divendres, de desembre 30, 2011

El ridícul més gran de la història: Cabanes de la Plana Alta, presenta un projecte per restaurar el calvari en base a un ajut Ministerial per Cabanes


Units demana responsabilitats per haver-se gastat més de 18.000 euros en un projecte del qual no va a signar-se el conveni amb el Ministeri de Foment.

Cabanes 30 desembre de 2011. En el ple ordinari d’Agost, el PP presentava al plenari, sense haver passat per cap comissió informativa, el projecte de restauració de l’església del calvari de Cabanes amb una proposta de conveni amb el Ministeri de Foment, segons la qual s’havia aconseguit un ajut per aquest fi. Tot i les preguntes formulades per Units pel Poble en el plenari, ja que era el primer cop que es tenia notícia del fet, cap membre del PP va poder explicar res de com s’havia obtingut l’ajut. Hi havia ja alguna cosa que no quadrava, ja que el projecte s’havia presentat com “restauració de l’antiga església del cementeri (Calvari)”, quan res tenia a veure el cementeri amb el calvari, i el cementeri no tenia cap església.

Enlloc de donar cap explicació més, les regidores de cultura i turisme van fer un preciós i místic reportatge fotogràfic en el calvari, als peus del crist crucificat http://www.cabanes.es/es/node/755.

En el ple d’octubre, al veure que no s’havia rebut cap resposta per escrit tal i com es van comprometre, es va tornar a fer les mateixes preguntes, i davant la insuficient informació aportada, Units pel Poble va haver de revisar tot l’expedient municipal.

I realment va ser sorprenent, en primer lloc perquè aquesta ajut eixia per una esmena als pressupostos generals de l’Estat per a 2011 presentada pel grup parlamentari al Congrés d’ERC-IU-ICV, i concedida. Informació que es va ocultar en tot moment ( a pesar que en altres ocasions sí han sabut relacionar maliciosament accions de diputat d’aquest grup, i en especial d’ICV amb l’activitat d’Units pel Poble )

En segon lloc, el Conveni és Ajuntament-Estat, i el projecte “falsifica la realitat” dient que és titularitat municipal l’església del Calvari, quant sols és a efectes cadastrals, i per això s’ha hagut de signar un acord amb l’església.

En tercer lloc, perquè el Ministeri informa que hi ha un ajut per restaurar l’església del cementeri, i l’ajuntament, al no haver cap església al cementeri, presenta el projecte per restaurar l’església del calvari “perquè és el que més s’assembla” .

En tota la magra correspondència Ajuntament- Ministeri que consta a l’expedient ( i que per tant, és la única oficial i contrastable), l’ajuntament no mostra en cap moment la sorpresa per aquest ajut, ni la qüestiona, i el Ministeri sols informa que hi ha un termini per presentar el projecte o si no, es perdrà l’ajut).

Què pinta ERC-IU-ICV demanant restaurar l’església del cementeri en un poble que no té església al cementeri?, això es veu, no tenen capacitat de pensar-lo.

Aquests dubtes, van ser exposats en el plenari d’ahir, i l’alcalde, i els regidors del PP amb competències en la matèria, van confessar que no havien estudiat l’expedient ni el projecte ( a pesar d’haver-lo votat, de fer-se les fotos, i de ser un assumpte que es reiterava en cada plenari.

Segons van explicar ahir, el projecte ha costat més de 18.000 euros, i en cas que el Ministeri no signe el Conveni, que encara no ho ha fet, es perdien aquests diners. La part més delirant va ser quant des d’Units pel Poble, es va explicar que sols entrant en el Google, es veia clarament que tot havia estat un error de comunicació del Ministeri de Foment, ja que en :

http://www.congreso.es/docu/comisiones/presup/TOMO-VIII-2125-2458.pdf (pàgina 202), apareixen les esmenes als pressupostos generals de l’Estat presentats per ERC per a les comarques de Girona ( on està Cabanes de l’Alt Empordà). O a la nota de premsa:

http://www.esquerra.cat/actualitat/esquerra-aconsegueix-que-saprovin-44-esmenes-per-valor-de-10-5-milions-en-els-pressupostos

Un gest que en sols un minut a Units pel Poble li deixava veure que havia estat un error del Ministeri, i que corresponia a l’altre Cabanes, una cosa tant simple que en cap moment se li va ocurrir als tècnics municipals: reben una comunicació del Ministeri dient que tenen un ajut per restaurar l’església del cementeri, i automàticament fan un projecte per restaurar l’església del calvari.

Què haguera passat si l’ajut fora per restaurar la plaça de bous monumental, que tampoc tenim? Enlloc d’assessorar-se, hagueren presentat un projecte per restaurar la placeta de les flors?, o si ens aplega un ajut per a remodelar l’estació de l’AVE?; hagueren presentat un projecte per remodelar la parada del bus?.

Davant l’espantós ridícul, des d’Units es vam demanar es depuren responsabilitats, ja que el Ministeri no va a signar aquest conveni ( entre altres perquè Cabanes de l’Alt Empordà acabarà demanant explicacions i es descobrirà la mentida), i perquè s’hagen perdut aquests més de 18.000 euros. Si els regidors del PP enlloc de preocupar-se més per les fotos,es preocuparen mínimament del què voten, hagueren pogut descobrir l’embolic.

El ridículo más grande de la historia: Cabanes de la Plana Alta presenta un proyecto para restaurar el calvario en base a una ayuda Ministerial para Cabanes del Alt Empordà.


Units pide responsabilidades por haberse gastado más de 18.000 euros en un proyecto del cual no va a firmarse el convenio con el Ministerio de Fomento.


Cabanes 30 diciembre de 2011. En el pleno ordinario de Agost, el PP presentaba al plenario, sin haber pasado por ninguna comisión informativa, el proyecto de restauración de la iglesia del calvario de Cabanes con una propuesta de convenio con el Ministerio de Fomento, según la cual se había conseguido una ayuda por este fin.

A pesar de las preguntas formuladas por Units pel Poble en el plenario, puesto que era la primera vez que se tenía noticia del hecho, ningún miembro del PP pudo explicar nada de cómo se había obtenido la ayuda. Había ya algo que no cuadraba, puesto que el proyecto se había presentado como “restauración de la antigua iglesia del cementerio (Calvario)”, cuando nada tenía que ver el cementerio con el calvario, y el cementerio no tenía ninguna iglesia.


En vez de dar ninguna explicación más, las concejalas de cultura y turismo hicieron un precioso y místico reportaje fotográfico en el calvario, a los pies del cristo crucificado http://www.cabanes.es/es/node/755.

En el pleno de octubre, al ver que no se había recibido ninguna respuesta por escrito tal y cómo se comprometieron, se volvió a hacer las mismas preguntas, y ante la insuficiente información aportada, Units pel Poble tuvo que revisar todo el expediente municipal.

Y realmente fue sorprendente, en primer lugar porque esta ayuda salía por una enmienda en los presupuestos generales del Estado para 2011 presentada por el grupo parlamentario al Congreso de ERC-IU-ICV, y concedida. Información que se ocultó en todo momento (a pesar de que en otras ocasiones sí han sabido relacionar maliciosamente acciones de diputados de este grupo, y en especial de ICV con la actividad de Units pel Poble )


En segundo lugar, el Convenio es Ayuntamiento-Estado, y el proyecto “falsifica la realidad” diciendo que es titularidad municipal la iglesia del Calvario, cuánto sólo es a efectos catastrales, y por eso se ha tenido que firmar un acuerdo aparte con la iglesia.

En tercer lugar, porque el Ministerio informa que hay una ayuda para restaurar la iglesia del cementerio, y el ayuntamiento, al no haber ninguna iglesia al cementerio, presenta el proyecto para restaurar la iglesia del calvario “porque es el que más se asemeja”. .

En toda la escueta correspondencia Ayuntamiento- Ministerio que consta al expediente ( y que por lo tanto, es la única oficial y contrastable), el ayuntamiento no muestra en ningún momento la sorpresa por esta ayuda, ni la cuestiona, y el Ministerio sólo informa que hay un plazo para presentar el proyecto o si no, se perderá la ayuda).

¿Qué pinta ERC-IU-ICV pidiendo restaurar la iglesia del cementerio en un pueblo que no tiene iglesia al cementerio?, esto se ve, no tienen capacidad de pensarlo.
Estas dudas, fueron expuestas en el pleno de ayer, y el alcalde, y los concejales del PP con competencias en la materia, confesaron que no habían estudiado el expediente ni el proyecto ( a pesar de haberlo votado, de hacerse las fotos, y de ser un asunto que se reiteraba en cada pleno).


Según explicaron ayer, el proyecto ha costado más de 18.000 euros, y en caso de que el Ministerio no firme el Convenio, que todavía no lo ha hecho, se perdía este dinero. La parte más delirante fue cuánto desde Units pel Poble, se explicó que sólo entranndo en el Google, se veía claramente que todo había sido un error de comunicación del Ministerio de Fomento, puesto que en :
http://www.congreso.es/docu/comisiones/presup/tomo-viii-2125-2458.pdf (página 202), aparecen las enmiendas en los presupuestos generales del Estado presentadas por ERC para las comarcas de Girona ( donde está Cabanes del Alt Empordà). O en la nota de prensa: http://www.esquerra.cat/actualitat/esquerra-aconsegueix-que-saprovin-44-esmenes-per-valor-de-10-5-milions-en-els-pressupostos


Un gesto que en sólo un minuto a Units pel Poble le dejaba ver que había sido un error del Ministerio, y que correspondía al otro Cabanes, una cosa tanto simple que en ningún momento se le ocurrió a los técnicos municipales: reciben una comunicación del Ministerio diciendo que tienen una ayuda para restaurar la iglesia del cementerio, y automáticamente hacen un proyecto para restaurar la iglesia del calvario.

¿Qué hubiera pasado si la ayuda fuera para restaurar la plaza de toros monumental, que tampoco tenemos? ¿En lugar de asesorarse, hubieron presentado un proyecto para restaurar la plazoleta de las flores?, ¿o si nos llega una ayuda para remodelar la estación del AVE?; ¿hubieran presentado un proyecto para remodelar la parada del bus?.



Ante el espantoso ridículo, desde Units se pedió depuren responsabilidades, puesto que el Ministerio no va a firmar este convenio ( entre otros porqué Cabanes del Alt Empordà acabará pidiendo explicaciones y se descubrirá la mentira), y porque se hayan perdido estos más de 18.000 euros. Si los concejales del PP en vez parte de preocuparse más por las fotos,se preocuparan mínimamente de lo qué votan, hubieron podido descubrir el error que acabará costando tanto a Cabanes ( de la Plana Alta)

-

-

dimecres, de desembre 28, 2011

aerozoo

columna radiofònica de la COPE d'aquesta setmana


Fa uns dies, la Conselleria organitzava una batuda de porcs senglars, també coneguts com “jabalís” al Desert de les Palmes. Es veu que s’havien fet els amos, destroçant sembrats i sent el terror dels agricultors i domingueros.

La Conselleria, tant ecologistes ells, van optar pel mètode de l’escopetada i es veu es va donar mort a 40 exemplars, encara així molts d’ells van poder fugir, i van aprofitar l’ombra de la fresca nit per emigrar en silenci, i fer una travessia pel secà, entre les bresquilleres i ametlers, fins aplegar al santuari del fauna perseguida.

A la llum de la lluna , van poder trobar els passadissos secrets que els van deixar salvar la tanca i el control de la porta, i poder entrar dins del recinte sagrat, sans i estalvis després de la traumàtica persecució.

Allà, el comitè revolucionari dels conills lliures, escapats també de l’escopeta, els va fer la reverència i donar de seguida asil polític en la república independent dels animals amenaçats, coneguts pels humans com l’aeroport peatonal de Carlos Fabra.

Diuen que aquesta nova arca de noé estàtica, aquesta reserva de fauna, aquest paradís dels animals, ha costat als humans més de 150 milions d’euros, i segur que això és sols el que es pot dir, sempre hi ha el que no es sap i el que es perd pel camí, però sense cap dubte, la inversió serà eternament agraïda per la fauna de les nostres comarques;

un recinte tancat on està prohibida l’entrada als ésser humans a peu, encara que siga un aeroport peatonal, veges tu quines contradiccions, prohibició que sols s’ha violentant en període electoral, quant duien “als guelos” en autobusos a menjar-se un entrepà i aplaudir.

I si sans estan els animalets de les incursions humanes a peu, encara més ho estan dels que puguen vindre per l’aire; ja que gràcies a l’estàtua de Ripollés, eixe monumental Fabra a escala ciclòpea, a vore qui s’atreveix a aterrar i no ser fulminat per un Fabringer Z ripollesià.

Molts temíem que l’aeroport seria la mort de l’arpellot cendros també conegut com aguilicho cenizo, però res més lluny de la realitat, ara tindrà un espai de tranquil·litat infinita, replet de conills, on viure i procrear sense cap problema.

Molts no ho hem entès, però Carlos Fabra, ha estat un dels grans amants dels bitxets, a l’altura de defensors del animals cèlebres com Felix Rodríguez de la Fuente, Brigite Bardot o l’Ana Obregon, i el temps li ho reconeixerà

En fin, estimats oients, que ni el zoo de Barcelona, ni el bioparc de valència, li podran fer ombra en qüestió d’anys a aquest nou concepte de reserva de fauna “aeropuerto de Castelló”.

Que passeu bona setmana, i fins la propera.

dijous, de desembre 22, 2011

Cabanes: Units pel Poble anima a al·legar contra les pujades de la taxa de fems i de l’IBI per a 2012


Fins dilluns es poden presentar al·legacions, que des d’Units pel Poble es faciliten als veïns interessats.

Cabanes. 22 de desembre de 2011. El Grup Municipal d’Units pel Poble ha recordat que dilluns és el darrer dia per poder presentar al·legacions per part dels veïns contra les ordenances que preveuen abusives pujades del fem i de l’IBI.

Per eixe motiu, es facilitaran als veïns interessats en mà, models d’al·legacions, ( que es poden replegar demanant-ho personalments a la gent de l’agrupació, com al correu unitspelpoble@gmail.com.

Es té previst la celebració d’un ple extraordinari per la via d’urgència per al proper dia 28 pel matí, a les 9, per resoldre les al·legacions i que en 2012 entre en vigor les propostes presentades pel PP al Ple.

Respecte als fems, Units pel Poble ha recordat que l’equip de govern municipal defensa que s’aplique una base imposable de la taxa, amb unes quantitats fixes, amb independència de les característiques de l'immoble i dels treballadors o habitants del mateix, la qual cosa implica que una vivenda en què només habite una persona abona idèntica quantitat a una altra ocupada per una pluralitat de persones, la qual cosa suposa una incongruència, ja que, òbviament, es genera més residus sòlids en este segon cas.

Respecte a l’IBI La proposta de modificació de l’ordenança de l’IBI ve donada per l’aprovació, per part de l’equip de govern, de la nova ponència de valors dels terrenys afectats pel PAI Marina d’Or Golf. Tot i les promeses fetes en el seu dia , del 0,70 % de l’IBI urbà es “baixa” a un 0,65%, entenc que totalment insuficient, ja que els veïns no notaran absolutament res,si abans pagaven per unes finques, ara si en tenen altres afectades pel PAI, a final d’any pagaran en IBI molt més.

De fet aquesta realitat es pot vore en la proposta de pressupostos municipals per a 2012, es preveu ingressar de l’IBI de rústica 150.000 euros, la mateixa quantitat que en 2012 tot i que han desaparegut del padró de rústica prop d’un 30% per cent al ser ara urbana gràcies a la nova valoració cadastral, en IBI urbana, es preveu passar dels 1.182.00 de 2011 als 1.350.000 en 2012, 168.000 euros més ( 15 milions de les antigues pessetes més).

dimarts, de desembre 20, 2011

Horitzó negre


http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/horitzo-negre_706244.html

Mulet 20/12/2011

La generació dels meus avis van trencar-se el llom i desfer-se les mans treballant la terra, després d’una guerra i una postguerra duríssimes, per intentar eixir endavant, per tindre un sostre on viure, perquè els seus fills tingueren millor vida. Tot i la dictadura salvatge, van anar conquerint drets; un sistema sanitari més o menys universal, unes pensions dignes, i els seus fills, encara que pocs anys, van poder anar a escola. La generació dels nostres pares, van desllomar-se també per donar-nos una qualitat de vida que la gent de les classes mitjanes mai havien somniat; tot fill de veí que tinguera el més mínim interés podria accedir per fi a estudis universitaris, continuàvem amb una sanitat pública cada cop millor, i que no ens faltara absolutament de res. Els nostres pares, o van fer-se una llar on viure o els la van fer els seus pares.

Nosaltres, ho tenim fotut per desllomar-nos ja que allò de treballar de valent s’ha convertit quasi en un luxe, qui tinga un treball que done gràcies, i que tinga sort de que poder eixir-li els números per pagar la hipoteca que el banc cada mes es cobra religiosament. De somniar poder deixar vivenda als fills, passarem a deixar hipoteca aquells més afortunats.

De l’educació que nosaltres gaudíem, ja vorem en què acaba,entre tantes retallades pressupostàries; ja vorem qui de nosaltres tindrem d’ací uns anys suficients diners per garantir un ensenyament universitari als nostres fills. Per no parlar de la sanitat, on comencen a voler clavar-nos allò del copagament i amb un imparable desmantellament dels serveis públics.

Volen fer-nos creure que fins ara hem viscut per sobre de les possibilitats reals, i que ara cal tornar a allò que ens mereixem, com si totes les conquestes socials aconseguides foren una simple concessió temporal i filantròpica dels governants. Mentida majúscula, ja que tot el que hem guadit ha estat pagat per nosaltres, pels nostres pares i pels nostres ais. El problema és que ens ha estat i continua estant governant una colla de “mangantes” que estan desviant els nostres diners a butxaques privades. Tant clar i trist com això. H

Miss Espanya i els diputats del PP


columna radiofònica de la COPE 

Fa anys, quant venia el bon temps, com les oronetes que tornaven a poblar els ràfols i els forats de les finestres, omplint de cagades les voreres, tornaven a Cabanes les aspirants a miss Espanya, un exèrcit de tacons  alterava la tranquil·litat rústica del poble; un exèrcit de dones pneumàtiques, siliconades , carn de clínica estètica, havien adquirit la tradició de que abans de la gala televisada des d’una carpa de la veïna Orpesa, havien de deixar-se vore per Cabanes.
            Algun any, fins i tots els misters Espanya van fer la tradicional processó.
Ara, no se si és que la gal·la ja no es fa, o que no es fa en Orpesa, o que ja no hi ha diners per teletransportar-les.
            Dilluns de la setmana passada, algú se’n va endur un bon ensurt, quant de nou la tranquil·litat dels carrers d’un poble menut tornaven a trencar-se per una processó de sabates de mudar, de corbates i de gent repentinada: no era una boda d’alta nissaga, no eren els misters encara que ho semblaven, eren els diputats provincialx del PP que havien fet una visita turística al poble i anaven cap a la casa de la cultura, on esperaven als alcaldes del PP de la província , per fer una cimera per defensar la Diputació.
            Vestits amb corbata i el tratge de bodes, batejos i comunions, convocats pel president Javier Moliner, es va passar llista, ui d’aquell que no estiguera, ja que ja sabem com funciona la Diputació amb els seus convenis particulars amb els ajuntaments.
            EL motiu de l’acte?, reivindicar el paper de la institució més inútil de totes, les Diputacions, nius de corrupció, d’enxufisme i de malbaratament de diners públics. Qui ho reivindicava, òbviament qui viu d’ella, el seu president que cobra 87.600 euros , molt més que el que cobrava Zapatero i del que cobrarà Rajoy, imaginem.
            Cal assegurar el jornal, no siga cas que entre tanta crida a l’austeritat, comencen a retallar allò realment inútil, com les Diputacions. I no van faltar, per tants, els incomptables vicepresidents amb salaris astronòmics, ni el patriarca del PP, Carlos Fabra, i què van dir? Que són imprescindibles, poc més que Diputació o Caos.
            La foto de família ja deia molt de sí, sols faltaven els assessors ( algun hi havia, cal dir-ho), però si en la fotografia haguérem posat a tota eixa gent que segons el propi Carlos Fabra, ha col·locat, i que ha perdut el compte, ix més gent que a la boda del fill d’Aznar a l’Escorial.
            Allò de la Cova d’Ali-Fabra i los 40 asesores es queda curt per a la nova escenificació de Moliner.
Com a bàlsam de la vergonya aliena, pensàvem que Cabanes, com amfitrions, tindríem per fi un tracte digne de la Diputació, que sempre se’n du totes les inversions cap a Vall d’Alba, però tot al contrari, hem vist com per a 2012, es preveu rebre de la Diputació la meitat que per a 2011.

En definitiva, oients de la COPE, almenys els misters i miss espanya, alegraven la vista i donaven color al poble, els càrrecs del PP,sols tristor per tanta caspa.

Ho demanarem a la carta dels reis.

Que passeu bona setmana i fins la propera

dimarts, de desembre 13, 2011

Els vestits de l'emperador


columna radiofònica emesa avui per la COPE


La vestimenta sempre ha estat un clar element d’ostentació, de distinció, les vestimentes més selectes havien de cobrir la pell dels més poderosos, i estar al seu nivell. Les grans franquícies de la roba elegant però barata, està per a la resta de mortals, els poderosos mereixen la roba exclusiva, el modista que els prenga les mesures exactes, que els centímetres siguen els que toca, que ningú li puga eclipsar el modelet.

Andersen, aquell fabulós danès narrador de contes, va deixar per la posteritat tot un clàssic, “ el vestit nou de l’emperador”, narració que compartia elements amb altres contes, alguns de la tradició oral, presents en bona part d’antigues cultures, on la vanitat de certs poderosos governants els duien fins al més absolut del ridícul i de l’escarni públic.

I dilluns vam vore com l’ex president de la Generalitat desfilava com emperador ja sense imperi, i sense el vestit nou, a declarar davant del jutge pels vestidets que es feia fer mentre manava, i tots sabeu que els vestits són tant en el cas d’Andersen com en els de Camps, una metàfora de com fer perdre el cap el poder, allò no important no són els vestits de l’emperador, allò important no els suborn al qual s’ha deixat sotmetre l’expresident de la Generalitat.

Regals, ofrenes, aduladors, i deixar fer, generar una trama de corrupció, desviar diners públics a butxaques privades a canvi de que me facen content els “amiguitos dels alma, a los que quiero un huevo”.

Camps, el de la trista figura, va foradar ell a soles la seua tomba política, perquè va haver també un altre personatge del contes, “ el sastret o sastrecillo valent” que va obrir la boca i va contar tota la trama, a altres va ser un fitosanitari valent el que els va començar a parlar per la boqueta i els va deixar en evidència. Però, quants altres càrrecs públics viuran i acabaran la seua etapa o vida política corromputs fins la coroneta, però sense que es sàpiga res i sense que es puga mai fer justícia?.

Quant qui empra la política no és per ser un simple sirvent del poble, i es vol servir ell del càrrec, i del poble, al qual els veu com a simple súbdits dels gran emperador, que li han d’aplaudir i adular encara que es passege en pilota picada, quan són els propis ciutadans qui posen en el poder gent d’aquest calibre, és més fàcil que passen coses com les de Camps o Carlos Fabra.

En definitiva, estimats oients de la COPE, ja veurem si la justícia és lenta, cega o si com deia Galeano, sols mossega als que van descalços.

dijous, de desembre 08, 2011

Més sobre monarquies i reis.


columna radiofònica emesa ahir per la COPE


Als defensors de la monarquia estos dies els ha eixit una granet en el lloc més sagrat de la seua consciència, i es preguntaran ara neguitosos, que com és possible una institució tant magna, perfecta i correcta, pot estar donant un espectacle tant lamentable com el que s’està donant.

I no estic referint-me a la cara com un mapa del monarca, que li desitge estiga ja del tot recuperat per poder oferir perfectament l’apassionant i sempre sorprenent discurs de Nadal.

Em referisc, a l’escàndol en el qual està afectat el seu gendre, i, no me referisc al fashion victim de Marichalar, sinó a l’altre, al que està casat en la “infanta “normal””. Del Marichalar ja no se si continua casat legalment o no, fa temps no llig l’HOLA, i si allò de la separació temporal de la convivència s’ha quedat en eixa ambigüitat o s’ha divorciat ja d’una. En eixes coses cal anar en compte, ja que d’un divorci reial els anglesos van crear l’anglicanisme.

Em referia, com sabreu, al Urdangarin, sí, el que pareixia el gendre exemplar, l’esportista i correctíssim que tots pensàvem que tenia com a única ocupació el donar-li néts als reis. Ara resulta que cada dia descobrim un episodi de factures falses, de robatori de milions d’euros de diners públics, on els governs autonòmics balears i valencians han estat el principals subministradors, i on ix esquitxat fins i tot el Villareal Club de Futbol.

I molts me diran que què era el que ens esperàvem, si això és el que sempre han fet les famílies reals: acumular riquesa i viure la vida.

Molts no hem tingut mai oportunitat de votar a favor o en contra de la Constitució, se’n ha presentat com un document sagrat, inalterable, quan després hem pogut vore, que per les coses més indecents, PP i PSOE es poden posar d’acord i pactar de la nit al matí una reforma a fons de la mateixa per llevar-nos drets.

Per què? de la mateixa manera, no podem modificar la Constitució per si volem decidir el model d’Estat?. No diu que tots els ciutadans som iguals davant a tots els efectes?, no diu que cap persona podrà ser discriminada per qüestió de sexe?, aleshores, la primera reforma haurà de tocar a la Corona, i no estic parlant de dir si volem república o monarquia, que això seria una primera fase, estic referint-me a l’anomenada “llei sàlica” per la qual s’impedeix a la primogènita dels actuals reis heretar la corona. Hi hauria res més just, a hores d’ara, que la infanta Elena es convertira a reina?, i que el rei consort, en convivència o sense, fora el gran Jaime de Marichalar?. Si hem de tindre un rei, que siga un rei amb classe i distinció.

En fi, radio oients, que la corona espanyola està patint unes temporadetes molt complicades. Esperem a vore què ens diu el monarca en el seu discrus de Nadal sobre els seus gendres, que els deu tindre un poc avorrits.

dimarts, de desembre 06, 2011

Abelles i reis.


publicat avui per Mediterraneo

El únic sistema monàrquic que veig raonable és el de les abelles, on la reina es guanya el títol a base de pondre ous, podent aplegar fins als 1500 al dia. Ous dels quals eixiran noves abelles i abellots. Eixa excel·lent producció la pot fer després d’aparellar-se en nombrosos abellots, coneguts en castellà com “zánganos” que tenen com única funció fecundar la reina.

Que altres espècies, com la humana, tinguen també reis i reines, no deixar de ser estrambòtic.Segurament la ment fa associacions fàcils, entre borbons i abellots, on la seua funció pot semblar que també es limita a la fecundació i procreació, a alimentar-se de la mel i el treball de les abelles obreres, per viure en una vida de plaer dins del rusc, sense necessitat d’anar pel camp arrossegant en les potes el pol·len.

Com la Constitució que tenim ens diu que TOTS els ciutadans som iguals davant de la llei, però si te’n passes un poquet en expressar el que penses de la institució de la corona, se’t pot caure el pel, parlarem d’abellots i abelles reines, que encara no és delicte. Això era una abella reina que ho era no per qüestions d’herència sinó perquè va entrar dins del rusc per la força, assassinant a les abelles obreres que volien continuar amb el sistema democràtic que havien triat, on cada obrera tenia els mateixos drets. Eixa abella reina, en el llit de mort, va nomenar digitalment a una hereva, que era entusiasta defensora del règim dictatorial-abellar. En accedir al tro del rusc, es va voler rentar la imatge dient que era una abella reina demòcrata.

Aquesta abella reina se li fa acceptar unes regles del joc que ja es venien acceptant en els altres rusc de la contornà, tindrà una abella reina que regnarà com objecte de decoració, però no governarà. Es dedicarà, per tant, al que fan les abelles reines, alimentar-se del treball de les obreres i dedicar-se a procrear. Procreà tres abelles, la primera que havia de ser la nova abella reina es veu va eixir amb alguna tara de fàbrica i van imposar una nou model d’herència, i la van casar a un abellot que va eixir també fallat. La segona, també femella, la van casar a un abellot es que va dedicar a robar a mans plenes en el rusc que ja l’alimentava sense haver de treballar. I al tercer abellot, es veu, li va tocar el privilegi d’heretar el regnat del rusc, quan les abelles obreres poden viure ja perfectament sense reines. Mentre, la família de l’abella reina a procrear sense control. Fins quan han d’aguantar les abelles?

Carles Mulet

Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló