Fa anys, quan es va acabar una
urbanització al poble, dins del nucli urbà i recepcionada per l’ajuntament, es
va permetre que el promotor de les obres batejara alguns carrers amb noms
realment sorprenents, un d’ells era el Pizarro, figura controvertida pel que
va suposar per a la invasió d’América,
junt a altres “herois” amb una llarga ombra negra, Juan de la Cosa,
Hernan Cortés ( el qual havia perdut el carrer anys abans... ara el recuperava
a l’altra banda del poble) o Vasco Núñez de Balboa... la passió d’aquell
promotor amb la conquesta/invasió/genocidi d’Amèrica, era notori. Per altra
banda, l’ajuntament barrejava eixos noms amb els de Joan Fuster, Jaume I, o Ausiàs
March, una combinació estranya. Però entre estos nous noms, hi havia un de
realment ofensiu, el del General Weyler... sobre el qual s’havien publicat
autèntiques barbaritats, com autor de veritables massacres en la història
recent.
Aleshores governava el PSOE i va
argumentar que això era decisió del promotor i poc es podia fer. Quins mèrits
tenia este personatge?, quina vinculació amb el poble?, quina lògica... cap,
absolutament cap
Ara, som notícia en una
publicació acabada d’eixir de la impremta...
Acaba d’aparèixer el llibre 'Perles catalanes. Tres
segles de col·laboracionistes’, de Jordi Avià, Salvador Avià i Joan-Marc
Passada
Valerià
Weyler, responsable directe de la mort per fam d’una desena part de la població
cubana amb els seus camps de reconcentració contra la guerrilla
independentista, i que té encara ara carrers dedicats a Andratx (Mallorca),
Badalona (Barcelonès), Cabanes (Plana Alta), Inca (Mallorca), Manlleu (Osona),
Marratxí (Mallorca) i Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès).
El PP aprovava ahir en
el Senat, com ho està fent en molts ajuntaments, diputacions i demés organismes
on encara té majoria, un defensa a ultrança i casposa de les Diputacions.
Ahir me va tocar recordar
com d’oportú era duguera eixa moció al Senat , per defensar la importància de les diputacions i la
registrara al temps que el Jutge anuncia que processa Joaquin Ripoll,
expresident de la Diputació d'Alacant, pel CAS BRUGAL, gestat en la Diputació .
Per a d’açò els ha servit la Diputació d'Alacant.
Dilluns que ve compareix
de nou l'ex vicepresident de la Diputació de Castelló, Martínez, investigat per
prevaricació, el qual ja està sent jutjat per un altre cas. Ell, la mà dreta de
Carlos Fabra, eixe personatge, que per a Rajoy, segons les seues paraules, era un
ciudadano ejemplar, el qual compleix condemna a Aranjuez. Fabra... menudo
ejemplar .
Justament el dia abans del ple, es feia
públic que el jutjat imputava a tot el PP valencià, pel cas Imelsa, creat entre
el PP municipal i el de la Diputació de València… Mentre en el propi
ple on santificaven les diputacions, era el centre d’atenció de tots els focus
mediàtics, “la jefa” … a la jefa de tot els casos de corrupció de valència, la
qual gallejava pel restaurant, passadissos i hemicicle, en un lloc privilegiat
deixant clar que allí, al Senat, també era l’ama del seu grup parlamentari, que
molts expedients disciplinaris i tonteries de cara a la galeria, però tots a
retre-li admiració, els seu grup.
Ella, junt a Rus, els
caps visibles del cas Imelsa , per a d’això havia servit per al PP la Diputació
de València
Per a açò han utilitzat
les diputacions, per a col·locar el millor del seu partit, de tres presidents
de la Diputació del PV, tres delinqüents . Per açò, que el PP , el primer
partit imputat en la història d'Espanya, defense el manteniment de les
Diputacions, ho entenem, sabent para què l'han utilitzat…
Però, desgraciadament, no solament parlem del que han fet al PV…
Podríem parlar de Jose Luis Baltar , president de la Diputació d'Orense,del cas
Patos en la de Pontevedra i de tants i
tals altres casos.
Les diputacions, tenen
un gran dèficit democràtic, els diputats provincials no tenen una relació
directa amb els electorals . No els trien els ciutadans, els trien els partits,
i per tant, no es deuen als ciutadans, sinó als partits.
I escoltem arguments
demagògics, poc més que si no hi ha diputacions desapareixeran els menuts
poble, ningú replegarà els fems, els animals abandonats, els xiquets moriran de
pena... quina barra.
-
Segurament per a molts ciutadans i ciutadanes de l'Estat Español, els pot sonar
alguna cosa allò de les diputacions, als d'Astúries, Cantàbria, Madrid, Murcia
i La Rioja des de lluny, al no disposar d'elles; i malgrat açò segurament els
seus municipis no es veuran pitjor atesos que en aquelles comunitats on si
existeixen diputacions de règim general ; Galícia, Aragó, Catalunya, País
Valencià, Les dos castelles , Extremadura i Andalusia.
- País Basc i Navarra compten amb diputacions
amb un règim especial, denominades forals,
I Canàries i Balear,
cabildos i consells insulars respectivament
La
divisió de l'Estat Español en diputacions provincials s'idea en el procés
constituent de Cadis en 1812,. I les creava no solament com a instrument de
promoció dels pobles que abastaren la seua circumscripció, sinó com un òrgan
intermedi entre el poder central i els municipis. naixen amb una visió
centralista i homogeneïtzadora de l'Estat Español
La
realitat històrica d'eixe estat plural, avui dia, dista molt d'una estructura
pensada en i per a 1812. En el segle XIX una Espanya rural, amb males
comunicacions, dificultava molt l'organització territorial, i es va optar per
dividir el territori de la manera que llavors es va estimar oportuna d'acord a
les possibilitats d'aquella època. Amb una intencionalitat clara d'una visió
centralista de l'Estat, que volia tenir en cada part la seua administració
perifèrica tallada pel mateix patró,, forçant a voltes estructures sense
arrelament i no ajustades a la realitat històrica ni cultural.
Des de llavors, s’ha avançant, i hem creat una
Estat de les Autonomies, on aquestes noves realitats polítiques i
administratives assumeixen plenament les funcions per als quals anaren creades
les diputacions: són instruments de promoció dels seus municipis, i són òrgans
intermedi entre el poder central i els municipis.
En la majoria de casos, són les diputacions les
que acorden amb unes altres, constituir-se en Comunitats Autònomes (com és el
cas valencià), on amb l'arribada de la transició, són les diputacions provincials
les que acorden crear l'anomenat “entre preautonòmic”; futura Comunitat
Autònoma
Lògicament quan alguna entitat decideix
constituir-se en una altra renúncia a seguir sent el que és i cedeix les seues
competències a allò en el que es constitueix, de naturalesa superior.
L'encaix de les Diputacions en aquest nova
realitat ha sigut bastant dispar segons comunitats autònomes, mentre en algunes
s'ha pogut anar buidant-les de competències i presència, en unes altres s'ha
convertit en autèntics regnes de taifes, en nius de corrupció, clientelisme i
control partidista del territori, reinstal·lant o mantenint una estructura
caciquil.
Les competències exercides fins llavors per les
diputacions es van transferir i solament van preservar la coordinació de plans
i obres de servei, que, avui dia, solapen les inversions del Pla Local que
impulsa el Govern Autonòmic en virtut de les seues competències en
administració local. Arribats a aquest extrem, s'ha incorregut en el vici
d'exercir competències que no són pròpies per a justificar la seua pròpia
existència, com la promoció turística, la política cultural o, fins i tot, la
creació d'una realitat territorial “espacial”.
En molts territoris s'ha optat per dotar de
contingut a les entitats comarcals, molt més properes als ciutadans, i de nou,
l'estructura que sobra entre el municipi, la comarca i la comunitat autònoma,
és la Diputació. No es tracta doncs, de desmerèixer ni menyscabar
el possible paper històric que han pogut tenir les diputacions per a la prestació
de serveis, però des del desplegament de l'actual model no té sentit.
L'article al com fa esment el PP en la seua
moció diu que “el Govern i l'administració autònoma de les províncies estaran
encomanats a Diputacions o altres corporacions de caràcter representatiu”. És a
dir, la Constitució parla de diputacions o d'altres corporacions que
assumisquen les seues competències, una cosa que ja ha succeït les en cinc comunitats
autònomes uniprovincials que hem citat que, evitant un nivell administratiu,
han reduït el cost de funcionament i han optimitzat els recursos públics.
L'esment a aquest article 141, tergiversa el
contingut d'aquest, ja que l'article no encomana directament a les diputacions
el govern de les províncies, sinó que diu textualment “ El govern i
l'administració autònoma de les províncies estaran encomanats a Diputacions o
altres Corporacions de caràcter representatiu” la conjunció “o” és disjuntiva i no copulativa.
Sent així i que la Diputació no té competència de govern més enllà que el
desenvolupament del seu propi pressupost i dels organismes autònoms dependents
d'ella, resulta absurd mantenir que ens trobem davant un real “govern
provincial”.
Si per a la supressió d'aquestes és necessària
una reforma de la Constitució, per què no? No la van reformar amb nocturnitat i
traïdoria per a l'article 135?
D'altra banda les diputacions provincials de
règim general tenen un gran dèficit democràtic doncs els diputats provincials
no tenen una relació directa amb els electorals . La seua representativitat és
de segon grau perquè són triats pels partits. Açò fa que no responguen davant
un electorat que tinga la possibilitat de no votar-los, sinó que han
d'acontentar l'aparell que ho designa com a diputat o com a molt procuraran
afavorir al seu poble que és per on són triats com a regidors i els dóna la
possibilitat de ser diputats provincials. A més, el que la representació siga
per partits judicials i alguns res més tinguen un diputat i molts solament 2, aposta
per un sistema majoritari que no correspon ni des de lluny a la voluntat
política de les demarcació provincial. I els partits tradicionals en exercicis d’ enginyeria electoral es dediquen a intentar
guanyar els diputats del partits judicials amb llistes fantasmes, censos
inflats, autobusos de gent de fora... i tants casos lamentables com hem patit
en les nostres comarques.
Òbviament en l'actualitat, si llevem de part la duplicitat de funcions que
exerceix, l'enorme despesa en càrrecs públics, publicitat, protocol, boatos…,
presten un servei a xicotets municipis; però cal remarcar que aquest servei no
ix gratis als municipis ( per exemple, el sistema de recaptació dels tributs
municipals, la Diputació es queda una bona part dels mateixos per fer aquesta
gestió),
En cap cas es demana que es deixe als municipis sense els serveis que donen les
diputacions, sinó que ho assumisca l'administració autonòmica, les entitats
comarcals o que es consorcie.
La supressió no planteja deixar al carrer a cap treballador, mentre que els
serveis es van a haver de prestar igualment, aqueix personal funcionari
passaria a dependre de l'administració autonòmica o entitats comarcals.
Què ens estalviem? El finançament de les diputacions provincials de règim
comú es basa en les transferències de l'Estat a través dels Pressupostos
Generals. Per tant, aquestes transferències es podrien derivar a la CCAA previ
canvi en la normativa que es precise
Segons dades de 2015, les diputacions manejarien prop de 8.000 milions d'euros;
quant cobren els presidents de Diputació?, alguns, molts, quantitats
astronòmiques i vergonyoses, quants diputats provincials tenen dedicació total
o parcial?, quants assessors i personal de confiança? quanta empreses
públiques creades per a col·locar a gent dels partits?, podem parlar d’IMELSA
en la Dipu de Valencia … per exemple.
