Misteris polítics.

article publicat avui al mediterraneo

Amics i amigues, de segur heu escoltat parlar de la Parappolítica ( sí, amb dos P), eixa ciència que abasta els punts comuns entre la política i la parapsicologia, els misteris sense resoldre la política; com per exemple, per què el tinc del cap no se li queda en la barba a Rajoy, o per a què val Jorge Alarte o si Alberto Fabra sabia on se clavava quant acceptava anar de president de la Generalitat( sense passar per les urnes, de la mateixa manera com va accedir en el seu dia a l’alcaldia de Castelló).

I és que cada cop a la gent no iniciada en les arts ocultes els costa més entendre la política; primer, després d’haver escoltat les gravacions de les converses telefòniques vergonyants de Costa i Camps amb els caps de la trama corrupta de Gürtel, com el jutjat “popular” els veu per una majoria de 5 a 4 “no culpable” ( i tampoc innocents).

També costa entendre, ja que deu ser cosa dels arcans, com des de la direcció estatal del PP ara tot ixen a dir que hem de demanar disculpes els que hem criticat i afirmat la culpabilitat de Camps. Si tant clar tenen ells que Camps és innocent, que el restituisquen en el càrrec de president de la Generalitat, i si continua sent un home ejemplar com deia Rajoy, que el nomene ministre de Justícia, ja que en aquests dies de judici segur que ha aprés molt del funcionament dels tribunals.

També costa d’entendre la intermediació divina en el devenir del judici, el místic Camps, donant les gràcies a Déu per resultat de la deliberació del jurat, però es veu que esta gent de l’OPUS, i gràcies a Cotino, deuen tindre fil directe amb l’altíssim i els deurà algun favor. I ens queda encara un altre judici que també apunta a ser igual o més mediàtic, el del president provincial del PP; eixa és la imatge que el PP ha fet transmetre de la nostra comunitat autonòma.

No de bades l’altre dia un company me feia la següent proposta quant ens queixaven del desús de l’edifici dels antics Jutjats de la Plaça Borrull “ Jo propose fer allí un museu perpetu de l'historial judicial dels polítics de la província i reivindicar-ho amb una concentració en la plaça borrull amb trages de ratlles negres horitzontals demanant que l'edifici es dedique a eixe museu” Desgraciadament, quant raó.

Carles Mulet

Portaveu Iniciativa comarques de Castelló

Sant Martí i els porcs

columna d'avui en la COPE

He estat buscant per internet a vore si l’expressió “a tot porc li aplega el seu Sant Martí” era correcta en valencià, ja que me sonava massa a traducció simultània, i es veu que sí que està, bé, que igual que l’expressió “tal faràs, tal trobaràs”, són genuïnament valencianes. I és que es veu, que els valencians, com els castellans, començaven les tradicionals matances del gorrino a partir del dia 11 de novembre, festivitat de Sant Martí de Tours, que era quan precisament començava a refrescar i per tant, bona època per curar la carn del porc, i fer els elaborats com les botifarres, llonganisses i xoriços.

I busquem el paral·lelisme amb els xoriços si cal , o no, si voleu canviem de tema. Al que anàvem, allò d’eixa expressió, eixa dita, ens ha d’ajudar a ser un poc més esperançats, i entendre que la justícia és lenta, lentíssima, exageradament lenta, i més quan se dediquen a posar-li pals a les rodes; recursos, contrainformes, peticions que sols valen per allargar els processos, tindre amics en tots els estaments que ens ajuden a dir que els delictes han prescrit i ens puguem escapar pels pèls. Però veiem, com, al final, pot aplegar el Sant Martí.

Al final, quants molts havien perdut l’esperança, en que la justícia era igual per a tots, per fi, després de 8 anys, el jutge de Nules que fa número no sé quants, va i diu que sí, que asseurà a Carlos Fabra en el banquet per diversos delictes, que cal jutjar-lo, i li posa una fiança, ahi és res, de 4,2 milions d’euros.

I no, no se’l jutja per la ruïna a la qual ens ha dut a les comarques de Castelló, no se’l jutja per la vergonya que ens ha fet i ens continua fent passant en tot l’Estat pel seu aeroport, que també ens ha arruïnat, no se’l jutja per la seua estàtua, se’l jutja per suborn ( cohecho en castellà), tràfic d’influències i quatre delictes fiscals.

Sabem que al final l’Audiència Provincial, on està l’amic de Fabra Carlos Dominguez, ens pot deparar encara molts sorpreses, però el pas que s’ha donat és realment important.

Però allò que realment esgarrifa, és que un partit “ democràtic” entre cometes, com el PP, permeta que continue com president provincial de Castelló i per tant, màxim exponent seu, el polític que ha batut tots els rècords de fiances demanades per la justícia, i per tant, el polític presumptament més deshonrat que ha hagut a l’estat Espanyol. Ja dia Mariano Rajoy que Carlos Fabra era un ciudadano exemplar, tot un exemple, si senyor.

En fi, estimats oients, que entre el “molt honorable” sent protagonista del culebró del seu judici, i Carlos Fabra ara en les portes de ser jutjat, quina imatge estan donant de la nostra terreta.

