Polaris World y Marina d´Or apuran el plazo

Polaris World y Marina d´Or apuran el plazo

Madrid. 15/3/10.- Dos de las grandes inmobiliarias que crecieron con el turismo de sol y playa, Marina d’Or y Polaris World, necesitan refinanciar su deuda para garantizar su viabilidad. Ambas negocian con la banca para aligerar sus cargas financieras, que suman un valor conjunto de 766 millones. La situación más complicada es la de Polaris World, cuya fecha límite para alcanzar un acuerdo es el 31 de marzo. Agobiada por los compromisos financieros, en diciembre Polaris presentó en el Juzgado de lo Mercantil número 2 de Murcia una propuesta de convenio, antesala del concurso de acreedores, por la que ganaba tres meses para negociar con sus acreedores. La inmobiliaria ha conseguido refinanciar 900 millones, pero le quedan todavía 85 millones más. Tanto la empresa como la banca confían en llegar a un acuerdo, pero el tiempo se acaba y si no hay pacto en dos semanas, la empresa controlada por Pedro García Meroño y Credit Suisse dispondrá sólo de 30 días para presentar el concurso. Las entidades que negociaron el primer acuerdo de refinanciación el año pasado, por el que Polaris entregó a la banca parte de sus viviendas, fueron Caja Murcia, Bancaja, Banco Popular, Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) y entidades extranjeras, según publica eleconomista.es. Las que más riesgo tenían contraído son Bancaja, con cerca de la mitad de la deuda, y Caja Murcia, con un 10%. El resto se repartía entre el Banco Popular, la CAM y bancos extranjeros. La deuda total de la empresa se elevaba a 31 de diciembre de 2008 a 1.263 millones. Polaris World, que logró alcanzar una cifra de negocios de 540 millones, registró ese ejercicio unos números rojos de 39,7 millones. En Marina d'Or la situación no es tan delicada, pero aun así la auditora Deloitte ha advertido también de que “la capacidad del grupo para realizar sus activos, especialmente los inmobiliarios y los créditos fiscales, y liquidar los pasivos (...) dependerá del éxito del plan de negocio establecido, de las operaciones futuras y del mantenimiento del apoyo financiero necesario". Durante el primer semestre de 2009, Marina d'Or ya formalizó una operación de refinanciación sobre la deuda por importe de 116,6 millones. A 31 de diciembre de 2008, su endeudamiento bancario total ascendía a 798 millones, 792 con garantía hipotecaria.

Rita la cantaora

opinió publicada avui al Mediterraneo

Possiblement el lector haja sovint encomanat les feines impossibles a una tal ‘“Rita la cantaora’”, per desempallegar-se d’algun marron que no li pertoca assumir, una manera de donar llargues. Potser molts no sàpiguen qui va ser eixa Rita ( no confondre amb Rita la de Destructora, eixa és un altra, actual, que entre altres coses vol tirar a terra el Barri del Cabanyal), però fonts tant fiables com la wikipedia diuen que aquesta cantaora de flamenc va nàixer en Jerez de la Frontera en 1859, i va morir, ‘“pels avatars de guerra civil, a, ni més ni menys que Sorita, en 1937, als 78 anys d'edat’”. Malauradament, no conec cap monument en eixa preciosa localitat dels Ports a la gran artista ( poca gent de la faràndula aconsegueix perviure tant de temps en el parlar popular encara que siga amb expressions i frases fetes). Li farem una proposta a eixa fundació Blasco d’Alagón, per a que entre negocis per vendre-li o casi regalar-li masos a l’ex-dona de Carlos Fabra, destine part del seu esforç per a posar un reconeixement a la cantaora ( imagine que optarien per un mister potato de Ripollés, l’artista oficial del règim)

I és que Rita la cataora, sense voler-ho pobra dona, s’ha convertit en la principal advocació de la Diputació i la Generalitat ( podríem fer-la patrona fins i tot), qui fa les carreteres que encara no tenim per accedir a molts pobles en condicions?, qui pagarà les obres promeses pel Plan Confianza ( tractant-se d’un plan impulsat per Camps, hauria de dir-se Con-fianza, ben separat), qui acabarà en els barracons o les llistes d’espera?, qui dignificarà la televisió pública valenciana? Qui netejarà al seu propi partit dels defraudadors d’hisenda imputats en diversos delictes?, evidentment, Rita la cataora.

