dissabte, de febrer 02, 2019

Cabanes baix les bombes

El 18 de maig del 1938 Cabanes, junt a altres localitats de la Plana ( Orpesa i Benicàssim), són bombardejades per l’aviació feixista , com a anunci que el front de Guerra poc a poc es va apropant a la localitat. Una jove mort per les bombes.

M’agüela Teresa contava que sent ella xiqueta, quan sonava l’alerta pels bombardejos o els passos dels avions franquistes, corrien a amagar-se  a la presó de l’ajuntament, edifici naix el nivell del carrer i resguardat per l’estructura de cúpula de pedra baix l’ajuntament.  Que recordava com a tots els repartien un bastonet i tenia gravada la imatge d’una vella sense dents mossegant amb els llavis una tella.

Desconec si res s’ha publicat o investigat al respecte , jo sols he pogut traure algunes dades .
-         Es destrueix una “fàbrica d’oli” a la plaça dels hostals, propietat de  José Borràs,
-         En 19  agost de 1939 concedien 8 llicències d’obres en cases particular, i segons l’acta “vist que les reformes que es sol·liciten no afecten per a res a les condicions sanitàries de habitabilitat de les vivendes, per tractar-se de simples reparacions d’immobles, la majoria per danys causats pels bombardejos aeris, s’acorda concedir els permisos sol·licitats”
També s’acorda reconstruir la paret de l’ajuntament del carrer Sant Vicent, desfeta pels bombardejos.

El 7 d’octubre 1939  Emilia Dotres demana permís per reconstruir una casa de la seua propietat, al C/La Morera núm. 4, i un altra en C/Sant Vicent 26, que van ser destruïdes pels bombardejos aeris. Cas idèntic del de la casa de Brígida Capdevila a la plaça de la Font Vella.

Desembre 1939 Es dóna una indemnització de 500 pessetes per a l’adquisició d’un aparell ortopèdic per a la veïna d’aquesta localitat Adela Miró Segarra, doncs com a conseqüència del bombardeig aeri va ser ferida i se li van amputar les dos cames.

dijous, de juliol 26, 2018

El no-problema valencià és un problema per als valencians.

En un període legislatiu i polític “normal”, juliol i agost solen ser mesos sense quasi activitat, les Corts Generals estem de vacances i es deixen els grans temes per a la tornada de setembre. Ara després de l’inesperat canvi de govern central, estem encara quasi tocant agost i amb plenaris sobre els canvis en RTVE o el sostre de despesa, i amb la vista posada en l’elaboració dels nous pressupostos, o en si el govern aguanta o anem de nou a eleccions.

Un govern amb minoria absoluta, que desconcerta en moltes decisions que les fa sense pactar-les prèviament amb qui li ha donat la majoria, i amb l’espasa de Dàmocles de si aguanta la situació o de cap on van a tirar les coses.
I així les coses, quan Compromís va tindre clar que, sense demanar res a canvi, sense cap pacte, sense més, s’havia de tirar a Rajoy al carrer, era per molts motius com ara higiènics, com per fer fora a una colla de lladres i mal gestors, i per revertir esta situació d’infrafinançament, infrainversió, menyspreu continu als problemes dels valencians.

Ara, un president del govern espanyol que actua massa com si tinguera majoria absoluta, ens descol·loca massa sovint; ha decidit no abordar el model de finançament autonòmic, i deixa el problema del País Valencià en la llista d’espera. Així mentre s’ha reunit ja amb els presidents d’Euskadi, Catalunya, Galicia i Andalusia, amb promeses d’actuacions urgents per a esta última comunitat, amb el president valencià es va reunir en pla visita de metge, i gastant-lo com coartada per vindre al FIB amb el Falcon; no era una reunió formal, sinó un visita de cortesia/excusa.

Abans de reunir-se com toca amb el president valencià, se reunirà, ja a partir de setembre, amb Astúries, Cantàbria, La Rioja i Murcia; el motiu/excusa, l’ordre d’aprovació de cada Estatut. Ha sigut eixe com podria ser qualsevol altre criteri, com haguera estat lògic; el de pròpia urgència econòmica i situació financera?.

Ara, la proposta del Govern sobre el sostre de despesa simplement permet endeutar-se un poquet més a les comunitats, sense agarrar el bou per les banyes, sense abordar el deute històric, els problemes generats per l’infrafinançament, ni es donen passos.

