Votar per transformar les coses
Mulet: “Estan tragant saliva, conscients que ho han
fet malament i que, des de les eleccions municipals i autonòmiques, estan
perdent suport i s'aprecien ja noves formes de política que pensen en les
persones. Opcions transformadores”.
*Carles Mulet, senador de Compromís
De poc val lamentar-se de la situació política, dels mals
governs, de la falta d'idees i de la perversió del sistema, quan es deixa la
responsabilitat de triar els representants en mans de terceres persones. Per
això amb el proper diumenge dia 20, cal que anem a votar. Es pot questionar si
els polítics fan o no be la seua faena, les portes giratòries, la corrupció i
moltes altres coses. Però si volem transformar les coses, hem d'anar a votar. El
que siga, però cal expressar la nostra democràtica opció dins el ventall de
formacions que concórren a les eleccions. Fins i tot el vot en blanc o nul,
però cal anar a omplir de paperetes les urnes.
Perquè els representants que triem abordaran, o no, una
reforma de la Constitució de la que molts, per qüestió d'edat, no vam ser ni
consultats i que fa aigües. Perquè és el sistema representatiu actual qui
promou les lleis, les esmenes i la seua validació. Drets laborals, pensions,
igualtat, transparència, justícia, comunicacions, peatges, inversions, benestar
social o fins i tot allò que s'emet per les televisions públiques, serà una
responsabilitat dels propers representants elegits i de les majories que se'n
conformen. Tothom coincideix en que ens trobem en un moment històric clau.
Caldrà veure si en una segona transició o no, però és un moment en el que la
crisi econòmica i de valors, ha fet que la gent diguera prou i ha sacsejat la
corrupció, l'establishment bipardisita i l'ètica que ha de regir els
nostres representants.
Els valencians, a més, ens hi juguem molt. Com a senador
territorial he pogut constatar en els últims mesos com el nostre poble ha estat
molt ausent del debat, de les iniciatives i dels pressupostos. El finançament
injust que arrosseguem i al que ens ha perpetuat tant PSOE com PP, fa inviable
el nostre futur amb un deute proper als 40.000 milions d'euros. Poca broma. El
diputat Joan Baldoví i jo mateix hem presentat centenars d'esmenes que han
estat rebutjades majoritàriament als últims Pressupostos Generals de l'Estat de
Rajoy i l'era PP. Hem de ser un grup molt més fort per poder condicionar les
agendes i prioritats de partits com PP i PSOE.
Ja sabem que abans s'escolten les prioritats ferroviàries
de Madrid que les valencianes. Sabem que son més importants els beneficis de
les concessionàries de les autopistes que sotmetre'ns dècades als espolis dels
peatges. Que és més important que l'elitista AVE arribe al nord o al sud
d'Espanya que un parell de trens de rodalies comuniquen els nostres pobles. No
ens enganyem: l'agricultura de la meseta o la pesca del cantàbric, per posar un
exemple, importa més que les nostres taronges, que el futur dels sectors
terciaris. Governen per ells i els seus amics.
Ara pareix que tot això s'acaba i que els intocables
deixen de ser-ho. Estan tragant saliva, conscients que ho han fet malament i
que, des de les eleccions municipals i autonòmiques, estan perdent suport i
s'aprecien ja noves formes de política que pensen en les persones. Opcions
transformadores.
I no volem parar. Per això cal que comptem amb el màxim
suport. Només quan tot l'electorat es mobilitza i quan l'esquerra es fa plural
es poden canviar les coses. Ara és el moment. El dia 20 toca canviar-ho les
coses. Tot és possible.