I és que tenim uns governants, que a banda de fer-nos passar la vergonya aliena de vore com són objecte d’investigació judicial contínua, són uns ineptes governants; gent que està en el seu carrec per en teoria gestionar els nostres diners, els nostres impostos, per a fer una correcta distribució d’ells, i el que fan és malgastar-los, regalar-li’ls a empreses amigues per a que a canvi els mantinguen en el poder perpètuament , i mentre, les necessitats de la gent, allò per al qual en teoria estem pagant religiosament els nostres impostos, si volem eixes actuacions de l’administració pública, ja sabem que li ho hem de demanar a la cantaora’”, perquè qui té les mans en la caixa pública, està més interessant en omplir-se les butxaques, que no en ser un correcte governant

Carles Mulet

Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló

Iniciativa demana al Consell que continue amb les ‘“ànsies de transferències’” després de l’AP7 i demane assumir les competències en Costes per evitar

Mulet anima als conservadors ha seguir la proposta que es va moure en Galícia i per salvar els poblats marítims

El portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló, Carles Mulet ha anunciat que la formació tornarà a exposar a les Corts la necessitat de reivindicar el traspàs de competències urbanístiques per tal de limitar la superfície afectada pels desllindaments de la Llei de Costes. ‘“ Ara que a Camps i els seus se’ls ha obert el ulls respecte a les reivindicacions cap a Madrid, i sembla que han entrat en raó, encara que siga per electoralisme, respecte al rescat de l’AP-7, tocaria demanat també una modificació de les lleis urbanístiques per aconseguir l’autonomia urbanística, amb l’objectiu de tindre instruments per lluitar contra les agressions al litoral, però al mateix temps fer un ordenament raonable’”.

En eixe sentit, Mulet ha advertit que ‘“potser és d’alt risc proposar que un govern com el del PP valencià puga tindre encara més llibertat per a decidir en matèria urbanística, vist l’abús indiscriminat que ha fet d’aquesta matèria, però com a poble amb sobirania, necessitem igualment instruments per evitar actuacions que poden ser excessives. Potser ara és el moment de dotar-nos dels mecanismes per poder decidir dels del nostre territori quins nuclis costaners poden ser considerats sòl urbà des d´abans que entrara en vigor la llei de costes de 1988, on es podria decidir en quines zones el domini públic dels 100 metres que diu la llei de costes, o a quins nuclis, per les seues característiques tradicionals i històriques, se´ls podria aplicar 20 metres’”.

L´aplicació estricta d´aquesta llei, hem vist està causant estralls en moltes famílies pescadores, o gent amb pocs recursos, tirant per terra vivendes tradicionals, que han estat tota la vida dins d´ordenament urbà, pagant religiosament les seues taxes, i per una llei feta des d´un despatx de Madrid, la seua casa desapareix, mentre a pocs metres darrere, es permet la construcció de gratacels a primera línia de mar, amb moltíssim més impacte sobre el territori,.

El Govern Central, al qual hem interpel·lat des d´Iniciativa en constants ocasions, no vol escoltar, per això, cal desenvolupar les competències en urbanisme, i buscar una eixida consensuada i raonada amb propietaris, ajuntaments, Conselleria, i en darrer terme Costes, per buscar una alternativa a l´enderroc, integrant les mateixes en l´entorn i buscant opcions de reparació paisatgística, estem parlant de desllindaments impulsats per l´administració, posteriors a la construcció i assentaments existents, sobre els quals les administracions locals no va reaccionar en el seu moment amb la diligència necessària per regularitzar la situació, i ara, després d´anys de silenci, l´amenaça de l´enderroc torna a planar sobre ells"

Es tracta de respectar les edificacions tradicionals, que no suposen un impacte ambiental gran més quan es permet al mateix temps desurbanitzacions de gratacels a primera línia de mar, en PAI de milions de metres quadrats; respectar menudes cases de pescadors, de tota la vida, de tradicional arquitectura mediterrània, no és precisament el pitjor que li pot passar a la nostra costa. La intrusió marina, i la desaparició de metres de platja per l´acció del temps i la pujada del nivell del mar, ha fet apropar-se la línia del mar a les vivendes tradicionals, i aquest condicionant no es va tindre en compte a l´hora de deslindar novament l´afecció marítim terrestre si es plantegen mesures de regeneració de la platja, que per altra banda, en la majoria dels casos comença a ser necessari, la distància dels habitatges a la platja s´allargaria.