Julián Grimau

publicat avui al Mediterraneo

Avui tenia previst contar-vos una historieta inversemblant, increïble, però, de l’alcalde de Costur, ja en parlament un altre dia, ja que este matí, quan em volia disposar a escriure aquesta columna, m’ha despertat la notícia de la mort de Manuel Fraga.

La Mort, continua sent una espècie de tabú, una barrera que ens imposa tant de respecte que costa parlar d’ella obertament, i que obliga a certs convencions, a certes costums políticament correctes, i entre elles, quant una persona abandona esta vida, en els primers moments intentar sols traure un record positiu i obviar la part negativa, pel respecte al seu entorn, com a mostra de condol. No és elegant ni potser instructiu traure la porqueria, encara que recentment ens han posat fins dins la gola, a totes les hores, les imatges de l’assassinat de Gadafi damunt la taula en l’hora del dinar o del sopar, o ens han venut també l’assassinat de Bin Laden com un acte, igual que l’anterior, poc més que de justícia, com si la mort violenta d’aquestes persones sí fóra justa.

Imagine no és elegant ara parlar dels crims, de les sentències de mort, de la responsabilitat per acció o omissió i complicitat al formar part d’un govern dictatorial, però me cabreja i molt, ara vore les televisions, els diaris, els mitjans electrònics, on tots s’omplin la boca alabant les bondats i encerts de qui va ser ministre de Franco, de qui, passada ja la dictadura, enlloc de guardar vergonyós silenci per la seua responsabilitat en l’assassinat del dirigent comunista Julian Grimau en 1963, ho justificava encara: qüestionable seria poder jutjat el paper del aleshores ministre de Franco defensant el crim; podríem pensar que eren altres temps, i que el seu pas per partits “democràtics” (AP-PP) i per la presidència de la Junta de Galícia l’havia apropat a estàndards democràtics, però en 2006, Fraga encara justificava l’assassinat d’aquest polític.

Ara, tot seran floretes i records positius, i mentre el cadàver de Grimau, i tantes altres persones assassinades per les seues idees o per defensar la democràcia, reposen en l’anonimat, en foses comunes moltes per desenterrar i localitzar, amb sentències de judicis falsos encara considerant-los culpables, altres, moren plàcidament amb funerals grandiosos com herois de ves a saber què. No desitge la mort de ningú, òbviament, però sí que la memòria siga justa, ja que en aquest drama de la història d’Espanya, sembla que sols el record pot ser just en massa casos. Descansa en pau, Julian Grimau.

Després de les festes vénen les bèsties,

columna de la COPE d'avui

Després de les festes vénen les bèsties, diu la dita popular , i com quasi totes, sol tindre raó.

No parlarem avui dels propòsits d’esmena per a 2012, un cop passades les festes propícies per a l’abús, en el menjar, en el beure, en el anar-se a dormir a deshora, en el gastar con si no hi haguera crisi aquells que han pogut gastar.

No parlaré dels típics tòpics que es solen fer a l’inici de cada any; com si realment el dia 31 de desembre, o el 6 de gener, pogueren ser una barrera per deixar enrere els mal hàbits, la falta de temprança i per adquirir noves maneres de comportar-se i aconseguir els anhels i objectius que ens marquem i que mai vénen sense esforç i constància: menjar menys, fer més esport, dedicar-se a cultivar el cervell, deixar de fumar i un llarg etcètera de preceptes que sempre es repeteixen.

La dita que parlàvem, parla de tornar a la normalitat després dels excessos, o també, de les factures que cal pagar , dels efectes secundaris, de la cara de la moneda menys bonica. I ara tenim l’estomeg més castigat, el compte corrent més buit, i la silueta feta una catàstrofe, però almenys, ho hem pogut gaudit.

El problema és quan ens toca pagar factures de festes que no són nostres, i moltes vegades, pagar dos cops pels mateixos conceptes. Ara, tenim la caixa comuna completament buida, perquè els nostres diners se’ls han gastat en urgandarins, aeroport peatonals, mandataris de bancaixa i la CAM, assessors, emarsa, brugals, estàtues per als faraons, i demés barbaritats que durant anys han estat alegrement buidant el que semblava un pons sense fons.

Els bancs, mestres de l’avarícia, fan que els governs els hagen de rescatar, invertint diners públics per sanejar-los. Com les administracions s’endeuten per aquesta operació, són els mateixos bancs qui compren aquest deute dels governs, amb els diners que els governs els han donat per a rescatar-los, i ja tenen d’aquesta manera tant kafkiana, el capital agafat als governs dels Estats per allà on més mal fa, i ara li poden dir al president de torn quina política ha de fer i per on ha de retallar, i retallar, sempre ens retallen als mateixos, que ja estem més que trasquilats .

Mentre a alguns se’ls regala fins als vestits, a la resta, ens toca pagar les festes de les bèsties.

Cabanes: el PP rebutja la moció per restaurar el castell de Miravet “ per ser un bé privat”

Units pel Poble lamenta l’actitud del PP

Cabanes 03 de gener de 2012. La majoria absoluta del PP va evitar que prosperar en el passat ple municipal, la moció d’Units pel Poble per demanar la restauració del Castell de Miravet, en perill de ruïna.

