo Ilusión, i la clàusula deia clarament els propietaris del sòl del PAI han de cedir gratuïtament a la Generalitat la superfície de terrenys sobre els quals se situarà el futur Centre d’Oci Mundo Ilusión, 800.000 metres quadrats.

Aquest sòl, no s’expropia com va fer la Generalitat, amb Terra Mítica, sinó que ací, directament, se li lleva sense cap indemnització als propietaris, la qual cosa és furtar en tota regla, d’un sòl, que d’haver-se desenvolupat el PAI, tindria un valor segons la valoració dels terrenys que va fer la adjucatària, de 30 € el m2, o siga, 24.000.000 d’euros, per al Consell, per a un parc temàtic que han descartat fer.

Ara, amb el PAI definitivament anul·lat, i amb la nul·la intenció del Consell de fer cap parc temàtic, és el moment de deixar sense efecte aquest conveni, que malgrat tot, segueix en vigor.

Compromís exigeix al Govern saber la xifra final de la factura del Castor davant els nous ‘pagaments sorpresa’

Mulet: “És indignant que ens enterem de les pretensions del PP de pagar indemnitzacions addicionals als promotors d’un projecte energètic fallit per la premsa i gràcies als informes comptables d’una empresa canadenca, per això demanarem saber tot el que queda per pagar i el cost total del projecte Castor”
Madrid, 26 de febrer de 2016

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha demanat per escrit al Govern conèixer els costos exactes, programats i el deute pendent tant amb la societat que va promoure el fracassat projecte Castor, a Vinaròs com amb la pròpia Enagás (que se n’ha fet càrrec del manteniment i hivernació) o qualsevol altra empresa atribuïbles a aquest projecte, de manera que demana al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme saber quins drets retributius estan sent, o han estat meritats, en virtut de reals decrets o qualsevol altra normativa que supose afeccions a la Hisenda pública.

No són possibles més sorpreses i balafiament de diners en una obra que ha estat un despropòsit des de l’inici i amb allò que podríem considerar perfectament un deute impropique s’ha endut milers de milions d’euros en projectes, obres, afeccions mediambientals, expropiacions i capital públic que hauria d’haver estat destinat a altres sectors molt més prioritaris”, ha explicat el senador valencià. Mulet ha recordat que “el projecte va arrancar amb uns costos d’execució de 500 milions i van acabar en 1.400 milions d’euros, xifra descontrolada molt superior als costos mitjans de construcció d’emmagatzematges similars”, un fet ja de per si “doblement alarmant” donat que es tracta de recursos públics i que veiem com “no és el preu final de la factura”, ha afegit.

L’OCU ha aproximat a uns 4.730 milions la suma que els consumidors hauran de pagar als rebuts de gas pel projecte fracassat fins el 2046, quan acabarà la hipoteca d’esta ocurrència que va ser el Castor “i que en qualsevol societat madura haguera tingut un desenllaç ben diferent tant cap als seus promotors com cap als responsables polítics que van propiciar-lo i els que estan pagant milionades de forma gairebé secreta”, ha denunciat.

El soci canadenc d’ACS a Escal, el grup Dundee Energy, que té un 33% del projecte Castor, ha revelat en els seus comptes anuals de l’exercici passat, que “el 17 de novembre de 2015, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme va emetre unaresolució que estableix una retribució addicional de 253.300.000 d’euros, i el reemborsament de les despeses d’operació i manteniment en una quantiaaddicional de 42,3 milions”.


Compromís exige al Gobierno saber la cifra final de la factura del Castor ante los nuevos ‘pagos sorpresa’
Mulet: “Es indignante que nos enteramos de las pretensiones del PP de pagar indemnizaciones adicionales a los promotores de un proyecto energético fallido por la prensa y gracias a los informes contables de una empresa canadiense, por eso queremos saber todo lo que queda por pagar y el coste total del proyecto Castor”
Madrid, 26 de febrero de 2016
El senador de Compromís, Carles Mulet, ha pedido por escrito al Gobierno conocer los costes exactos, programados y la deuda pendiente tanto con la sociedad que promovió el fracasado proyecto Castor, en Vinaròs como con la propia Enagás (que se ha hecho cargo del mantenimiento y hibernación) o cualquier otra empresa atribuibles a este proyecto, por lo que pide al Ministerio de Industria, Energía y Turismo saber qué derechos retributivos están siendo, o han sido devengados, en virtud de reales decretos o cualquier otra normativa que suponga afecciones a la Hacienda pública.
No son posibles más sorpresas y despilfarro de dinero en una obra que ha sido un despropósito desde el inicio y con lo que podríamos considerar perfectamente una deuda impropia, que se ha llevado miles de millones de euros en proyectos, obras, afecciones medioambientales, expropiaciones y capital público que debería haber sido destinado a otros sectores mucho más prioritarios“, ha explicado el senador valenciano.

Mulet ha recordado que “el proyecto arrancó con unos costes de ejecución de 500 millones y terminaron en 1.400 millones de euros, cifra descontrolada muy superior a los costes medios de construcción de almacenamientos similares”, algo ya de por sí “doblemente alarmante”dado que se trata de recursos públicos y en el que vemos como encima “no era el precio final de la factura“, ha añadido.
La OCU ha aproximado a unos 4.730 millones el monto que los consumidores tendrán que pagar en sus recibos de gas por el proyecto fracasado hasta el 2046, cuando terminará la hipoteca de esta ‘ocurrencia’ que fue el Castor “y que en cualquier sociedad madura hubiera tenido un desenlace muy diferente tanto hacia sus promotores, como hacia los responsables políticos que lo propiciaron como con los que están pagando millonadas de forma casi secreta“, denunció.
El socio canadiense de ACS en Escal, el grupo Dundee Energy, que tiene un 33% del proyecto Castor, ha revelado en sus cuentas anuales del ejercicio pasado, que “el 17 de noviembre de 2015, el Ministerio de Industria, Energía y Turismo emitió una resolución que establece una retribución adicional de 253,3 millones de euros y el reembolso de los gastos de operación y mantenimiento en una cuantía adicional de 42,3 millones”.