El no-problema valencià és un problema per als valencians.

En un període legislatiu i polític “normal”, juliol i agost solen ser mesos sense quasi activitat, les Corts Generals estem de vacances i es deixen els grans temes per a la tornada de setembre. Ara després de l’inesperat canvi de govern central, estem encara quasi tocant agost i amb plenaris sobre els canvis en RTVE o el sostre de despesa, i amb la vista posada en l’elaboració dels nous pressupostos, o en si el govern aguanta o anem de nou a eleccions.

Un govern amb minoria absoluta, que desconcerta en moltes decisions que les fa sense pactar-les prèviament amb qui li ha donat la majoria, i amb l’espasa de Dàmocles de si aguanta la situació o de cap on van a tirar les coses.

I així les coses, quan Compromís va tindre clar que, sense demanar res a canvi, sense cap pacte, sense més, s’havia de tirar a Rajoy al carrer, era per molts motius com ara higiènics, com per fer fora a una colla de lladres i mal gestors, i per revertir esta situació d’infrafinançament, infrainversió, menyspreu continu als problemes dels valencians.

Ara, un president del govern espanyol que actua massa com si tinguera majoria absoluta, ens descol·loca massa sovint; ha decidit no abordar el model de finançament autonòmic, i deixa el problema del País Valencià en la llista d’espera. Així mentre s’ha reunit ja amb els presidents d’Euskadi, Catalunya, Galicia i Andalusia, amb promeses d’actuacions urgents per a esta última comunitat, amb el president valencià es va reunir en pla visita de metge, i gastant-lo com coartada per vindre al FIB amb el Falcon; no era una reunió formal, sinó un visita de cortesia/excusa.

Abans de reunir-se com toca amb el president valencià, se reunirà, ja a partir de setembre, amb Astúries, Cantàbria, La Rioja i Murcia; el motiu/excusa, l’ordre d’aprovació de cada Estatut. Ha sigut eixe com podria ser qualsevol altre criteri, com haguera estat lògic; el de pròpia urgència econòmica i situació financera?.

Ara, la proposta del Govern sobre el sostre de despesa simplement permet endeutar-se un poquet més a les comunitats, sense agarrar el bou per les banyes, sense abordar el deute històric, els problemes generats per l’infrafinançament, ni es donen passos.

Per què ha hagut presses per abordar els problemes d’Euskadi i Catalunya i Andalusia i no per al País Valencià?. Cap d’estes comunitats tenen la situació econòmica dramàtica que tenim els valencians. La creació interessada o no d’un problema “ català o basc” fa que sempre hi haja damunt  la taula en l’agenda de qualsevol govern central, una prioritat en abordar els problemes d’estos dos comunitats autònomes. Ací, al País Valencià, mai ha hagut cap problema valencià, i eixe ha estat el nostre problema; mai hem estat en la llista de prioritats, en la llista de necessitats, en la llista d’allò inajornable, com sí ho han estat altres.

Andalusia, pels problemes interns del PSOE, ha estat també prioritari per a reunir-se i obrir la cartera i intentar acontentar la rival interna en base a talonari, i com quan el concert de The Killers, primer muntem les reunions i després les maquillem per justificar l’ordre. És més prioritari abordar els problemes d’Euskadi, Catalunya o Andalusia que els dels valencians?, ací les dades

COMPARATIVA COMUNITATS AUTÒNOMES

POBLACIÓ

CCAA	Catalunya	P.Valencià	Andalusia
Nª habitants	8.409.738	4.946.020	7.488.207

PIB (2017)

CCAA	PIB anual (M.euros)	PIB per Capita	Dèficil (M.euros)	Dèficit %PIB
Catalunya	223.139	29.939	-1.243	-0,56%
P.Valencià	108.781	22.055	-796	-0,73%
Andalusia	155.213	18.470	-335	-0,22%

El País Valencià és un 12% més pobre que la mitjana espanyola però paga com si fora un 12% més rica

FINANCIACIÓ

Mitjana estatal : 242 euros

Per altra banda, som el 10,7% de la població de l'Estat i rebem el 5,17% de les inversions, és a dir, la meitat del que ens correspondria per justícia.

ATUR (març 2018)

a)    Atur Total

Andalusia = 24,7%  (976.000)

País Valencià = 17,1% (413.000)

Catalunya = 12,2% (459.000)

b)    Atur Juvenil

Andalusia = 48,7%

País Valencià = 38,8%

Catalunya = 29,5%

% POBRESA (2017)

CCAA	Catalunya	P.Valencià	Andalucaa
% pobresa 2017	15%	25,6%	25,6%

(Se ha reducido en todas las CCAA respecto a 2015)

CCAA	Cataluña	C. Valenciana	Andalucía
% pobresa 2015	15,8%	26,2%	33,3%

DADES DEUTE

CCAA	Deute Total (m.euros)	Deute (%PIB)	Deute per Cápita	Deute amb l’Estat
Andalucia	34.140	21,80%	4.060	26.544
P.Valencià	45.433	41,40%	9.186	36.994
Catalunya	77.478	34,,40%	10.347	54.382

Dins el rànquing de deute per càpita, Andalusia es troba en segona posició com a comunitat amb menys deute per càpita. No obstant això, Catalunya i País Valencià estan en primer i segon lloc d'entre les comunitats amb més deute per càpita.

Les comunitats amb més deute amb l'Estat són: Catalunya, País Valencià i Andalusia en aquest ordre (per davant de Castella-la Manxa i Múrcia)

Important: En aquests moments el deute de les CCAA amb l'Estat és la partida més important del deute de les CCAA. Prové dels fons de finançament creats en 2012 perquè les CCAA obtinguen liquiditat a tipus d'interès molt baixos

Analitzant el deute de les comunitats autònomes amb els bancs podem destacar que, tot i ser menys significativa que el deute amb l'Estat, les CCAA que més diners han demanat són:

1º Madrid (8.294 milions d’euros)

2n Catalunya (7.453 milions d’euros)

3r País Basc (4.475 milions d’euros. Recordar que País Basc no té deute amb l'Estat, igual que Navarra)

4t País Valencià (3.955 milions d'euros)

COMERÇ (2017)

CCAA	Exportacions (M. euros)	Exportacions %PIB	Importacions (M. Euros)	Importacions %PIB
Catalunya	70.828,7	31,4%	84.321,7	37,79%
P.Valencià	29.371	27%	26.027,7	23,93%
Andalusia	30.913,3	19,92%	29.196,7	18,81%

PORTS

El port de València és el que més mercaderia manipula, amb 48 milions de tones, seguit pel d'Algesires 45.700.000 i Barcelona amb 22 milions.

I  d’ací, podem continuar amb totes les altres dades que ens puguem imaginar.

Carles Mulet

Portaveu de Compromís en el Senat

Jesús Boira: El rastre després del llibre

Foto inèdita: Jesús Boira amb familiars

Quan es va publicar el llibre fa un any, quedaven moltes incògnites en l'aire. Allò que se semblava una història sense eixida, després de mesos de preguntes sense respostes, va tindre gràcies a la publicació, un allau d'informació.  Aquesta publicació posterior no és cap " spoiler", el llibre té sentit en ell mateix, replega l'obra, el moment concret, un testimoni impagable. Allò que publique ací, dissipa i desmunta hipòtesis. I dóna més llum al cas. El llibre es pot trobar a Onada Edicions, Argot Llibres, o a https://www.amazon.es/Jes%C3%BAs-Boira-Sidro-Poeta-silenciat/dp/8417050051. 

Després d'allò publicat, i de donar moltes patades, es va poder localitzar a la neboda de Jesús Boira, filla de Mercedes, la única germana del nostre protagonista. Maria Jesús, viu jubilada a Borriana, on és una persona coneguda per haver regentat una carnisseria junt al seu home, Paco Canuto. Maria Jesús ens va contar com després d'estar soterrat a Borriol, un cop passada la guerra el cos de Boira va ser traslladat a Borriana, on vivien els seus pares i germana. Actualment estaria en la cripta de la basílica del Salvador de Borriana ( lloc tancat al públic). 

La família sols té com record d'ell un gran quadre que és justament la fotografia del llibre, i algun element tèxtil religiós. De la seua obra, cap rastre. 

Maria Jesús i Paco han tingut vincle amb el poble de Cabanes, Paco per haver coincidit en el servei militar amb joves del poble amb els qual va entablar una gran amistat, Maria Jesús, pels seus vincles familiars. Durant anys pujàven a les festes del poble. 

Maria Jesús té fills i néts, que viuen a Borriana. Trobar-nos va ser una sorpresa, i un plaer, escoltar les històries que ella havia sentit per part de sa mare sobre el seu germà. Mercedes va morir malalta alzheimer.

foto: recordatori de la primera missa

fotos: documents arxiu històric municipal. Cal tindre en compte que es tracta d'informació de part, tendenciosa i partidista, per tant, s'ha d'agafar amb la suficient distància. 

documents de la Causa General.

també cal recordar que són d'un tribunal il·legal, d'uns governs il·legals i per tant, uns procediments il·legals muntats per justificar la repressió contra les persones que van continuar fidels a la legalitat republicana.