Montoro i els radicalismes

La gran coalició

La gran coalición y el déficit.

De nuevo, la gran coalición PP-PSOE-Ciudadanos ha votado a favor de hachazos a los ciudadanos. En el pleno del Senado de hoy, después de votarse la semana pasada en el Congreso, y hoy con el sonriente ministro Montoro en la Cámara Alta, se ha aprobado “ los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública”, un eufemismo para no decir austericidio con mayúsculas, o una mentira , aquello de la , “ estabilidad presupuestaria”,  de contener el gasto por parte de las administraciones públicas “, para que no se endeuden más allá de lo que Montoro quiere.

Todo ello, cuando  en  el caso del País Valencià, PP y el PSOE vienen maltratando sistemáticamente con una financiaciones injusta.

Nos hacen pagar como una comunidad rica, nos devuelven las migajas, y con ello no podemos pagar cosas básicas como la sanidad, la educación, o los servicios sociales, y nos dicen que no podemos gastar más de lo que el propio Montoro calcula arbitrariamente so pena de castigo. Como si no estuviéramos ya castigados con la infrainversión en todas las materias posibles, como si el largo periodo del gobierno autonómico del PP no fue un saqueo constante.

Por ello, que ahora la gran coalición vota de nuevo a favor de estas medidas antisociales y contrarias al modelo autonómico,  es preocupante; nada nuevo en el PP y Ciudadanos, pero en el caso del PSOE, les recordamos que estamos gobernando conjuntamente en PV y estas medidas nos volverán a asfixiar.

Es una  mentira hablar de estabilidad, cuando la Ministra de Defensa anuncia un incremento del 30% en su ministerio  ¿Servirá eso para controlar el fraude que cada año genera este ministerio, con una gasto tres veces superior al presupuestado?, ¿ o continuaremos gastando el dinero de los españoles con la compra de material destinado a MATAR personas?

Es mentira hablar de estabilidad cuando su gobierno no tiene reparo en anunciar 5.000 millones para rescatar autopistas que nadie usa, o cuando no han movido un dedo para recuperar la millonada de dinero público que se destinó a rescatar a la banca, o cuando continuamos rescatando a las eléctricas con tarifas punitivas mientras muere la gente por la pobreza energética.

Sí, claro,  es culpa todo de Europa, de la malvada troika, de la Merkel , que nosotros si no no lo haríamos, … cuando PP y PSOE traicionaron al pueblo español con el artículo 135 de la constitución,  han santificado a los bancos frente a las personas.

El gobierno del PP se han marcado objetivos de déficit que no han cumplido, pero han castigado así a las autonomías, que ¿para qué quieren superar esa barrera impuesta por Montoro?, para hacer políticas que necesitan los ciudadanos, para que el dinero de los ciudadanos vaya a cubrir necesidades básicas.

El PP impide a las autonomías el gasto; para que entremos en la jungla del sálvese quien pueda ( santo ideario ultra liberal), para que los servicios básicos acaben siendo negocios , para que las comunidades se vean tan ahogadas que prefieran devolver competencias transferidas  porqué los gobiernos del PP se gastan su dinero en menesteres más que discutibles, mientras recortan en política sociales.

El PP son malos gestores, porqué el dinero que manejan no es suyo, es de todos, u nos prohíben usarlo para el beneficio de la mayoría, y se dedican con sus medidas a contraer la economía, con lo que generan más ciudadanos con necesidades de políticas sociales, pero justo entonces, el hachazo.

El PP es el déficit, quienes más déficit general, pero también un déficit democrático, al atentar con sus medidas contra los derechos de los ciudadanos a poder vivir en dignidad, contra el deber de las administraciones a prestar los servicios básicos a la ciudadanía.

Nada atenta más contra la estabilidad, la de los ciudadanos, que un gobierno del PP, gracias al PSOE.

La gran coalició i el dèficit.

De nou, la gran coalició PP-PSOE-Ciudadanos ha votat a favor de destralades als ciutadans. En el ple del Senat d'avui, després de votar-se la setmana passada en el Congrés, i avui amb el somrient ministre Montoro en la Cambra alta, s'ha aprovat “ els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic”, un eufemisme per a no dir austericidi amb majúscules, o una mentida , allò de la , “ estabilitat pressupostària”, de contenir la despesa per part de les administracions públiques“, perquè no s'endeuten més enllà del que Montoro vol.

Tot açò, quan en el cas del País Valencià, PP i el PSOE vénen maltractant sistemàticament amb una finançaments injusta.