L’excusa del PP per votar en contra va ser que es tractava d’una propietat privada (com ho són la majoria de Béns d’Interés Cultural del municipi, o els Béns de rellevància Local, però que sí han tingut ajut públic, com ara el Pla Especial de la Torre vigia de la Sal, l’ermita del Calvari ( tot i l’error fet públic aquests dies).

El regidor d’Units pel Poble Diego Noel, va recordar tota la legislació autonòmica aplicable, i recordar que tant si es vol com no, l’administració ha d’actuar en un BIC en perill de ruina. El PP va prometre un aportar un suposat informe de l’arquitecte municipal, i comunicar al propietari que prenga les mesures oportunes, però a hores d’ara, i tot i ser coneixedors del perill d’ensorrament des de fa setmanes, no han fet absolutament res més enllà de votar en contra de la proposta de l’oposició.

A pesar de la negativa del PP, des d’Units pel Poble es traslladarà una petició a la Conselleria de Cultura perquè actue.

Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. Article 5. Col·laboració dels particulars.

1. Els propietaris i posseïdors de béns del patrimoni cultural valencià ( bic i brl) han de custodiar-los i conservar-los adequadament a fi d'assegurar el manteniment dels seus valors culturals i evitar la seua pèrdua, destrucció o deteriorament.

2. Qualsevol que tinguera coneixement del perill de destrucció, deteriorament o pertorbació en la seua funció social d'un bé del patrimoni cultural, o de la consumació de tals fets, haurà de comunicar-ho immediatament a l'administració de la Generalitat o a l'Ajuntament corresponent, els que adoptaran sense dilació les mesures procedents en compliment de la present Llei.

3. Totes les persones físiques i jurídiques estan legitimades per a exigir el compliment d'esta Llei davant de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana. La legitimació per a l'exercici d'accions davant dels tribunals de justícia es regirà per la legislació de l'Estat.

Artículo 18. Obligaciones de los titulares.

1. Los propietarios y poseedores por cualquier título de bienes incluidos en el Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano están obligados a conservarlos y a mantener la integridad de su valor cultural.

Artículo 40. Ruina.

1. Si, pese a lo dispuesto en el artículo 18 de esta Ley, llegara a incoarse expediente para la declaración de la situación legal de ruina de un inmueble declarado de interés cultural, la conselleria competente en materia de cultura intervendrá como interesada en dicho expediente, cuya incoación deberá serle notificada. El expediente deberá ser también sometido a información pública por plazo de un mes a fin de hacer posible el cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 5.3 de esta Ley.

La incoación del expediente podrá dar lugar a la expropiación del inmueble en los términos establecidos en el artículo 21.

MOCIÓ PER RESTAURAR EL CASTELL DE MIRAVET

Recentment ens han fet aplegar als Grups Municipals una advertència sobre una notable pèrdua de diferents peces de maçoneria de la part superior del llenç de la torre de l'homenatge, problema que ve aparellat amb el fissurament de tota la façana i que afecta de manera directa a l'estabilitat de les parts que resten en peu. Aquests signes de deteriorament han agreujats en la visita feta en pot més d’un any, cosa que fa pensar que si en 21 mesos s'ha ensorrat una part important de la torre de l'homenatge (part més representativa del castell) i que aquesta ha quedat seriosament danyada, es qüestió de mesos que es produisca un col·lapse major.

El conjunt del Castell de Miravet es troba sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol, i passa a considerar-se Bé d’Interés Cultural en base a allò establert en la Disposició Addicional Primera de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998) de la GV, segon la qual aquests immobles; castells, torres defensives i altres construccions fortificades, passen a ser declarades BIC.

D’aquest conjunt arquitectònic es té les primeres referències històriques a l’any 1091, quan és conquerit temporalment pel Cid, al seus habitants; els musulmans.

És Alfons II qui en 1178 promet al bisbat de Tortosa la concessió de la futura ‘‘tinença de Miravet’’, un cop siga conquerida la comarca, fent-se efectiva la mateixa amb la caiguda en 1233 de Borriana. El Castell passarà a ser l’epicentre de la Tinença de Miravet, a partir de la qual el bisbe tortosí Ponç de Torrellas repobla tot el territori del que avui són el termes municipals de Cabanes, Benlloc i Torreblanca,

És a partir del XVI quan el castell i les zones del voltant es van despoblant .Poc a poc, el despoblament van anar arruïnant aquest conjunt arquitectònic de gran vàlua adaptat a l’abrupta geografia de la muntanya, tot i que encara es poden contemplar la torre de l’homenatge, els seus distints recintes emmurallats, portes, torres, murs i arcs, aljubs, edificacions de tot tipus com ara les ruïnes del poblat que hi havia dins dels propis murs o l’església de Sant Martí i Sant Bartomeu fora de les antigues muralles.

Aquestes restes, a més del valor sentimental que tenen a tota la comarca, disposen d’unes característiques arquitectòniques i històriques de gran interès, per conèixer i posar en valor els castells d’origen musulmà repoblats pels cristians i les seues transformacions al llarg de la història

La recuperació del mateix encara és un fet possible, ja que, tot i l’estat de ruïna, n’és recuperable la pràctica totalitat del conjunt si hi ha una voluntat d’aconseguir-ho per mitjà d’un pla integral de restauració de tot el conjunt arquitectònic. La restauració del mateix, evitaria la seua desaparició a mitjà termini, i seria un legat impressionant per les generacions futures, a més d’un al·licient impagable per potenciar el turisme d’aquest indret.

Per tot aixó, l’ajuntament en Ple acorda:

Primer: Acordar l’estabilització i progressiva recuperació del Castell de Miravet i tot el seu conjunt arquitectònic com a una mesura de primera urgència per a l’administració municipal.

Segon: Demanar de manera urgent l’ajut als tècnics que puguen existir a la Conselleria de Cultura, per junt amb l’equip tècnic municipal, valoren els danys estructurals de la Torre de l’Homenatge, i s’estudie de manera urgent un pla per evitar un ensorrament.

Tercer: L’ajuntament es compromet a de manera urgent, demanar l’ajut de les institucions amb competències ( Diputació, Conselleria, Ministeri) a obtindre ajuts tècnics i econòmics per iniciar els treballs de restauració de tot el conjunt

Toponímia i incompetència.

publicat al Mediterraneo d'avui

Què faria vostè si li aplegara a casa, adreçada al seu nom, una carta de l’administració dient-li que li han concedit un ajut per restaurar una ermita que és propietat seua, gràcies a una petició feta per un tercer que està molt interessat en la protecció del patrimoni. Imagine, que si no vostè no és propietari de cap ermita, entendria que ha hagut un error en la tramitació i intentaria comunicar a qui emet la carta que s’ha enganyat, no?.

I també, el que faria seria posar-se en contacte amb eixe tercer que li han dit que és qui està interessat en que vostè recupere l’ermita, per que li explique o ajude a entendre on està l’error.

Potser, que si vostè té poc coneixement, enlloc d’informar a l’administració que vostè no té cap ermita, i com li diu que té 15 dies per presentar un projecte de restauració que li pagaran després amb la subvenció concedida, busque vostè un arquitecte perquè li faça un projecte per restaurar un mas que té vostè el poble de la seua àvia materna.

Doncs aquesta última opció, ha estat la que ha emprat el PP de Cabanes, junt als serveis tècnics municipals. A principis d’any els arriba una comunicació dient que per una esmena aprovada als Pressupostos Generals de l’Estat per a 2011, tenien una subvenció concedida per restaurar l’església del cementeri, de propietat municipal. Cabanes, no té església al cementeri, i enlloc d’avisar de l’error, o indagar un poc a vore on estava l’error, fan i presenten un projecte per restaurar el Calvari, que no és de titularitat municipal, sinó de l’església.

Ho du el PP a un plenari, i imposa la seua majoria absoluta sense donar cap explicació, a una oposició que no enteníem absolutament res del que estaven proposant. Ells, després, han reconegut que van votar el projecte sense haver-se’l mirat. Els demanem explicacions i el seu enteniment sols aplega a fer-se un místic reportatge fotogràfic baix els peus del crist del calvari.

Sols mirar la documentació, som l’oposició qui veien que alguna cosa no quadra. Sols amb dos minuts buscant per internet, descobrim que el projecte aprovat en els pressupostos generals de l’Estat és per restaurar l’esglèsia del cementeri de Cabanes de l’Alt Empordà, que sí que és municipal. Es veu que a Madrid s’enganyen de poble, i el meló ( per no dir res més fort) que rep la comunicació dins de l’ajuntament de Cabanes de la Plana Alta, no raona que hi ha un error i que no tenim església al cementeri, i va i encomana fer un projecte, que superarà els 18.000 euros, i que ara tocarà pagar, però l’ajut des del Ministeri no aplegarà al nostre poble, sinó a Cabanes de l’Alt Empordà.

El ridícul més gran de la història: Cabanes de la Plana Alta, presenta un projecte per restaurar el calvari en base a un ajut Ministerial per Cabanes

Units demana responsabilitats per haver-se gastat més de 18.000 euros en un projecte del qual no va a signar-se el conveni amb el Ministeri de Foment.

Cabanes 30 desembre de 2011. En el ple ordinari d’Agost, el PP presentava al plenari, sense haver passat per cap comissió informativa, el projecte de restauració de l’església del calvari de Cabanes amb una proposta de conveni amb el Ministeri de Foment, segons la qual s’havia aconseguit un ajut per aquest fi. Tot i les preguntes formulades per Units pel Poble en el plenari, ja que era el primer cop que es tenia notícia del fet, cap membre del PP va poder explicar res de com s’havia obtingut l’ajut. Hi havia ja alguna cosa que no quadrava, ja que el projecte s’havia presentat com “restauració de l’antiga església del cementeri (Calvari)”, quan res tenia a veure el cementeri amb el calvari, i el cementeri no tenia cap església.

Enlloc de donar cap explicació més, les regidores de cultura i turisme van fer un preciós i místic reportatge fotogràfic en el calvari, als peus del crist crucificat http://www.cabanes.es/es/node/755.

En el ple d’octubre, al veure que no s’havia rebut cap resposta per escrit tal i com es van comprometre, es va tornar a fer les mateixes preguntes, i davant la insuficient informació aportada, Units pel Poble va haver de revisar tot l’expedient municipal.

I realment va ser sorprenent, en primer lloc perquè aquesta ajut eixia per una esmena als pressupostos generals de l’Estat per a 2011 presentada pel grup parlamentari al Congrés d’ERC-IU-ICV, i concedida. Informació que es va ocultar en tot moment ( a pesar que en altres ocasions sí han sabut relacionar maliciosament accions de diputat d’aquest grup, i en especial d’ICV amb l’activitat d’Units pel Poble )

En segon lloc, el Conveni és Ajuntament-Estat, i el projecte “falsifica la realitat” dient que és titularitat municipal l’església del Calvari, quant sols és a efectes cadastrals, i per això s’ha hagut de signar un acord amb l’església.

En tercer lloc, perquè el Ministeri informa que hi ha un ajut per restaurar l’església del cementeri, i l’ajuntament, al no haver cap església al cementeri, presenta el projecte per restaurar l’església del calvari “perquè és el que més s’assembla” .

En tota la magra correspondència Ajuntament- Ministeri que consta a l’expedient ( i que per tant, és la única oficial i contrastable), l’ajuntament no mostra en cap moment la sorpresa per aquest ajut, ni la qüestiona, i el Ministeri sols informa que hi ha un termini per presentar el projecte o si no, es perdrà l’ajut).

Què pinta ERC-IU-ICV demanant restaurar l’església del cementeri en un poble que no té església al cementeri?, això es veu, no tenen capacitat de pensar-lo.

Aquests dubtes, van ser exposats en el plenari d’ahir, i l’alcalde, i els regidors del PP amb competències en la matèria, van confessar que no havien estudiat l’expedient ni el projecte ( a pesar d’haver-lo votat, de fer-se les fotos, i de ser un assumpte que es reiterava en cada plenari.

Segons van explicar ahir, el projecte ha costat més de 18.000 euros, i en cas que el Ministeri no signe el Conveni, que encara no ho ha fet, es perdien aquests diners. La part més delirant va ser quant des d’Units pel Poble, es va explicar que sols entrant en el Google, es veia clarament que tot havia estat un error de comunicació del Ministeri de Foment, ja que en :

http://www.congreso.es/docu/comisiones/presup/TOMO-VIII-2125-2458.pdf (pàgina 202), apareixen les esmenes als pressupostos generals de l’Estat presentats per ERC per a les comarques de Girona ( on està Cabanes de l’Alt Empordà). O a la nota de premsa:

http://www.esquerra.cat/actualitat/esquerra-aconsegueix-que-saprovin-44-esmenes-per-valor-de-10-5-milions-en-els-pressupostos

Un gest que en sols un minut a Units pel Poble li deixava veure que havia estat un error del Ministeri, i que corresponia a l’altre Cabanes, una cosa tant simple que en cap moment se li va ocurrir als tècnics municipals: reben una comunicació del Ministeri dient que tenen un ajut per restaurar l’església del cementeri, i automàticament fan un projecte per restaurar l’església del calvari.

Què haguera passat si l’ajut fora per restaurar la plaça de bous monumental, que tampoc tenim? Enlloc d’assessorar-se, hagueren presentat un projecte per restaurar la placeta de les flors?, o si ens aplega un ajut per a remodelar l’estació de l’AVE?; hagueren presentat un projecte per remodelar la parada del bus?.

Davant l’espantós ridícul, des d’Units es vam demanar es depuren responsabilitats, ja que el Ministeri no va a signar aquest conveni ( entre altres perquè Cabanes de l’Alt Empordà acabarà demanant explicacions i es descobrirà la mentida), i perquè s’hagen perdut aquests més de 18.000 euros. Si els regidors del PP enlloc de preocupar-se més per les fotos,es preocuparen mínimament del què voten, hagueren pogut descobrir l’embolic.

El ridículo más grande de la historia: Cabanes de la Plana Alta presenta un proyecto para restaurar el calvario en base a una ayuda Ministerial para Cabanes del Alt Empordà.

Units pide responsabilidades por haberse gastado más de 18.000 euros en un proyecto del cual no va a firmarse el convenio con el Ministerio de Fomento.

Cabanes 30 diciembre de 2011. En el pleno ordinario de Agost, el PP presentaba al plenario, sin haber pasado por ninguna comisión informativa, el proyecto de restauración de la iglesia del calvario de Cabanes con una propuesta de convenio con el Ministerio de Fomento, según la cual se había conseguido una ayuda por este fin.

A pesar de las preguntas formuladas por Units pel Poble en el plenario, puesto que era la primera vez que se tenía noticia del hecho, ningún miembro del PP pudo explicar nada de cómo se había obtenido la ayuda. Había ya algo que no cuadraba, puesto que el proyecto se había presentado como “restauración de la antigua iglesia del cementerio (Calvario)”, cuando nada tenía que ver el cementerio con el calvario, y el cementerio no tenía ninguna iglesia.

En vez de dar ninguna explicación más, las concejalas de cultura y turismo hicieron un precioso y místico reportaje fotográfico en el calvario, a los pies del cristo crucificado http://www.cabanes.es/es/node/755.

En el pleno de octubre, al ver que no se había recibido ninguna respuesta por escrito tal y cómo se comprometieron, se volvió a hacer las mismas preguntas, y ante la insuficiente información aportada, Units pel Poble tuvo que revisar todo el expediente municipal.

Y realmente fue sorprendente, en primer lugar porque esta ayuda salía por una enmienda en los presupuestos generales del Estado para 2011 presentada por el grupo parlamentario al Congreso de ERC-IU-ICV, y concedida. Información que se ocultó en todo momento (a pesar de que en otras ocasiones sí han sabido relacionar maliciosamente acciones de diputados de este grupo, y en especial de ICV con la actividad de Units pel Poble )

En segundo lugar, el Convenio es Ayuntamiento-Estado, y el proyecto “falsifica la realidad” diciendo que es titularidad municipal la iglesia del Calvario, cuánto sólo es a efectos catastrales, y por eso se ha tenido que firmar un acuerdo aparte con la iglesia.

En tercer lugar, porque el Ministerio informa que hay una ayuda para restaurar la iglesia del cementerio, y el ayuntamiento, al no haber ninguna iglesia al cementerio, presenta el proyecto para restaurar la iglesia del calvario “porque es el que más se asemeja”. .

En toda la escueta correspondencia Ayuntamiento- Ministerio que consta al expediente ( y que por lo tanto, es la única oficial y contrastable), el ayuntamiento no muestra en ningún momento la sorpresa por esta ayuda, ni la cuestiona, y el Ministerio sólo informa que hay un plazo para presentar el proyecto o si no, se perderá la ayuda).

¿Qué pinta ERC-IU-ICV pidiendo restaurar la iglesia del cementerio en un pueblo que no tiene iglesia al cementerio?, esto se ve, no tienen capacidad de pensarlo.
Estas dudas, fueron expuestas en el pleno de ayer, y el alcalde, y los concejales del PP con competencias en la materia, confesaron que no habían estudiado el expediente ni el proyecto ( a pesar de haberlo votado, de hacerse las fotos, y de ser un asunto que se reiteraba en cada pleno).

Según explicaron ayer, el proyecto ha costado más de 18.000 euros, y en caso de que el Ministerio no firme el Convenio, que todavía no lo ha hecho, se perdía este dinero. La parte más delirante fue cuánto desde Units pel Poble, se explicó que sólo entranndo en el Google, se veía claramente que todo había sido un error de comunicación del Ministerio de Fomento, puesto que en :
http://www.congreso.es/docu/comisiones/presup/tomo-viii-2125-2458.pdf (página 202), aparecen las enmiendas en los presupuestos generales del Estado presentadas por ERC para las comarcas de Girona ( donde está Cabanes del Alt Empordà). O en la nota de prensa: http://www.esquerra.cat/actualitat/esquerra-aconsegueix-que-saprovin-44-esmenes-per-valor-de-10-5-milions-en-els-pressupostos

Un gesto que en sólo un minuto a Units pel Poble le dejaba ver que había sido un error del Ministerio, y que correspondía al otro Cabanes, una cosa tanto simple que en ningún momento se le ocurrió a los técnicos municipales: reciben una comunicación del Ministerio diciendo que tienen una ayuda para restaurar la iglesia del cementerio, y automáticamente hacen un proyecto para restaurar la iglesia del calvario.

¿Qué hubiera pasado si la ayuda fuera para restaurar la plaza de toros monumental, que tampoco tenemos? ¿En lugar de asesorarse, hubieron presentado un proyecto para restaurar la plazoleta de las flores?, ¿o si nos llega una ayuda para remodelar la estación del AVE?; ¿hubieran presentado un proyecto para remodelar la parada del bus?.

Ante el espantoso ridículo, desde Units se pedió depuren responsabilidades, puesto que el Ministerio no va a firmar este convenio ( entre otros porqué Cabanes del Alt Empordà acabará pidiendo explicaciones y se descubrirá la mentira), y porque se hayan perdido estos más de 18.000 euros. Si los concejales del PP en vez parte de preocuparse más por las fotos,se preocuparan mínimamente de lo qué votan, hubieron podido descubrir el error que acabará costando tanto a Cabanes ( de la Plana Alta)

-

-

aerozoo

columna radiofònica de la COPE d'aquesta setmana

Fa uns dies, la Conselleria organitzava una batuda de porcs senglars, també coneguts com “jabalís” al Desert de les Palmes. Es veu que s’havien fet els amos, destroçant sembrats i sent el terror dels agricultors i domingueros.

La Conselleria, tant ecologistes ells, van optar pel mètode de l’escopetada i es veu es va donar mort a 40 exemplars, encara així molts d’ells van poder fugir, i van aprofitar l’ombra de la fresca nit per emigrar en silenci, i fer una travessia pel secà, entre les bresquilleres i ametlers, fins aplegar al santuari del fauna perseguida.

A la llum de la lluna , van poder trobar els passadissos secrets que els van deixar salvar la tanca i el control de la porta, i poder entrar dins del recinte sagrat, sans i estalvis després de la traumàtica persecució.

Allà, el comitè revolucionari dels conills lliures, escapats també de l’escopeta, els va fer la reverència i donar de seguida asil polític en la república independent dels animals amenaçats, coneguts pels humans com l’aeroport peatonal de Carlos Fabra.

Diuen que aquesta nova arca de noé estàtica, aquesta reserva de fauna, aquest paradís dels animals, ha costat als humans més de 150 milions d’euros, i segur que això és sols el que es pot dir, sempre hi ha el que no es sap i el que es perd pel camí, però sense cap dubte, la inversió serà eternament agraïda per la fauna de les nostres comarques;

un recinte tancat on està prohibida l’entrada als ésser humans a peu, encara que siga un aeroport peatonal, veges tu quines contradiccions, prohibició que sols s’ha violentant en període electoral, quant duien “als guelos” en autobusos a menjar-se un entrepà i aplaudir.

I si sans estan els animalets de les incursions humanes a peu, encara més ho estan dels que puguen vindre per l’aire; ja que gràcies a l’estàtua de Ripollés, eixe monumental Fabra a escala ciclòpea, a vore qui s’atreveix a aterrar i no ser fulminat per un Fabringer Z ripollesià.

Molts temíem que l’aeroport seria la mort de l’arpellot cendros també conegut com aguilicho cenizo, però res més lluny de la realitat, ara tindrà un espai de tranquil·litat infinita, replet de conills, on viure i procrear sense cap problema.

Molts no ho hem entès, però Carlos Fabra, ha estat un dels grans amants dels bitxets, a l’altura de defensors del animals cèlebres com Felix Rodríguez de la Fuente, Brigite Bardot o l’Ana Obregon, i el temps li ho reconeixerà

En fin, estimats oients, que ni el zoo de Barcelona, ni el bioparc de valència, li podran fer ombra en qüestió d’anys a aquest nou concepte de reserva de fauna “aeropuerto de Castelló”.

Que passeu bona setmana, i fins la propera.

Cabanes: Units pel Poble anima a al·legar contra les pujades de la taxa de fems i de l’IBI per a 2012

Fins dilluns es poden presentar al·legacions, que des d’Units pel Poble es faciliten als veïns interessats.

Cabanes. 22 de desembre de 2011. El Grup Municipal d’Units pel Poble ha recordat que dilluns és el darrer dia per poder presentar al·legacions per part dels veïns contra les ordenances que preveuen abusives pujades del fem i de l’IBI.

Per eixe motiu, es facilitaran als veïns interessats en mà, models d’al·legacions, ( que es poden replegar demanant-ho personalments a la gent de l’agrupació, com al correu unitspelpoble@gmail.com.

Es té previst la celebració d’un ple extraordinari per la via d’urgència per al proper dia 28 pel matí, a les 9, per resoldre les al·legacions i que en 2012 entre en vigor les propostes presentades pel PP al Ple.

Respecte als fems, Units pel Poble ha recordat que l’equip de govern municipal defensa que s’aplique una base imposable de la taxa, amb unes quantitats fixes, amb independència de les característiques de l'immoble i dels treballadors o habitants del mateix, la qual cosa implica que una vivenda en què només habite una persona abona idèntica quantitat a una altra ocupada per una pluralitat de persones, la qual cosa suposa una incongruència, ja que, òbviament, es genera més residus sòlids en este segon cas.

Respecte a l’IBI La proposta de modificació de l’ordenança de l’IBI ve donada per l’aprovació, per part de l’equip de govern, de la nova ponència de valors dels terrenys afectats pel PAI Marina d’Or Golf. Tot i les promeses fetes en el seu dia , del 0,70 % de l’IBI urbà es “baixa” a un 0,65%, entenc que totalment insuficient, ja que els veïns no notaran absolutament res,si abans pagaven per unes finques, ara si en tenen altres afectades pel PAI, a final d’any pagaran en IBI molt més.

De fet aquesta realitat es pot vore en la proposta de pressupostos municipals per a 2012, es preveu ingressar de l’IBI de rústica 150.000 euros, la mateixa quantitat que en 2012 tot i que han desaparegut del padró de rústica prop d’un 30% per cent al ser ara urbana gràcies a la nova valoració cadastral, en IBI urbana, es preveu passar dels 1.182.00 de 2011 als 1.350.000 en 2012, 168.000 euros més ( 15 milions de les antigues pessetes més).

Horitzó negre

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/horitzo-negre_706244.html

Mulet 20/12/2011

La generació dels meus avis van trencar-se el llom i desfer-se les mans treballant la terra, després d’una guerra i una postguerra duríssimes, per intentar eixir endavant, per tindre un sostre on viure, perquè els seus fills tingueren millor vida. Tot i la dictadura salvatge, van anar conquerint drets; un sistema sanitari més o menys universal, unes pensions dignes, i els seus fills, encara que pocs anys, van poder anar a escola. La generació dels nostres pares, van desllomar-se també per donar-nos una qualitat de vida que la gent de les classes mitjanes mai havien somniat; tot fill de veí que tinguera el més mínim interés podria accedir per fi a estudis universitaris, continuàvem amb una sanitat pública cada cop millor, i que no ens faltara absolutament de res. Els nostres pares, o van fer-se una llar on viure o els la van fer els seus pares.

Nosaltres, ho tenim fotut per desllomar-nos ja que allò de treballar de valent s’ha convertit quasi en un luxe, qui tinga un treball que done gràcies, i que tinga sort de que poder eixir-li els números per pagar la hipoteca que el banc cada mes es cobra religiosament. De somniar poder deixar vivenda als fills, passarem a deixar hipoteca aquells més afortunats.

De l’educació que nosaltres gaudíem, ja vorem en què acaba,entre tantes retallades pressupostàries; ja vorem qui de nosaltres tindrem d’ací uns anys suficients diners per garantir un ensenyament universitari als nostres fills. Per no parlar de la sanitat, on comencen a voler clavar-nos allò del copagament i amb un imparable desmantellament dels serveis públics.

Volen fer-nos creure que fins ara hem viscut per sobre de les possibilitats reals, i que ara cal tornar a allò que ens mereixem, com si totes les conquestes socials aconseguides foren una simple concessió temporal i filantròpica dels governants. Mentida majúscula, ja que tot el que hem guadit ha estat pagat per nosaltres, pels nostres pares i pels nostres ais. El problema és que ens ha estat i continua estant governant una colla de “mangantes” que estan desviant els nostres diners a butxaques privades. Tant clar i trist com això. H

Miss Espanya i els diputats del PP

columna radiofònica de la COPE 

Fa anys, quant venia el bon temps, com les oronetes que tornaven a poblar els ràfols i els forats de les finestres, omplint de cagades les voreres, tornaven a Cabanes les aspirants a miss Espanya, un exèrcit de tacons  alterava la tranquil·litat rústica del poble; un exèrcit de dones pneumàtiques, siliconades , carn de clínica estètica, havien adquirit la tradició de que abans de la gala televisada des d’una carpa de la veïna Orpesa, havien de deixar-se vore per Cabanes.

            Algun any, fins i tots els misters Espanya van fer la tradicional processó.

Ara, no se si és que la gal·la ja no es fa, o que no es fa en Orpesa, o que ja no hi ha diners per teletransportar-les.

            Dilluns de la setmana passada, algú se’n va endur un bon ensurt, quant de nou la tranquil·litat dels carrers d’un poble menut tornaven a trencar-se per una processó de sabates de mudar, de corbates i de gent repentinada: no era una boda d’alta nissaga, no eren els misters encara que ho semblaven, eren els diputats provincialx del PP que havien fet una visita turística al poble i anaven cap a la casa de la cultura, on esperaven als alcaldes del PP de la província , per fer una cimera per defensar la Diputació.

            Vestits amb corbata i el tratge de bodes, batejos i comunions, convocats pel president Javier Moliner, es va passar llista, ui d’aquell que no estiguera, ja que ja sabem com funciona la Diputació amb els seus convenis particulars amb els ajuntaments.

            EL motiu de l’acte?, reivindicar el paper de la institució més inútil de totes, les Diputacions, nius de corrupció, d’enxufisme i de malbaratament de diners públics. Qui ho reivindicava, òbviament qui viu d’ella, el seu president que cobra 87.600 euros , molt més que el que cobrava Zapatero i del que cobrarà Rajoy, imaginem.

            Cal assegurar el jornal, no siga cas que entre tanta crida a l’austeritat, comencen a retallar allò realment inútil, com les Diputacions. I no van faltar, per tants, els incomptables vicepresidents amb salaris astronòmics, ni el patriarca del PP, Carlos Fabra, i què van dir? Que són imprescindibles, poc més que Diputació o Caos.

            La foto de família ja deia molt de sí, sols faltaven els assessors ( algun hi havia, cal dir-ho), però si en la fotografia haguérem posat a tota eixa gent que segons el propi Carlos Fabra, ha col·locat, i que ha perdut el compte, ix més gent que a la boda del fill d’Aznar a l’Escorial.

            Allò de la Cova d’Ali-Fabra i los 40 asesores es queda curt per a la nova escenificació de Moliner.

Com a bàlsam de la vergonya aliena, pensàvem que Cabanes, com amfitrions, tindríem per fi un tracte digne de la Diputació, que sempre se’n du totes les inversions cap a Vall d’Alba, però tot al contrari, hem vist com per a 2012, es preveu rebre de la Diputació la meitat que per a 2011.

En definitiva, oients de la COPE, almenys els misters i miss espanya, alegraven la vista i donaven color al poble, els càrrecs del PP,sols tristor per tanta caspa.

Ho demanarem a la carta dels reis.

Que passeu bona setmana i fins la propera