L'art efímer

publicat avui al Mediterraneo

L’art i la seua manera d’entendre’l, també caracteritza a cada poble, el defineix; és la plasmació estètica per transmetre emocions; de la mateixa manera que cada poble té la seua llengua, també té els seus trets artístics. Sorolla no hauria pogut ser Sorolla sense la lluminositat mediterrània valenciana, de la mateix manera que l’expressionisme seria difícil que haguera nascut fora de la freda Alemanya.

Bergman i el seu cinema metafísic havia de nàixer des de Suècia, i de terres i esperit valencià Berlanga (imagineu a un Berlanga suec o a un Bergman valencià, això té menys sentit que córrer cotxes de carreres per un aeroport fet per a vianants).

Una de les més característiques representacions artístiques que identifica al poble valencià són les Falles,que es concentren en especial a les comarques valencianes i al Cap i Casal, però també a diverses ciutats de les comarques de Castelló i Alacant; l’art efímer, l’esforç d’un any de treball per ser consumit pel foc (impagable l’estudi sociològic que en el seu dia va fer Joan Fuster amb Combustible per a falles , i si algú té ganes que en faça un altre, d’estudi, sobre el significat de les gaiates i la seua relació amb l’art del reciclatge).

No cal anar-nos a avantguardistes expressions com l’obra d’Yves Klein o els embolcalls de Christo; la pirotècnia, també tan incrustada dins del nostre ADN, és també una clara manifestació de l’art fugaç, programació, treball, diners i molts diners, per esclatar en un segon, i commocionar-nos estèticament.

Per això, fins que no tinguem eixa visió fallera, no entendre la realitat de l’art de Juan Ripollés; l’art efímer, l’art per no durar; estàtues que cauen al vent, escultures que es s’escrostissen i mostren ràpidament el pas dels dies, com la d’Hort dels Corders, o altres que es cobreixen d’òxid de manera intencionada per buscar eixa força poètica. També es cremen les falles, no?, també se’n van en un minut milers d’euros en coets, aleshores, cal entendre a Ripollés com això, art de consum immediat i fugisser, com la nostra pròpia vida, o com els milers d’euros que ens han costat. H