dimecres, d’abril 05, 2017

A 1000 dies de la finalització del peatge de l’AP7


Avui, a 1000 dies hipotèticament de la fi de la reconcessió de l’explotació privada, PP i Ciudadanos han votat de nou en el Senat en contra dels valencians i valencianes, i el PSOE, dons ha fet el que sols fer, ni menjar ni deixar menjar, s’ha abstingut. De nou, quasi a soles en la defensa de la nostra moció a la Cambra Alta; que a soles ens apleguem a sentir en reivindicar per al nostre territori.
L’Autopista del Mediterrani, o AP-7, és un eix que comunica tota la costa mediterrània des de la frontera amb França fins a Algecires.
El 1970 el dictador Francisco Franco i el seu vicepresident Carrero Blanco,  signaven un decret d’execució i règim expropiatori per als terrenys necessaris de l’autopista. L’autopista va ser una destrossa mediambiental enorme per al nostre país. Però... era el preu que calia pagar; expropiacions ridícules, terreny quartejat per on ja passen carreteres nacionals, línies fèrries, carreteres comarcals, en un terreny fèrtil escàs però molt productiu.
Vam pagar en terra, i en peatges, però, en 1981 es va decidir (UCD) que calia exprimir més als valencians, prorrogant la concessió. En 1986 (PSOE)  va decidir que calia exprimir més als valencians, prorrogant la concessió.
Finalitzava en 2004, però en 2004  el PP van decidir que calia exprimir-nos més, i van allargar fins a 2019. Qui ens garanteix que en 2019 no ens tornaran a voler exprimer més?, no ningú, la veritat.
Una autopista que ve del franquisme, i una concessió allargada a traïció del poble, per UCD, PP i PSOE, quina metàfora.
Una autopista que signava un decret Carrero Blanco, eixe sinistre personatge al qual no se li poden fer tuits, o te’n vas a la presó. “Atado y bien atado”, l’herència del dictador, en vassallatge a les empreses constructores, reeditades pels partits dels pactes de silenci.
I ara, continuem en una semi dictadura, on si fas tuits de mal gust, contra polítics de la dictadura, a la presó, però si envies cartes con la Fundación Francisco Franco, a alcaldes i regidors de pobles amb nomenclatura franquistes, amenaçant-los per a que no complisquen la llei, no passa res.  Si la Fundació demana traure els tancs contra Catalunya, no passa res, però si un jutge demana complir la llei de memòria històrica, se l’aparta de la carrera
Si fas un tuit sobre un jerarca de la dictadura, a la presó, però si un periodista del règim amenaça de disparar escopetes sobre polítics, no passa res. Atado y bien atado... com les concessions a AUMAR
I el Govern ja ha anunciat, no confirmat, que no tenen previst renovar-la, no aclareix quines previsions futures té per al vial, com si pensen mantenir el peatge o implantar un sistema de pagament per ús (eurovinyeta), el que suposaria un nou cop a les pretensions dels usuaris que han estat pagant durant dècades abusius peatges per circular amb seguretat, quan en altres punts de la península no ha estat així.

Aquesta important via de comunicació discorre en els seus trams Tarragona-València i València-Alacant, seguint un recorregut paral·lel a dues carreteres nacionals (N340 i N332) que, de vegades, travessen importants nuclis de població i que suporten una elevada densitat de trànsit de vehicles.  Torreblanca, Ribera de Cabanes, les Alqueries, Oliva, Bellreguard, Palmera, l’Alqueria de la Comtessa, travessats per les nacionals.
Falten 1000 dies en teoria per a que finalitze la concessió. Els sembla poc?, a nosaltres, suposant que no ens tornen a trair... massa
El delegat del Govern Central a València va afirmar, com també va fer la ministra en el seu moment, que no s’allargarà més la concessió -després de 2 pròrrogues- però que el Govern podria optar per no suprimir totalment el peatge a l’AP-7 per «compensar» el dèficit acumulat en altres autopistes com les radials de Madrid o optar per altres fórmules de gestió.
Si posem xifres, Aumar explota els trams Tarragona-València i València-Alacant.  Va obtenir en l’exercici 2015, uns ingressos de peatge de 264 milions d’euros i un benefici abans d’impostos de 106 d’euros respectivament.

