La lleona

publicat a Mediterraneo

M’agrairan els sofrits lectors que aquesta setmana no parlem del que em demana el cos, dels vergonyosos episodis i despropòsits del Cas Gürtel, els que no votem al PP ens cau la cara de vergonya aliena de la imatge que de la nostra comunitat autònoma, i de la nostra classe política s’está transmetent, i imagine, que a molts votants del PP s’els haurà quedat la cara a quadres també de en quina gent han dipositat la seua confiança. Però com d’aquest tema imagine ja estaran prou farts, parlarem d’un altre que em trau la son.

Resulta que fa uns dies ens sorprenia la notícia d’una lleona solta per la Tinença de Benifassà, atemorint als veïns i als rovelloneros. Alguns deien que era autòctona del terreny, directament emparentada amb el també mític “ Tigre del Maestrazgo”, que ja forma part dels llibres d’història. Altres que es s’havia escapat d’algun circ ( deien que si era una de les feres famèliques que tenia tancades l’Angel Cristo), altres que si era simplement el també polèmic Xupacabras que quan li ve en gana apareix i es manifesta pels terrenys més agrestes i menys poblats de Castelló, altres que si era un reclam turístic, alguna idea estrafolària de la Diputació. També es va escoltar que només es manifestava a les persones pures d’esperit i no subornades pel Bigotes ( que es veu que hi ha gent d’eixa). Siga com siga, la psicosi va ser gran, i es va muntar un dispositiu policial per capturar viva o morta a la lleona que impressionava, que es veu s’alimentava de pollastres morts, tot un detall en no atacar als vius.

Al cap dels dies de no poder dormir per la preocupació, em desperten els informatius a nivell estatal dient que havien abatut a tirs a la lleona que resulta que era un gos tant gran que havien confós amb una senyora lleona. Però, curiosament, ni fotos de la lleona, del gos o del que fora realment; esperàvem vore els resultats de l’autòpsia, les proves concloents, el cap dissecat, no sé, alguna mostra de que realment l’han capturada i morta. I cal, com ja estem amb la mosca rere l’orella de tanta mentida, es disparen les suposicions, que si no era una dogo sinó un pequinès un poquet gros, que si volien aprofitar la pell per fer un “bolso de vuiton”, que si només la van ferir en una pota i ara està a l’aguait per menjar-se als rovelloneros que s’atrevisquen a endinsar-se en la perillosa Sabana de Benifassà... D’aquesta manera, hem parlat d’una víctima inocent, que ens fa llastimeta, i no hem parlat d’altres animalets també sacrificats políticament, que fan menys llastimeta, que no semblen innocents, però que volen fer-los pagar “el pato” de les maldats compartides en molts altres.

Carles Mulet

Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló