divendres, de maig 19, 2017

Carles Mulet publica nou llibre sobre un desconegut capellà poeta de Cabanes assassinat en la Guerra Civil.

Carles Mulet publica nou llibre sobre un desconegut capellà poeta de Cabanes assassinat en la Guerra Civil.


Cabanes a 19 de maig de 2017. L’editorial Onada Edicions, ha tret a la llum un nou llibre del cabanyut Carles Mulet, fruit d’un treball d’investigació gràcies a l’accidental descobriment de la tràgica i curta vida de mossèn Jesús Boira Sidro.

L’escriptor s’endinsa en la recerca d’un personatge silenciat i ple de misteri; un jove  de Cabanes nascut en 1909, que acaba de capellà en la localitat de Culla, des d’on comença a escriure poemes en valencià que són publicats en la revista “ El Vers Valencià”, editada en València.  Són pocs els poemes que s’han localitzat en una publicació en llengua pròpia que també deixa d’editar-se per la Guerra Civil, però en ells es veu una ràpida evolució i creixement tant estilístic com en l’ús normatiu d’una llengua que començava aleshores a estandarditzar-se, en un curiós moviment de reivindicació i normalització emprés per sectors de l’esglèsia valenciana, com havia passat a l’altra banda del riu Sènia amb figures clau de la renaixença com mossèn Cinto de Verdaguer .

Mulet recull en este llibre els pocs poemes dels quals es té constància va deixar escrits Boira.

L’altra part del llibre, transcriu en primera persona el testimoni d’Herminio Sales, un veí de Culla de 92 anys, que va ser ajudant de missa ( “cotero” en Cabanes, escolà, o “monaguillo” en castellà), el qual, conta fil per randa, com va viure els darrers dies de Boira; com va haver de ser amagat en un mas del terme de Culla per no patir represàlies per ser capellà, com feia escola als xiquets del municipi.

Herminio Sales conta com Boira és cridat a files en la guerra per part de l’exèrcit republicà, i com suposadament veïns de Cabanes el delaten com capellà i això provoca siga assassinat en 1937 a les costes de la Pobla Tornesa.
En aquest treball també s’aporten els expedients de responsabilitat política de veïns de Cabanes als quals se’ls acusa de ser còmplices en l’assassinat del capellà-poeta.

Mulet ha explicat que aquest modest treball de sols 70 pàgines, va nàixer fruit de la fascinació pel personatge “ una persona religiosa, que es dedica a enviar poemes en valencià a una publicació de la ciutat de València, la qual és assassinada sense cap motiu, potser és l’antiheroi de totes les històries de la Guerra Civil, una víctima anònima, silenciada, un poeta en constant creixement al qual se l’esborra del mapa i es trunca una carrera prometedora. Un jove de 28 anys adorat pels alumnes als quals ensenyava no sols a escriure i llegir, sinó també música. Hem llegit molt d’herois carregats de somnis i ideologies, de guerrilles que donen fins l’últim alè per un món millor; de brillants polítics i activistes que lluitaren per la justícia social. Hem llegit dels abusos d’una llarga repressió franquista, dels crims del colpistes, però ben poc d’altres persones a les quals eixa guerra els va agafar pel mig, i els va esborrar completament. Aquest treball pretén ser un xicotet i homenatge per a aquella gent que ningú recorda, aquelles víctimes innocents, aquells que van fer callar”

Aquest llibre ja està disponible a Onada Edicions i els seus punts de venda, i serà presentat en societat les properes dades:

-               Castelló, 5 de juny a les 19:00 a la llibreria Argot
-               Cabanes,9 de juny a les 20:00 a l’esglèsia Parroquial

dijous, de maig 04, 2017

Assenyalat judici oral pel cas del censos de Cabanes

Assenyalat  judici oral pel cas del censos de Cabanes
Després de més de 10 anys d’instrucció, la manipulació del cens electoral de Cabanes per part del PP ja té data de judici en 2018.


Cabanes, a 4 de maig de 2017. El Jutjat del Penal número 1 de Castelló, ha assenyalat la data per la judici oral, per al pròxim dia 11 de juliol de 2018 ( més d’un any d’espera de nou), a les 9:30 del matí, en la qual compareixerà com acusat un veí de la Vall d’Uixó, Pascual Adsuara Moya, prèviament, la part acusadora, el regidor i  tinent d’alcalde de Cabanes, Carles Mulet, ha exigit una sèrie de noves proves pericials per intentar ampliar els responsables d’aquesta trama.

Aquest cas es va denunciar en 2007 per part del regidor Carles Mulet, després de que el aleshores alcalde del PP, Artemio Siurana, tres nebots seus, i dos dirigents del PP l local empadronar en el domicilis seus a desenes de veïns de la Vall d’Uixó, relacionats amb el gendre de l’empresari Jesús Ger ( Marina d’Or), amb grans interessos urbanístics en el municipi.
Arran les investigacions, es van aplegar a donar casos que veïns de la Vall d'Uixó van denunciar que en cap moment havien autoritzat aquestes altes, i que afirmaven que les signatures per les quals es donaven d'alta a Cabanes, estaven falsificades, altres, els quals mai van residir en el municipi ni un sol dia, van acudir a votar en les municipals a saber de l’escàndol generat per estar en el cens d’un municipi amb el qual no tenien cap vincle.

 
Des d’aquell moment, el procés va patir tot tipus de vicissituds. L’ajuntament del PP es va personar en el cas i va destinar els recursos de tots els veïns a intentar dinamitar tot el procés. Es va oposar a què s’avançara en les proves demanades per l’acusació, i va demanar l’arxivament del cas perquè no volent investigar absolutament res. 
 
Diversos sobreseïments, i reobertura del cas, fins aplegar a la convocatòria per fi del judici; en el qual de moment sols es seu un veí de la Vall d’Uixó acusat de falsificar algunes signatures per donar d’alta a veïns. En el procés han estat imputats funcionaris de l’ajuntament i demés veïns de la Vall d’Uixó. Segons Mulet “ esperem un poc de llum al final del cas, sabem que hi ha uns responsables polítics, que eren els que van guanyar en 2007 les eleccions municipals amb un cens unflat i la compra voluntats, de moment qui haurà de donar la cara és un actor secundari, que esperem que diga en el judici el que fins ara ha callat”



Señalado  juicio oral por el caso del censos de Cabanes

Después de más de 10 años de instrucción, la manipulación del censo electoral de Cabanes por parte del PP ya tiene fecha  de juicio en 2018.


Cabanes, a 4 de mayo de 2017. El Juzgado del Penal número 1 de Castelló, ha señalado la fecha por la juicio oral, para el próximo día 11 de julio de 2018 ( más de un año de espera de nuevo), a las 9:30 de la mañana, en el cual comparecerá como acusado un vecino de la Vall d'Uixó, Pascual Adsuara Moya, previamente, la parte acusadora, el concejal y segundo teniente de alcalde de Cabanes, Carles Mulet, ha exigido una serie de nuevas pruebas periciales para intentar ampliar los responsables de esta trama.

Este caso se denunció en 2007 por parte del regidor Carles Mulet, después de que el entonces alcalde del PP, Artemio Siurana, tres sobrinos suyos, y dos dirigentes del PP l local empadronar en el domicilios suyos a decenas de vecinos de la Vall d'Uixó, relacionados con el yerno del empresario Jesús Ger ( Marina d’Or), con grandes intereses urbanísticos en el municipio.

Gracias a  las investigaciones, se reunieron a dar casos que vecinos de la Vall d'Uixó denunciaron que en ningún momento habían autorizado estas altas, y que afirmaban que las firmas por las cuales se daban de alta en Cabanes, estaban falsificadas, otros, los cuales nunca residieron en el municipio ni un solo día, acudieron a votar en las municipales a saber del escándalo generado para estar en el censo de un municipio con el cual no tenían ningún vínculo.


 
Desde aquel momento, el proceso sufrió todo tipo de vicisitudes. El ayuntamiento del PP se personó en el caso y destinó los recursos de todos los vecinos a intentar dinamitar todo el proceso. Se opuso a que se avanzara en las pruebas pedidas por la acusación, y pidió el archivo del caso porque no queriendo investigar absolutamente nada. 
 
Varios sobreseimientos, y reapertura del caso, hasta llegar a la convocatoria por fin del juicio; en el cual de momento sólo se sienta un vecino de la Vall d'Uixó acusado de falsificar algunas firmas para dar de alta a vecinos. En el proceso han sido imputados funcionarios del ayuntamiento y demás vecinos de la Vall d'Uixó. Según Mulet “ esperamos un poco de luz al final del caso, sabemos que hay unos responsables políticos, que eran los que ganaron en 2007 las elecciones municipales con un censo hinchado y la compra voluntades, de momento quién tendrá que dar la cara es un actor secundario, que esperamos que diga en el juicio lo que hasta ahora ha callado”

dimecres, d’abril 05, 2017

A 1000 dies de la finalització del peatge de l’AP7


Avui, a 1000 dies hipotèticament de la fi de la reconcessió de l’explotació privada, PP i Ciudadanos han votat de nou en el Senat en contra dels valencians i valencianes, i el PSOE, dons ha fet el que sols fer, ni menjar ni deixar menjar, s’ha abstingut. De nou, quasi a soles en la defensa de la nostra moció a la Cambra Alta; que a soles ens apleguem a sentir en reivindicar per al nostre territori.
L’Autopista del Mediterrani, o AP-7, és un eix que comunica tota la costa mediterrània des de la frontera amb França fins a Algecires.
El 1970 el dictador Francisco Franco i el seu vicepresident Carrero Blanco,  signaven un decret d’execució i règim expropiatori per als terrenys necessaris de l’autopista. L’autopista va ser una destrossa mediambiental enorme per al nostre país. Però... era el preu que calia pagar; expropiacions ridícules, terreny quartejat per on ja passen carreteres nacionals, línies fèrries, carreteres comarcals, en un terreny fèrtil escàs però molt productiu.
Vam pagar en terra, i en peatges, però, en 1981 es va decidir (UCD) que calia exprimir més als valencians, prorrogant la concessió. En 1986 (PSOE)  va decidir que calia exprimir més als valencians, prorrogant la concessió.
Finalitzava en 2004, però en 2004  el PP van decidir que calia exprimir-nos més, i van allargar fins a 2019. Qui ens garanteix que en 2019 no ens tornaran a voler exprimer més?, no ningú, la veritat.
Una autopista que ve del franquisme, i una concessió allargada a traïció del poble, per UCD, PP i PSOE, quina metàfora.
Una autopista que signava un decret Carrero Blanco, eixe sinistre personatge al qual no se li poden fer tuits, o te’n vas a la presó. “Atado y bien atado”, l’herència del dictador, en vassallatge a les empreses constructores, reeditades pels partits dels pactes de silenci.
I ara, continuem en una semi dictadura, on si fas tuits de mal gust, contra polítics de la dictadura, a la presó, però si envies cartes con la Fundación Francisco Franco, a alcaldes i regidors de pobles amb nomenclatura franquistes, amenaçant-los per a que no complisquen la llei, no passa res.  Si la Fundació demana traure els tancs contra Catalunya, no passa res, però si un jutge demana complir la llei de memòria històrica, se l’aparta de la carrera
Si fas un tuit sobre un jerarca de la dictadura, a la presó, però si un periodista del règim amenaça de disparar escopetes sobre polítics, no passa res. Atado y bien atado... com les concessions a AUMAR
I el Govern ja ha anunciat, no confirmat, que no tenen previst renovar-la, no aclareix quines previsions futures té per al vial, com si pensen mantenir el peatge o implantar un sistema de pagament per ús (eurovinyeta), el que suposaria un nou cop a les pretensions dels usuaris que han estat pagant durant dècades abusius peatges per circular amb seguretat, quan en altres punts de la península no ha estat així.

Aquesta important via de comunicació discorre en els seus trams Tarragona-València i València-Alacant, seguint un recorregut paral·lel a dues carreteres nacionals (N340 i N332) que, de vegades, travessen importants nuclis de població i que suporten una elevada densitat de trànsit de vehicles.  Torreblanca, Ribera de Cabanes, les Alqueries, Oliva, Bellreguard, Palmera, l’Alqueria de la Comtessa, travessats per les nacionals.
Falten 1000 dies en teoria per a que finalitze la concessió. Els sembla poc?, a nosaltres, suposant que no ens tornen a trair... massa
El delegat del Govern Central a València va afirmar, com també va fer la ministra en el seu moment, que no s’allargarà més la concessió -després de 2 pròrrogues- però que el Govern podria optar per no suprimir totalment el peatge a l’AP-7 per «compensar» el dèficit acumulat en altres autopistes com les radials de Madrid o optar per altres fórmules de gestió.
Si posem xifres, Aumar explota els trams Tarragona-València i València-Alacant.  Va obtenir en l’exercici 2015, uns ingressos de peatge de 264 milions d’euros i un benefici abans d’impostos de 106 d’euros respectivament.

Hem proposat en diverses ocasions al Govern, sense obtenir resposta, si no és més econòmic alliberar com més aviat aquest vial que realitzar pegats i noves afeccions territorials, com va passar amb la variant del Maestrat de la N-340, que va costar 81,5 d’euros, va destruir milers d’explotacions agrícoles a ple rendiment, per finalment reproduir un vial saturat amb un carril per sentit. Però sembla clar que el Govern no està per realitzar reflexions tan profundes o molestar les concessionàries.

-Qui fa eixes variants desastroses, que conten tants diners?, doncs les grans constructores; també eixes implicades en la Gürtel i en el finançament il·legal del PP... també eixes.

La principal excusa per no voler recuperar l’AP-7 és l’alt cost que generaria el pagar els drets a l’empresa concessionària pel lucre cessant; però mai s’han aportat dades sobre què seria més costós econòmicament, si la construcció de noves infraestructures o aquest rescat (que faria innecessàries les variants ) i això parlant només en termes dineraris, ja que en termes ambientals o paisatgístics, a llarg termini, no hi ha comparació possible.

I encara així, no hi ha projectes per actuar en les Nacionals, fan nyaps, empastres, com desviar el trànsit per carreteres secundàries com el desviament entre Torreblanca i Nules, arruïnant comerços i creant nous punts negres.

Nosaltres, des de l’esquerra verda, òbviament ens agradaria un món ideal, on hi haguera transport públic de qualitat i on l’ús del cotxe fóra un luxe, que es penalitzara a qui fa ús
Però. Ens neguen trens dignes; han votat que no rodalies CS-Tortosa-Vinaròs, ens neguen invertir tren de la costa a les Marines o invertir com pertoca en el tren d’Alcoi a la platja.

Mentre han gastat els diners de tots en autovies gratuïtes que ningú gasta, mentre no tenen problema en amenaçar en rescats en radials que ningú usa... els valencians a pagar, repagar, tornar a pagar i pagar fins la sacietat el que fa més de 40 anys que hem pagat. Perquè a més a més, l’estat de conservació de l’AP7 és més bé lamentable


Els conductors d’aquestes zones estan farts de pagar peatges a la concessionària de l’AP-7 i de veure com en altres zones de la Península es construeixen autovies segures i les autopistes són rescatades, quan ací porten dècades pagant, de manera que la inversió està més que de sobres amortitzada. La gratuïtat de l’AP-7 és l’alternativa a l’elevada sinistralitat de la resta de carreteres saturades que tenim els valencians i valencianes.
1000 dies?, ningú ens garanteix siguen més després, però  1000 són una eternitat quan parlem de seguretat vial.
Rescatar l’ap7 és una actuació que es podria dur a terme de forma immediata, sense obres i aportaria un important valor afegit social i econòmic, per exemple, a zones turístiques i perifèriques. No em val  l’excusa del diners, mentre fins fa poc veien normal rescatar per 5.500 milions les autopistes radials, eixes que ningú gasta. Aumar, benefici abans impostos :106 millons, per tres anys 2017,2018, 2019: 318 milions d’euros.
O el que és el mateix, amb el què el PP  plantejar rescatar les radials ruïnoses que ningú gasta, es podrien rescatar 17 AP7 ja.. que sí que gastem i hem repagat.



Carles Mulet
Senador de Compromís

dijous, de març 23, 2017

dilluns, de gener 23, 2017

La incontinència sexual del monarca emèrit i els fons reservats.





No sé com caminarà la corba poblacional i les estadístiques, però imagine que ja serem més de la meitat dels ciutadans d'aquest estat, que no hem pogut votar la constitució (ni les seues reformes exprés); no hem pogut votar (com tampoc van poder fer-ho els nostres pares o avis) si volíem/volien tornar a la legítima república, o a una monarquia parlamentària. No hem pogut votar els símbols ni la forma d'estar en aquest estat. Als nostres pares o avis no els van deixar més opció que un text tancat, era empassar-se això o la por a tornar arrere.

