Ha vingut la primavera ha vingut, com cada any, i Javier Arenas, com cada
cop que s’ha presentat a la presidència de la Junta d’Andalusia, no ha aconseguit traure
majoria absoluta. De nou es demostra com
les enquestes no són sempre de fiar, i de la majoria absoluta que totes
pregonaven, s’ha quedat prou lluny.
Al País Valencià, ja vam
vore en les passades eleccions autonòmiques i municipals com a Compromís ens
atorgavuen uns resultats lamentables, vam trencar en totes i donar un salt de
gegant. Per tant, com es sol dir, mai es pot dir gat fins trindre’l al sac.
Aquesta experiència, la de
la primavera i la d’Andalusia, ha de servir com a un punt d’inflexió contra la
resignació, i a no donar mai per perduda cap batalla. Les mesures salvatges que
està aplicant i aplicarà encara més a partir d’ara el Govern Rajoy, moltes
d’elles facilitades ja anteriorment per Zapatero, han de ser contestades i
poden ser derrotades, i per això, el proper dijous 29 la vaga general ha de ser
massiva, i que el PP veja, que no té via lliure per continuar aplicant les
mesures més bàrbares contra els drets de la ciutadania.
Cap mal dura 100 anys, i
per això, els percursors de l’Europa ultra neolliberal, dels desmantellament de
l’Estat de Benestar, també estan pagant els seues abusos, i el futur electoral
de Merkel i Sarkozy també sembla estar penjant d’un fil.
Corren mals temps, és veritat, però de ptijors hem pogut eixir-ne, la
humanitat, i som la gent el motor dels canvis, els que podem traure’ns els jous
i les cadenes , i de les darreres cuejades d’un sistema econòmic i polític
insostenible com aquest, també en podrem eixir, sempre i quant tinguem voluntat
de fer-ho.
Continuem amb els exemples
i Andalusia en primer terme, la part més positiva, és que retrocedeix el
bipartidisme que semblava que anava a menjar-se , fa pocs mesos, tota la
pluralitat d’opcions, i no ho ha fet, a pesar de tindre un model que ho
propícia. I sobre tot, a Astúries, que tot i la majoria aritmètica de la dreta
o extrema dreta, guanya en pluralitat, tenint fins a 5 partits en el seu
parlament. En tots dos casos, qui vulga governar ho haurà de fer des del diàleg i sense veritats absolutes.
Que al País Valencià estem
davant d’un canvi de cicle, ja ningú ho pot qüestionar, amb el PP en lluites
intestines, amb la corrupció menjant-se’ls vius, amb Camps fent de gondoler per
l’albufera i pregonant que està disposat a tornar i amb el desastre econòmic
que els aplega al coll, la pregunta és fins quan aguantarà Alberto Fabra la
situació i convocarà eleccions anticipades. I el que també està clar, és que
serà Compromís eixa clau del canvi.
Per tant, amics oients de la
COPE ; cal mirar en optimisme la primavera , encara que
produïsca alguna al·lèrgia i problemetes pels canvis d’horari, però és un
simptoma que les coses sempre canvien, i que després d’un hivern, sense hi ha
alguna cosa a esperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada