dimecres, de març 18, 2020

Inici 5é dia de confinament.







Posada la llavadora,  el rentaplats anit, ara ens toca posar-lo tots els dies. Quan vindrà la factura de la llum este mes serà també bonica.

Davant l’ordinador no sé per on començar. De fons estic escoltant per la ràdio a Sànchez al Congrés, mai m’ha agradat però crec que estos dies està sent especialment patètic, amb unes ínfules de transcendència que donen ganes no sé si de plorar o riure a la seua cara, quanta impostura, quanta tonteria du damunt. No sé, crec que van desbordats, que no estan preparats com no ho està ningú per a aquest tipus de situacions. Què haguera fet Rajoy el de los hilillos de plastilina al front?, no ho sé, i millor no pensar-ho.
Però crec que les mesures haurien de ser més àgils, especialment per la gent que pitjor està i més nerviosa està, i més o menys és el que estem dient estos dies.

AL final els iogurts van eixir tots agres, igual és que els vam deixar massa temps a la iogurtera, les instruccions deien 8 hores i segur van estar més de 12.
 De moment està ras, ja vorem si avui podem eixir a la terrassa. Tenim dalt una habitació plena convertida en “trastero” que sempre hem tingut intenció de buidar i aprofitar, està plena de pots de pintura mig buits que guardes després de pintar la casa, “maceteros” de totes mides, pinzels i brotxes gastades, un matalap vell, un somier, dos o tres monitors vells, una CPU; teclats ( tot el material informàtic que hem anat renovat des de 2003 fins ara s’ha quedat dalt, la taula de planxar vella, restes de ceràmica de quan vam canviar la de casa..., sacs de terra de quan me va pegar tindre un hort hurbà, gomes, llavors, joguets que ja no se gasten... és com un ecoparque en miniatura, la putada és que ara que podrien buidar-lo, no puc perquè no puc anar a cap ecoparque de veritat a deixar tot això, i no puc tirar-lo al fem normal.

Parlant d’anar al fem, crec que com a la majoria mai m’ha agradat tant. Ahir vaig aprofitar el tercer grau de mig hora que tenia, i vaig eixir a tirar el plàstic i després a Mercadona; ja sé que els Roig són el mal i hem de consumir en barri, però és de les tendes que més prop tinc, i com element sociològic crec que tocava anar. Eren les tres de la vesprada i esperava també cues; no hi havia. Sols me vaig trobar a Ines Escoí també fent la mateixa faena.

Era dantesc, pensava ja havia passat un poc la bogeria, però, no. TOTS els prestatges de la carn buits, imagine això deu  donar molta inseguretat. Havia fet la conya amb les xiquetes de que en l’anterior eixida sols havia vist safates de potes de pollastre i que els compraria una per cada una per a fer pràctiques pintant ungles ( òbviament no ho anava a fer, mes donen molta gonia); jo no menge carn en casa ( no, el pernil no és carn), però imagine a molta gent això els deu generar psicosis.

Els prestatges de gels i xampús mig buits, paper de wc encara continua sense haver-ne, i anar pegant voltes i vore-ho tot pràcticament buit, en totes les seccions i tots els productes. Per sort vaig poder comprar tot el que em feia falta, galletes xicotets de bob esponja, llet sense lactosa, cafè en gra, plàtans, i coses d’eixes.
Passar després per Santa Clara sí va ser apocalíptic, vore-la sense terrasses, sense cadires, sense gent, a eixes hores, feia impressió.

Cap comentari: