publicat avui per Mediterraneo
Els xops que encara restaven vestits, tenien aquest cap de setmana un ocre lluent i funest, que reverberava cridant l'atenció entre el verd intens dels pins; d'ací a no res, estaran completament despullats, mostrant impúdicament el seu sagrat esquelet; tardor que aplega com ha de ser, amerada de pluges intenses.
L'aigua, de nou torna, fent mal. Als nostres pobles més enllà d'algun ensurt, en hem salvat pel pèl dels efectes del temporal, si no ve un altra temuda gota freda. Però a l'altra punta del nostre menut País Valencià, pobles com Calp o El Verger, encara estan enfangats, comptabilitzant les pèrdues, entre elles fins i tot ara, de vides humanes.
No aprendrem mai la lliçó?; encara que ploga poc a la nostra terra, quan ho fa, ho fa de manera torrencial; i els vells i endormiscats llits dels rius baixen desbocats, enduent-se per davant tot el que troben. Però ací, temptant la sort, seguim construït menjant-nos els rius, embrutant-los, taponant-los, dessequem les marjals i zones humides, per plantificar PAIS i casetes per als especuladors, ens mengem la platja; com si a l'aigua li poguerem plantar cara i dir-li que sa casa ja no és seua, com si ella, quan vinga brava, no puga recuperar el seu terreny; i aixó és el que passa; que quan l'aigua torna, torna a per totes.
Constructors sense escrúpols, alcaldes corruptes, consellers que miren cap a un altre costat, permeten aquest tipus de barbaritats urbanístiques, i desastres com les de les comarques d'Alacant, haurien de ser suficients per posar fre a tant de desori; però a tots aquests que posen vides i economies en perill, no es posen a viure allà on han deixat l'empastre, sinó que estan fent la malesa a un altre lloc, amb la consciència tranquil·la i la butxaca plena, mentre ací ens quedem mirant com les pluges d'octubre poden tornar a fer tant de mal.
Carles Mulet
Regidor d'Esquerra Unida a Cabanes