Posada la llavadora, el rentaplats
anit, ara ens toca posar-lo tots els dies. Quan vindrà la factura de la llum
este mes serà també bonica.
Davant l’ordinador no sé per on començar. De fons estic escoltant per la
ràdio a Sànchez al Congrés, mai m’ha agradat però crec que estos dies està sent
especialment patètic, amb unes ínfules de transcendència que donen ganes no sé
si de plorar o riure a la seua cara, quanta impostura, quanta tonteria du
damunt. No sé, crec que van desbordats, que no estan preparats com no ho està
ningú per a aquest tipus de situacions. Què haguera fet Rajoy el de los
hilillos de plastilina al front?, no ho sé, i millor no pensar-ho.
Però crec que les mesures haurien de ser més àgils, especialment per la
gent que pitjor està i més nerviosa està, i més o menys és el que estem dient
estos dies.
AL final els iogurts van eixir tots agres, igual és que els vam deixar
massa temps a la iogurtera, les instruccions deien 8 hores i segur van estar
més de 12.
De moment està ras, ja vorem si avui
podem eixir a la terrassa. Tenim dalt una habitació plena convertida en “trastero”
que sempre hem tingut intenció de buidar i aprofitar, està plena de pots de
pintura mig buits que guardes després de pintar la casa, “maceteros” de totes
mides, pinzels i brotxes gastades, un matalap vell, un somier, dos o tres
monitors vells, una CPU; teclats ( tot el material informàtic que hem anat
renovat des de 2003 fins ara s’ha quedat dalt, la taula de planxar vella,
restes de ceràmica de quan vam canviar la de casa..., sacs de terra de quan me
va pegar tindre un hort hurbà, gomes, llavors, joguets que ja no se gasten... és
com un ecoparque en miniatura, la putada és que ara que podrien buidar-lo, no
puc perquè no puc anar a cap ecoparque de veritat a deixar tot això, i no puc
tirar-lo al fem normal.
Parlant d’anar al fem, crec que com a la majoria mai m’ha agradat tant.
Ahir vaig aprofitar el tercer grau de mig hora que tenia, i vaig eixir a tirar
el plàstic i després a Mercadona; ja sé que els Roig són el mal i hem de
consumir en barri, però és de les tendes que més prop tinc, i com element
sociològic crec que tocava anar. Eren les tres de la vesprada i esperava també
cues; no hi havia. Sols me vaig trobar a Ines Escoí també fent la mateixa
faena.
Era dantesc, pensava ja havia passat un poc la bogeria, però, no. TOTS els
prestatges de la carn buits, imagine això deu
donar molta inseguretat. Havia fet la conya amb les xiquetes de que en l’anterior
eixida sols havia vist safates de potes de pollastre i que els compraria una
per cada una per a fer pràctiques pintant ungles ( òbviament no ho anava a fer,
mes donen molta gonia); jo no menge carn en casa ( no, el pernil no és carn),
però imagine a molta gent això els deu generar psicosis.
Els prestatges de gels i xampús mig buits, paper de wc encara continua sense
haver-ne, i anar pegant voltes i vore-ho tot pràcticament buit, en totes les
seccions i tots els productes. Per sort vaig poder comprar tot el que em feia
falta, galletes xicotets de bob esponja, llet sense lactosa, cafè en gra,
plàtans, i coses d’eixes.
Passar després per Santa Clara sí va ser apocalíptic, vore-la sense
terrasses, sense cadires, sense gent, a eixes hores, feia impressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada