publicat avui al Mediterraneo
Molts esperaven amb
ànsies que el món acabara cap al 21 de
desembre; arribar a les festes de Nadals, sense un euro a la butxaca era
calamitós, el propi Pare Noel, o els Reis d’Orient tenien els dits creuats
esperant que aquest any no els tocara ja
treballar, perquè quasi amb un de cada quatre ciutadans sense treball, amb els
treballadors públics sense paga de Nadal i retallant-los per totes bandes, amb treballadors de les
empreses privades o autònoms passant estretors mai vistes, ja ningú podia
arribar a finals de mes, el món s’acababa el dia 21.
L’apocalipsi de Sant Joan ja ho
deixava clar, els quatre genets, l’obertura dels set segells, les set
trompetes... , penseu en ministres, en destrucció de drets socials com a
trencament de segles o coses que pensàvem sagrades i consolidades, pensem en la
bèstia ( amb barba blanca i cabells pintats)... tot té la seua lògica, allò de
la caiguda de la Gran Babilònia ( o la
gran meretriu), com símbol de la perversió i la idolatria, la fi d’un cicle de mentides,
fum i bogeria.
Nostradamus afirmava que el fin del món
vindria amb la baixada dels cels d’un gran rei del terror, alguns interpreten
que això dels cels era una metàfora al·legòrica al nord, algun ubiquen eixe
nord en Galicia, i altres en Castelló, segons es faça la lectura territorial,
el rei del terror per tant podria ser Rajoy, si es pensa en clau estatal, pel
terror polític i social de les seues polítiques, o si es pensa en clau
autonòmica seria Alberto Fabra, per la cara de terror que se li ha quedat a
l’entrar a governar un Consell. Alguns diuen que eixe rei del terror ve
d’Alemanya.
Siga com siga, la fi del mòn ja el
tenim ací, des de fa mesos, totes les profecies s’han complit però calia
interpretar-les en el seu sentit just, és el que té escriure els textos de
manera tant rebordonida, que a vore després qui després ho entén a la primera.
I és que, que m’expliquen si no com
s’ha pogut passar del mite del Levante Feliz, on un esquirol podia creuar el
País Valencià de grua a grua, on ens venien la moto de la plena ocupació i de
ser l’enveja de tota Europa, a parlar ja de xiquets i xiquetes de famílies
abans classe mitjana, que estan desnodrits o passen fam, si algú pensa que això
no és un apocalipsi, no sé que espera.
Carles Mulet
Coordinador
d’Iniciativa a les comarques de Castelló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada