Ens ha deixat Manel Roda

Avui, dia fred, ens hem despertat amb una notícia que no per esperada, ens ha deixat de ferir.  Manuel Roda Fernandez ens ha deixat.
Després d’una llarga lluita, ens ha dit adéu. Era lluitador fins l’esgotament, optimista, vital; era conscient de contra què lluitava, però va estar al peu del canó fins al darrer moment, sense perdre en cap moment la il•lusió i l’esperança somriure a pesar d’estar fet pols, pel tractament, per l’esgotament físic. 
Diuen que els obituaris són hipòcrites, perquè sols recorden la part bona de la gent, que exageren les bondats i tapen les manies, mal caràcter i tot allò negatiu de les persones; en aquest cas, no és així, perquè Manel, o Manolo, sols tenia una cara. Activista, lluitador inesgotable, voluntariós, generós com el que més, valent, meticulós, irreductible, sindicalista, humà, ecosocialista des de manual, tot cor.
Quan el veies vindre pel cantó del carrer cap a l’oficina, ja sabies que venia amb la carpeta plena de propostes i idees, des de com millorar la vida de la gent del barri, des de quelcom tant xicotetes com arreglar un fanal, un pas de vianant, a com s’estava malgastant energia en el centre de salut per tindre les finestres obertes, a fer-te tot un repàs exhaustiu de les mancances de l’Hospital General, on treballava; a la implicació en la lluita contra el canvi climàtic, i per un nou model energètic; el món s’havia de canviar des d’allò més concret, immediat i quotidià, a allò més global i ample.
Manel no volia res per a ell, i al mateix temps ho volia tot; canviar el dia a dia, canviar el món, eixa era la única aspiració; sense cap ànsia de protagonisme, a pesar que de vegades rebia totes les garrotades per la seua valentia.
Poc a poc des de que la malaltia l’anava segrestant, el veies com tot li costava més, i com se li feia costa amunt, però sempre treia un moment per al correu, el whatsapp , per contar-te qualsevol cosa a millorar al barri, a la ciutat, al món...
Quin mal cos ens deixa que Manel ens deixe, amb tant per fer, amb tant per canviar. El seu exemple, ens ha d’acompanyar i ens acompanyarà sempre. Una forma abraçada als familiars i amics, i a nosaltres mateix, perquè ens fa massa falta Manolo.