Per què ha hagut presses per abordar els problemes d’Euskadi i Catalunya i Andalusia i no per al País Valencià?. Cap d’estes comunitats tenen la situació econòmica dramàtica que tenim els valencians. La creació interessada o no d’un problema “ català o basc” fa que sempre hi haja damunt  la taula en l’agenda de qualsevol govern central, una prioritat en abordar els problemes d’estos dos comunitats autònomes. Ací, al País Valencià, mai ha hagut cap problema valencià, i eixe ha estat el nostre problema; mai hem estat en la llista de prioritats, en la llista de necessitats, en la llista d’allò inajornable, com sí ho han estat altres.

Andalusia, pels problemes interns del PSOE, ha estat també prioritari per a reunir-se i obrir la cartera i intentar acontentar la rival interna en base a talonari, i com quan el concert de The Killers, primer muntem les reunions i després les maquillem per justificar l’ordre. És més prioritari abordar els problemes d’Euskadi, Catalunya o Andalusia que els dels valencians?, ací les dades

COMPARATIVA COMUNITATS AUTÒNOMES

POBLACIÓ

CCAA
Catalunya
P.Valencià
Andalusia
Nª habitants
8.409.738
4.946.020
7.488.207


PIB (2017)

CCAA
PIB anual (M.euros)
PIB per Capita
Dèficil (M.euros)
Dèficit %PIB
Catalunya
223.139
29.939
-1.243
-0,56%
P.Valencià
108.781
22.055
-796
-0,73%
Andalusia
155.213
18.470
-335
-0,22%




El País Valencià és un 12% més pobre que la mitjana espanyola però paga com si fora un 12% més rica

FINANCIACIÓ

Mitjana estatal : 242 euros


Per altra banda, som el 10,7% de la població de l'Estat i rebem el 5,17% de les inversions, és a dir, la meitat del que ens correspondria per justícia.

ATUR (març 2018)

a)    Atur Total

Andalusia = 24,7%  (976.000)
País Valencià = 17,1% (413.000)
Catalunya = 12,2% (459.000)

b)    Atur Juvenil

Andalusia = 48,7%
País Valencià = 38,8%
Catalunya = 29,5%

% POBRESA (2017)

CCAA
Catalunya
P.Valencià
Andalucaa
% pobresa 2017
15%
25,6%
25,6%

(Se ha reducido en todas las CCAA respecto a 2015)

CCAA
Cataluña
C. Valenciana
Andalucía
% pobresa 2015
15,8%
26,2%
33,3%



DADES DEUTE

CCAA
Deute Total (m.euros)
Deute (%PIB)
Deute per Cápita
Deute amb l’Estat
Andalucia
34.140
21,80%
4.060
26.544
P.Valencià
45.433
41,40%
9.186
36.994
Catalunya
77.478
34,,40%
10.347
54.382

Dins el rànquing de deute per càpita, Andalusia es troba en segona posició com a comunitat amb menys deute per càpita. No obstant això, Catalunya i País Valencià estan en primer i segon lloc d'entre les comunitats amb més deute per càpita.

Les comunitats amb més deute amb l'Estat són: Catalunya, País Valencià i Andalusia en aquest ordre (per davant de Castella-la Manxa i Múrcia)

Important: En aquests moments el deute de les CCAA amb l'Estat és la partida més important del deute de les CCAA. Prové dels fons de finançament creats en 2012 perquè les CCAA obtinguen liquiditat a tipus d'interès molt baixos

Analitzant el deute de les comunitats autònomes amb els bancs podem destacar que, tot i ser menys significativa que el deute amb l'Estat, les CCAA que més diners han demanat són:

1º Madrid (8.294 milions d’euros)
2n Catalunya (7.453 milions d’euros)
3r País Basc (4.475 milions d’euros. Recordar que País Basc no té deute amb l'Estat, igual que Navarra)
4t País Valencià (3.955 milions d'euros)

COMERÇ (2017)

CCAA
Exportacions
(M. euros)
Exportacions %PIB
Importacions (M. Euros)
Importacions %PIB
Catalunya
70.828,7
31,4%
84.321,7
37,79%
P.Valencià
29.371
27%
26.027,7
23,93%
Andalusia
30.913,3
19,92%
29.196,7
18,81%

PORTS

El port de València és el que més mercaderia manipula, amb 48 milions de tones, seguit pel d'Algesires 45.700.000 i Barcelona amb 22 milions.


I  d’ací, podem continuar amb totes les altres dades que ens puguem imaginar.


Carles Mulet
Portaveu de Compromís en el Senat