I així, el ungit pel dictador com el successor natural del seu règim, va continuar en el poder, regnant però no governant, però sent intocable, manejant ingents quantitats de diners públics per a fer els seus negocis, i utilitzant sembla ser el càrrec d’ “ambaixador d'Espanya” per a amuntegar una fortuna segons s'ha publicat.

Durant dècades, el monarca Juan Carlos I era intocable, la família real solament podia ser lloada i aplaudida, obrir telenotícies o la premsa del cor. Recordem com no fa tant, fer programes d'humor blanc sobre la família real, et podia condemnar a l'ostracisme en els mitjans de comunicació no sols públics, sinó també privats. Les fotos de Juan Carlos “en pilotes” sobre el famós iot, solament van gosar publicar-les la premsa italiana, i les presumptes aventures o desventures sexuals, solament eren objecte de “xascarrillos” i comentaris privats, ningú podia publicar res mentre els pressupostos de l'Estat, suposadament, servien per a comprar silencis o lliuraments sexuals del monarca.

Una editorial a la vora de la il·legalització, a Euskadi, va tenir la gosadia de publica un lliure de referència “ Un rei, colp a colp”; on relatava amb tot luxe de detalls els “lligues” de Juan Carlos, les ombres sobre l'accident que va costar la mort al seu germà major i per tant hereu del regne, o les aventures “empresarials”.
Van venir després els escàndols, d'assassinats d'óssos borratxos o elefants a Àfrica, de marichalars i urdangarins, el cas Noos i el “ calvari” d'una infanta que semblava normal, a poc a poc s'obri la veda, i si feia poc còmics com Toni Albà es jugava el tipus imitant-li, semblava que ja es podia parlar, després de la cesura a revistes com el Jueves.

Es parlava per fi de les suposada infidelitats, de la distància del rei amb la reina, dels negociets es veu la censura encara impera. L'erosió era ja inaturable, i la figura de el “campechano” era insostenible. Així que es gesta una renovació exprés, gràcies a la masclista llei sàlica, i a aquesta Constitució no votada per tants, i col·loquen rei nou, mentre els seus pares mantenen privilegis i poder com a emèrits.

Ara de nou, s'obri la veda i es parla amb normalitat dels suposats silencis pagats amb diners públics ( via CNI) a les amigues sexuals del monarca; com els diners dels contribuents va servir per a silenciar a presumptes “prostitutes de luxe?, no se si el concepte és fort, però quan hi ha diners pel mig, no se m'ocorre un altre terme. 

Suposades filtracions d'aquestes pràctiques de la intel·ligència espanyola, xifres astronòmiques, arguments de pel·lícules d'espies de sèrie b… de vedettes, cantants, models, morts tràgiques, tafaneries, una llarga llista de “amigues” amb dret a la urpa als fons públics, fins a arribar a la cèlebre Corina, sobre qui també existeixen ombres de fins a quin punt va poder fer usurpació de funcions o omplir-se la butxaca.

Ara ve quan com a representant públic, vaig a demanar explicacions d'aquests suposats pagaments. Apostes?, van a facilitar-me aquesta informació, o dir-me que en preguntar pel CNI o la Casa Reial, no tinc dret ( no teniu dret els ciutadans) a saber en què s'ha gastat els nostres diners. 

Òbviament, m'importa poc el que haja pogut fer el monarca emèrit, l'actual o qualsevol membre de la casa reial, amb les seues zones erògenes, no m'importa gens ni miqueta (més enllà de l'acte d'hipocresia amb el seu paper institucional, d'un càrrec que emana de la gràcia divina segons la tradició catòlica i permeten reines divorciades o reis presumptament amb pulsions irremeiablement a la infidelitat, però, si mirem la història d'aquesta estirp, gens de sorpresa). M'importa, que eixa incontinència genital, sempre presumpta, acabe suposant el desviament de diners públics a les seues amigues sexuals… i açò, em tem, mai ens donaran complida informació més enllà de les possibles filtracions interessades.

Que cadascun es pague els seus vicis, i que el cap de l'Estat siga votat com qualsevol altre càrrec públic, que es fique al llit amb qui vulga, però que s’ho pague ell. 

De moment, demane al Govern Central que m'explique quan no han costat les febres del Rei emèrit… espereu asseguts.

Carles Mulet

Senador de Compromís