Hem proposat en diverses ocasions al Govern, sense obtenir resposta, si no és més econòmic alliberar com més aviat aquest vial que realitzar pegats i noves afeccions territorials, com va passar amb la variant del Maestrat de la N-340, que va costar 81,5 d’euros, va destruir milers d’explotacions agrícoles a ple rendiment, per finalment reproduir un vial saturat amb un carril per sentit. Però sembla clar que el Govern no està per realitzar reflexions tan profundes o molestar les concessionàries.

-Qui fa eixes variants desastroses, que conten tants diners?, doncs les grans constructores; també eixes implicades en la Gürtel i en el finançament il·legal del PP... també eixes.

La principal excusa per no voler recuperar l’AP-7 és l’alt cost que generaria el pagar els drets a l’empresa concessionària pel lucre cessant; però mai s’han aportat dades sobre què seria més costós econòmicament, si la construcció de noves infraestructures o aquest rescat (que faria innecessàries les variants ) i això parlant només en termes dineraris, ja que en termes ambientals o paisatgístics, a llarg termini, no hi ha comparació possible.

I encara així, no hi ha projectes per actuar en les Nacionals, fan nyaps, empastres, com desviar el trànsit per carreteres secundàries com el desviament entre Torreblanca i Nules, arruïnant comerços i creant nous punts negres.

Nosaltres, des de l’esquerra verda, òbviament ens agradaria un món ideal, on hi haguera transport públic de qualitat i on l’ús del cotxe fóra un luxe, que es penalitzara a qui fa ús
Però. Ens neguen trens dignes; han votat que no rodalies CS-Tortosa-Vinaròs, ens neguen invertir tren de la costa a les Marines o invertir com pertoca en el tren d’Alcoi a la platja.

Mentre han gastat els diners de tots en autovies gratuïtes que ningú gasta, mentre no tenen problema en amenaçar en rescats en radials que ningú usa... els valencians a pagar, repagar, tornar a pagar i pagar fins la sacietat el que fa més de 40 anys que hem pagat. Perquè a més a més, l’estat de conservació de l’AP7 és més bé lamentable


Els conductors d’aquestes zones estan farts de pagar peatges a la concessionària de l’AP-7 i de veure com en altres zones de la Península es construeixen autovies segures i les autopistes són rescatades, quan ací porten dècades pagant, de manera que la inversió està més que de sobres amortitzada. La gratuïtat de l’AP-7 és l’alternativa a l’elevada sinistralitat de la resta de carreteres saturades que tenim els valencians i valencianes.
1000 dies?, ningú ens garanteix siguen més després, però  1000 són una eternitat quan parlem de seguretat vial.
Rescatar l’ap7 és una actuació que es podria dur a terme de forma immediata, sense obres i aportaria un important valor afegit social i econòmic, per exemple, a zones turístiques i perifèriques. No em val  l’excusa del diners, mentre fins fa poc veien normal rescatar per 5.500 milions les autopistes radials, eixes que ningú gasta. Aumar, benefici abans impostos :106 millons, per tres anys 2017,2018, 2019: 318 milions d’euros.
O el que és el mateix, amb el què el PP  plantejar rescatar les radials ruïnoses que ningú gasta, es podrien rescatar 17 AP7 ja.. que sí que gastem i hem repagat.



Carles Mulet
Senador de Compromís

dijous, de març 23, 2017

dilluns, de gener 23, 2017

La incontinència sexual del monarca emèrit i els fons reservats.





No sé com caminarà la corba poblacional i les estadístiques, però imagine que ja serem més de la meitat dels ciutadans d'aquest estat, que no hem pogut votar la constitució (ni les seues reformes exprés); no hem pogut votar (com tampoc van poder fer-ho els nostres pares o avis) si volíem/volien tornar a la legítima república, o a una monarquia parlamentària. No hem pogut votar els símbols ni la forma d'estar en aquest estat. Als nostres pares o avis no els van deixar més opció que un text tancat, era empassar-se això o la por a tornar arrere.

I així, el ungit pel dictador com el successor natural del seu règim, va continuar en el poder, regnant però no governant, però sent intocable, manejant ingents quantitats de diners públics per a fer els seus negocis, i utilitzant sembla ser el càrrec d’ “ambaixador d'Espanya” per a amuntegar una fortuna segons s'ha publicat.

Durant dècades, el monarca Juan Carlos I era intocable, la família real solament podia ser lloada i aplaudida, obrir telenotícies o la premsa del cor. Recordem com no fa tant, fer programes d'humor blanc sobre la família real, et podia condemnar a l'ostracisme en els mitjans de comunicació no sols públics, sinó també privats. Les fotos de Juan Carlos “en pilotes” sobre el famós iot, solament van gosar publicar-les la premsa italiana, i les presumptes aventures o desventures sexuals, solament eren objecte de “xascarrillos” i comentaris privats, ningú podia publicar res mentre els pressupostos de l'Estat, suposadament, servien per a comprar silencis o lliuraments sexuals del monarca.

Una editorial a la vora de la il·legalització, a Euskadi, va tenir la gosadia de publica un lliure de referència “ Un rei, colp a colp”; on relatava amb tot luxe de detalls els “lligues” de Juan Carlos, les ombres sobre l'accident que va costar la mort al seu germà major i per tant hereu del regne, o les aventures “empresarials”.
Van venir després els escàndols, d'assassinats d'óssos borratxos o elefants a Àfrica, de marichalars i urdangarins, el cas Noos i el “ calvari” d'una infanta que semblava normal, a poc a poc s'obri la veda, i si feia poc còmics com Toni Albà es jugava el tipus imitant-li, semblava que ja es podia parlar, després de la cesura a revistes com el Jueves.

Es parlava per fi de les suposada infidelitats, de la distància del rei amb la reina, dels negociets es veu la censura encara impera. L'erosió era ja inaturable, i la figura de el “campechano” era insostenible. Així que es gesta una renovació exprés, gràcies a la masclista llei sàlica, i a aquesta Constitució no votada per tants, i col·loquen rei nou, mentre els seus pares mantenen privilegis i poder com a emèrits.

Ara de nou, s'obri la veda i es parla amb normalitat dels suposats silencis pagats amb diners públics ( via CNI) a les amigues sexuals del monarca; com els diners dels contribuents va servir per a silenciar a presumptes “prostitutes de luxe?, no se si el concepte és fort, però quan hi ha diners pel mig, no se m'ocorre un altre terme. 

Suposades filtracions d'aquestes pràctiques de la intel·ligència espanyola, xifres astronòmiques, arguments de pel·lícules d'espies de sèrie b… de vedettes, cantants, models, morts tràgiques, tafaneries, una llarga llista de “amigues” amb dret a la urpa als fons públics, fins a arribar a la cèlebre Corina, sobre qui també existeixen ombres de fins a quin punt va poder fer usurpació de funcions o omplir-se la butxaca.

Ara ve quan com a representant públic, vaig a demanar explicacions d'aquests suposats pagaments. Apostes?, van a facilitar-me aquesta informació, o dir-me que en preguntar pel CNI o la Casa Reial, no tinc dret ( no teniu dret els ciutadans) a saber en què s'ha gastat els nostres diners. 

Òbviament, m'importa poc el que haja pogut fer el monarca emèrit, l'actual o qualsevol membre de la casa reial, amb les seues zones erògenes, no m'importa gens ni miqueta (més enllà de l'acte d'hipocresia amb el seu paper institucional, d'un càrrec que emana de la gràcia divina segons la tradició catòlica i permeten reines divorciades o reis presumptament amb pulsions irremeiablement a la infidelitat, però, si mirem la història d'aquesta estirp, gens de sorpresa). M'importa, que eixa incontinència genital, sempre presumpta, acabe suposant el desviament de diners públics a les seues amigues sexuals… i açò, em tem, mai ens donaran complida informació més enllà de les possibles filtracions interessades.

Que cadascun es pague els seus vicis, i que el cap de l'Estat siga votat com qualsevol altre càrrec públic, que es fique al llit amb qui vulga, però que s’ho pague ell. 

De moment, demane al Govern Central que m'explique quan no han costat les febres del Rei emèrit… espereu asseguts.

Carles Mulet

Senador de Compromís