Ens fan pagar com una comunitat rica, ens retornen les engrunes, i amb açò no podem pagar coses bàsiques com la sanitat, l'educació, o els serveis socials, i ens diuen que no podem gastar més del que el propi Montoro calcula arbitràriament sota pena de càstig. Com si no estiguérem ja castigats amb la infrainversió en totes les matèries possibles, com si el llarg període del govern autonòmic del PP no va ser un saqueig constant.

Per açò, que ara la gran coalició vota de nou a favor d'aquestes mesures antisocials i contràries al model autonòmic, és preocupant; res nou en el PP i Ciudadanos, però en el cas del PSOE, els recordem que estem governant conjuntament en PV i aquestes mesures ens tornaran a asfixiar.

És una mentida parlar d'estabilitat, quan la Ministra de Defensa anuncia un increment del 30% en el seu ministeri. ¿ Servirà açò per a controlar el frau que cada any genera aquest ministeri, amb una despesa tres vegades superior al pressupostat?, o continuarem gastant els diners dels espanyols amb la compra de material destinat a MATAR persones?

És mentida parlar d'estabilitat quan el seu govern no té objecció a anunciar 5.000 milions per a rescatar autopistes que ningú usa, o quan no han mogut un dit per a recuperar la milionada de diners públics que es va destinar a rescatar a la banca, o quan continuem rescatant a les elèctriques amb tarifes punitives mentre mor la gent per la pobresa energètica.

Sí, clar, és culpa tot d'Europa, de la malvada troica, de la Merkel , que nosaltres si no no ho faríem, … quan PP i PSOE van trair al poble espanyol amb l'article 135 de la constitució, han santificat als bancs enfront de les persones.

El govern del PP s'han marcat objectius de dèficit que no han complit, però han castigat així a les autonomies, ¿que per a què volen les autonomies superar eixa barrera imposada per Montoro?, per a fer polítiques que necessiten els ciutadans, perquè els diners dels ciutadans vaja a cobrir necessitats bàsiques.

El PP impedeix a les autonomies la despesa; perquè entrem en la jungla del salve's qui puga ( sant ideari ultra liberal), perquè els serveis bàsics acaben sent negocis , perquè les comunitats es vegen tan ofegades que preferisquen retornar competències transferides donat que es gasta la panda de  Montoro els seus diners en menesters més que discutibles, mentre retallen en política socials.

El PP són mals gestors, perquè els diners que manegen no és seu, és de tots, o ens prohibeixen usar-ho per al benefici de la majoria, i es dediquen amb les seues mesures a contraure l'economia, amb el que generen més ciutadans i ciutadanes amb necessitats de polítiques socials, però just llavors, la destralada.

El PP és el dèficit, els qui més dèficit general, però també un dèficit democràtic, en atemptar amb les seues mesures contra els drets dels ciutadans a poder viure en dignitat, contra el deure les administracions a prestar els serveis bàsics a la ciutadania.
Res atempta més contra l'estabilitat, la dels ciutadans, que un govern del PP, gràcies al PSOE.

Cabanes de nou

Estos dies de nou Cabanes ha estat notícia, ultrapassant les fronteres de les comarques de Castelló, i de nou per un cas lleig. Acostumats a la meua vehemència contra els suposats casos de corrupció política, era normal que mitjans me cridaren per alimentar la notícia des del propi ajuntament que cogovernem l’esquerra després de llarg anys d’abusos del PP. I he preferit no fer cap valoració, mossegar-me la llengua i guardar silenci prudencial, que també se m’ha pogut retraure.

Per què?. En primer terme perquè entenc que es tracta d’un cas molt greu, gravíssim, però que no té aparentment cap relació directa amb la gestió política de la persona a la qual se li atribueixen els casos; estafar presumptament més de 160.000 euros a la dona major desvalguda en menys d’un any no té cap justificació ni possibilitat de comprensió.

Segurament si haguérem estat un de nosaltres els implicats en un cas semblant obriríem els telediaris, però...

La notícia ens ha sorprès a propis i estranys, per molt mala espina que te done una persona mai imagines que se li puga atribuir comportaments d’eixa magnitud; són coses que veus per la televisió, lluny de casa, i no te cap en el cap que ningú puga comportar-se així. I penses irremediablement en el tràngol que estarà passant el seu entorn més proper, i el futur que se te queda desprès d’eixa taca.

Siga verídica o no la notícia, si és la Guardia Civil qui te deté, i no una denúncia d’un adversari polític intencionada, fa més por.

Entens la presumpció d’innocència, sempre, però sempre he intentat deixar els casos judicials a banda, i reprovar el comportament ètic dels càrrecs que estan sent investigats per la justícia s’aprofiten del privilegi del poder que li dóna el seu lloc de representació pública; allò de donar exemplaritat ( i en casos on s’acumulen ombres i més ombres, en gent que té activitat nul·la però continua cobrant per eixe càrrec) .

En este cas concret, sols sabíem la versió que s’havia traslladat a la premsa (i tots contaven el mateix), els remors que ens venien de la veïna Orpesa, i calia esperar a vore com actuava el regidor acusat en estos delictes; la resposta va ser ràpida, dimissió, comunicat curtet, i declaracions de Moliner apuntant-se el tanto d’haver-li exigit l’acta davant la gravetat dels fets. Això vol dir que si Moliner no ho haguera demanat, no ho haguera fet?, Que en casos encara més greus Moliner no actua i per això no dimiteixen?.

Demà dimecres Cabanes tindrem ple per donar compte d’aquesta renúncia i demanar a la Junta Electoral la credencial d’Eva Pastor, la següent en la llista ( on es deixa entreveure que igual corre la llista). Sumem des de les eleccions municipal dos baixes: la primera la d’Estrella Borràs, que anava de número 1, i va ser alcaldessa fins que va dimitir ( perquè no vam saber posar-nos d’acord les esquerres).

Estrella Borràs va accedir a l’alcaldia la passada legislatura després que Paco Artola dimitira al poc d’un any de ser alcalde amb majoria absoluta. Què passa en este poble?

Des de que Artemio Siurana accedira a l’alcaldia per part del PP fa més de 16 anys, i sobretot a partir de la seua segona legislatura, en ple boom urbanístic, la cosa se’n va anar de mare.R ecordeu com vaig denunciar a este subjecte per empadronar desenes de persones en sa casa i la de familiars ( tema que encara está pendent de judici), i les irregularitats urbanístiques que es van començar a dur als tribunals, per veïns o per l’oposició. Per una suposada irregularitat d’estes, on jo sols vaig denunciar a l’arquitecte municipal, estan imputats des de fa mesos els tres últims alcaldes del PP, el cap d’urbanisme, i l’arquitecte.

Safont va ocupar unes setmanes de manera accidental l’alcaldia de Cabanes quan va dimitir Borràs i fins que el pacte PSPV-PSOE i Units pel Poble-Compromis posava fi a la llarga etapa del PP.

Què haguera passat si no ens haguérem posat d’acord amb este cas?( i parle sols a nivell de rebombori mediàtic) . Cal tindre en compte que encara que se li atribueixen els presumptes delictes a la parella del ja exregidor, este ha estat protagonista de tots els mitjans, amb foto inclosa, i el centre de la notícia.

La política té esta càrrega, esteu plus d’exemplaritat, i qui va a l’era ja sap a la pols que s’espolsa.

La història del PP de Cabanes és realment preocupant; els tres darrers alcaldes imputats, l’alcalde accidental acusat de presumptament estafar a una vella, 8 exregidors deuen al poble 137.573 cobrats il·legalement del poble que no volen tornar per haver prescrit , entre ells l’actual portaveu del PP; Lucía García que ha cobrat il·legalment 10.440 euros o 46520 Artemio Siurana a pesar de tindre un bon salari també pagat pel poble.

Òbviament, per nosaltres ara és el temps de governar, de donar solucions als empastres que ha deixat eixe govern, amb la caixa ara buida i el terme per arreglar, però també cal tindre compte del per què de tot plegat.

En els anys d’eclosió, no va ser fàcil fer oposició a qui et venia el miratge de la cultura del pelotazo, on tot pareixia poder-se comprar i estar en venda ( i no parle sols de sòl), els anys de la prepotència, els insults, les amenaces més o menys encobertes, la pressió i el xantatge; ells eren els “bons”, els “normals”, els que feien el que tocava.

Jo ja he perdut el número de denúncies que se m’han posat davant dels jutjats ( que per ara totes han acabat arxivades, alguna encara pendent per ahí), però totes elles per denunciar presumptes casos de corrupció, o per fer declaracions públiques que han sentat mal a algú, mai per robar, per prevaricar, ni per fer el que no toca en la meua gestió política.

Espere que el temps pose a cadascú en el seu lloc, que qui realment siga innocent ho puga demostrar i que qui haja delinquit pague els seus delictes.