La maledicció cossiera

La maledicció cossiera

Victorino Fabra, alias “el pantorrilles”, aprofitant-se de la seua bona relació amb el general O’Donnell, va fent-se l’home fort de la Unió Lliberal a Castelló, i és així com a meitats del segle XIX aterra a la Diputació Provincial, i escampa el poder caciquil, provincià i corrupte, arrelant bé els tentacles perquè durant els segles, continuen en el mateix llocs la seua nissaga; els Fabra, cacics i senyors de la província, el seu liberalisme aparent esdevé en la pràctica conservadorisme a ultrança.

A l’estructura de poder dels Fabra se li anomerà el Cossi, i l’apel·latiu cossiero continuarà estan en el lèxic de molts dels nostres majors, com a sinònim de polític corrupte, xanxullero i vividor. Fills, néts, nebots, han vingut ocupant generació rere generació l’ajuntament de Castelló de la Plana i la seua Diputació provincial, exercint el poder de manera absolutista i caciquil. Els cossieros han tingut especialitat habilitat per adaptar la seua estructura a la realitat política de cada moment històric; tenim Fbra governant alegrement durant la dictadura o en els períodes emocràtics.

Per tant, la corrupció sembla vindre-li en els gens a Carlos Fabra; imputat en múltiples delictes de tot tipus, per presumptament, haver emprat el seu poder com a President de la Diputació de Castelló per negocis a costa de la salut de la gent ( autoritzant fitosanitaris fraudulents, entre altres).

El nostre Fabra estava fent els passos per a com si es tractara d’un sistema monàrquic, anar donant-li protagonisme a una de les seues filles, i que la maledicció cossiera continuarà planant generació rere generació en les nostres comarques.

Per sort, els instruments de control que tenim avui els ciutadans no són els mateixos que durant la decimonònica Diputació del Pantorilles, i Don Carlos té els dies comptats; però fins que la justícia el pose en la presó, ell continua amarrat a la cadira, sent l’amo i senyor del PP i de la província, emprant els recursos públics per atacar a la premsa o als adversari contraris, i carregant-se políticament a qui no pegue cabotades al seu pas. El PP valencià és còmplice de la corrupció de Fabra, ja que prefereix que el sinistre personatge continue manant impunement, abans que obrir un nou front dins d’un PP amb crisi.

Per tant, a esperes de la lentitud de la justícia, el millor antídot per traure’ns de damunt l’eterna maledicció cossiera que patim a les comarques de Castelló, és fent fora al PP de tots els ajuntaments; votar al PP en un poble, és un vot directe per a que Fabra continue en la Diputació. Cal dons, l’alternativa de l’esquerra transformadora, verda i valencianista d’EU .