El MHP Ximo Puig va dir que volia
avançar les eleccions autonòmiques un mes, fer-les coincidir amb les Generals,
per “valencianitzar-les”, per singularitzar les nostres eleccions i que tota la
campanya es parlara dels problemes i solucions que necessita el nostre País. (
aguanta la risa fins al final, per favor, que encara he de dir més coses).
Pensava jo que era una excusa barata, o una
mentida directament per no dir alló que havia de dir: que si les autonòmiques i
municipals anaven juntes i separades de les estatals, Compromís podia fer un bon
sorpasso al PSOE a nivell autonòmic. Però no, este matí quan m’he alçat he fet
una escoltada ràpida per totes les emissores de ràdio espanyoles, i totes han deixat de
parlar de Catalunya, Catalunya, Catalunya, i totes estan parlant dels problemes
valencians, Federico Jiménez Losantos estava avui indignat amb la crisis dels cítrics
per l’acord amb Sud-Àfrica, Pepa Bueno du dos dies que no parla més que l’infrafinançament
valencià, Carlos Alsina s’està fent pesat parlant a totes hores del corredor
mediterrani. A Carlos Herrera no l’escolte que no m’interessa res del que diu,
però fins a Ràdio 3 estan en especials de músics i grups indies valencians.
El que me pareix ja un despropòsit,
és que Sussana Griso i Ana Rosa Quintana estiguen emeten tota esta campanya el
seu programa des de la Plaça de l’Ajuntament de València. Eixa valencianització
de la política espanyola, ha fet que tots els grans líders dels partits
estatals estiguen tot el dia a vore qui és més valencià; sorprenent vore a
Abascal canviar el cavall per una barqueta a l’albufera i en lloc de parlar d’armes
de foc parlar d’universalitzar les traques i els mascles.
Més fort me pareix que Casado i la seua comparsa de frikis hagen
deixat de dir bovades sobre la interrupció de l’embaràs, sobre les violacions a
les dones, i estiguen ara parlant de regular l’ús de figures sarcàstiques en
les falles per evitar ofenses polítiques; que volen exportar-les diu a todas las ciudades de España, pero dentro
de lo políticamente correcto.
Sánchez per fi ha anunciat que l’aeroport de Castelló entrarà
en la xarxa d’Aena per a que els seus vols al FIB siguen en aeroports inclosos
a la xarxa pública i estalviar algun euret. Ara per fi l’Estat ha començat a invertir
en els museus públics valencians com fa en els madrilenys.
El que més flipat m’ha deixat és que Rivera haja deixat de
parlar de Catalunya i d’Espanya i haja entrat en tromba en una campanya inèdita
per tornar a la Dama d’Elx als valencians i valencianes. Però el que no puc
perdonar és que la principal proposta electoral de Pablo Iglesias siga permetre
que puga tindre el qualificatiu de paella tot allò que duga arròs D.O. de l’Albufera,
independentment de la resta d’ingredients ( diu que per la integració i la
diversitat), a mi me pareix una heretgia
que no se considere paella canònica la que no use els pèsols, com sempre s’ha fet
al meu poble.
Tenia raó el MHP Ximo Puig, no es parla a tota Espanya d’altra
cosa del País Valencià, i fins i tot a nivell europeu. Portades de diaris, tertúlies
televisives, La Isla de los Famosos edició Tabarca, tots els grans líders polítics
intentant parlar en valencià o amb expressions molt nostres, la cassalla
esgotant-se en els supermercats de tota Espanya, el bajocó s’ha convertit en el
nou conreu de moda desplaçant a la
quinoa o la col kale com super aliment de moda en tota Espanya, Francisco omplint
els estadis i places de bous... esta decisió ens ha convertit en el centre de
la campanya de les generals; tots els partits prometen ara sí, aplicar la clàusula
salvaguarda als cítrics, una quita del deute il·legítim, aprovar d’urgència un sistema de
finançament just per al PV, les infraestructures pendents. L’Institut
Cervantes està desbordat oferint classes de valencià en tota Espanya i en les
seues seus a l’estranger.
Jo crec que el MHP va calibrar malament; volia valencianitzar
la campanya però no tant, perquè hi ha una certa fartera de que tot el dia s’estiga
parlant sols de nosaltres, els valencians i valencianes.
Este bon home, segurament volia donar-li el toc folklòric necessari,
perquè, què hi ha més valencià que Sant Vicent Ferrer?.
Si Sánchez volia fer caure la campanya electoral en Setmana
Santa, què millor que fer coincidir les autonòmiques amb el gran fet diferencial
del valencians i valencianes; Sant Vicent. Mentre esta setmana els xiquets de la
resta de l’Estat estan de vacances, els i les nostres tenien escola, perquè les
vacances de Pasqual comencen ací en Dijous Sant i duren fins a Sant Vicent, el
segon cap de setmana de les Pasqües. Per tant, valencianitzar estes eleccions
era això, votar en clau vicentina.
Entre les fites de Sant Vicent, estava el do de llengües, es
veu l’home anava per tota Europa predicant en valencià i es veu se l’entenia
perfectament, tant allà on es parlaven llengües provinents del llatí, com
altres llocs o no. Més o menys el que està passant ara, tot el món entén el
valencià, tot el món està pendent dels i les valencians.
Conyes a banda, el Govern de Botànic sí ha estat l’idioma
que altres territoris de l’Estat; o del propi govern central; tots han volgut
emular les polítiques valentes, progressistes i trencadores del govern valencià,
unes polítiques en rescat de persones, avanços en drets, prestacions, sanitat,
educació, serveis socials, que no s’han fet a altres llocs on govern el PSOE en
majoria o amb altres socis. El PV i Portugal hem estat el mirall, l’exemple a
seguir per tota l’esquerra. Si Sant Vicent va valencianitzar tota Europa, i va
fer del nostre idioma un universal, ara estem fent de la nostra política també
un exemple, i això sols perquè està Compromís a eixe govern.
De fet, a les europees anem a presentar una ampla candidatura amb partits i gent de pràcticament tots els territoris de l'Estat que saben que a hores d'ara Compromís és l'opció política amb més senderi de totes.
De fet, a les europees anem a presentar una ampla candidatura amb partits i gent de pràcticament tots els territoris de l'Estat que saben que a hores d'ara Compromís és l'opció política amb més senderi de totes.
Per tant, seguint al sant valencià, anem a continuar la seua tradició
i el diumenge de la vespra de la seua festa, amb (la segona) mona de Pasqua i baix el braç,
anem a obrar els miracles de sempre; el disparar el resultat de les enquestes
com sempre hem fet, el ser les sorpresa en les eleccions, i en guanyar les
eleccions autonòmiques com vam fer contra enquestes també en les municipals de
València en 2015.
Sant Vicent es veu era prou imparable, va fer unes 860 prodigis
o miracles, anem a seguir la seua marca de la casa.
