dilluns, d’abril 07, 2014

Boes i culebrons

article fet per al diari Mediterraneo


La premsa seria explicava aquests dies com s’havia encetat justificadament certa alarma al vore una cosa llarga i verda que travessava el Parc Ribalta, alguns pensaven que era el TRAM que davant de les pròximes eleccions europees, ja el volien fer circular per dins del passeig, però es veu que no, era un boa constrictor d’uns dos metres, que algun veí havia tret a passejar i prendre el solet com es fa amb els pequinesos i demés gossos; —redéu —va pensar un güelo que jugava a la petanca —açò sí que és un culebrón, i no el del PSOE a l’ajuntament de Castelló!.
            Es veu que eixe animalet tenia més perill que Esperanza Aguirre al volant, i que un municipal ha explicat que creu falten patos en la basseta dels ídem del parc. Casualitat?. Siga com siga, este cap de setmana, quan en la Pèrgola feien la una interessant fira de turisme d’interior, a l’arrimar-me a vore-la i gaudir dels expositors i propostes que fan els nostres pobles, anava tot estorar i mirant a tort i dret a vore si entre les herbes m’eixia un altra constrictor d’eixes, que ja sabeu que quan es crea una moda, per absurda que siga sol triomfar; m’entraven uns tremolors que riure-te tu del Castor i de Florentino Pérez.
            Tot això passava mentre a València Rajoy feia públic el candidat que encapçalaria les europees pel PP, —ahi, no xica, això encara no, — un lapsus, pensava que Consuelo Ciscar a l’abandonar l’IVAM l’enviaven a Brusel.les, a exportar el valencian way of life.  Ja sabeu això que la realitat supera la ficció

dissabte, d’abril 05, 2014

PAI Torre la Sal; els avals de Marina d’Or anul·lats




L’empresa va ser avalada per Company of Guarantees no està autoritzada pel Banc d’Espanya.


Mentre l’empresa Marina d’0r assetja econòmica a l’ajuntament de Cabanes (http://cabanes.compromis.ws/2014/04/04/quan-costa-a-lajuntament-lassetjament-de-marina-dor-contra-cabaneses-busca-torero/) , es veu que la situació econòmica i legal de les seues actuacions no sembla la més idíl·lica, així, hem sabut com els avals presentats per l’empresa per garantir la urbanització del PAI, almenys en part, haurien estat declarats nuls, al treballar en companyes no reconegudes per les administracions espanyoles.
            Així, si en marc de 2006 l’empresa aconseguia avals multimilionaris amb entitats “normals” com ara el Banc de Sabadell, al llarg del procés, aquests avals haurien estat substituts ( per minorar-los d’acord amb el desenvolupament de les obres), i s’hauria optat per companyies no reconegudes dins el territori espanyol. ( En el cas concret d’una illa d’edificis, l’aval de 2006 era de 1,4 milions d’euros amb Banc Sabadell, i el darrer declarat nul, de poc més de 200.000 euros amb l’entitat   Company of Guarantees.
            En març d’aquest any, per resolució d’alcaldia es declaren nuls aquests avals. Tot i la gravetat del fet, en cap moment s’ha informat a la resta de la corporació d’aquest incident, on la incapacitat econòmica de l’empresa pot condicionar tant la polèmica pròrroga del PAI pendent de resoldre des de fa dos anys, com el manteniment de l’empresa com urbanitzadora si no pot acreditar la solvència econòmica.
            Es dóna el cas que precisament el Banc de Sabadell –Sòlvia, va vendre recentment a preu de saldo bona part dels edificis que s’havia quedat, no venuts per l’empresa, en aquestes urbanitzacions.

            Company of Guarantees seria una entitat no autoritzada pel Banc d’Espanya i el Ministeri d’Economia per operar en territori espanyol, amb publicacions explícites que advertien d’aquest extrem, a pesar d’això, l’empresa va optar en treballar amb aquesta entitat. No s’entén com fins ara l’ajuntament havia acceptat aquests avals com vàlids, a pesar de no ser-ho.