dimarts, de març 25, 2014

Les varetes màgiques

ací versió sencera de la breument retallada que publica el Mediterraneo ( 
 http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/varetes-magiques_867608.html)

Recorde que quan vam estar debatent al programa electoral per a les municipals a Cabanes, vam incidir en que volíem un altre tipus de compromís amb la gent que no fóra prometre grans actuacions, coses materials que en gran mesura no depenien de nosaltres sinó d’altres administracions, sinó simplement coses que realment poguérem complir; ètica i canvi en les maneres de fer les coses.
            I continue pensant que el canvi polític a nivell autonòmic també s’ha de basar en això, en coses que realment estiguen en les mans, per no generar esperances o expectatives de ves a saber què i que després no es puguen assolir; serà possible en un any un canvi de model econòmic?, tant de bo!. Serà possible canviar la manera d’entendre la política?, si les primeres mesures que aplica un nou govern són precisament autoimposar-se límits i controls externs, autocensurar-se les possibilitats de tindre actuacions autoritàries, el pas donat serà molt important; donar mecanismes a la població per poder fiscalitzar totes les actuacions del seu govern, aplicar la transparència real ( i no com ara) per detectar enriquiments patrimonials injustificables en els càrrecs públics, establir mecanismes de pressupostos participatius reals on bona part del capítol d’inversions s’hagen de triar pels ciutadans, acudir a les consultes, referèndums o sondejos ciutadans en aquells aspectes importants no contemplats en les propostes electorals i que susciten controvèrsia; propostes que tots fan, en abstracte, però després es queden diluïdes en no-res.
            Miracles, solucions sorprenents o varetes màgiques no existeixen ( com aquell que tenia el remei per traure a Espanya de la crisi i mira on ens ha dut), canvi de prioritats personals i polítiques, humilitat en les propostes i pensar sempre en la gent, sembla poc però és molt. 

divendres, de març 14, 2014

El dilluns 17 de Febrer a partir de les 19:00 h, el futur de les Illes Columbretes a debat, pel perill de la cerca d'hidrocarburs en aquesta reserva marina.


El proper Dilluns dia 17 de Febrer a les 19:00h.  en la Llibreria Argot de Castelló (Carrer Sant Vicent 16), Diego K. Kersling, Xavier del Senyor i Lluís García Iñurrategui  participaran en una xerrada organitzada per L'associació Molts Mons, la Plataforma Petroli No, Columbretes Netes i la Confraria de Pescadors del Grau per advertir a la societat castellonenca dels perills de la cerca d'hidrocarburs en aquesta reserva marina.

El biòleg i expert en el fons marí de les Columbretes Diego Kersling, l'activista i tècnic mediambiental Xavier del Senyor i l'advocat i assessor jurídic de la Confraria de Pescadors Lluís García Iñurrategui oferiran cadascú el seu punt de vista sobre el perill que suposa la realització de prospeccions petrolíferes a les Illes Columbretes.

La biodiversitat que atresoren les Illes van motivar que foren protegides com a reserva marina, aquesta biodiversitat es posarà en perill si les prospeccions que amenacen el Golf de València es duen endavant

 La xerrada organitzada per l’associació Molts Monsqueda enquadrada dins del cicle que l’esmentada associació ve realitzant els dilluns en la Llibreria Argot de Castelló, a partir de les 19:00 h, i, que durant el mes de Març tenen com a fil conductor els moviments socials.

dissabte, de març 08, 2014

La N340 al seu pas per la Ribera, difícil solució.





Una gasolinera, un bar a vora carretera al barri de l’Empalme, dos al de la Venta ( i la resta de negocis al voltant), un altre al Pardalero, i uns quants més fins al límit del terme de Torreblanca, forns, tendes de ceràmica, prostíbuls, i tot tipus de negocis han sobreviscut a la Ribera de Cabanes gràcies a la N340; eixa N340 que també ha posat els pèls de punta per travessar quasi per dins aquests nuclis de població, i que hem demanat mesures; perquè facen afectiu el pont per no haver de tocar el vial per arribar a la platja de Torre la Sal, que hem demanat solucions perquè els xiquets que agarren diàriament l’autobús per anar a l’escola de Torreblanca no se la juguen, limitacions efectives de velocitat..., les dos cares de la moneda.
            Al prompte, quan es va parlar en aquell moment de fer una variant al seu pas pel terme municipal de Cabanes, que evitara l’actual traçat i la traslladava tocant l’AP7, gent entusiasmada per vore com sa casa se revaloritzaria, guanyaria en seguritat i tranquil·litat, i gent radicalment en contra al pensar com perillava el seu negoci, el seu lloc de treball o el del seu veí,  i com de nou, els seus horts anaven a patir una mossegada o desaparició com ja va passar amb l’autopista.
            Ara, la decisió “urgent” del subdelegat del Govern Espanyol de desviar tots els camions per la CV-10 , a l’altura de Torreblanca, per la carretera de l’aeroport-Torreblanca (Cv-13) i per la CV-10 fins a Nules, ja ha començat a notar-se en els negocis de la Ribera, i ja  ho notem qui gastem la CV-10; molts més camions, amb tot el que això comporta. Se podrà beneficiar algun restaurant o gasolinera del poble?... imagine que rebot també, però, el problema està damunt la taula.
Els empresaris aglutinats per la Plataforma de damnificats per la N-340, diuen que la solució seria alliberar l’AP7 i que cadascú circule per on vulga, també els acabaria perjudicant a la llarga, però sembla la més sensata, que el camioner, que manté tants negocis, puga entrar si vol, a dinar a un bar de carretera i no haver d’emprar directament la CV-13.
            El que cal, és prendre les decisions per consens, estudiant tots els pros i contres,  i no de rebot quan les estadístiques dels accidents ens tornen a bufetejar; recuperar les infraestructures que ja hem pagat massa vegades com l’AP7, evitar noves agressions sobre el territori que possiblement serà més cares que rescatar l’autopista ( l’excusa que seria massa cara recuperar l’autopista, mai la contrasten amb el que costaria fer una variant o duplicació de carrils de la N340 que venen com a solució), apostar pel transport de mercaderies en ferrocarril pel corredor mediterrani, acabar d’una la CV-10, i pensar en els negocis que ara viuen gràcies a la N340, pensant en si es poden reconvertir i ajudar-los a adaptar-se a la nova realitat. Cabanes ha recaptat molt gràcies a tots aquestes negocis que ara perillen, i cal estudiar amb molta calma què fer
            Com dic, solucions complicades i interessos contraposats, però almenys anem a proposar  això; que s’escolte a tots els afectats, i es busquen solucions que intenten satisfer a tots, o almenys, fer el mínim mal possible

Carles Mulet
Regidor d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes

dilluns, de març 03, 2014

Si l’opció per millorar la N-340 és traslladar el trànsit pesat per la CV-10, sense res més, ens duen la perillositat a l’interior

Pense que si la proposta llançada per la Subdelegació del Govern en Castelló, de desviar de la N-340 els camions de més de 7.500 kilos per la CV-10 per evitar el tram Torreblanca-Nules, tot i ser un menut pas positiu pot esdevindre un simple pegat que únicament trasllade la perillositat cap a l’interior .
           
Llevar-li trànsit perillós a punts negres com Torreblanca, Ribera de Cabanes, o les Alqueries, on travessa nuclis urbans, és positiu, però cal recordar que estem parlant de que per desviar el trànsit cap a la CV-10, s’haurà d’emprar la CV-13, vial de recent creació però on el seu disseny deficient ocasiona també tot tipus d’ensurts, en especial de camions de gran tonatge amb petits vehicles; passar d’una autovia (CV-10) a una via d’un únic carril, amb un gran pendent, provoca massa sovint xocs i accidents.
         
La manca d’inversions i actuacions de l’administació central provoca que ara tot siguen lamentacions i accidents, “ fa més d’una dècada es va posar damunt la taula un projecte per millorar tota la N340 entre Castelló i el nord, i projectava actuacions, algunes d’elles polèmiques, que anaven des de desdoblaments, variants, evitant el pas per dins dels municipis, i una millora substancial de tot el traçat. D’aquell projecte, mai es va tornar a saber. Al mateix temps, es va continuar prorrogant la concessió de l’AP7, quan ja hauria pogut revertir des de fa anys a l’Estat i ser completament gratuïta, i de nou, la continuïtat de la CV-10 fins a la Jana, està paralitzada; si s’haguera fet la faena quan tocava, i s’haguera invertit en les nostres comarques, no sols amb la millora de vials, que també comporten un debat sobre la transformació del territori i la petjada del C02, sinó amb altres mesures com la potenciació del corredor mediterrani com alternativa al transport de mercaderies per camions, segurament, si la feana s’haguera fet quan tocava, ara estaríem parlant d’altres mesures.
           
El tancament de la N-340” entre Torreblanca i Nules, pot tindre efectes positius, però és sols un pegat, com ho han estat la gratuïtat estival puntual de l’AP7 en l’àrea de Castelló, que s’ha produït alguns estius, “ el que cal, és una solució definitiva, que no supose traslladar el problema de lloc, i incrementar el risc en la Cv-13 o la cv-10, sinó una solució global que comença per la millora dels ferrocarrils, repensar la CV-13, rescatar l’AP7, reivindicar la finalització de la CV-10, entre altres mesures, però mentre no hi haja pressupost ni intenció política, estarem amb operacions cosmètiques, que encara que superficialment positives, no solucionen d’arrel el problema, per això esperem, que eixa mesura vinga acompanyada també de mesures per incrementar la seguretat en la CV-10 i CV-13