A principi dels 90, i sent encara menor d’edat, donava el pas d’afiliar-me a un partit polític ( via les seues joventuts) perquè entenia que podia ser un bon instrument per canviar tot allò que no m’agradava. Formar part d’associacions i entitats cíviques de diferents característiques era també una manera que entenia pràctica per transformar eixa realitat, però entenia que hi havia coses que sols es podien canviar des de les institucions.
En 2003, i davant una situació política que entenia angoixant per al poble, vaig donar el pas d’encapçalar una candidatura per a les municipals a Cabanes, els partits existents a l’ajuntament havien aprovat un PAI del qual encara avui estem pagant les conseqüències, ( el de Torre la Sal), i me vaig quedar a soles defensant allò que anys s’havia defensat per unanimitat: que la carretera de connexió amb la costa fora per la Ribera i no per Miravet.
Me va costar molt donar eixe pas d’aventurar-me en la política municipal, moltíssim; no tinc caràcter populista ( més bé al contrari), no sé dir ni defensar allò que no pense, m’interessava molt més la política en escenaris més generalistes que no en el municipi. Van ser anys de molta soledat, defensant a soles un altre model urbanístic mentre els maletins i les compres ( de terrenys i de voluntats) volaven pel poble. Un ambient hostil, desagradable i angoixant. Pressió i desqualificacions. Un PP desbordat en supèrbia i vivint de les il·lusions de la gent. Van ser anys molt difícils, però feia allò que creia que devia de fer.
En 2007 per dos o tres vots no vam aconseguir el segon regidor, el PP, com recordeu, va empadronar a una quarantena de persones, que van anar a votar i va atorgar el setè regidor. Cobraments il·legals, empadronaments, decisions fraudulentes que van costar milers d’euros al poble, aprovacions urbanístiques suïcides, en definitiva, tot el que es pot entendre per corrupció. Van ser anys de molta soledat.
EN 2011 per fi aconseguim fer una gran candidatura, amb la marca “Units pel Poble”, intente després de dos legislatures no encapçalar, però finalment me toca fer-ho. Aconseguim ser la segona força municipal, el PP manté l’alcaldia gràcies a una renovació de la candidatura i bon cap de llista.
En 2015 aconseguim una magnífica candidatura, puc deixar d’encapçalar-la i anar en segon lloc. Continuem sent segona força més votada ( de 5 que es presenten) passem un any en oposició per no posar-nos d’acord amb el PSPV-PSOE i finalment compartim l’alcaldia. Tres anys de govern i de posar en pràctica tot allò que dèiem que podíem fer d’un altra manera, han estat sense cap dubte la satisfacció més gran que he tingut com a càrrec públic. Imagine les fites d’estos tres anys es voran amb el pas del temps, hem dedicat molt a sempre on abans tot era un erm.
Han passat 16 anys, d’alegries, aprenentatge, descobriments, mals moments, escoltar coses molt grosses, paciència, dedicació, passió per fer coses, amistats, enemistats, encerts, errors, satisfaccions, decepcions, però amb un regust molt bo, de creure que he fet en tot el moment allò que creia millor, per millorar el meu poble. Després de 16 anys, no done un pas enrere, done un pas al costat, i deixe que gent amb moltes ganes estiga davant en la candidatura municipal, per això aniré en un discret lloc número 8, lloc de no eixida. No seré per tant, regidor del meu poble, però continuaré sent un militant actiu al 1000% i espere poder ajudar a David Casanova, qui espere siga el nou alcalde, i als nous i noves regidores d’Units pel Poble-Compromís, a anar transformant el poble que volem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada