Punyalades PPeperes.

publicat ahir per Levante de Castelló

Punyalades PPeperes.

Quan hom perd l’oremus, i es creu un nou i infalible Neró, sense veure que té els peus de fang, actuar en injustícia, venjança i rancúnia li pot sembla la millor manera. I és que avui en dia l’urbanisme sembla estar per sobre de les amistats, del companyerisme i de la ideologia política. I si no, que li ho pregunten a Teresa Gual

En una modificació del Pla parcial del PAI Torre la Sal feta en el 2004, amb els vots del PP, i sense passar per cap comissió d’urbanisme, s’aprova incloure la vivenda de l’exregidora del PP, extinent d’alcalde, exdiputada provincial, i excandidata a l’alcaldia de Cabanes, Teresa Gual, dins del PAI per a ser enderrocada, sense cap justificació

Aquesta vivenda de quasi un segle d’antiguitat, es troba dins del poblat de Torre la Sal, però és la única no afectada per l’afecció del domini marítim de Costes ( és a dir, la única que hipotèticament no pot tirar el Ministeri). Cal recordar com mesos abans, quan s’aprova el PAI Torre la Sal, aquesta regidora, aleshores diputada provincial del PP, no vota a favor del PAI impulsat per Marina d’Or. Aixó provoca una crisi interna en el PP, que fa renovar tota la candidatura municipal a excepció de l’alcalde.

Es veu que aquest desmarcament de l’antiga dona forta del PP a Cabanes, li ha de costar molt car, i és el nou ajuntament qui aprova incloure la seua vivenda dins del PAI per mitjà una modificació del Pla Parcial del PAI, que proposa únicament enderrocar la seua casa, totalment legal i a primera línia de costa, per a fer sobre ella una zona verda, una ironia quan el PAI estava aprovat i s’havia intentant mantenir en peu les vivendes afectades dins del PAI.

Tot i que a meitats del 2004, l’afectada presenta les al·legacions argüint que es tracta d’una vivenda legal, i assentada en el poblat marítim de Torre la Sal, l’ajuntament no li respon. Després de mesos, i esforços per part de l’afectada, l’alcalde afirma desconèixer aquesta circumstancia, al·legant que ell vota en els plens moltes coses que desconeix, entre ella aquesta, però no dóna cap resposta a l’afectada, deixant com a única porta la via legal.
El PP, quan la seua antiga companya els demana que porten l’assumpte al Ple per a que s’aprove una modificació del pla parcial i es respecte la vivenda, es nega dient que la resta del grups no estaríem d’acord, quan la majoria de barbaritats urbanístiques s’aproven en exclusiva amb els vots del PP ( i del PSOE quan es tracta de Marina d’Or).
Aquesta venjança de l’alcalde de Cabanes, ha fet que el PAI torre la Sal estiga en un contenciós administratiu per la ser la única via legal que se li deixa a l’alcalde.

Quan el nostre grup va portar el tema al Ple, demanant, tal i com reflexava la petició de l’Associació de veïns de Torre la Sal, es defensara el poblat en la seua integritat, i aixó significava òbviament també respectar la vivenda de Gual, la resta de grups es van descol.locar.

És sospitós que la polèmica sobre l’afecció al domini marítim de Torre la Sal apareguera justament quan comencen les obres del PAI Torre la Sal a pocs metres, com si fora una més de les pràctiques d’assetjament que estan patint tots els veïns. I també és sospitós que la única casa que anava a salvar-se de la primera línia, per no estar afectada pel desllindament, se li fera una modificació del Pla Parcial per a tombar-la; en dos jugades el PAI Torre la Sal “despeja” de davant seu les casetes de pescadors, i es queda en primera línia de mar.

Li hem demanat reiteradament a l’alcalde que explique el motiu pel qual el PP es nega a buscar una solució a l’enderroc d’aquesta vivenda, que expliquen el perquè de la modificació per incloure-la dins del PAI, i en cap moment l’alcalde ha gosat respondre, com a molt, ha dit alguna mentira
Defensar la vivenda d’una persona, encara que siga una destacada militant d’un altre partit, és l’obligació de tots i cadascuns dels regidors, que ens hem de moure per la racionalitat i el servei al poble i no per emprar el nostre càrrec per perseguir i atacar a qui no pensa com nosaltres, com ha demostrat fa el PP a Cabanes. Si el PP creia que l’enderroc està justificat, hauria d’haver contestar i argumentar el perquè, ací s’han limitat a callar.
Tot i aixó, per la pròpia incapacitat de reacció del PP, la moció en defensa de la vivenda va ser aprovada a l’obtindre un vot positiu i cap negatiu; 5 regidors del PP es van abstindre ( el sisè va haver d’eixir per estar treballant per a Marina d’Or, i estar inhabilitat a votar en aquest tema que afecta a la seua empresa), dos regidors del PSOE es van abstindre, un altra no va acudir, i un altra s’en va eixir del ple, donant de nou mostra de com porta al terreny personal la discrepància política ) .
És molt trist veure la tàctica de la “punyalada trapera( ara PPepera), la venjança personal del PP i és una avís a navegants, quan un regidor del PP se li ocurrisca votar en contra de Ger, l’acte següent pot ser quedar-se sense casa
L’altra interpretació és que si aquesta era la única casa que Costes no pot tirar, i la tira l’ajuntament, donen per fet que la resta correrà la mateixa sort , eixa és la realitat d’un ajuntament en mans d’una empresa, i d’un PP i PSOE com a instruments seu.

“Tordo loco” o musclo zebra.

“Tordo loco” o musclo zebra.

publicat avui per Mediterraneo

Dijous torna la Guàrdia Civil a posar-se el tricorni de gala per celebrar la pilarica, i s’obri de nou, oficiosament ara, la temporada del tord, que, com l’any passat, estarà baix el perill del contagi del virus que afecta a totes les aus tots els plomatges; eixa bogeria que els costipa, es veu. I pobre de l’humà o mig humà a qui li encomane el catarro, perquè li queden dos telediaris ( no de canal 9, que aixó són NO-DOS). Sort que a banda del paranys de la gent del carrer, del paranyero de a peu, hi ha “paranys científics”, que sortosament els toquen als dirigents de les associacions de caçadors d’aquesta modalitat, i ací es trobarà vacuna, per estalviar-se ells ( els caps) les multes que la resta han de pagar, i aplicar la seua sabudíssima ciència en trobar el frenadol adient per curar al tord gripós.

Recordeu com als 80, estàvem tots en la mosca darrere l’orella pel perill que suposava el tord que venia de refrescar-se a les boniques terres de Xernòbil, i de moment, ningú s’ha vist afectat.

Però, els savis estudi d’un assessor de la Ciudad de las Lenguas, m’ha mostrat com hi ha aus que estan realment tocades per la grip aviària, concretament el pardalot pepero, la popular gavina/transgènere/albatros, perquè mira que hi ha coses grosses dins d’ells, i ningun dels dirigent s’immuta per lluitar contra la corrupció.

I en aquests temps que còrren, les mutacions no afecten només al nostre estimat tord, ara una nova amenaça recorre Europa (...tranquils, carlins conversos, que no és el fantasma del comunisme), la del musclo-zebra; coneixíem i ens havíem familiaritzat amb animals mitològics com la gamba de Miravet, el Xupacabras de secà, les tortugues-ninja, la satsuma mecànica ( tant de fitosanitari descontrolat en porta “estos lodos”), i ara hem de fer un nou lloc al musclo aquest, o la nova espècie invertebrada trobada a Miravet i província. Aquest món està molt remalet.

La maledicció cossiera

La maledicció cossiera

Victorino Fabra, alias “el pantorrilles”, aprofitant-se de la seua bona relació amb el general O’Donnell, va fent-se l’home fort de la Unió Lliberal a Castelló, i és així com a meitats del segle XIX aterra a la Diputació Provincial, i escampa el poder caciquil, provincià i corrupte, arrelant bé els tentacles perquè durant els segles, continuen en el mateix llocs la seua nissaga; els Fabra, cacics i senyors de la província, el seu liberalisme aparent esdevé en la pràctica conservadorisme a ultrança.

A l’estructura de poder dels Fabra se li anomerà el Cossi, i l’apel·latiu cossiero continuarà estan en el lèxic de molts dels nostres majors, com a sinònim de polític corrupte, xanxullero i vividor. Fills, néts, nebots, han vingut ocupant generació rere generació l’ajuntament de Castelló de la Plana i la seua Diputació provincial, exercint el poder de manera absolutista i caciquil. Els cossieros han tingut especialitat habilitat per adaptar la seua estructura a la realitat política de cada moment històric; tenim Fbra governant alegrement durant la dictadura o en els períodes emocràtics.

Per tant, la corrupció sembla vindre-li en els gens a Carlos Fabra; imputat en múltiples delictes de tot tipus, per presumptament, haver emprat el seu poder com a President de la Diputació de Castelló per negocis a costa de la salut de la gent ( autoritzant fitosanitaris fraudulents, entre altres).

El nostre Fabra estava fent els passos per a com si es tractara d’un sistema monàrquic, anar donant-li protagonisme a una de les seues filles, i que la maledicció cossiera continuarà planant generació rere generació en les nostres comarques.

Per sort, els instruments de control que tenim avui els ciutadans no són els mateixos que durant la decimonònica Diputació del Pantorilles, i Don Carlos té els dies comptats; però fins que la justícia el pose en la presó, ell continua amarrat a la cadira, sent l’amo i senyor del PP i de la província, emprant els recursos públics per atacar a la premsa o als adversari contraris, i carregant-se políticament a qui no pegue cabotades al seu pas. El PP valencià és còmplice de la corrupció de Fabra, ja que prefereix que el sinistre personatge continue manant impunement, abans que obrir un nou front dins d’un PP amb crisi.

Per tant, a esperes de la lentitud de la justícia, el millor antídot per traure’ns de damunt l’eterna maledicció cossiera que patim a les comarques de Castelló, és fent fora al PP de tots els ajuntaments; votar al PP en un poble, és un vot directe per a que Fabra continue en la Diputació. Cal dons, l’alternativa de l’esquerra transformadora, verda i valencianista d’EU .