- A què dediquen els diners públics. Per exemple la de Castelló, la creació i
promoció d'Escoles Taurines, entre altres inutilitats
Quantes persones treballen en les Diputacions? Segons dades sindicals en les
Diputacions treballen 62.159 persones. 27.535 són funcionaris i els altres
34.624, personal contractat. Bona part d'aquest personal contractat seria
eventual de confiança.
Per què ara esta moció a tots els llocs?, estratègia basta per a entorpir
la lluna de mel entre PSOE i C’s? sabent que els primers usen i abusen de les
diputacions i els segons defensen eliminar-les?. Perquè volen que Barberas,
Fabres, Ripolls i Rus continuen fent de les seues?.
Mentre, fora de les parets del Senat, el món continua existint...
Ja són cinc les persones investigades per la Justícia pel
cas de les contractacions externes de l’ajuntament al despatx del soci de l’arquitecte
municipal
Cabanes, a 11 de març de 2016. El jutjat d’instrucció número 4 de Castelló, ha citat com “investigat” figura
que substitueix als abans imputats, a l’exacalde de Cabanes, Francisco Artola,
que va ocupar el càrrec breument en 2011 i 2012. És per tant la cinquena
persona imputada en el cas pel les adjudicacions directes dels treballs de
arquitectura al despatx del soci de l’arquitecte municipal.
L’exregidor del PP de Benicàssim,
Rubén Bellido, va començar a treballar per l’ajuntament de Cabanes després de
ser contractat directament per l’aleshores alcalde Artemio Siurana, a partir d’aquell
moment, desenes de treballs se li van adjudicar sense cap tipus de procediment
participatiu ni oferta pública al soci del
despatx d’arquitectura de Bellido, Juan Antonio Juncos, fet que podria
vulnerar la legalitat.
El regidor d’Units pel
Poble-Compromís, va posar en mans de la Fiscalia aquestes dades, demanant la
imputació de l’arquitecte municipal per possible prevaricació, a partir d’aquella
denúncia, el Fiscal va decidir denunciar davant del jutjat a Bellido i l’alcaldessa
actual; Estrella Borràs. Al llarg de les diligències s’ha acabat imputant també
a Juan Antonio Juncos i l’excalde Artemio Siurana, que va ser qui més
adjudicacions va fer al aquest despatx.
Els contractes denunciats rondarien la trentena per un valor superior als
211.000 euros, la majoria sense cap expedient de contractació ni justificació
prèvia. En la nova documentació aportada s’ha posat de manifest una de les
obres que va passar desapercebuda en la primera investigació, el projecte de l’edifici del nou ajuntament: entre els pocs professionals que van poder treballar a partir de 2008, ( deixant de fer-ho alguns habituals), va estar la UTE SANAHUJA Y BP INGENIEROS, la qual únicament va treballar el projecte d'un nou edifici de l'ajuntament (edifici que no es va fer), el pagament és de 2009 però la contractació en 2008, el més sorprenent és que en el propi perfil linkedin de Juan Antonio Juncos explica com ell també formava part de l'aquesta UTE:
https://es.linkedin.com/in/juncosredondoarquitectos NOU AJUNTAMENT DE CABANES Data de començament abril de 2008 Nou Ajuntament de Cabanes a Castelló.
En fase de projecte. És un referent per a una zona de nova creació, integrat en el casc urbà de la ciutat i dins d'una illa d'equipaments. Membres d'equip:
• JUAN ANTONIO JUNCOS MARTINEZ, • Jaume Sanahuja, • ANGEL Bordanova En total, 81.000 euros en honoraris d'un projecte que no es va materialitzar mai. I que va ser dels primers treballs en què es va contractar a Juncos, tot just iniciat el treball del seu soci Bellido en
ajuntament.
