Avui, a 1000 dies hipotèticament de la fi de la reconcessió de l’explotació privada, PP i Ciudadanos han votat de nou en el Senat en contra dels valencians i valencianes, i el PSOE, dons ha fet el que sols fer, ni menjar ni deixar menjar, s’ha abstingut. De nou, quasi a soles en la defensa de la nostra moció a la Cambra Alta; que a soles ens apleguem a sentir en reivindicar per al nostre territori.
L’Autopista del Mediterrani, o AP-7, és un eix que comunica tota la costa mediterrània des de la frontera amb França fins a Algecires.
El 1970 el dictador Francisco Franco i el seu vicepresident Carrero Blanco, signaven un decret d’execució i règim expropiatori per als terrenys necessaris de l’autopista. L’autopista va ser una destrossa mediambiental enorme per al nostre país. Però... era el preu que calia pagar; expropiacions ridícules, terreny quartejat per on ja passen carreteres nacionals, línies fèrries, carreteres comarcals, en un terreny fèrtil escàs però molt productiu.
Vam pagar en terra, i en peatges, però, en 1981 es va decidir (UCD) que calia exprimir més als valencians, prorrogant la concessió. En 1986 (PSOE) va decidir que calia exprimir més als valencians, prorrogant la concessió.
Finalitzava en 2004, però en 2004 el PP van decidir que calia exprimir-nos més, i van allargar fins a 2019. Qui ens garanteix que en 2019 no ens tornaran a voler exprimer més?, no ningú, la veritat.
Una autopista que ve del franquisme, i una concessió allargada a traïció del poble, per UCD, PP i PSOE, quina metàfora.
Una autopista que signava un decret Carrero Blanco, eixe sinistre personatge al qual no se li poden fer tuits, o te’n vas a la presó. “Atado y bien atado”, l’herència del dictador, en vassallatge a les empreses constructores, reeditades pels partits dels pactes de silenci.
I ara, continuem en una semi dictadura, on si fas tuits de mal gust, contra polítics de la dictadura, a la presó, però si envies cartes con la Fundación Francisco Franco, a alcaldes i regidors de pobles amb nomenclatura franquistes, amenaçant-los per a que no complisquen la llei, no passa res. Si la Fundació demana traure els tancs contra Catalunya, no passa res, però si un jutge demana complir la llei de memòria històrica, se l’aparta de la carrera
Si fas un tuit sobre un jerarca de la dictadura, a la presó, però si un periodista del règim amenaça de disparar escopetes sobre polítics, no passa res. Atado y bien atado... com les concessions a AUMAR
I el Govern ja ha anunciat, no confirmat, que no tenen previst renovar-la, no aclareix quines previsions futures té per al vial, com si pensen mantenir el peatge o implantar un sistema de pagament per ús (eurovinyeta), el que suposaria un nou cop a les pretensions dels usuaris que han estat pagant durant dècades abusius peatges per circular amb seguretat, quan en altres punts de la península no ha estat així.
Aquesta important via de comunicació discorre en els seus trams Tarragona-València i València-Alacant, seguint un recorregut paral·lel a dues carreteres nacionals (N340 i N332) que, de vegades, travessen importants nuclis de població i que suporten una elevada densitat de trànsit de vehicles. Torreblanca, Ribera de Cabanes, les Alqueries, Oliva, Bellreguard, Palmera, l’Alqueria de la Comtessa, travessats per les nacionals.
Falten 1000 dies en teoria per a que finalitze la concessió. Els sembla poc?, a nosaltres, suposant que no ens tornen a trair... massa
El delegat del Govern Central a València va afirmar, com també va fer la ministra en el seu moment, que no s’allargarà més la concessió -després de 2 pròrrogues- però que el Govern podria optar per no suprimir totalment el peatge a l’AP-7 per «compensar» el dèficit acumulat en altres autopistes com les radials de Madrid o optar per altres fórmules de gestió.
Si posem xifres, Aumar explota els trams Tarragona-València i València-Alacant. Va obtenir en l’exercici 2015, uns ingressos de peatge de 264 milions d’euros i un benefici abans d’impostos de 106 d’euros respectivament.
Hem proposat en diverses ocasions al Govern, sense obtenir resposta, si no és més econòmic alliberar com més aviat aquest vial que realitzar pegats i noves afeccions territorials, com va passar amb la variant del Maestrat de la N-340, que va costar 81,5 d’euros, va destruir milers d’explotacions agrícoles a ple rendiment, per finalment reproduir un vial saturat amb un carril per sentit. Però sembla clar que el Govern no està per realitzar reflexions tan profundes o molestar les concessionàries.
-Qui fa eixes variants desastroses, que conten tants diners?, doncs les grans constructores; també eixes implicades en la Gürtel i en el finançament il·legal del PP... també eixes.
La principal excusa per no voler recuperar l’AP-7 és l’alt cost que generaria el pagar els drets a l’empresa concessionària pel lucre cessant; però mai s’han aportat dades sobre què seria més costós econòmicament, si la construcció de noves infraestructures o aquest rescat (que faria innecessàries les variants ) i això parlant només en termes dineraris, ja que en termes ambientals o paisatgístics, a llarg termini, no hi ha comparació possible.
I encara així, no hi ha projectes per actuar en les Nacionals, fan nyaps, empastres, com desviar el trànsit per carreteres secundàries com el desviament entre Torreblanca i Nules, arruïnant comerços i creant nous punts negres.
Nosaltres, des de l’esquerra verda, òbviament ens agradaria un món ideal, on hi haguera transport públic de qualitat i on l’ús del cotxe fóra un luxe, que es penalitzara a qui fa ús
Però. Ens neguen trens dignes; han votat que no rodalies CS-Tortosa-Vinaròs, ens neguen invertir tren de la costa a les Marines o invertir com pertoca en el tren d’Alcoi a la platja.
Mentre han gastat els diners de tots en autovies gratuïtes que ningú gasta, mentre no tenen problema en amenaçar en rescats en radials que ningú usa... els valencians a pagar, repagar, tornar a pagar i pagar fins la sacietat el que fa més de 40 anys que hem pagat. Perquè a més a més, l’estat de conservació de l’AP7 és més bé lamentable
Els conductors d’aquestes zones estan farts de pagar peatges a la concessionària de l’AP-7 i de veure com en altres zones de la Península es construeixen autovies segures i les autopistes són rescatades, quan ací porten dècades pagant, de manera que la inversió està més que de sobres amortitzada. La gratuïtat de l’AP-7 és l’alternativa a l’elevada sinistralitat de la resta de carreteres saturades que tenim els valencians i valencianes.
1000 dies?, ningú ens garanteix siguen més després, però 1000 són una eternitat quan parlem de seguretat vial.
Rescatar l’ap7 és una actuació que es podria dur a terme de forma immediata, sense obres i aportaria un important valor afegit social i econòmic, per exemple, a zones turístiques i perifèriques. No em val l’excusa del diners, mentre fins fa poc veien normal rescatar per 5.500 milions les autopistes radials, eixes que ningú gasta. Aumar, benefici abans impostos :106 millons, per tres anys 2017,2018, 2019: 318 milions d’euros.
O el que és el mateix, amb el què el PP plantejar rescatar les radials ruïnoses que ningú gasta, es podrien rescatar 17 AP7 ja.. que sí que gastem i hem repagat.
Carles Mulet
Senador de Compromís
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada