Passades les festes de la capital, i dels pobles
fallers, el calendari ens marca com a
cita el dia 29 de març, que és el dia que els sindicats han posat per fer la
primera vaga general contra les mesures del nou Govern de Rajoy.
Des
de fa mesos, els sindicats majoritaris s’han convertit en la diana de la dreta
mediàtica i política, posant-los com l’origen de tots els mals, com a una
espècie de paràsits malèvols que cal eradicar perquè tot funcione molt millor, i
l’acarnissament amb els màxims dirigents de CCOO i UGT està aplegant a nivells
propi de cacera de bruixes.
Total, desfet el principal partit de l’oposició, i
més que es desfarà, l’obstacle real per a les polítiques salvatges i
extremistes, eren els sindicats i per això, s’entra a mata-degolla amb ells,
com si feren nosa i foren una
rèmora innecessària. Molt s’ha parlat de
la tebiesa, de la falta de reacció, del finançament, de la pròpia estructura de
les organitzacions, però, quin d’aquests crítics presenta maneres alternatives
per defensar els interessos de la gent treballadora? Quina alternativa al “
salves qui puga” anem a presentar?.
El problema, no són els sindicats, sinó l’acomodament i el meninfotisme. Les xifres
oficials diuen que ja són unes 64.000 persones les que a les comarques de
Castelló estan ja sense treball; alguns ens diran que bé, que eixes xifres són
exagerades perquè hi ha gent que sobreviu gràcies a treballs en negre, però
també caldria recordar quants joves encara no han passat a formar part d’eixos
64.000 oficials, per estar encara amb algun estudi simplement per passar el temps ja que no hi
ha res més que fer.
64.000 persones al carrer, segurament donaríem
molta més por que els pocs mils que eixirem per exemple el dia 1 de maig, o hem
estat eixint en les darreres mobilitzacions.
Ens vénen que el nostre únic objectiu és treballar,
treballar i treballar, i que per a d’això hem nascut, i mentre, les
possibilitats per accedir als llocs de
treball són cada cop més difícils, mantenir el que en tinga un, també cada cop
més complicat, i ser emprenedor i buscar-se la vida, missió impossible sense
cap ajut ni incentiu.
Per tant, motius per la vaga i tant que hi ha, i
l’excusa no pot ser si s’està d’acord o no en qui la convoca, sinó si s’està
d’acord en les retallades de drets que
han costat tant d’adquirir durant dècades , si hem de continuar
empassant-nos-ho tot, o plantar-nos i intentar canviar el curs de les coses.
En definitiva, amics de la COPE , s’han acabat les
festes, i ara, ve la realitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada