dijous, de desembre 17, 2015

Votar per transformar les coses

Votar per transformar les coses

Mulet: “Estan tragant saliva, conscients que ho han fet malament i que, des de les eleccions municipals i autonòmiques, estan perdent suport i s'aprecien ja noves formes de política que pensen en les persones. Opcions transformadores”.

*Carles Mulet, senador de Compromís

De poc val lamentar-se de la situació política, dels mals governs, de la falta d'idees i de la perversió del sistema, quan es deixa la responsabilitat de triar els representants en mans de terceres persones. Per això amb el proper diumenge dia 20, cal que anem a votar. Es pot questionar si els polítics fan o no be la seua faena, les portes giratòries, la corrupció i moltes altres coses. Però si volem transformar les coses, hem d'anar a votar. El que siga, però cal expressar la nostra democràtica opció dins el ventall de formacions que concórren a les eleccions. Fins i tot el vot en blanc o nul, però cal anar a omplir de paperetes les urnes.

Perquè els representants que triem abordaran, o no, una reforma de la Constitució de la que molts, per qüestió d'edat, no vam ser ni consultats i que fa aigües. Perquè és el sistema representatiu actual qui promou les lleis, les esmenes i la seua validació. Drets laborals, pensions, igualtat, transparència, justícia, comunicacions, peatges, inversions, benestar social o fins i tot allò que s'emet per les televisions públiques, serà una responsabilitat dels propers representants elegits i de les majories que se'n conformen. Tothom coincideix en que ens trobem en un moment històric clau. Caldrà veure si en una segona transició o no, però és un moment en el que la crisi econòmica i de valors, ha fet que la gent diguera prou i ha sacsejat la corrupció, l'establishment bipardisita i l'ètica que ha de regir els nostres representants.

Els valencians, a més, ens hi juguem molt. Com a senador territorial he pogut constatar en els últims mesos com el nostre poble ha estat molt ausent del debat, de les iniciatives i dels pressupostos. El finançament injust que arrosseguem i al que ens ha perpetuat tant PSOE com PP, fa inviable el nostre futur amb un deute proper als 40.000 milions d'euros. Poca broma. El diputat Joan Baldoví i jo mateix hem presentat centenars d'esmenes que han estat rebutjades majoritàriament als últims Pressupostos Generals de l'Estat de Rajoy i l'era PP. Hem de ser un grup molt més fort per poder condicionar les agendes i prioritats de partits com PP i PSOE.

Ja sabem que abans s'escolten les prioritats ferroviàries de Madrid que les valencianes. Sabem que son més importants els beneficis de les concessionàries de les autopistes que sotmetre'ns dècades als espolis dels peatges. Que és més important que l'elitista AVE arribe al nord o al sud d'Espanya que un parell de trens de rodalies comuniquen els nostres pobles. No ens enganyem: l'agricultura de la meseta o la pesca del cantàbric, per posar un exemple, importa més que les nostres taronges, que el futur dels sectors terciaris. Governen per ells i els seus amics.

Ara pareix que tot això s'acaba i que els intocables deixen de ser-ho. Estan tragant saliva, conscients que ho han fet malament i que, des de les eleccions municipals i autonòmiques, estan perdent suport i s'aprecien ja noves formes de política que pensen en les persones. Opcions transformadores.

I no volem parar. Per això cal que comptem amb el màxim suport. Només quan tot l'electorat es mobilitza i quan l'esquerra es fa plural es poden canviar les coses. Ara és el moment. El dia 20 toca canviar-ho les coses. Tot és possible.

dimarts, d’octubre 27, 2015

Crisi econòmica o guerra de cristianismes?




La religió és un fenomen complex que ens configura con individus i societats, ja que a banda del que són les creences individuals, com a societat ens basem en costums i visions de la realitat, i en maneres d’organitzar-nos que vénen marcades per eixes creences col·lectives, que no són solament ja el fons de les creences en el més enllà i la transcendència i els contes de la divinitat i d’alló invisible, sinó les pròpies bases culturals.
            Per tant, la religió és quelcom que mereix molt d’analisi de fins qui punt ens marca i determina en els comportaments. El nostres país i el nostre estat, s’ha creat baix el catolicisme i aixó, per a bé o per a mal, ens marca i ens quadra en tots els aspectes de la vida, encara que després nosaltres siguem apòstates, ateus o pastafaris.
            No hi ha país ni estat ni col·lectivitat considerable del món que no estiga baix d’un marc de creences i cultura, que no tinga a sobre una cosmovisió del que podríem equiparar a un religió; fins i tot els experiments dels estats laics, declarats sense religió pel poder polític, han hagut de conviure amb les pràctiques i costums de la població, amb una o vàries religions preponderats.  I en els estats “ aconfessionals” com el nostre, no cal que us conte la intromissió i poder que la jerarquia eclesiàstica té encara de manera visible o subliminal.

            Per tant, si s’analitza la creació d’eixa “ Europa unida”, on no es deixa entrar als països musulmans, com és el cas de Turquia ( amb més territori a Europa geogràficament ubicat a Europa per exemple que Malta, Xipre, Luxemburg i equiparable a  Eslovènia o  Bèlgica) i es manté en la cua i llisa d’espera Bòsnia i Hercegovina ( amb un 40% de musulmans) Kosovo ( 95% de musulmans) Albània 56%, però si es va deixar entrar de primeres a Croàcia,  de preponderància cristiana, per tant, deixa clar de què estem parlant.
            I si ja dins d’eixa Europa, deixant a banda el ritme propi dels països de l’Est, en el seu camí des del seu sistema econòmic de planificació central de l’Estat al capitalisme neoliberal de la UE, la gran batalla és entre el nord d’Europa amb els PIGS ( traduït com a porcs), inicials de Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, que junt a Irlanda, serien els estats de la UE occidental on va esclatar més ferotgement la crisi, i els que més s’identifiquen en amb el cristianisme catòlic ( en el cas de Grècia, amb el cristianisme ortodox); els Estats on es va exigir des del nord l’austericidi, el sacrifici, l’esforç... el països que vivien en la laxitud.
            I açó fa interessant una relectura dels assajos recopilats per Max Weber en “ l``etica protestat i l’esperit del capitalisme” publicat a l’albor del segle passat i el qual va ser obra de referència no sols per a l’estudi de les religions,  que també sinó en la sociologia, anàlisis de les estructures econòmiques, i tot el que es vulga. Com tot, les tesi agosarades són criticades i per a revisar, però, en este cas, apunta fets objectius molt interessants, de fins a quin punt el protestantisme va influir en la creació del capitalisme que ara coneixem.
La contraposició del protestantisme front al catolicisme, i com el primer comporta hàbits i idees que duen a l’èxit econòmic amb una maximizatció del rendiments i minimització de la despesa que es considera prescindible.  La veneració com deure diví de la professió i el treball, com a fi i no mitjà, conceptes com el sacrifici pel treball; els catòlics es preocupaven més d’alló espiritual i de l’altre món, els protestants d’este món, del treball, d’alló material, l’estalvi, l’acumulació de les riqueses, més ascetisme i més món palpable. Calia superar alló de treballar per a poder viure dels catòlics, per viure per treballar.
Benvingut el treball a destall, premiar al més treballador,  divisió de salaris...ens devem no a viure, sinó al treball. L’anàlisi dóna per a molt, i es podria extraure que precisament és eixe comportament col·lectiu religiós els que ha dut a uns Estats a la crisi i a altres a poder capejar-la, o també, cas contrari, es podria analitzar com a que eixa Unió Europea del capital i no de les cultures, ha volgut precisament crear un nou monstre polítics gens plural i homogeni, on sols una cosmovisió és la correcta, i des del principi ens ha forçat des del minut zero a adoptar a tots la lògica dels protestants; el capitalisme salvatge i ultramuntà, que en alguns Estats on ja era predominant sols ha suposat seguir el seu full de ruta, però en altres, amb fets culturals diferents, ha suposat l’esclafit de la societat, l’ensorrament de les estructures socials i econòmiques, per ser suplantades d’altres alienes que no eren les nostres i per a les quals la nostra societat no estava adaptada i per això ha generat eixa crisi que ara estem patint.
           Crisi que deixarà allò simbòlic de la nostra religió preponderant, però que remou i dinamita els comportament d’allò religiós que va més enllà de les creences i era el pòsit cultural. L’Europa protestant vol fer passar “per l’aro” a l’Europa catòlica?, l’europa de l’esforç, del treball, del capitalisme, vol canviar l’europa que vénen com a la de la siesta, de bon viure, dels malfaeners? ( enteneu-me l’exageració).
           Està clar que açó dóna per a moltes tesi culturals, o potser m’haja deixat de fer efecte la medicació, però... obrir el debat és apassionant .

divendres, d’octubre 02, 2015

Mulet pregunta por la entrega de la Medalla de Plata de la Guardia Civil a la Virgen de los Dolores

Mulet pregunta por la entrega de la Medalla de Plata de la Guardia Civil a la Virgen de los Dolores
fent-se ressò d'aquesta noticia, avui s'han presentat al Senat estes preguntes:


D. CARLES MULET GARCÍA Senador del COALICIÓ COMPROMÍS (COMPROMÍS) designado por las Corts Valencianes, del GRUPO PARLAMENTARIO MIXTO, al amparo de lo previsto en los artículos 160 y 169 del Reglamento de la Cámara, presenta la siguiente pregunta con respuesta escrita:


Según se hace eco la prensa, el  Ministro de interior ha otorgado este mes la Cruz de Plata del Orden del Mérito de la Guardia Civil  a la Virgen en su calidad de "titular de la Real y Venerable Cofradía de Nuestro Padre Jesús de la Humildad y María Santísima de los Dolores” de Archidona, en la provincia de Málaga.

Según la Orden INT/2008/2012, de 21 de septiembre, por la que se regula la Orden del Mérito de la Guardia Civil. La Ley 19/1976, de 29 de mayo, sobre creación de la Orden del Mérito del Cuerpo de la Guardia Civil, creó dicha recompensa para premiar las acciones o conductas de extraordinario relieve, que redunden en prestigio del Cuerpo e interés de la Patria

Artículo 2. Finalidad. La Orden del Mérito de la Guardia Civil tiene por finalidad premiar las acciones o conductas de extraordinario relieve que redunden en el prestigio del Cuerpo de la Guardia Civil e interés de la Patria. Esta recompensa, de carácter civil, podrá ser concedida a los miembros de dicho Cuerpo y a cualquier otra persona o entidad que sea acreedor de ello.


Artículo 7. Cruz de Plata. Para la concesión de la Cruz de Plata se deberán realizar hechos, que sin reunir la condición de riesgo personal exigida para la Cruz de Oro, supongan una relevante colaboración con la Guardia Civil o revistan, por su naturaleza, un carácter o mérito tan relevante que requieran el alto reconocimiento y esta especial distinción.

Por eso se pregunta:

¿ Qué acciones o conductas ha hecho merecedora a la Virgen de los Dolores para ostentar esta condecoración?

¿Qué coste tiene para las arcas públicas esta cruz de plata?

¿Ha confirmado la Virgen de los Dolores que va a acudir a la entrega ( o en su caso, acudió a la misma)?

¿Qué hechos  o colaboraciones ha tenido la Virgen de los Dolores  con la Guardia Civil?

¿Ha  mostrado públicamente su agradecimiento esta Virgen por la condecoración?

divendres, de setembre 25, 2015

Diálogos de Besugos

Comissió d'Hisenda dels pressupupostos generals de l'estat

El señor MULET GARCÍA: Buenos días. Aparte de los datos generales que ha expuesto, en Compromís estamos un poco preocupados y somos críticos con estos presupuestos, por lo que queremos hacerle una serie de preguntas; aunque creemos que esta intervención podría haberse realizado en cualquier otra comparecencia a lo largo de la mañana. Los datos que nos aportan —aparte de los números generales— agravan el déficit de financiación que estamos sufriendo los valencianos desde hace tiempo. Nuestra renta per cápita continúa estando un 12 % por debajo de la media española y nuestra balanza fiscal tendría que ser positiva después de todo lo que ha pasado, pero la realidad es muy distinta: sufrimos un déficit del 2 % de nuestro PIB, aproximadamente 2000 millones de euros anuales, y esto convierte a Valencia en la única comunidad autónoma pobre que encima aporta más de lo que recibe. La semana pasada el presidente de la Asociación Valenciana de Empresarios, Vicente Boluda, aseguró que con estos presupuestos que presentan ustedes nunca en la vida la Comunidad Valenciana va a poder pagar los 40 000 millones de deuda pública que tiene, de la que buena parte es herencia del Partido Popular, y que con la financiación actual no se pueden pagar ni siquiera los intereses que genera. Núm. 531 23 de septiembre de 2015 Pág. 42 DIARIO DE SESIONES DEL SENADO Comisión de Presupuestos Los valencianos tenemos una renta per cápita inferior a la media y en cambio aportamos 2000 millones de euros más de lo que recibimos, y esto no tiene ninguna lógica porque deberíamos estar recibiendo entre 7000 y 8000 millones de euros más. Si hacemos una comparativa del periodo 2000-2015, la inversión territorial ha sido de un 8,2 % cuando nuestra población es un 10,7 %; pero estos presupuestos no corrigen esta situación y no hacen justicia, puesto que la inversión tendría que ser de un 12 % en total. Aunque estamos en la comparecencia de Hacienda, lo cierto es que se podría hablar de esta cuestión en cualquiera otra de las que se celebren estos días, porque pensamos que se tiene que corregir este problema de infrafinanciación. Las preguntas que le hago son: ¿Cómo puede ser que los valencianos, que tenemos una renta per cápita inferior a la media, sigamos aportando más de lo que recibimos? ¿O cómo puede ser que seamos la única comunidad pobre con balanza fiscal negativa? ¿O cómo puede ser que seamos la comunidad peor financiada de todo el Estado español?



El señor SECRETARIO DE ESTADO DE HACIENDA (Ferre Navarrete): Gracias, presidenta. Quiero dar las gracias a todos los senadores por sus intervenciones. Voy a intentar seguir el orden de las diferentes cuestiones que me han planteado.
 En cuanto a lo manifestado por el senador de Compromís . Simplemente como reflexión genérica como miembro del Gobierno, más allá de estas explicaciones sobre el debate de financiación yo también miraría lo que está ocurriendo en Valencia: en Valencia se crece por encima del resto, en Valencia se crea más empleo que en el resto de España, con lo cual es evidente en el caso valenciano en concreto que las medidas y la política presupuestaria, así como el resto de políticas llevadas a cabo por el Gobierno, desde luego malas no han sido porque están generando más actividad económica y más empleo que la media. Y el resto, los elementos del debate de financiación territorial, yo creo que los debe contestar el secretario de Estado de Administraciones Públicas.

El señor MULET GARCÍA: Gracias, señor presidente. Nuestra intervención tenía sentido en esta, como lo tendrá en cualquiera de las otras comparecencias. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). El tema de Hacienda y la Agencia Tributaria nos afecta gravemente también: lo que contribuimos, lo que nos repercute, lo que nos devuelve. No se ha respondido a ninguna de las preguntas que he formulado. Simplemente se ha dicho que las políticas que ha hecho el Partido Popular en esta legislatura han sido positivas, porque supuestamente se genera ocupación. Si vamos a las estadísticas del propio Gobierno, podemos ver cómo la tasa de paro del País Valencià continúa siendo una de las más altas, del 23 % —son los últimos datos que ha dado el Gobierno—; y si ha habido un breve repunte ha sido por la estacionalidad. Continuamos con el mismo problema: las balanzas fiscales. Aunque no sea exclusivamente un problema de Hacienda, pensamos que estamos en una comisión en la que sí se tiene que explicar cómo es que aportamos mucho más de lo que recibimos y cómo es que se continúa cargando a la Comunidad Valenciana con una financiación como la que tiene. Está claro que luego habrá más comparecencias y también incidiremos en lo mismo, pero pensamos que en una comparecencia de Hacienda teníamos toda la legitimidad del mundo para pedir explicaciones por esta anomalía que estamos viviendo en el tema tributario.



divendres, d’agost 28, 2015

Mulet demana al Govern Central explicacions per la política migratòria i les peticions d'asil davant el drama que colpeja a Europa sencera.

Mulet demana al Govern Central explicacions per la política migratòria i les peticions d'asil davant el drama que colpeja a Europa sencera.



El Senador de Compromís, Carles Mulet, ha registrat una sèrie d'iniciatives parlamentàries en el Senat, en les quals es demanen mesures mitjançant preguntes escrites explicacions al Govern Central i també s'ha exigit la compareixença en comissió del Ministre d'Afers exteriors davant el Senat, perquè expliquen la política en matèria d'immigració i asils polítics, després dels últims incidents que estan colpejant a tota Europa.

Segons Mulet “ el drama dels milers de desplaçaments que cada dia es produeixen en les fronteres europees, els naufragis en tot el Mediterrani, els 71 morts en el camió refrigerador d'Àustria, els morts i incidents en el canal de la Manxa, la situació extrema en països com Alemanya, Macedònia o Hongria o Grècia, amb clausura de fronteres, projectes de murs, incendis de cases d'acolliments, les arribades de pasteres a totes les nostres costes…etc, ens fa cada dia com a ciutadans arribar al límit de la nostra indignació, i veiem com les administracions competents, Unió Europea i estats, no estan abordat el problema amb la importància que realment té”

Per aqueix motiu, Mulet ha demanat explicacions per a saber quin nombre de persones han sol·licitat asil polític en l'Estat Español per conflictes bèl·lics o altres, a quantes s’a aprovat i a quantes se'ls ha denegat, saber quines  mesurs ha impulsat el Govern Español o pensa adoptar i coordinar amb la resta de països europeus davant una situació insostenible “ la situació països d'orient mitjà massacrats per les guerres, o els d’Àfrica per la fam, espenta als ciutadans i ciutadanes a voler sobreviure, la qual cosa faríem tots, i es topen amb la mort a les portes d'Europa, en el nostre mar compartit o davant la desesperació absoluta d'arribar a la terra promesa la qual se'ls converteix en un nou infern”.

Per açò, el Senador de Compromís ha demanat que el Govern explique, tant en el Senat com per escrit, les mesures adoptades i què es pensa fer a partir d'ara “ fins ara, la península érem la porta d'entrada a Europa de milers de persones, ara, el conflicte a Orient Mitjà ha portat l’allau als Balcans, i les pasteres opten cada vegada més per les illes italianes, però estem davant un drama global, on veiem que la majoria d'estats europeus intenten parar una hemorràgia amb tiretes, on tot aparenta no tenir cap mesura ni model clar, i nosaltres tenim clar que els drets humans han de ser la base de qualsevol resposta, però de moment, per part de l'Estat Español solament hem vist vergonyosos episodis com les tanques tallants de Ceuta i Melilla,”

Mulet reclama protocols clars compartits per tots els estats “què fer per a ajudar a la gent que fuig de conflictes bèl·lics perquè no vol morir, què fer amb la gent que arriba a la nostra casa i fuig del fam, perquè no vol morir… nosaltres, i la resta de l'Estat, com a països d'immigrants, hem de ser ejemplarizants a donar resposta a aquest drama”


Mulet pide al Gobierno Central explicaciones por la política migratoria y las peticiones de asilo ante el drama que golpea a Europa entera.

El Senador de Compromís, Carles Mulet, ha registrado una serie de iniciativas parlamentarias en el Senado, en las cuales se piden medidas mediante preguntas escritas explicaciones al Gobierno Central y también se ha exigido la comparencia en comisión del Ministro de Asuntos Exteriores ante el Senado, para que expliquen la política en materia de inmigración y asilos políticos, después de los últimos incidentes que están golpeando a toda Europa.
            Según Mulet “ el drama de los miles de desplazamientos que cada día se producen en las fronteras europeas, los naufragios en todo el Mediterráneo, los 71 muertos en el camión refrigerador de Austria, los muertos e incidentes en el canal de Mancha, la situación extrema en países como Alemania, Macedonia o Hungría o Grecia, con clausura de fronteras, proyectos de muros, incendios de casas de acogidas, las llegadas de pateras a todas nuestras costas…etc, nos hace cada día como ciudadanos llegar al límite de nuestra indignación, y vemos como las administraciones competentes, Unión Europea y estados, no están abordado el problema con la importancia que realmente tiene”
            Por ese motivo, Mulet ha pedido explicaciones para saber qué número de personas han solicitado asilo político en el Estado Español por conflictos bélicos y otros, a cuantas se le ha aprobado y a cuantas se les ha denegado, saber que medidas ha impulsado el Gobierno Español o piensa adoptar y coordinar con el resto de países europeos ante una situación insostenible “ la situación  países de oriente medio masacrados por las guerras, o los de África por el hambre, empuja a los ciudadanos y ciudadanas a querer sobrevivir, lo que haríamos todos, y se topan con la muerte a las puertas de Europa, en nuestro mar compartido o ante la desesperación absoluta de llegar a la tierra prometida la cual se les convierte en un nuevo infierno”.
            Por eso, el Senador de Compromís ha pedido que el Gobierno explique, tanto en el Senado como por escrito, las medidas adoptadas y qué se piensa hacer a partir de ahora “ hasta ahora, la península éramos la puerta de entrada a Europa de miles de personas, ahora, el conflicto en Oriente Medio ha llevado la avalancha a los Balcanes, y las pateras optan cada vez más por las islas italianas, pero estamos ante un drama global, donde vemos que la mayoría de estados europeos intentan parar una hemorragia con tiritas, donde todo aparenta no tener ninguna medida  ni modelo claro, y nosotros tenemos claro que los derechos humanos han de ser la base de cualquier respuesta, pero de momento, por parte del Estado Español solo  hemos visto vergonzosos episodios como las vallas cortantes de Ceuta y Melilla,”
            Mulet reclama protocolos claros compartidos por todos los estados “qué hacer para ayudar a la gente que huye de conflictos bélicos porqué no quiere morir, qué hacer con la gente que llega a nuestra casa y huye del hambre, porqué no quiere morir… nosotros, y el resto del Estado, como países de inmigrantes, hemos de ser ejemplarizantes en dar respuesta a este drama”

dissabte, d’agost 15, 2015

Aeroport de Castelló, 142.494 € en extres a bombers en mig any… i sense vols




Parlar de l’aeroport de Castelló és sinònim sempre de polèmica, qualsevol dada que es faça pública, genera indignació entre els contribuents que són els que paguen tots els despropòsits als voltant d’este calamitós projecte.

Sabíem, que entre altres despeses que estava ocasionant o bé des del principi de la gestació, o bé des de fa mesos, estava també el tema dels Bombers. Sabíem que el Consorci  Provincial de Bombers ( participat per la Diputació, administració autonòmica i ajuntaments)  va signar amb l’empresa gestora de l’aeroport de Castelló, LAVALIN (SNC-LAvalin Aeropuerto de Castelló SAU) un conveni de prestació de serveis en data 5 de setembre de 2014.

Anteriorment a la signatura d’aquest conveni, ja des d’abril de 2014, el consorci donava servei a l’aeroport, per tota la normativa aeronàutica de l’ OACI que obligava a la presència de bombers en les instal·lacions per totes les gestions realitzades.

A pesar d’aquestes noves obligacions dels bombers, que afectarien a tres dels quatre parcs de la demarcació provincial ( Orpesa, Benicarló i Nules, deixant fora al de Segorbe), en cap cas s’ha incrementat la plantilla de professionals, fet que repercuteix necessariament en els propis treballadors i la prestació del servei públic que han de donar.
           
Així, des d’abril de 2014, 8 bombers dels tres parcs afectats, havien de donar servei a l’aeroport, després d’haver rebut els preceptius cursos de formació pràctica i teòrica en Astúries al “Centro de formación Jovellanos”.  Aquests 8  bombers, necessàriament eren trets dels torns, guàrdies i lliurances de la plantilla existent. “Al centre Jovellanos van anar 8 bombers i 2 comandaments”.
           
En el cas del parc de bombers de Nules i Benicarló, la dotació normal seria  10 bombers de guàrdia en cada torn ( i 6 bombers en el cas d’Orpesa i Segorbe). En total, la plantilla de bombers entre tots els parcs serien d’uns 50 en cada cas en els grans ( Benicarló i Nules ) i uns 30 en Segorbe i Orpesa.
            Ara, 30 bombers més dels tres parcs afectats han rebut formació teòrica i pràctica per poder prestar servei a l’aeroport,  i el conveni signat estableix que en una primera fase es donarà un servei de 4 bombers i un cap de dotació, durant cinc dies a la setmana i 8 hores al dia, en la segona fase es concretarà d’acord amb els vols que es realitzen.
            Aquest trasllat de bombers a l’aeroport, deixa als parcs afectats en serveis mínim ( dels 10 recomanables en els dos parcs grans, poden quedar-se en 6, que serien el serveis mínims, i en el cas d’Orpesa, dels 6  es poden quedar en 4).
            Ara, aquesta pràctica, tant després com abans del conveni, ha suposat deixar als parcs o bé en serveis mínims ( amb el que això ocasiona, ja que no es podria actuar en més d’un cas d’emergència per zona, al tindre la dotació mínima), o carregant els dies de descans dels bombers, els quals no estarien cobrant aquestes hores de més com extraordinàries, sinó a preu de salari normal.
            El Consorci, cobra segons conveni a tant l’hora a Lavalin per donar aquest servei (en un ventall que va  des dels 41,37 € en el cas del cap d’operacions fins als 30,48 € en el cas del bomber ras), i es dóna el cas, per tant, que si el bomber que fa aquest servei és algun dels que hauria d’estar en descans, sí que ho cobrarà en la nòmina, però si és un dels bombers dels que haurien d’estar en eixe moment atenent al parc de zona, no cobrarà més, i el consorci sí ingressarà aquests diners.¿suposadament?
            Teníem queixes des de fa dècades no es cobreixen baixes i jubilació i no es convoquen places de bombers que estan en les mínimes ( sempre dins de la legalitat però lluny d’allò òptim,  i recordat com l’últim concurs oposició va ser al 2007” , haguera estat crear les noves places que necessita l’aeroport, perquè igualment hagueren pogut ser assumides a mig termini pel Consorci, ja que existeixen vacants suficients), i més, quan el cost a l’erari públic seria el mateix ( Lavalin a fi de comptes té l’explotació de l’aeroport subvencionada i igual paga el servei per tindre bombers), ara, els bombers han de fer més hores al mes de les que seria normal, i els parcs estan en dotacions mínimes, i l’administració té un cost  igualment com si tinguera una plantilla de 30 persones més.

Altres de les crítiques que me fan arribar és que ningú sap el criteri pel qual el Consorci va triar als 8 primers bombers de l’aeroport, els quals, estarien eixos sí, cobrant com hores extres les que passen en l’aeroport sense activitat de Castelló... segons càlculs que me fan arribar, els huit primers estarien fent moltíssimes més hores extres que la resta,  generant una suposada discriminació en la resta.

A més del salari que supera els 2000 euros mensuals, es poden sumar estes extres, per... estar en un aeroport sense activitat, i que conste que no és cap crítica als professionals, a fi de comptes, ells no tenen cap culpa de que l’aeroport no funcione, però sí que és com a mínim curiós vore com tots no es beneficien del mateix número d’hores, la disparitat entre les que fan uns pocs, i la resta

Adjunte el quadre on s’han esborrat els noms.

ELS BOMBERS DEL CONSORCI DE CASTELLÓ, GUARDIES EN L’AEROPORT









SUS GANACIAS EN CINCO MESES EN HORAS ORDINARIAS A 22€ LA HORA









OJO SEGÚN CONVENIO CON LAVALIN ELCONSORCIO LAS COBRA A 30€



















feb
mar
abr
may
jun
total HORAS



108
127
58
80
27
400
8.800 €



42

9
45
34
130
2.860 €



108
139
76
67
58
448
9.856 €



18

4

4
26
572 €



24
30
27
23
4
108
2.376 €



82
102
45
96
28
363
7.986 €



82
81
8
44
9
224
4.928 €



68
63
76
55
37
299
6.578 €




10
54
65
26
155
3.410 €




30
63
73
28
194
4.268 €




10
63
48
67
188
4.136 €




20
54
89
31
194
4.268 €




9
90
67
29
195
4.290 €




20
67
67
31
185
4.070 €




20
85
70
60
235
5.170 €




10
54
45
20
149
3.278 €




10
45
54
36
145
3.190 €




10
63
82
37
192
4.224 €




10
63
76
18
167
3.674 €




10
54
75
36
175
3.850 €




10
63
54
40
167
3.674 €




19
58
63
36
176
3.872 €




10
54
27
11
102
2.244 €




10
76
54
44
184
4.048 €




10
18
18
9
55
1.210 €




10
27
64
18
119
2.618 €





45
64
27
136
2.992 €





54
54
27
135
2.970 €





72
81
20
203
4.466 €




63
63
60
45
168
3.696 €





54
45
45
144
3.168 €





81
54
27
162
3.564 €





81
65
18
164
3.608 €





36
9

45
990 €





58
64
45
167
3.674 €





67
71
40
178
3.916 €


















6477
142.494 €