columna radiofònica de la COPE d'aquesta setmana
Fa uns dies, la Conselleria organitzava una batuda de porcs senglars, també coneguts com “jabalís” al Desert de les Palmes. Es veu que s’havien fet els amos, destroçant sembrats i sent el terror dels agricultors i domingueros.
La Conselleria, tant ecologistes ells, van optar pel mètode de l’escopetada i es veu es va donar mort a 40 exemplars, encara així molts d’ells van poder fugir, i van aprofitar l’ombra de la fresca nit per emigrar en silenci, i fer una travessia pel secà, entre les bresquilleres i ametlers, fins aplegar al santuari del fauna perseguida.
A la llum de la lluna , van poder trobar els passadissos secrets que els van deixar salvar la tanca i el control de la porta, i poder entrar dins del recinte sagrat, sans i estalvis després de la traumàtica persecució.
Allà, el comitè revolucionari dels conills lliures, escapats també de l’escopeta, els va fer la reverència i donar de seguida asil polític en la república independent dels animals amenaçats, coneguts pels humans com l’aeroport peatonal de Carlos Fabra.
Diuen que aquesta nova arca de noé estàtica, aquesta reserva de fauna, aquest paradís dels animals, ha costat als humans més de 150 milions d’euros, i segur que això és sols el que es pot dir, sempre hi ha el que no es sap i el que es perd pel camí, però sense cap dubte, la inversió serà eternament agraïda per la fauna de les nostres comarques;
un recinte tancat on està prohibida l’entrada als ésser humans a peu, encara que siga un aeroport peatonal, veges tu quines contradiccions, prohibició que sols s’ha violentant en període electoral, quant duien “als guelos” en autobusos a menjar-se un entrepà i aplaudir.
I si sans estan els animalets de les incursions humanes a peu, encara més ho estan dels que puguen vindre per l’aire; ja que gràcies a l’estàtua de Ripollés, eixe monumental Fabra a escala ciclòpea, a vore qui s’atreveix a aterrar i no ser fulminat per un Fabringer Z ripollesià.
Molts temíem que l’aeroport seria la mort de l’arpellot cendros també conegut com aguilicho cenizo, però res més lluny de la realitat, ara tindrà un espai de tranquil·litat infinita, replet de conills, on viure i procrear sense cap problema.
Molts no ho hem entès, però Carlos Fabra, ha estat un dels grans amants dels bitxets, a l’altura de defensors del animals cèlebres com Felix Rodríguez de la Fuente, Brigite Bardot o l’Ana Obregon, i el temps li ho reconeixerà
En fin, estimats oients, que ni el zoo de Barcelona, ni el bioparc de valència, li podran fer ombra en qüestió d’anys a aquest nou concepte de reserva de fauna “aeropuerto de Castelló”.
Que passeu bona setmana, i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada