dilluns, de novembre 24, 2014

Camins oblidats

El "pont romà" o de les meravelles, 
El pont romà o de les meravelles, impressiona enmig d’una espècie de congost profund amb les muntanyes tallant , creua el riu Monlleó i uneix els termes de Vistabella i Mosquerola, o el que és el mateix, l’Aragó amb el País Valencià.  Immens i solitari, ens parla de temps on la terra despoblada i abandonada era el centre de l’univers, on la fusta i els ramats, eren la riquesa.
            I recorde, com quan fa ja un grapadet d’anys, vaig començar a elaborar propostes per a posar en valor indrets com aquests, però no aïlladament, sinó dins d’una oferta completa, entre elles, hi havia una a Proposició no de Llei que es va enregistrar a les Corts Valencianes, en la qual es proposava elaborar un projecte per posar en valor les cinc rutes transhumants que travessen les comarques de Castelló, precisament, una d’elles passava per sobre d’aquest pont, i poc més que arribava fins al Prat de Cabanes, recorren de ponent a llevant tots aquests pobles.
            Ara, fa poc dies, en una mini visita guiada per Boro, en Cortes de Arenoso, ens parlava del “cordel real”, i ens ensenyava vells camins de pas del ramat.
            Què queda d’aquell món?, dels camins que es van guanyar a la mutanya, a la vegetació, a base de passar milers de peus cansats de pobres pastors, de milions de petjades de cabres i ovelles?, queden ribes esportellades, pous i abeuradors eixuts, casetes de pastors de pedra seca menjades per romigueres i argelagues, queden camins intransitables i esborrats per la vegetació. A l’interior, encara queden mostres d’eixe passat perquè allà la fotografia s’ha quedat fixa, al litorial, l’asfalt, les urbanitzacions,els polígons industrials i el nou món boig ho anat fent desaparèixer quasi tot.

La proposta que fèiem, aleshores , no suposava cap desemborsament gran de diners, i es feia, quan les arques públiques encara no estaven buides com ara ( per al que volen, òbviament), era sols voluntat política, de pensar que l’oferta turística i d’oci no sols era el sol i plaja i els megaprojectes, sinó el poder recuperar paisatges, itineraris, indrets... recuperar senders i espais per poder crear una xarxa de camins transhumants, amb els seus catàlegs i senyalitzacions per fer-los atractius i practicables, i incrementar l’oferta esportiva, cultural i com se li vulga catalogar.
            El PP, amb la seua majoria absoluta va votar en contra, per què?, perquè sí!, perquè eixe no és el seu món, perquè les coses xicotetes no els semble que fan fotos grandioses, perquè les màfies del formigó i les grans empreses dels seus amics, ahí no tenen res a guanyar, perquè on hi haja un PAI i un camp de golf, per a què anem a promoure una ruta verda?

Avui en dia, parlar de transhumància, per a la immensa majoria és parlar en un idioma oblidat, estrany, quan fins fa molt poc, la ramaderia era encara un motor econòmic de molts pobles; i ho havia estat durant segles. L’explendor medieval de molts municipis amb el comerç de la llana, les manufactures tèxtils singulars de molts pobles, el comerç de la carn, va lligat òbviament als ramats; aquest model econòmic va anar transformant els nostres pobles , economies domèstiques o noves fortunes que podien aixecar palauets i cases nobles amb la pedra pura, esglèsies, i edifici civils de tot tipus, llotges, i també, camins... camins per transportar eixos ramats, pous, grans corrals comunals,

Històricament, els ramats de les serres d’interior de Castelló, i de les serres orientals de Terol, han vingut emprant els mateixos recorreguts per accedir a les pastures del litoral quan l’hivern deixava els sense aliment, i havien d’anar a la cerca de terres més càlides. Aquesta pràctica , tot i la recessió de la ramaderia de pastura, han anat minvant, però encara existeixen, anualment, alguns ramats que practiquen la transhumància des de les turolenques serres de Gúdar, fins a les nostres costes, per els mateixos camins de sempre”.

Aquestes vies ramaderes, són o serien  com autèntics corredors verds, que suposen una magnífica oferta de turisme rural i alternatiu, comunicant pobles de l’interior, i mostrant-nos la grandesa del nostre paisatge, de l’arquitectura rústica disseminada pels termes, dels masos i corrals, dels abeuradors i elements relacionats amb la ramaderia tradicional; recuperar rescatar, condicionar, senyalitzar i posar en valor aquests camins, servirien per ajudar a un sector tradicional que es nega a desaparèixer, i un atractiu turístic per a les nostres comarques, potenciant el senderisme.

Característiques de les rutes transhumants Terol-Castelló
A la zona d'agostada un entramat de passos, camins i vies pecuàries va connectant entre si els diferents pasts i masos fins a formar un ramal que canalitza tots els ramats procedents d'un mateix terme municipal o zona geogràfica determinada; uns quants ramals convergeixen fins a configurar les cinc rutes o itineraris principals a través de les quals salven la complicada orografia de la zona intermèdia o de transició; una vegada a la zona d'hivernada, aquests cinc itineraris principals divergeixen de nou en uns quants ramals pels quals es distribueixen els ramats entre els pasts d'hivern.
Cinc són les principals rutes conegudes:

- La del Llosar, que fa confluir en l’ermita de la del Llosar de Vilafranca,  els ramals procedents de l’anomenat “Maestrazgo de Terol” i del Nord de la serra de Gúdar, procedent de termes Fortanete, Cantavella, Valdelinares i Mosquerola, i un cop en terres valencianes, transcorre en direcció  N-NE duent els ramats al nord del litoral de Castelló, i Sud de Tarragona.
- La central, replega els ramats del terme de Mosquerola, i  recorre des de Vistabella fins al Prat de Cabanes.
- La del Penyagolosa, també replega en  Vistabella, els ramals procedents de pobles com la Canyada de Benatanduz, Fortanete, Mosquerola, Puertomingalvo, Allepuz..etc, direcció S-SE, du els ramats dins al sud de Castelló.
- La ruta de Cortes de Arenosos, igualment en direcció S-SE, du igualment els remugadors de molts pobles de Terol al sud de les comarques castellonenques.
- La ruta de Barracas, en direcció Sud, replega en aquest poble els ramals del voltant Fortanete, Mosqueruela, de l’extrem est de Valdelinares i de Linares de Mora , i els du cap al nord de la província de València.

Què costaria senyalitzar com toca el recorregut d’aquestes?, arreglar els llocs en pitjor estat ( per oblidats, o per ocupats per alguna carretera), i editar alguna mapa o guia?. Ara, la Diputació promou en molt d’encert els traçats del pelegrinatges fins el santuri de Sant Joan de Penyagolosa, ací, té també un altra proposta que afecta i beneficia a bona part de les comarques, passant per desenes de termes municipals. 

dijous, de novembre 20, 2014

Cas Censos Cabanes, el Jutjat obri per fi les portes a celebrar-se un judici contra l'imputat pel cas.


Des de 2007, el cas per l'empadronament de 40 veïns de la Vall d'Uixó i altres pobles en domicilis de dirigent del PP i de familiars de laleshores alcalde Artemio Siurana, després de 8 anys de diligències, arriba a port i el jutjat número 3 obri per fi les portes al procediment abreujat i per tant, dur a judici a l'imputat, veí de la Vall d'Uixó, Pascual Adsuara.
el jutge veu la possible relació d'aquest en la comissió d'un delicte de falsedat documental realitzat en falsificar-se la signatura d'una veïna del mateix municipi de la Vall d'Uixó, en la sol·licitud d'inscripció del padró municipal de Cabanes presentada el dia 11 de desembre de 2.006. Es considera que existeixen indicis racionals i suficients de criminalitat en relació amb el Sr. Adsuara Moya com la persona que, per haver-se encarregat del seu empadronament, poguera haver participat en aquesta falsificació ja que amb independència de qui haguera manuscrit la signatura presumptament falsificada, este va arribar a tenir el domini sobre el fet i en concret sobre la sol·licitud d'inscripció en què apareix la signatura.
Ara, les parts tenen 10 dies per presentar un escrit d'acusació, on dur a judici a este imputat, ajudarà a que fi puga dir tota la veritat davant del jutge. En el seu dia, aquest ja va apuntar a Ximo Talamantes, amic seu, i gendre de l'empresari Jesús Ger, com a la persona que presumptament li va induir a practicar aquests empadronaments falsos. Talamantes va estar imputat una temporada en aquest cas.

dilluns, de novembre 10, 2014

Un jutjat de Castelló demana investigar a policies nacionals per possible delicte de fals testimoni




Alguns recordareu la notícia, i altres segur que no.
El passat 20 de desembre, el partit qualificat per molts com neonazi o d’extrema dreta “Democràcia Nacional”,  feia un acte suposadament racista i masclista a Castelló. Es va organitzar una protesta al carrer, i els anti avalots, van detindre, molt lluny d’eixa protesta a dos persones i es van denunciar per presumptament haver comés un delicte de resistència l’autoritat i desordres públics .

Fermin Martí, aparentment al front d’aquest dispositiu policial fent mèrits http://castellonconfidencial.com/medalla-fermin_marti/

El judici celebrat el 29 d’octubre, contra aquests, es va donar un tomb al cas, i els dos joves van ser absolts, però per contra, el jutge del Jutjat Penal número 3 de Castelló, va acordar traslladar el cas als jutjats d’instrucció, per a que investigue un possible delicte de fals testimoni per part dels policies intervinents i de les altres possibles infraccions penals que hagueren pogut derivar-se de la seua actuació en eixe cas.







dijous, de novembre 06, 2014

Compromís denúncia el vessaments d’aigües fecals en un avenc a pocs metres del pou que nodreix d’aigua el municipi de Vall d’Alba



El coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló, Carles Mulet, ha exposat avui que per mitjà del grup parlamentari de la coalició en les Corts, s’ha demanat explicacions al Consell, per la manca de mesures per posar fi al vessament canalitzat d’aigües fecals barrejades amb n pluvials, que s’estarien abocant des de fa temps directament dins una cavitat subterrània (avenc) a escassos metres del pou que nodreix d’aigua per a consum humà del municipi de Vall d’Alba.

Segons s’ha tingut constància, el Consell és coneixedor des de fa mesos  d’aquest fet, on cada cop que hi ha pluges, les aigües fecals canalitzades que discorrien per una sèquia fins a l’antiga depuradora i des d’aquesta fins la nova, salten la canalització i discorren barrejades totes ( les fecals i les de pluja) per l’antiga canalització que buida dins d’una avenc, protegit per la llei 11/94 d’Espais Protegits de la CV, on es dóna protecció genèrica a totes les cavitats i impedeixen qualsevol tipus de vessaments.
           
Tal i com ha exposat Mulet “aquesta actuació irregular és d’extrema gravetat, ja que per una banda, es demostraria que durant anys, quan funcionava l’anterior depuradora, tota l’aigua després de depurada, amb el grau que fóra, anava a parar a un avenc, que possiblement estiguera connectat subterràniament en les aigües per al consum humà,i podria passar el mateix que ara,que quan ploguera i es desbordara les aigües canalitzades, tota, i sense tractar, parara en el subsòl, es podria estar contaminant aquest aqüífer o el de municipis propers”.
            Ara, amb la nova depuradora en el polígon industrial, però amb aquesta canalització antiga encara operativa, amb unes poques gotes de pluja, fa que l’aigua sense depurar salte, amb tot tipus de brutícies, a l’antiga canalització que du directament a l’avenc.

Des de Compromís s’ha demanat per una banda, mesures per acabar amb aquesta pràctica i depurar responsabilitats polítiques per permetre durant anys es produira  sabent que és completament il·legal  els vessaments, continus o esporàdics a les cavitats, i que s’analitze la qualitat de l’aigua del pou que abasteix al municipi per si hi ha presència de restes fecals i/o elements contaminants.
foto 1, croquis de situaciuo


foto 2: fotografia on es veu el vessament de fecals barrejades amb pluvials en la boca de l'avenc
 foto 3: visió del vessament des de dalt 

foto 4: registre de la sèquia a meitat camí 
foto 5: arqueta a mig camí conducció antiga depuradora a avenc on es veu la presència d'aigües fecals 

foto 6: sèquia quan discorre subterrània entre antiga depuradora i l'avenc 
foto 7: antiga depuradora, quan les aigües salten la tapa del final de la sèquia, és quan cauen en l'antiga canalització. 









dimarts, de novembre 04, 2014

ahora, Segorbe...


Estamos tan hartos  de casos de corrupción, de imputaciones, declaraciones judiciales, detenciones, que mira por dónde, imputan al tesorero del PP autonómico, y alcalde de Segorbe, y al número dos del PP en la provincia y en la Diputación de Castelló, Miguel Barrachina, junto a todo el equipo de gobierno en la capital del Alto Palancia, y la noticia ha pasado sin más trascendencia. ¿Qué es esto?, pensarás, después de ver los millones de Pujol, las tarjetas black, la operación Punica, el Gürtel, Emarsa, esto de Martínez y tantos casos.

La corrupción lo empapa todo, prevaricadores para llenarse el bolsillo, para beneficiar a amigos, para perpetuarse en el poder en base de hacer favores a personas o colectivos de manera injusta, o por pura prepotencia y creerse divinos y sobre las leyes, por la incapacidad de escuchar y/o rectificar. Está claro que lo que nos escandaliza y alarma más es cuando hablamos de dinero, pero un cargo de representación pública, y en especial un gobernante, tiene que respetar el Código Penal de arriba abajo, y no valen “peros”. Por eso, que todo un equipo de gobierno como el de una ciudad de la relevancia de Segorbe, esté imputado, y nadie del PP diga nada, es que tenemos un serio problema de legitimidad democrática; Moliner heredó un partido podrido por la corrupción, y no ha hecho nada para cambiar las cosas, se ha sacado quizás una manzana podrída de encima, pero ha permitido que otroas igual o más de putrefactos continúan haciendo lo mismo, o peor. H